Warhammer Fantasy Moix

Pròleg de la Segona Temporada

32 de VORHEXEN 2519 (Calendari Imperial)

Esmeralda Fenstermacher va tornar a mirar-se al mirall. Definitivament aquell pentinat li quedava molt bé. Segur que causaria sensació a la festa de cap d’any que els Von Bruner celebrarien a la seva mansió. Quina sort que els haguessin convidat a ella i al seu pare, només hi assistirien les personalitats més importants de la ciutat

-Tornes a sortir, Esmeralda?

-Sí, pare. Només una estoneta. Aniré a fer un vol. Vull anar al cementiri, a portar-li unes flors a la mare, perquè no es trobi tan sola ara que comença l’hivern. A ella li agradaven molt les flors.

-No triguis gaire… Ah! I que t’acompanyi la Hilda.

-Sí, pare. No pateixis.

Esmeralda va fer un petó al seu pare i va sortir. El seu pobre pare es sentia sol i les coses no anaven masse bé, però ella era jove i la vida era meravellosa. Cada dia oferia tot un nou món de possibilitats. El sol il·luminava els carrers d’Ubersreik i la gent s’afanyava en les seves feines quotidianes. Tot era meravellós!!!!


- Què?? Com dius?? Tot el carregament?? – Va preguntar en Shagan.

-Bé, no tot. Però una gran part ha arribat molt deteriorada. No crec que es pugui aprofitar… – Va respondre Hermann Gratz

-Però… Com pot ser?

-No sé gran cosa. La noticia m’ha arribat aquest matí. Han enviat un missatger des del port però la nota només deia que el vaixell havia arribat a Ubersreik però que quan van baixar ahir a la nit a revisar les bodegues hi havien trobat nombrosos desperfectes. No he pogut anar personalment a revisar la càrrega, encara estic ocupat amb l’experiment de la nova al·leació.

-Encara segueixes amb això? – No és que en Shagan estés gaire interessat en els experiments d’en Hermann, pero de tant en tant li donava un cop de mà. En Hermann portava mesos experimentant sobre una nova al·leació que, segons ells, havia de ser revolucionària.

-Diguessim que els nans no s’han mostrat gaire col·laboratius fins ara… I el mestre Johann ja no em ve a veure tant sovint per aconsellar-me. Suposo que tot això de la màgia li dóna una mica de mal rotllo.

- Has provat a demanar ajuda a en Mac Gibber? Ell també hi enten una mica sobre les propietats dels metalls.

- Pel que respecta a en Mac Gibber no deixa de perdre el temps amb el seu fusell. Diu que ha trobat una nova manera d’ajustar-lo perquè sigui una arma més eficient. Espero que no li exploti a la cara…

-Bé, tant és. Suposo que hauré d’anar al port a veure que cony li ha passat al vaixell. Només em faltava això. Espero que almenys ens ho pagui l’assegurança del gremi. Sinó perque cony els paguem?


Assegut en una de les sales del Temple, Ander contemplava el martell de Korden.

-Tard o d’hora hauré de complir la meva promesa. – Va pensar.

Realment la fama dels nans estava ben guanyada. Era un martell magnific. Ander no havia vist res semblant fins aleshores (tret de l’arma del pare Gunther).

De sobte, un soroll el va interrompre. Algú estava trucant amb insistència. Ander va baixar fins a la porta del darrera del temple i la va obrir.

El que va veure el va deixar glaçat.

-Hola noi. Podria parlar amb el pare Gunther?

Ander reconeixia a l’home que hi havia a la porta. L’havia vist a Altdorf durant la seva ordenació com a sacerdot de Sigmar. Els rumors que corrien sobre aquell home farien tremolar a qualssevol camperol, comerciant o noble de l’Imperi. Ningú estava protegit del tot davant d’un home com aquell. I la seva arribada només podia significar una cosa: problemes, foc o dolor… o les tres coses juntes.

-El pare Gunther està pregant. Acabarà en uns minuts. – va dir Ander, notant com li tremolava la veu.

-Cap problema. Ja m’espero. Però ves a dir-li que en Matthias Krieger vol parlar amb ell…

View
Epíleg de la Primera Temporada

26 de VORHEXEN 2519 (Calendari Imperial)

- Suposo, estimat, que no et pensaves que la cosa quedaria així… Era inevitable que la gent acabés parlant del tema.

Mentre parlava, Ludmila Aschaffenberg mirava per la finestra del dormitori. La seva cara reflexava resignació.

