Warhammer Fantasy Moix

Pròleg de la Segona Temporada

32 de VORHEXEN 2519 (Calendari Imperial)

Esmeralda Fenstermacher va tornar a mirar-se al mirall. Definitivament aquell pentinat li quedava molt bé. Segur que causaria sensació a la festa de cap d’any que els Von Bruner celebrarien a la seva mansió. Quina sort que els haguessin convidat a ella i al seu pare, només hi assistirien les personalitats més importants de la ciutat

-Tornes a sortir, Esmeralda?

-Sí, pare. Només una estoneta. Aniré a fer un vol. Vull anar al cementiri, a portar-li unes flors a la mare, perquè no es trobi tan sola ara que comença l’hivern. A ella li agradaven molt les flors.

-No triguis gaire… Ah! I que t’acompanyi la Hilda.

-Sí, pare. No pateixis.

Esmeralda va fer un petó al seu pare i va sortir. El seu pobre pare es sentia sol i les coses no anaven masse bé, però ella era jove i la vida era meravellosa. Cada dia oferia tot un nou món de possibilitats. El sol il·luminava els carrers d’Ubersreik i la gent s’afanyava en les seves feines quotidianes. Tot era meravellós!!!!


- Què?? Com dius?? Tot el carregament?? – Va preguntar en Shagan.

-Bé, no tot. Però una gran part ha arribat molt deteriorada. No crec que es pugui aprofitar… – Va respondre Hermann Gratz

-Però… Com pot ser?

-No sé gran cosa. La noticia m’ha arribat aquest matí. Han enviat un missatger des del port però la nota només deia que el vaixell havia arribat a Ubersreik però que quan van baixar ahir a la nit a revisar les bodegues hi havien trobat nombrosos desperfectes. No he pogut anar personalment a revisar la càrrega, encara estic ocupat amb l’experiment de la nova al·leació.

-Encara segueixes amb això? – No és que en Shagan estés gaire interessat en els experiments d’en Hermann, pero de tant en tant li donava un cop de mà. En Hermann portava mesos experimentant sobre una nova al·leació que, segons ells, havia de ser revolucionària.

-Diguessim que els nans no s’han mostrat gaire col·laboratius fins ara… I el mestre Johann ja no em ve a veure tant sovint per aconsellar-me. Suposo que tot això de la màgia li dóna una mica de mal rotllo.

- Has provat a demanar ajuda a en Mac Gibber? Ell també hi enten una mica sobre les propietats dels metalls.

- Pel que respecta a en Mac Gibber no deixa de perdre el temps amb el seu fusell. Diu que ha trobat una nova manera d’ajustar-lo perquè sigui una arma més eficient. Espero que no li exploti a la cara…

-Bé, tant és. Suposo que hauré d’anar al port a veure que cony li ha passat al vaixell. Només em faltava això. Espero que almenys ens ho pagui l’assegurança del gremi. Sinó perque cony els paguem?


Assegut en una de les sales del Temple, Ander contemplava el martell de Korden.

-Tard o d’hora hauré de complir la meva promesa. – Va pensar.

Realment la fama dels nans estava ben guanyada. Era un martell magnific. Ander no havia vist res semblant fins aleshores (tret de l’arma del pare Gunther).

De sobte, un soroll el va interrompre. Algú estava trucant amb insistència. Ander va baixar fins a la porta del darrera del temple i la va obrir.

El que va veure el va deixar glaçat.

-Hola noi. Podria parlar amb el pare Gunther?

Ander reconeixia a l’home que hi havia a la porta. L’havia vist a Altdorf durant la seva ordenació com a sacerdot de Sigmar. Els rumors que corrien sobre aquell home farien tremolar a qualssevol camperol, comerciant o noble de l’Imperi. Ningú estava protegit del tot davant d’un home com aquell. I la seva arribada només podia significar una cosa: problemes, foc o dolor… o les tres coses juntes.

-El pare Gunther està pregant. Acabarà en uns minuts. – va dir Ander, notant com li tremolava la veu.

-Cap problema. Ja m’espero. Però ves a dir-li que en Matthias Krieger vol parlar amb ell…

Comments

mperat75 mperat75

I'm sorry, but we no longer support this web browser. Please upgrade your browser or install Chrome or Firefox to enjoy the full functionality of this site.