Warhammer Fantasy Moix

Welcome to your Adventure Log!
A blog for your campaign

Every campaign gets an Adventure Log, a blog for your adventures!

While the wiki is great for organizing your campaign world, it’s not the best way to chronicle your adventures. For that purpose, you need a blog!

The Adventure Log will allow you to chronologically order the happenings of your campaign. It serves as the record of what has passed. After each gaming session, come to the Adventure Log and write up what happened. In time, it will grow into a great story!

Best of all, each Adventure Log post is also a wiki page! You can link back and forth with your wiki, characters, and so forth as you wish.

One final tip: Before you jump in and try to write up the entire history for your campaign, take a deep breath. Rather than spending days writing and getting exhausted, I would suggest writing a quick “Story So Far” with only a summary. Then, get back to gaming! Grow your Adventure Log over time, rather than all at once.

View
PROLEG

L’Imperi. Any 2519 després de Sigmar (Calendari Imperial)

Afores de Ubersreik, Provincia de Reikland (a uns 230 Km d’Altdorf per carretera)

Map star position


Ja feia unes 2 hores que havia sortit el sol. L’exèrcit estava preparat i tothom sabia el que havia de fer. Uns 400 homes en total, molts d’ells de la Guardia del Reikland… n’hi hauria prou? El capità havia rebut els últims informes dels exploradors. Uns 1000 orcs i goblins es dirigien al poble… Si aconseguien arribar a la carretera d’accés al poble, l’arrasarien sense contemplacions. No ho podien permetre.

El capità sabia que no s’hi podia fer res. Els orcs eren així. De tant en tant, quan es cansaven de barallar-se entre ells i decidien unir-se i atacar els assentaments humans. L’últim atac a la ciutat havia sigut feia uns 20 anys. Ell encara era un nen, però ho recordava molt bé, ja que va estar a punt de perdre el pare. Aquell cop haurien de ser ell i els seus homes els encarregats de la defensa.

Per sort, havien tingut temps suficient per preparar-se. L’alarma va saltar feia 4 dies, quan un nan de Karak Azgaraz va arribar al poble informant del que havia vist. Ja no donava temps a avisar a l’Emperador i altres Comptes Electors perquè enviessin reforços. Però de tota manera, els Comptes Electors ja tenien prou feina havent d’enviar els seus exercits cap al nord.

El rumors deien que el Caos havia atacat diversos pobles a les comarques limítrofes i que un nombrós exercit d’homes bèstia, bàrbars de Norsca (territoris que es trobaven al nord de l’Imperi), i d’altres coses pitjors, s’estava reunint més enllà de Kislev. Una nova invasió del Caos, potser? Que Sigmar els ajudés si allò era cert. El capità esperava que no… Només li faltava això al castigat Imperi. De tota manera només eren rumors, i ningú sabia res del cert. I ell tenia més que suficient amb lluitar contra els orcs.

D’altra banda, encara havien tingut prou sort. Disposarien d’un canó per a la batalla i prou pólvora per aguantar el temps suficient. Amb el canó i els rifles de que disposaven alguns dels soldats, si tenien prou punteria, podrien debilitar d’una manera significativa a l’exèrcit orc abans d’entrar cos a cos.



En una de les posicions de l’exèrcit, entre les formacions dels diferents soldats, però amb força distancia de separació s’alçaven tres figures vestides amb llargues túniques.

Magplanes

Dos d’elles eren homes de mitjana edat. Un anava vestit amb túniques de l’escola del Saber del Metall, amb colors metàl•lics i daurats, també duia un bastó que semblava fusta metàl•lica i la seva mà esquerra tenia algunes parts recobertes amb plaques de diferents metalls. L’altre home era com una ombra de color gris i negre i es movia d’una manera que creava confusió al ulls. es tractava d’un mag de l’Odre Gris, que dominava el Saber de les Ombres.

La tercera figura era un alt elf, una visió molt poc comú en aquelles terres de l’Imperi. Però no era un elf qualsevol, sinó un mag. I els alts elfs eren la raça de mags més poderosa, temuda i respectada del Vell Món. Es clar que aquest elf, de nom Shagan Shai no era més que un aprenent que encara no havia aprés a dominar tots els colors de la màgia, però això la gent ni ho sabia ni li importava.

Dos dels soldats, una mica apartats de la resta de la formació parlaven en veu baixa i llançaven mirades de reüll als 3 mags.

- No em fa gens de gràcia estar a prop d’aquests tres, Hans. Si alguna cosa se’ls escapa de les mans, nosaltres també rebrem!

- Deixa de queixar-te Fritz. Tenim l’ordre de protegir a aquests tres i no hi podem fer res. O es que preferiries estar a primera línia quan arribin els orcs? No saps que els exploradors han parlat de que fins i tot podia ser que hi haguessin orcs negres?

- Orcs negres!!! Quin horror!!

- Preguem a Sigmar perquè no sigui aixi. I encara que no ho creguis, sempre va bé tenir un mag a prop en dies com avui.