- El que no em pensava es que la “merda” que la teva familia guarda a l’armari m’acabés esquitxant a mi!!!

Lord Rickard estava enfurismat. I amb raó. Els rumors que havien corregut per la ciutat les últimes setmanes no el deixaven en massa bon lloc. I per descomptat el nom d’Aschaffenberg tampoc havia quedat massa ben parat. Els rumors eren de tota mena: Que els Aschaffenberg havien construit un temple del Caos a la mansió de Grunewald, que Ludmilla fornicava amb homes bèstia en els boscos que rodejaven Ubersreik, que el Culte d’Eldricth havia tornat i que els Von Bruner els finançaven, que la fi del Món s’acostava… Només havia calgut que un parell de guardies o membres del servei de la mansió de Grunewald xerressin més del compte i la gent ja s’havia encarregat d’escampar la resta de la merda. Per descomptat, aquest fet també l’havien aprofitat la resta de families nobles rivals, segurament ajudant a fer la pilota més grossa…

- No crec que la feina desenvolupada pel meu tiet a Altdorf pugui considerar-se una “merda”. El meu tiet era magistrat a Altdorf i va destapar tot l’assumpte del Culte de Eldritch, per la qual cosa Altdorf i l’Emperador en persona li van estar molt agraïts. En aquell Culte hi havia nobles implicats i tot. No es d’extranyar que aquells fets (tot i haver passat fa més de 10 anys) el fessin guanyar uns quants enemics entre les families implicades.

- Doncs sembla que el teu pare NO VA ACABAR LA FEINA!!!! El Culte d’Eldricth encara existeix!!! – Els crits de Lord Rickard es sentien per tota la mansió.

- Estimat espòs… Els que vau trobar a la mansió de Grunewald només eren 4 gats. Uns quants inútils que van aconseguir escapar de la purga del meu tiet i van aconseguir emportar-se d’Altdorf algun artefacte del Caos abans de que els atrapessin. I que? Ara ja estan tots morts. Les proves que vau trobar a la mansió ho demostren. El meu cosí Andreas la va cagar per barrejar-se amb qui no li convenia, però ara ell tampoc hi és. No tens de què preocupar-te.

- I si no és així? I si encara queda algun membre de l’Ordre d’Eldritch? Et penses que no es dedicarà a donar tant pel cul com pugui a les nostres famílies?

- Crec que et preocupes massa, espòs meu.

- Amb l’Emperador emprenyat per la mort de Marius Leitdorf i tot el que s’està parlant de tornar el poder de Ubersreik a una familia noble, l’ultima cosa que necessito és un inquisidor enganxat al meu cul!! Fins i tot m’han arribat veus de que en Matthias Krieger corre per la zona i que podria passar-se per la ciutat a “donar un cop d’ull”!!

-Rumors… La gent inventa rumors per qualsevol cosa. Un dia trobaran una cabra ofegada al riu i diran que els homes bèstia arrasaran la ciutat.

-No m’extranyaria que els Von Holzenauers estiguessin al darrera de tot això, o fins i tot els Von Saponatheims. Aquelles rates vendrien o estafarien a la seva mare només per una mica de poder. Fins i tot en Thaddeus Kigel!! Aquell llepafils faria el que fos per fer quedar malament a una familia noble (fos quina fos). Sempre es queixa de que paga masses impostos per mantenir l’exercit, però ja m’agradaria veure’l davant d’un home bèstia o un orc. Segur que l’única cosa que sabria fer seria treure’s l’escombra que porta al cul per intentar espantar-lo!!

- No hi podem fer res, Rickard. Actuem amb normalitat, com fins ara. La gent ho acabarà deixant córrer. Simplement, deixa passar el temps.

-Em temo que temps és el que no tenim…

View
Big Final Tangana

4 de KALDEZEIT 2519 (Calendari Imperial)

I finalment va arribar l’hora de sopar…

El grup no havia pogut esbrinar masses coses més, a part de que Otto Geizhals, el Bibliotecari, i en Gregor Piersson estaven implicats d’alguna manera en tot el que estava passat.

Durant el sopar molta gent va demanar oca, inclòs Lord Rickard, així que era díficil endevinar qui més podia ser sospitós.

Ja portaven una estona sopant quant a fora, als jardins de la mansió, es van començar a sentir bordar els gossos. Semblava que estaven nerviosos perquè els homes bèstia estaven a prop. Alguns membres del grup, juntament amb Olver Gand, van anar a veure què passava.

Desprès de sopar, la resta dels membres del grup van apropar-se a les muralles per veure si detectaven alguna moviment sospitós. Era possible que els homes bèstia ataquessin en qualsevol moment.

