Warhammer Fantasy Moix

Epíleg: Sense Esperança

29 de BRAUZEIT de 2522 (Calendari Imperial)

Extret de les Cróniques de Frederich Weirde “El Vell”, de la Biblioteca d’Altdorf. Any 2522

I, finalment, Middenhein va aguantar davant el Gran Enemic i Archaon va ser derrotat. Les provincies del Nord estan ara en runes y decenes de milers de ciutadans de l’Imperi han quedat sense casa i condemnats a passar fam. Molts altres milers han mort, mentre d’altres han quedat corromputs pels poders del Caos i han escapat als boscos, a on encara queden restes de l’exercit d’Archaon, que segueixen escampant la destrucció i la mort tant com poden. Costarà molts anys i molts esforços eliminar-los definitivament. I molt pitjor, molts altres ciutadans, van caure en la desesperació i, creient que la fi era inevitable, es van deixar corrompre i van abraçar als déus obscurs.

Si, l’enemic es va poder aturar. Però el nostre Imperi està en flames. La nostra terra és ara assolada per la fam, l’enfermetat i la mort. Els temps de foscor encara no han acabat. Potser tot just han començat…

Valten va ser ferit durant la batalla i per molts dies va romandre al temple de Shallya de Middenheim. Però les germanes no van poder fer res per curar les ferides que Archaon li havia causat. Va ser un combat èpic, que serà recordat per sempre més en els nostres llibres. Valten, amb el llegendari martell Ghal Maraz, i Karl Franz, amb l’espassa RuneFang del Reikland, es van enfrontar a Archaon. Després d’interminables hores, Archaon va ferir greument a Valten, però en un últim esforç, l’emperador va enfonsar la seva espassa en les entranyes del príncep del Caos. La victòria va fer pujar la moral dels homes en un moment en que tot semblava perdut i, de mica en mica, l’exercit del Caos es va començar a dispersar.

El meu propi fill va morir en aquella terrible batalla. Durant mesos he estat incapaç d’escriure ni una sola línia. Però el meu deure és poder completar aquesta crònica per a les generacions que vindran.

Ara en Valten és mort, i amb ell també van morir moltes esperances i moltes preguntes que també quedaran sense resposta. La seva mort ha deixat temor, incertessa i deseperació… Quins temps més terribles són aquests… Sí, vam suportar la Tempesta del Caos, però… és això realment una victòria?

Els nans i els elfs abandonen les nostres terres, un cop més. Novament, els vells retrets van tornar a sorgir entre ells i vam tenir sort de que les hostilitats no tornessin a derivar en una altra guerra. Els nans tornaran a les seves fortalesses de les muntanyes i els elfs tornaran a Ulthuan per enterrar els seus morts. La Gran Aliança forjada per Karl Franz en el Conclave de la Llum s’ha desfet.

I així acaba un altre capítol de la història de l’Imperi. Es respira un cert orgull entre els ciutadans, per haver demostrat el poder i la determinació de l’Imperi. Però la meva ànima és buida… Només veig foscor en el futur. En el fons sé que els dimonis del nord tornaran i ens veurem obligats a combatre’ls una altra vegada. I si els aconseguim vencer de nou… tornaran un altre cop…. I així continuarà, una guerra després d’una altra, fins que aquesta terra que estimo no sigui més que un gran camp de batalla sembrat de cadàvers i el riu Reik es torni completament vermell, desbordat de sang. Continuarà fins que el cel s’hagi enfosquit completament pel fum de les flames i ja no hi quedin més fills per lluitar contra l’enemic.

No podrem guanyar aquesta llarga guerra… No si no entrem a les terres de l’enemic per combrate’l i per aniquil·lar a tot monstre, home, dona i nen que trobem, i per cremar les seves ciutats fins als fonaments. Només així podriem guanyar aquesta guerra, i fent això ens destruiriem a nosaltres mateixos, convertint-nos precissament en allò que tant odiem.

Som gent condemnada vivint en un món condemnat. Totes les meves recerques em porten a una terrible afirmació: Les invasions del Caos són cada cop més freqüents. Van passar molts milers d’anys des de que es van produïr les primeres incursions. Després només va passar un miler d’anys i després només 500 anys. La Gran Guerra contra el Caos, en la que va lluitar Magnus el Pietós, va passar fa uns 200 anys. I ara ha sigut l’última. Quan podem esperar que sigui la próxima gran guerra? La meva predicció es que serà abans dels propers 50 anys…

En efecte, aquesta és l’horrorosa conseqüència: Alguns dels homes que han lluitat a les muralles de Middenheim, hauran de tornar-ho a fer d’aquí a uns anys. Quin terrible destí haver de combatre les forces del Caos dos cops en una mateixa vida! I si tornem a sobreviure, quan serà la següent? Al cap de 15 anys? I després? Al cap de 5 anys? Aquest és el futur que veig. Una interminable, imparable i inevitable guerra. Una guerra que engolirà el món sencer i en la que tot serà destruït.

Potser sí que sempre hi haurà un Campió de la Llum (com ho van ser Sigmar, Magnus, Valten o ara Karl Franz) que pugui guiar-nos a la batalla i combatre l’obscuritat quan torni a aparèixer. Però, si és així, al final l’últim Campió es quedarà sol, lluitant en un món en runes i amb milers de dimonis al seu voltant. I finalment, ell també caurà… I amb ell, també aquest món serà destruït. I la llum desapareixerà i només quedarà la foscor.

Acabaré aquesta crónica i la inclouré en els registres de la Biblioteca d’Altdorf, tal com mana el meu deure. I, si Morr té pietat de mi, se m’emportarà el més aviat possible, abans de que pugui contemplar el nostre terrible destí.

Que Shallya i Sigmar s’apiadin de tots nosaltres.

Frederich Weirde “El Vell”, Altdorf

Comments

mperat75 mperat75

I'm sorry, but we no longer support this web browser. Please upgrade your browser or install Chrome or Firefox to enjoy the full functionality of this site.