- El que tu diguis, Hans, però mes val que tinguis raó.



Empire cannon

Mac Gibber era un dels enginyers encarregats del canó. El canó seria un element decisiu. Tot i que era uns dels canons que s’utilitzava per la defensa de la ciutat, s’havia considerat necessari desplaçar-lo fins al camp de batalla. Això permteria debilitar els pells verdes abans que arribessin al combat cos a cos.

Mac Gibber també disposava del seu fusell. El faria servir si era necessari, però encara no estaba massa content amb aquella arma. Estava segur de que, si tenia el temps suficient, podría arrivar a afergir-hi algunes modificacions que el convertiren en una arma molt més potent…




El pare Gunther Emming caminava amb pressa entre les linies de soldats. A prop seu, l’iniciat Ander complia amb les seves tasques tant be com podía.

-Coratge fills meus! No oblideu que Sigmar us observa. Lluiteu amb valor i sereu rebuts en els seus palaus com a herois.

El pare Gunther es va girar cap al seu iniciat.

-Les ultimes benediccions, fill meu! Els homes lluitaran millor si saben que Sigmar esta de part seva. Aquesta serà la teva primera batalla, tigues fe!

-Si mestre.

Ander va agafar el seu Martell amb força i va ocupar el seu lloc al costat dels soldats. Va pensar que segurament li aniria molt bé un Martell com el de Gunther, un arma de gran qualitat fabricada per nans, pero ell encara no s’havia guanyat un honor tan gran. Tot i que només era un iniciat, sabia que els homes el buscarien a ell durant la batalla, cercant ajuda i benediccions.




Ander va mirar a la seva dreta. Un grup d’uns 20 nans esperava els orcs en perfecta formació. Tots anaven armats fins les dents i les seves armadures brillaven al sol. Si algú els hagués vist de lluny hauria pensat que es tractava d’un enorme bloc d’acer.

Només un d’ells es mantenia una mica apartat. Un nan que no duia armadura i amb la barba i la cresta tenyides de color carbassa. A les mans només tenia una enorme destral, res més. Un matatrolls que buscaria la seva gloria (i també la seva mort) a la batalla.

En aquell moment, els nans s’estaven donant les mans, i saludant-se, com si no es coneguessin d’abans. Ander va pensar que era una mica estrany, perquè la majoria es coneixien del poble i alguns d’ells fins i tot vivien al mateix barri o eren veïns.



-Em dic Volkmar Gimnor. – Va dir uns dels nans a un altre, mentre li oferia la mà com a salutació.

-Jo em dic Markison Ufnher. – Va contestar l’altre nan donant-li també la mà.
Tots els nans es saludaven entre ells, en un estrany ritual abans de la batalla.

-Jo em dic Grugni Bugman.

Grugni

-Jo em dic Volkmar Gimnor, mestre matador. Et desitjo molta sort avui i que trobis una bona mort. Que Grimnir et rebi als seus palaus.

-Això espero. – va dir el matatrolls.

Els nans lluitarien pel seu compte i en la seva pròpia unitat, però defensarien el poble al costat dels humans.
Entre els nans, hi havia un de més ancià que semblava que donava les ordres.

-Formeu la cadena! Formeu la cadena i recordeu els noms dels qui lluitaran i moriran avui al vostre costat! Així sabrem quins noms haurem d’escriure al LLIBRE!! Així sabrem a qui haurem de venjar…



El sol es va elevar encara una mica més i els primers tambors dels orcs es van començar a escoltar. Crits i renecs salvatges es sentien des de mes enllà, i cada cop eren més forts. De sobte, una gran taca verda va començar a baixar de les muntanyes a tota velocitat. Els homes estaven nerviosos però no es van moure ni un mil•límetre en la formació. Ja tenien els orcs a la vista i podien apreciar perfectament les seves cares monstruoses i com baixaven en estampida amb els ulls injectats de sang.

Un sergent que estava a la formació va exclamar de sobte:

-En nom de l’emperador!

Alguns dels homes van respondre al seu crit i, mica en mica, la cridòria es va anar estenent per tota la formació.

-En nom de l’emperador! En nom de l’emperador!

El canó va començar a disparar. El primer impacte va destrossar una primera línia d’orcs i goblins i el segon impacte en va matar una dotzena més. Alguns dels goblins van començar a fugir, plens de pànic.

-EN NOM DE L’EMPERADOR!!

Els orcs i goblins ja estaven a unes poques decenes de metres. Els homes tenien la moral alta i l’exèrcit orc no era gaire nombrós, no com altres vegades. Si les coses anaven bé seria una batalla fàcil i, amb sort, aquell dia gairebé no moriria ningú. El capità va desembeinar la seva espassa i la va aixecar al cel. Es va girar cap als seus homes i va cridar amb totes les seves forces.

-Fills de Sigmar!! PER L’IMPERI!!!!

I amb aquest crit de guerra, les tropes van iniciar la carrera contra l’enemic… La batalla havia començat.

