Warhammer Fantasy Moix

La Batalla Final i el Complot de Tzeench

Del 21 al 23 de NACHGEHEIM de 2521 (Calendari Imperial)

La monstruosa aranya Aracnarock va penetrar amb facilitat a la ciutat. Ander i Grugni es van enfrontar a ella cos a cos. Mentrestant, en Mac Gibber va redirigir els canons de la ciutat cap a la criatura i va començar a bombardejar-la sense pietat. En Christof Engel també es va unir a la lluita per neutralitzar al shaman goblin que hi havia a la cistella que el monstre duia a l’esquena. La lluita es va allargar durant uns minuts, però finalment la criatura es va desplomar i els goblins que la controlaven van ser exterminats poc després.

Malgrat tot, allò només havia estat una mostra del terrible poder de l’horda de pellsverdes. Els atacs eren cada cop més intensos i les files dels defensors no paraven de minvar. Calia fer alguna cosa o la ciutat cauria molt aviat.

Els membres del grup van pensar que seria una bona idea intentar atraure a l’orc que muntava al Wyvern. Potser si eliminaven a aquell adversari la resta de pellsverdes, al no tenir un lider clar, es dispersarien i seria més fàcil eliminar-los.

En Shagan es va convertir en drac per atraure al Wyvern i, al cap de poca estona, va apareixer l’orc sobre la criatura alada i es va acostar a la ciutat. En Shagan va esperar-lo a dalt de la torre de l’homenatge, juntament amb en Mac Gibber, Ander i Grugni. L’ orc negre era un enemic formidable, de més de 2 metres d’alçada i el Wyvern gairebe ocupaba tota la torre. Van poder acabar primer amb el Wyvern i després es van enfrontar amb l’orc, que finalment també va caure a mans de la destral d’en Grugni. Sens dubte era una gran victoria, però… n’hi hauria prou?

Mentre tot això passava, un gegant també es dirigia contra les muralles. El nan que pilotava el girocopter va carregar un enorme barril de pòlvora en el seu aparell i va aixecar el vol per fer-lo detonar a sobre del gegant. La maniobra va tenir èxit i el gegant va rebre importants ferides, però també va aconseguir penetrar a la ciutat. En Crixus i en Colby van pujar al girocopter i, des de l’aire, van començar a llençar atacs a distancia al gegant. En Colby disparava les seves fletxes mentre que en Crixus utilitzava un dels canons de vapor del girocopter. Finalment, el gegant també va caure, ja que no es va poder defensar dels atacs provinents de l’aparell volador.

Aquella mateixa nit, en Crixus va demanar ajuda al mag Christof Engel per poder ocultar el girocopter en les ombres i inspeccionar el campament dels pellsverdes. Per desgràcia, en Crixus va poder veure com, després d’un combat ritual, els orcs semblaven haver escollit a un altre general. En aquella mateixa zona també va poder veure una tenda que brillava amb una llum rosada i violeta que li va cridar l’atenció. Fent servir els seus poders d’invisibilitat, en Shagan es va acostar a la tenda poc després i allà va poder veure a un shaman goblin que li “parlava” a una esfera violeta, molt semblant a la que ells havien anat descobrint al llarg dels seus viatges. En Shagan va voler aprofitar l’ocasió i va llençar un dels seus conjurs de foc per mirar de fregir al shaman i va fugir d’allà a tota velocitat.

L’endemà els pellsverdes van atacar amb menys intensitat, però al cap de poca estona van semblar recobrar els ànims i els atacs es van fer més salvatges, tal com havien estat els últims dies. Estava clar que la clau per aturar als pellsverdes es trobava a dintre de la ciutat.

En diferents llibres es va poder descobrir que el comte Otto III havia estat enterrat en una profunda cripta feia centenars d’anys, després d’haver aturat un poderós exercit del Caos i haver derrotat a un terrible dimoni. El comte havia estat enterrat en aquella cripta juntament amb les restes i artefactes dels seus enemics. Aquells fets havien donat origen a la creació del castell i de la dinastia dels Schluessel. Calia doncs trobar aquella cripta i veure si allà es trobava la solució.

Començaven a crèixer les sospites de que a dintre del castell hi devia d’haver algun traidor. En Crixus va decidir actuar pel seu compte i es va fer passar per en Matthaus Von Schluessel per veure quina informació podia trobar. Va anar a parlar amb en Reinhart Blickstein en primer lloc. Al explicar-li les teories sobre la tomba de Otto III i els artefactes del Caos que hi podien haver al seu interior, en Reinhart va reaccionar com un boig i va intentar atacar en Crixus. En Crixus va poder derrotar a en Reinhart sense gaire esforç i poc després el van fer confesar.

En Reinhart havia estat col·laborant amb el Caos des de feia temps i obeia les ordres d’algú al que ell anomenava “l’Amo”. Li van descobrir una altra esfera violeta a la seva habitació, la qual cosa va confirmar la seva culpabilitat. Fins i tot van descobrir que ell mateix havia incitat al Baró perquè sortís d’expedició a caçar pells verdes. Tot formava part d’un pla per eliminar al Baró i que s’escampés la confussió pel castell.

Poc després, en Matthaus Von Schluessel va trobar, en un dels llibres d’història, la clau per trobar la tomba de Otto III. L’entrada es trobava en el Gran Saló, al darrera de la xemeneia. Així doncs es van dirigir cap allà.

Efectivament, l’entrada de la xemeneia donava accés a una cova per la qual van entrar. Al cap d’unes desenes de metres, van arribar a una gran làpida a on hi havia escrit el nom del comte Otto III a part de nombroses inscripcions i símbols relatius als déus Sigmar i Morr. En obrir la làpida, van veure una gran sala a on es trobava el cadaver del comte a sobre d’un altar. Als peus del cadaver, hi havia diversos objectes i, entre ells, una esfera que brillava amb una intensa llum violeta i que estava rodejada d’una mena de vapor del mateix color.

Una veu tenebrosa va exclamar “Per fi sóc lliure!” i el vapor va sortir ràpidament de la sala en direcció a l’exterior. Els membres del grup van perseguir al vapor fins que van arribar al carrer principal a on el vapor va començar a prendre forma fins a transformar-se en un enorme dimoni. Era un Senyor del Canvi de Tzeench, un dels més poderosos dimonis coneguts.

La lluita va començar, mentre l’horror i el deliri envaia els carrers. La realitat semblava canviar i deformar-se al voltant del dimoni. Aquella era una lluita per la vida, però també per l’ànima dels combatents. Finalment, la força combinada dels membres del grup va poder acabar amb la criatura, que va tornar a convertir-se en vapor i va implosionar amb un soroll que va fer tremolar tota la ciutat.

Després de la lluita, els membres del grup van dirigir-se a l’hospital de campanya per recuperar-se de les ferides. Al cap de poques hores, van començar a sentir crits que venien des de les muralles. Eren crits d’alegria, ja que els defensors estaven aconseguint fer retrocedir a l’enemic. Al cap de poc dies, els pellsverdes van començar a combatre entre ells i finalment van començar a dispersar-se, completament desorganitzats. Semblava que, sense un lideratge clar, el gran Waaagh! havia deixat de banda el seu objectiu i el setge havia acabat.

El Reikland i l’Imperi podrien tornar a respirar tranquils, almenys de moment…

Comments

mperat75 mperat75

I'm sorry, but we no longer support this web browser. Please upgrade your browser or install Chrome or Firefox to enjoy the full functionality of this site.