Slayers

Els nans son uns dels individus més orgullosos que existeixen. No suporten el fracàs o les perdues personals. Quan un nan pateix una gran tragedia o vergonya (la perdua d’un familiar, la derrota en una missió, el trencament d’una promesa) mai més podrà tornar-se a recuperar. L’única manera de netejar aquest gran deshonor es fent-se matador.

Els matadors (o matatrolls, com també se’ls coneix) es tallen les seves barbes i s’afaiten el seu cap i es tenyeixen els cabells de color taronja. Un cop fet això fan el solemne jurament de trobar una mort honorable en combat contra un enemic poderós.

Els matadors son guerrers temibles, frenétics i que no tenen por de res. Per aquest motiu molts pocs gossen enfrontar-se a ells, saben que son un rival temible i que no te res a perdre.

Slayers

Aquests nans viatjen per tot el món en la cerca dels perills mes inimaginables amb l’esperança de trobar per fi una mort honorable contra un enemic definitiu. De vegades poden acceptar unir-se a un grup de mercenaris o de viatgers. En aquest casos, a canvi de la seva protecció i ajuda els matadors només demanen que si troben la seva mort en combat, els components del grup que sobrevisquin portin la noticia de la seva mort a la seva familia (juntament amb les poques pertinences personals, com ara les seves armes) i expliquin com va morir (es considera que aquesta es la millor forma de restablir l’honor del matador i de la seva familia en la societat dels nans).

Alguns matadors arriben a ser grans guerrers veterans i acostumen a tenir moltes cicatrius. Fins i tot han arribat a aconseguir grans fites i matar a monstres molt poderosos, moment en el que se’ls denomina fins i tot matadracs, matadimonis, matagegants…

Molts matadors operen desde la fortalessa de Karak Kadrin (Fort Matador), que es la destinació que per tradició trien molts dels matadors abans de sortir a buscar la seva mort.

Fruit d’una vida sotmesa a incomptables perills i combats, els matadors son extremadament violents, irascibles i fins i tot perillosos. Només ún boig gossaria preguntarli a un Matador el motiu pel qual va decidir fer-se Matador.

Corrents filosófiques dels Slayers:

Ortodoxes:

La primera (corrent A o ortodoxis): Una mort es una mort i punt, es un acte privat entre Grimmir i tu. No es necesari un gran adversari, una gran quantitat de enemics, testimonis ni cap tipus de condicionant. Grimmir sap si has mort honorablement o no, tota la resta és ego personal que no aporta res a la teva redenció i només és una excusa per no morir.

APARENÇA:

Van de la manera tradicional: Cresta, tatuatjes, el cabell tenyit de vermell com el primer matador (Gudrun). Gudrun es va tenyir el cabell vermell en honor al fill del rei, el qual era pelroig i al qual Gudrun no va poder protegir tot i haver-ho promés. Quan el fill del rei va morir, Gudrun es va tenyir els cabells en honor seu.

ARMES:

Les seves armes normalment son d’origen nan. Son armes pesades, encara que també poden anar amb una arma a cada ma. Mai van amb escut.

Com posible exemple d’aquesta corrent filosófica podem trobar a Gudrun, el primer matador, que ningú sap ni quan ni com va morir.

Heterdodoxes:

La segona (corrent B o heterodoxes): Una mort no es suficient. Ha de complir amb una sèrie de requisits. És un acte massa transcendent com perque “es desaprofiti inútilment”. Un acte que segons la natura de la vergonya i de la mentalitat del matador pot variar enormement. És el seu destí i ha de tenir un sentit. Ha de ser una mort amb una finalitat. Ha de ser pública i notòria perque així tothom (i en especial la seva familia) sàpiga que la vergonya està netejada, ja que es considera que tens un deute amb la teva familia i amb la raça dels nans al ser tu la causa de una gran vergonya i no posposes la teva mort.

Com posible exemple d’aquest corrent filosófica podem trobar a Gotrek, el gran matador per excelencia.