TO BE CONTINUED



View
Despres de la Batalla

Mad orc

Centenars de cossos d’orcs i goblins estaven escampats per tot arreu. Hi hauria molta feina per retirar i cremar aquelles criatures, però no podien deixar-les allà podrint-se.

La batalla havia estat un èxit i el capità Erwin Blucher rebia felicitacions per totes bandes. L’ajuda dels mags havia sigut decisiva, segurament haurien hagut moltes més baixes si no hagués estat per ells.

Christof Engel, però, semblava decebut. La batalla havia estat massa curta pel seu gust. Esperava haver pogut posar a prova alguns conjurs nous, però no havia tingut l’oportunitat.



-El matador es viu!!!

Un dels soldats que s’encarregaven de buscar supervivents i atendre els ferits havia localitzat el cos del nan. Grugni Bugman havia quedat enterrat entre varies desenes de cossos d’orcs i feia esforços per sortir de l’embolic. Tenia la mirada perduda i trista. Havia perdut una gran oportunitat per tenir una mort gloriosa i amb una gran quantitat de testimonis.



Lord Rickard Aschaffenberg reia amb els seus homes amb uns crits que es sentien a tota l’explanada. El capità Blucher es va acostar per saludar-lo:

-Bona lluita, excel·lència! Us agraeixo que hagueu col·laborat en la batalla i hagueu aportat part de la vostra guàrdia personal.

-Aquell tita-fluixa de Von Schluessel ha permés que això passes!! -Va dir Lord Rickard. – Com poden haver arribat tantes besties verdes fins aqui? Ubersreik destina molts recursos perque Schluesselschloss tingui unes defenses adients, precissament per evitar el que ha passat avui. El consell de Ubersreik hauria d’estar més atent a aquestes amenaces en comptes de tocar-se els ous tot el dia comptant monedes!!

-Precissament ahir a la nit va arribar un missatger de Schluesselschloss (enviat pel Baró Harald Von Schluessel). Va haver de passar grans perills per no ser detectat pels pells-verdes i va perdre molt de temps per poder arribar fins a Ubersreik. Menys mal que els nans ens van poder avisar abans, sinó hauria sigut massa tard.

-I que va dir el missatger, a part del que ja sabem?

-Sembla ser que Schluesselschloss va rebre un atac molt massiu de pells verdes. Feia molts anys que no s’havia vist res semblant. Es per això que moltes d’aquestes bèsties han pogut arribar fins aquí. Ara ja està tot controlat, però durant els primers moments els pells verdes estaven molt organitzats (cosa extranya). Es veu que tenien un lider orc molt poderós, però això nomes va ser durant les primeres hores i després van tornar a barallar-se entre ells.

-Maleïdes bèsties. Tant de bo s’acabessin matant entre elles i desapareixessin d’una vegada.

-N’hem capturat alguns de vius. No crec que en treguem res d’informació, pero estaba pensant de portar-los a en Higan i potser tenir alguna diversió especial pels homes aquesta nit.

-No és mala ideia. De tota manera suposo que el consell no ho aprovarà, així que t’aconsello discreció, no fos cas que t’aigualeixin la festa. Per mi no et preocupis, jo no diré res. És més, potser hi envio algun dels meus homes a fer un cop d’ull, crec que es mereixen una nit de festa i molts d’ells no tenen prou diners per pagar-se el que els agradaria, així que una mica de sang els podrà servir com a alternativa. Avisa’m si finalment arribes a un tracte amb en Higan.

-És clar que sí, excel·lència.

View
Arribada a Altdorf
Un nou grup d'aventurers es reuneix

Després de diferents gestions a Ubersreik, els membres del grup decideixen, per uns o altres motius, dirigir-se cap a Altdorf, la capital de l’Imperi. Molts d’ells acaben trovant-se a la Taverna de Mezzo.

Un cop a Altdorf es descobreix la misteriosa desaparició de l’aprenent de mag Hermann Gratz. L’ultima vegada que se’l va veure va ser al barri d’ Ogasse fent un encarrec pel Col·legi del Metall.

El grup decideix col·laborar, per uns motius o altres, per a buscar tots plegats a l’aprenent Gratz i tornar-lo al Col·legi com mes aviat millor.

Les investigacions porten al grup al barri d’Ogasse, on poden parlar amb el responsable de la guardia, l’amo d’una botiga d’andromines, les responsables d’un hospici de beneficiencia de Shallya així com altres habitants del barri. En resum:

  • Queda poc més d’un dia per a la nit de Geheimmnisnatch i la lluna de Morrslieb brilla plena a la nit.
  • Últimament, al barri s’ha sentit a parlar d’una extranya criatura anomenada el Monstre d’Ogasse. Com que no hi ha gaire informació al respecte, per si de cas, els responsables de la guàrdia han decidit oferir una recompensa a aquells que matin al monstre.
  • Un home els aconsella no menjar a l’hospici del Colom de l’Amor. Les últimes vegades que ell ho va fer, va acabar vomitant.
  • Una dona es lamenta per la desaparició del seu marit. Fa pocs dies es va despertar i el seu marit ja no hi era. La porta de casa seva estaba oberta, però no semblaba forçada.
  • El responsable de la guardia de barri acepta col·laborar amb el grup si descobreix alguna cosa interessant a canvi d’un “agraiment” per part dels mags del Col·legi del Metall.
  • L’amo de la botiga d’andromines, el Sr. Magpie, un halfling afeminat que no para de jugar amb el seu colom anomenat Magnus, els ofereix molt amablement comprar o vendre qualsevol cosa que sigui del seu interés.
  • Hi ha força mendicaires al barri (almenys, més dels que s’acostuma a veure en altres barris de la ciutat). Alguns d’ells presenten algun defecte fisic (ceguessa) o els falta alguna extremitat (probablement degut a una ferida de guerra).
  • Tothom sembla estimar i respectar a les responsables de l’hospici de Shallya. Dues dones joves, amables i amb una bellesa notable. Son amables amb tothom i ajuden a qui ho necessita. Fins i tot el “matón” del barri, un tal Yuri, sembla abaixar el cap quan la germana Lena li fa quatre crits perquè es comporti.
  • A prop de la cabanya del guarda troben un noi acompanyat d’un gos petener que se’ls mira amb curiositat.
  • Ningú sembla tenir informació fiable de l’aprenent Gratz ni del monstre d’Ogasse i la gent que afirma haver vist el monstre dóna descripcions contradictories.

El barri es trova en una situacio força precaria. Fins i tot la torre del rellotge, que en una época va ser una magnific monument, està practicament en runes i només un reduit grup de coloms s’atreveix a veure de la seva font avariada i plena de bruticia i verdet.

No es fa cap mes descoberta rellevant fins al moment d’entrar a la Taverna de Luccini. Mentre el grup esta assegut en una de les taules, un dels parroquians comença a sofrir unes extranyes convulsions i s’acaba transformant en un espantós animal similar a un home-ocell.

Feathered fiend

La col·laboració del grup permet acabar amb la criatura d’una manera quasi instantànea. Malgrat el terror que han patit, els ciutadans presents (la majoria de clase humil), no tarda en aclamar als membres del grup com als herois del barri i felicitar-los per haber acabat amb el terrible monstre d’Ogasse.

View
Descobriments al Barri d'Ogasse
Influencies del Caos a Ogasse?

Quan el grup està a punt de sortir de la Taverna de Luccini, se’ls acosta en Yuri per amanaçar-los i per dir-los que es fiquin en els seus assumptes, ja que aquest és el seu barri. El grup decideix ignorar-lo i seguir amb les seves investigacions:

  • El noi a prop de la caseta del guarda resulta ser un rat-catcher. Ultimament, el noi té por de ficar-se a les clavegueres perquè hi ha sentit sorolls extranys.
  • Preguntant als mendicaires troben a un que és mut i que els explica (amb signes) que ell ha vist el monstre. També a un altre al que li falten les cames i que va amb un carretó (assegura orgullós que és un veterà de guerra) que els diu que no ha vist res.

Leo duerr

  • Visitant la botiga d’andromines d’en Magpie descobreixen que diversos objectes de mag han sigut venuts a la botiga per part d’en Yuri. En aquell moment, en Mac Gibber veu que en el colom Magnus surt volant per una obertura del sostre (més tard, en Magpie els diu que en Magnus ha tornat a la botiga).
  • Aprofiten per visitar la botiga dels Ocells del Vell Món. L’amó de la botiga li ven un falcó ensinistrat a en Shagan Shai. També sembla molt orgullós de la seva botiga d’ocells (una moda molt creixent a l’Imperi), especialmente del seu ocell semblant a un lloro (que ell anomena Bobo), de color lila, i que afirma li va regalar un amic que va tornar d’un perillós viatge a Lústria.

Hugbert munkhaus

  • Ja cap al vespre troben un carretó amagat darrera un barril en una cantonada, aprop d’una entrada de claveguera. Quan están intentant obrir la claveguera son atacats per en Yuri i el seu grup de “matones”. El grup aconsegueix derrotar els atacants.
  • Al cadáver d’en Yuri hi troben un paper amb el que sembla ser un mapa. El grup dedueix que pot ser un mapa de les clavegueres pero el mapa no té cap punt de referencia i no els és posible orientar-se. Decideixen que una bona opció seria preguntar al noi rat-catcher que sembla que pot conèixer molt bé les clavegueres de la zona.
  • Una vella venedora d’amulets els diu que l’altre dia l’Ethel Rammstein va atacar-la i li va deixar unes terribles esgarrapades a la cara.
  • Ivelios investiga a la cuina de l’hospici, però no hi ha cap entrada secreta. El ingredients de la cuina també semblen ser normals: pastanagues, cebes, ous, patates, naps… Ivelios no hi trova cap cosa que li cridi l’atencio.
  • Shagan descobreix un colom que els esta seguint (no és en Magnus). Amb una potent descarrega mágica el colom queda reduit a cendres.
  • A dintre de la torre del rellotge hi troben un altre home-ocell que en Grugni elimina ràpidament.
  • El grup decideix jugar-s’ho tot a la carta del rat-catcher i decideix esperar a que el noi aparegui i els pugui ajudar a guiar-se per les clavegueres.
  • Ivelios decideix muntar guardia davant de l’hospici de Shallya per veure si descobreix algun moviment sopitós per part de l’Ethel Rammstein.