APARENÇA:

L’únic requisit és que la gent sàpiga que és un matador. No és necessari que portin cresta ni ensenyin la barba. Hi ha el precendent d’un matador que anava tapat amb una màscara de fusta, Gotrek li va preguntar, un matador sense cresta? I va respondre, “potser et pregunto la teva vergonya”. O sigui, segons com un matador visqui la seva vergonya, pot anar en consecuencia, de fet el primer matador es va tenyir de vermell per la seva vergonya particular.

ARMES:

Fan servir les mateixes armes que un slayer ortodoxe però en casos molt circunstancials i amb enemics molt específics poden fer servir algún escut si això implica un benefici tàctic (per exemple si sap que s’enfrentarà a un drac que li escupirà foc), encara que no es habitual (és molt més una excepción que una regla).

També les seves armes poden ser més personalitzades i específiques que un slayer ortodoxe, això depene de la vida que hagués tingut el nan abans de ser slayer o de la seva vergonya (si abanx de ser slayer fos un fabricant de ganivets, un slayer heterodoxe podria voler portar ganivets per fer combats).

Diferencies entre les dues corrents:

La diferencia entre les dues correntsées molt més gran del que sembla a primera vista. De fet, un membre de la corrent ortodoxa va definir a Gotrek com el pitjor slayer de la historia, veient-lo com a algú que ha matat fins i tot a dimonis! Si s’és molt purista, no se sap del cert si el primer slayer de la historia va morir realment (podria haber mort d’una indigestió amb bolets, cosa que seria una paradoxa, el fet que el primer matador podria no haber mort en combat).

Resumint, segons la corrent Ortodoxe, la mort, sigui quina sigui, és el més important i segons la corrent heterodoxa, un matador només ha de morir si creu que es una bona mort. Per exemple, podia donar-se el cas que la seva familia hagués mort per un drac i el matador només volgui morir a mans d’un drac. Això seria possible i no seria contrari a l’esperit de la filosofia del matador perque ell creu que la única manera de redimir-se és morir a mans d’un drac i ell personalment viu la seva vergonya d’aquesta manera. O sigui, que un slayer podria fugir perfectamente d’altres enemics.

Aquest fet fa que els matadors de la corrent heterodoxe puguin viure més temps que un slayer de la corrent ortodoxe.

Manera de lluitar dels Slayers.

En això no hi ha diferencies entre els slayers ortodoxes i heterodoxes. Els slayers ni són, ni lluiten com a paladins o caballers. Faran servir qualsevol maniobra, per astuta que sigui, per poder vencer al seu enemic, i això inclou desde cops baixos fins atacar per l’esquena o quan l’enemic estigui dormint, despistat o menjant.

Sovint hi ha una gran confusió al respecte i es diu que els slayers poden ser covards o traicioners en un combat. Res més allunyat de la realitat, l’obligació ineludible d’un slayer per redimir-se és donar el millor d’ell mateix en un combat fins que trobi la seva némesis, i això implica buscar les debilitats en combat de l’adversari.

Si un slayer es trobés amb un gegant guenyo intentaria atacar des dels angles morts. És a dir, aprofitaria la seva debilitat. De la mateixa manera, si una criatura dorm i no te els reflexos per evitar l’atac i mor, és que era feble i despertar-la a propòsit perque lluiti en plenes condicions seria com intentar fer trampes en el judici davant Grimnir i això evitaria la seva redenció. Tot i així, el que un slayer realment desitja és no tindre l’habilitat per poder trobar cap escletcha en els enemics que troba.

Com a gran precedent tenim a Gotrek, que juntament amb uns quants companys va matar un drac mutat pel Caos quan estava dormint (amb una espasa exterminadora de dracs, el pobre amb prou feines va obrir els ulls). Si hagués estat despert i en camp obert, no haguesin tingut cap possibilitat.

Slayers

Warhammer Fantasy Moix mperat75 mperat75