Finalment, el rat-catcher apareix i els indica l’entrada de la claveguera que correspon amb el mapa que han trobat.

El grup es posa en marxa immediatament i, després d’alguna complicació, arriba al lloc assenyalat al mapa.

Mentrestant Ivelios ha estat esperant davant l’hospici, però l’unica cosa que ha pogut veure es que quan faltaven poques hores per la mitjanit l’Ethel s’ha dirigit a la botiga dels Ocells del Vell Món i ja no ha tornat a sortir.

El grup que havia entrat a les clavegueres troba finalment un recinte amb una estrella de vuit puntes dibuixada al terra. A cadascuna de les puntes hi ha una gàbia amb el que sembla ser un mag (per la manera com van vestits) fortament drogat. Entre ells es troba en Hermann Gratz.

Els membres del grup intenten desesperadament alliberar els presoners i poden treure de les gàbies a 3 d’ells, incloent en Hermann, però al cap d’una estona, quan ja falta poc per la mitjanit, es comencen a sentir pels tunels uns càntics que s’acosten. En Grugni fa una ullada i descobreix amb horror que s’acosta un grup molt nombrós:

  • L’amo de la botiga d’ocells. Porta l’ocell de color lila (anomenat Bobo) que havien vist a la botiga a sobre un dels seus hombros.
  • El mendicaire a qui li faltaven les cames i anava amb un carretó. Es fixen que enlloc de cames té uns tentacles que fins i tot li faciliten per caminar per les parets.
  • L’ajudant de l’Hospici, l’ Ethel Rammstein. No porta guants i poden veure que els seus braços i mans están coberts per unes horribles escames.
  • Un grup molt nombrós d’homes-ocell.
  • Un grup d’unes 15 persones que no deixen d’entonar uns càntics que fan gelar la sang. Totes elles (i també l’amo de la botiga d’ocells i l’ Ethel Rammstein) van vestides amb unes túniques de color negre i violeta amb uns simbols extranys.

Cultist

UN COR INDOMABLE, GERMANS TOTS

NOSALTRES, LA IRA DE TZEENTCH, GERMANS TOTS

El fet d’haver arribat amb temps suficient permet al grup preparar una emboscada i atacar per sorpresa…. Les coses passen molt ràpid:

  • Grugni Bugman fa un atac fulminant a l’amo de la botiga d’ocells i Shagan el remata amb una descàrrega màgica.
  • Quan l’amo de la botiga d’ocells cau mort, en Bobo surt volant i es coloca a l’hombro de l’Ethel Rammstein. A continuació, en Bobo comença a emetre uns crits horribles i els homes-ocell avancen en desbandada cap a la zona on es troben les gàbies.
  • Els homes-ocell es col·loquen al costat de cadascuna de les gabies, mentre un grup d’ells ataca en Grugni.
  • El mendicaire es disposa per atacar a en Mac Gibber.
  • L’ Ethel Rammstein surt correns, agafa un artilugi amb plomes de la mà de l’amo de la botiga d’ocells i es coloca al mig de l’estrella de 8 puntes. A continuació, apunta l’artilugi amb plomes cap a un dels mags de les gàbies i una àura de llum comença a sortir de l’home de la gabia cap a l’Ethel. Mentre tot això passa l’Ethel no deixa de pronunciar unes extranyes paraules

SEMBLA QUE UN RITUAL HA COMENÇAT!!! Però què es vol aconseguir amb aquest ritual? I qui són en realitat totes aquestes persones??

View
Batalla a les clavegueres
La derrota d'un culte del Caos

En pocs moments es va desencadenar una lluita per tal d’evitar que el ritual seguís endavant. Ethel Rammstein continuava pronunciant estranyes paraules, mentre en Bobo no deixava d’emetre sons a la seva orella, uns sons que feien posar els pels de punta. Mentrestant, un nombrós grup d’homes-ocell atacava als membres del grup.

L’Ethel va aconseguir dirigir un raig d’energia cap a un dels homes-ocell. Inmediatament, l’home-ocell va començar a mutar mentre irradiava una aura de poder. La destral d’en Grugni va començar a brillar amb una llum taronja i groga. Al mateix temps, l’Ethel quedava envoltada per una barrera d’energia que la protegia dels atacs del grup. Si això seguia així, el ritual acabaria matant a tots els mags que estaven tancats a les gàbies!

Ivelios va a tacar directament a l’Ethel, mentre Shagan Shai i la resta atacaven des de la rereguarda. Hermman Gratz va unir-se a la lluita, però encara es trobava fortament drogat i només podia acumular poder per llençar projectils màgics.

Ethel va rebre una sèrie d’atacs fulminants que van acabar amb ella. En Bobo, veient que el ritual havia fracassat, es va convertir en una criatura monstruosa que va començar a atacar a Ivelios. La destral d’en Grugni va brillar amb molta més força, il•luminant tota l’estança.

Bobo

L’Ivelios i en Bobo van intercanviar terribles atacs i això quasi acaba amb la vida d’Ivelios, però, finalment, una fletxa clavada a l’ull en el moment oportú va acabar amb la vida del monstre definitivament, mentre la resta del grup acabava amb els altres homes-ocell.

Quan tot va acabar, el grup va alliberar a la resta de mags i els va deixar tornar cap a casa. A continuació, van inspeccionar el lloc del ritual i la botiga d’ocells del barri d’Ogasse. En aquests dos llocs van trobar diferents objectes:

  • Un llibre, escrit en un idioma estrany. Clarament vinculat al Caos.
  • Un vareta amb plomes d’ocell, utilitzada per l’Ethel durant el ritual.
  • Documentació i cartes.
  • Una estranya esfera de vidre, de color fosc.
  • La clau de les gàbies on havien tancat als mags i de la botiga d’ocells.

La botiga d’ocells era en realitat un petit temple dedicat al Caos, on van trobar ous corromputs en un niu d’ocell ubicat en una cantonada de l’àtic de la casa.

També van parlar amb la germana Lena, que es va horroritzar en saber que Ethel era una serventa del Caos. Ethel havia estat introduint ous corromputs a la cuina de l’hospici per contaminar a la gent. La germana Lena va suplicar als membres del grup que guardessin silenci, ara que l’amenaça del Caos havia estat eliminada, per tal que no atraguessin l’atenció dels caçadors de bruixes al barri.

Finalment, el grup va començar a pensar en quin ús li podrien donar a partir d’ara al Content Not Found: business, ara que el seu propietari havia “desaparegut”….

View
Preocupacions i nous plans

Havien passat ja masses dies, però seguia sense noticies d’en Hughbert. El missatger va marxar poc després d’entregar els paquets, però entre la correspondència no hi havia la carta que ell estava esperant….

Alguna cosa havia sortit malament. Ja havia advertit a en Hughbert dels riscos que corria si es ficava amb els Col·legis de Magia (que cada cop eren més poderosos), però el venedor d’ocells estava encegat per la set de venjança contra els principals estaments de l’Imperi.

Bé, també hi havia la possibilitat que fos el seu Amo el que en realitat hagués pressionat a en Hughbert per accelerar els esdeveniments. El pitjor de tot no era que hagués perdut el contacte amb en Hugbert, sinó que era en Hughbert qui tenia a en Bobo i qui s’encarregava de guardar l’Esfera. Ara, les coses no serien tan fàcils…

Tant li feia. De tota manera, el seu pla seguia endavant… Amb l’avantatja que ara seria ell qui gaudiria directament dels favors de Tzeench. Nomes era qüestió de temps poder tonar a establir el vincle amb el seu Amo.

Últimament hi havia rumors molt interessants a Ubersreik… Sens dubte ell trobaria la manera de treure’n partit.

View
Un gran esdeveniment a Ubersreik

Herr Vern Hendrick va entrar a l’habitació on es trobava el pare Gunther. La cita havia estat acordada dies abans per part de la família Aschaffenberg.

-Benvingut, Vern, t’estava esperant. Seu, si us plau. Perdona que no et pugui oferir res, però el meu ajudant no hi és aquests dies i jo he estat molt ocupat com per ocupar-me de degudament de la nostra església. Que Sigmar em perdoni.

-No es preocupi, pare Gunther. No és la meva intenció molestar-lo molta estona.

-Tu diràs, doncs. Suposo que em portes algun missatge del teu senyor.

-Així és, Pare. Lord Rickard vol demanar-li respectuosament el seu permís per poder organitzar un casament a l’Esglesia de Sigmar de Ubersreik.

-Un casament?

-Lord Rickard i Lady Ludmila Von Bruner han estat promesos en matrimoni. Les seves respectives famílies han arribat a un acord. Consideren que aquesta unió és la més convenient per a les seves dues Cases, en aquests temps d’incertesa que estem vivint.

-Es una gran noticia. Sens dubte això no passarà desapercebut per la resta de nobles de la ciutat… i els Gremis i el Consell tampoc es quedaran indiferents. Encara no m’acabo de creure que els Von Bruner hagin accedit a unir la seva família amb els Aschaffenberg.

-No es la meva feina ocupar-me sobre quins motius han portat a acordar aquest matrimoni, Pare. Però segur el meu senyor té els seus motius per haver acceptat.

-Lord Rickard ha demostrat ser un home devot i la seva família sempre ha servit a Ubersreik i a l’Imperi amb una lleialtat inqüestionable. Comunica-li de part meva que no hi haurà cap problema en fer la cerimònia el dia i hora que ell desitgi.

-Moltes gràcies, Pare Gunther. La família Aschaffenberg estarà molt complaguda. Parlaré amb Lord Rickard i us comunicarem la data de la celebració el més aviat possible. I ara si em disculpeu, he de marxar a cumplir amb la resta de les meves obligacions.

-Que Sigmar et guardi, Vern. I gràcies per la teva visita.

-Gràcies a vosté, Pare. Bon dia.

El Pare Gunther es va quedar pensatiu per uns minuts. Aquest matrimoni significaria una aliança entre els Aschaffenberg i els Von Bruner. Un moviment molt contundent, especialment ara que tornava a cobrar força el rumor de que l’Emperador tornaria a posar Ubesrreik sota el control d’una família noble. Segurament els Von Jungfreud no s’ho prendrien gens bé, però per altra banda ja anava sent hora de que Ubesrreik comencés un nou camí, lluny de la influència dels Von Junggfreud.

View
Des d’Altdorf a Stromdorf, passant per Ubersreik

Del 1 de NACHGEHEIM al 14 de ERNTEZEIT de 2519 (Calendari Imperial)

El personatges del grup decideixen portar els objectes capturats del culte del Caos a les Escoles de Màgia. Es pren la decissio de que uns objectes potencialment tan perillosos siguin cutodiats per l’Escola del Saber de la Llum.

Desprès de diverses peripècies, el grup decideix apropiar-se de la casa del venedor d’ocells. Amb una “artimanya” perpetrada per Crixus i Colby, i amb molta sort, aconsegueixen canviar els papers de propietaris de la casa. La ideia es vendre aquesta casa a Altdorf i comprar-ne una altra similar a Ubersreik per a fer-la servir com a Content Not Found: business. Mentre fan aquests preparatius en Magpie se’ls acosta i els ofereix ajuda si volen muntar un negoci (ja sigui en forma de prèstec o de contactes). També pregunta per en Shagan i diu que estaría molt content de veure’l aparèixer a la seva botiga. Per la seva part, la germana Lena torna a la seva vida normal i ara té una nova ajudant per portar el seu hospici al barri d’Ogasse.

Finalment, per diferents motius, tothom acaba tornant a Ubersreik. Un cop allà, el grup aprofita per comprar una casa nova i registrar-la com a Content Not Found: business. Per fer tota aquesta paperassa els funcionaris d’Ubersreik els exigeixen un document que ha de tenir el segell oficial del Gremi dels Comerciants, però un cop arriben al Gremi per a fer la sol·licitut els diuen que el segell ha desaparegut i que el tenia un membre important del gremi anomenat Florian Wechsler. En Florian havia de viatjar a Stromdorf per tancar un tracte comercial amb un dels gremis més importants del poble, però ja fa unes 2 setmanes que no se sap res d’ell. En Thaddeus Kigel accepta l’ajuda del grup per saber què ha passat amb en Florian Wechsler i el segell a canvi d’ajudar-los amb els tràmits per crear el seu negoci a Ubersreik.

Diferents membres del grup també reben informació sobre coses estranyes que estan passant a Stromdorf, així que decideixen no perdre més temps i anar cap a aquesta població. L’arribada a Stromdorf és bastant accidentada, ja que aquest últim mes ha plogut amb una intensistat més forta que l’habitual a la zona i just la nit després d’arribar, el pont occidental del poble acaba cedint degut a la inundació del riu Teufel. Aquest inconvenient fa que es dificulti el transit cap a (i des de) Stromdorf en aquesta direcció.

Stromdorf area

Sense perdre temps, el grup comença a investigar i a reunir tota la informació possible sobre els últims esdeveniments al poble. Entre la informació que es recopila cal destacar:

  • Stromdorf es va fer famosa fa quasi uns 500 anys quan el seu heroi Olaus Stilchelm va derrotar un contingent de vampirs i morts vivents en una gran batalla a la vora del riu Teufel.
  • Fa aproximadament un any, un perillós nigromant va ser cremat després de ser jutjat. El nigromant va ser capturat a casa seva. En la captura van participar el Burgomestre Adler, el capità Kessler i un grup de soldats fortament armats, però no hi va haver cap lluita ja que el nigromant va ser trobar estirat al terre de casa seva i no va dir ni una sola paraula (ni tan sols quan el van cremar, un dia recordat per tothom i que s’interpreta com un favor de Sigmar, perquè aquell dia no va ploure).
  • El pou de la plaça principal del poble no s’utilitza. La gent es molt supersticiosa, ja que fa uns 8 mesos, una dona anomenada Madriga Brenner es va suicidar tirant-se al pou.
  • El Burgomestre Adler fa uns 7 mesos que ha delegat totes les funcions en el capità Kessler. Adler, no ha sortit de casa seva en tot aquest temps i el poble no està ben gestionat ja que Kessler amb prou feines té temps de respondre a totes les seves obligacions. Això esta provocant un notable descontent en la població.
  • Ander parla amb el pare Gottschalk(el responsable de l’esglèsia de Sigmar de Stromdorf) per aconseguir una cita amb el capità Kessler.
View
Un Mal Menor

14 de ERNTEZEIT de 2519 (Calendari Imperial)

Una visita al capità Kessler va permetre al grup obtenir més informació sobre la captura i judici del nigromant que fa un any va ser cremat a Stromdorf. També va donar certa informació sobre la mort de Madriga Brener, però el capità va preferir esquivar la conversa quan se’l preguntava sobre una suposada relació entre Madriga i el Burgomestre Adler.

Després de la reunió amb el capità, quan el grup ja havia decidit anar a investigar la granja dels Holtz, van veure a la llunyania un gran incendi. El grup es va dirigir cap allà mentre alguns dels guardies va anar a avisar al capità Kessler per donar l’alarma.

L’incendi en questió era a la granja dels Eigel que havia estat atacada pels homes bèstia. El grup va surtir correns cap al que va resultar ser la granja dels Holtz, que es la que estava més propera i a la que probablement haurien fugit els supervivents de l’atac.

Al arribar a la granja dels Holtz van veure a 2 homes dicutint i barallant-se un d’ells va resultar ser Tristan Eigel(l’únic supervivent de la granja dels Eigel) i l’altre Otto Holtz. Els dos semblaven amagar alguns assumptes tèrbols, així que després de que el grup va aconseguir separar-los, els van comencen a interrogar sobre el que havia passat.

Acorralat per les preguntes, Otto va entendre que les mentides no servirien de res. Els havien descobert i ja no podien fer res per amagar el que havien fet. Amb el cap baix, va cridar a la seva dona, la Marie, perquè expliqués el que havia passat. Potser amb una mica de sort aquell grup d’aventurers extranys els podria ajudar.

Familia holtz

Tal com va explicar Marie, la familia Holtz i la familia Eigel havien estat realitzant sacrificis pels homes bèstia durant molt anys amb la creença que així els homes bèstia estarien calmats i els deixarien tranquils. Estaven convençuts que les seves accions havien mantingut el poble de Stromdorf lliure de l’amenaça dels homes bèstia.

Marie va confirmar que efectivament en Florian Weschler va ser l’ultim sacrifici que havien ofert als homes bèstia. La persona que els hi va entregar al mercader va ser la Keila Cobblepot, com ja havia fet amb tants altres viatgers en altres ocasions durant els últims anys. El segell i la resta de les possessions del mercader probablement estarien en poder de la Keila.

Un cop el grup es va oferir per ajudar, Marie els va portar davant la presencia de Foaldeath, un home bèstia que estava planejant trair a Izka, l’actual lider de la tribu dels homes bèstia. Si aconseguien robar la Lightning Stone del “campament” dels homes bèstia, el lideratge de Izka seria posat en qüestió i això calmaria una mica als homes bèstia. Les últimes setmanes, la tribu s’habia descontrolat i Izka en particular tenia la intenció de fer una atac inminent contra Stromdorf i els humans i arrasar amb tot el que trobés per davant.

Foaldeath

Grugni Bugman va pensar que aquesta seria una gran oportunitat per aconseguir una bona mort que fos recordada i per alliberar-lo de la seva vergonya. El pla seria el seguent:

  • Grugni es faria passar per presoner i seria conduit a la Lightning Stone per part de Foaldeath. Foaldeath portaria la destral de Grugni en un lloc accesible i el nan estaria lligat de manera que es pogués deslliurar facilment i agafar la destral en el moment oportú.
  • Un cop al lloc central del “campament”, Foaldeath portaria a Grugni davant de Izka i el nan aprofitaria per atacar i iniciar un combat a mort.
  • Mentrestant, la resta del grup portaria el carro d’en Florian Weschler (que habia estat abandonat a prop del “campament” dels homes bèstia per poder transportar la Lightning Stone) i esperaria amagat a la vora del bosc. En el moment adequat iniciarien un incendi per distreure els homes bèstia i aprofitarien per robar la Lightning Stone.

Era un pla molt arriscat, però podria sortir bé. Els homes bèstia mai s’imaginarien que algú els pogués atacar en el seu propi “campament”.

Un cop van arribar al campament van trobar que Izka estava just davant de la Pedra de la Tribu en un èxtasi embogit, cridant als seus Deus i preparant-se per atacar els regnes dels homes i oferir les seves víctimes als déus del Caos. Al voltant de la Pedra hi havia també altres homes bestia participant del “ritual”.

Mentre tot això passava 2 o 3 llamps van caure a sobre la Lightning Stone, que estava lligada a la part superior de la Pedra de la Tribu. Això va fer que els homes bèstia encara s’embogissin més i pràcticament no li van prestar cap atenció a Foaldeath mentre portava a en Grugni davant la presencia de Izka.

En aquell moment, en Grugni va atacar amb un ràpid i devastador moviment a Izka i el caos es va precipitar….

View

I'm sorry, but we no longer support this web browser. Please upgrade your browser or install Chrome or Firefox to enjoy the full functionality of this site.