Mentrestant, a l’interior de la casa en Colby va detectar sorolls estranys…

Els homes bèstia van atacar i en Grugni va decidir quedar-se a ajudar a les muralles, mentre la resta anaven cap a la mansió.

A l’entrada de la mansió van trobar a en Korden Kurgansson que estava sortint per unir-se a la lluita. El nan s’havia afaitat la barba i els cabells, deixant només una cresta. El nan s’havia convertit en un matador. Probablement les paraules d’en Grugni havien fet que el seu orgull nan tornés a despertar i en sentit els crits d’atac dels homes bèstia havia decidit que era el moment de netejar la seva vergonya. Va demanar el seu martell a Ander, per poder tenir un final el més digne possible.

En Colby va guiar a la resta del grup fins a la cuina, on semblava que hi havia un passadís secret amagat darrera una de les estanteries del celler, que abans no havien vist. El passadís portava a una sala més gran que semblava una mena de “temple” i que sens dubte estava dedicat al Caos. Al terra hi havia una estrella del Caos dibuixada (segurament amb sang, pel seu color vermellós). Hi havia també una petita estanteria amb alguns llibres, un escriptori i també un altar. A sobre l’altar hi havia el cos d’en Todd, el criat, amb una daga clavada al cor. Sens dubte el probe Todd havia servit de sacrifici pels déus del Caos. El marc del quadre estava en un racó de la paret, però sense la pintura misteriosa.

Hi havia una altra porta al fons de la sala i el grup va continuar la seva persecució. La porta portava al pis de dalt i seguia pujant fins arribar a una petita terrassa a la part més alta de la mansió. Allà hi van trobar en Gregor Piersson junt amb molts dels membres del servei de la mansió, que estaven entonant càntics malèfics mentre que la pintura, que estava al terra davant d’ells, començava a emetre uns sons extranys i d’ella sortien unes bombolles de colors perturbadors. En Piersson era sens dubte un muntant. Tenia un dels ulls (que abans havia estat tapat amb una bena) deformat en el que semblava ser una boca plena de dents, també tenia una altra mutació en el seu braç esquerre, que tenia un color blavós i estava recovert d’escates similars a les d’un rèptil. Quan en Gregor va veure arribar el grup, va llençar ràpidament la pintura als jardins d’abaix i va començar a atacar al grup rient histèricament, mentre alguns dels membres de la secta fugien i d’altres ajudaven a en Piersson en el seu atac.

Summoning

Els homes bèstia ja estaven dintre dels jardins de la mansió. N’hi havia molts!! Amb prou feines els guàrdies els podien contenir. Olver Gand ajudava amb els seus gossos i Lord Rickard feia anar la seva enorme espassa com un llamp, demostrant que era un guerrer temible matant a tot home bèstia que se li posava al davant. Sens dubte havia sigut una sort que Lord Rickard no s’hagués intoxicat durant el sopar ja que la seva presència feia que els homes lluitessin amb més seguretat.

A la terrassa, els membres del grup van matar en Piersson i als altres membres de la secta sense gaire dificultat. Mentrestant, en Shagan va intentar destruir la pintura que havia caigut als jardins, però els seus esforços van ser inútils. Fos el que fos el que havia fet en Piersson amb la pintura, ja no es podia aturar!! De sobte, la pintura va començar a emetre llums i sorolls cada cop més forts i finalment, per sorpresa de tothom, un dimoni del Caos va aparèixer de la pintura amb un gran espetec, com si hagués estat cridat brutalment des d’una altra dimensió.

En Korden Kurgansson i en Grugni, que es trobaven enmig del combat amb els homes bèstia, van girar el cap per veure el dimoni durant uns segons. L’enorme home bèstia contra qui lluitaven també va quedar impressionat durant un moment al veure aquella entitat del Caos, aquella manifestació dels seus déus obscurs. Va ser durant aquest segons, quan en Korden es va girar cap a en Grugni i li va dir:

-Mestre matador. Has fet que recuperés el meu honor i el de la meva família. Les teves paraules m’han fet despertar i m’han convençut .Sempre t’estaré agraït. – I assenyalant al dimoni, en Korden va cridar amb totes les seves forces. – Ves-hi, Grugni Bugman!! I busca la teva mort!! Perquè aqui i ara serà la meva!!

I sense pensar ni un segon, en Grugni va correr a enfrontar-se amb el dimoni del Caos, mentre la seva destral s’il·luminava amb una llum molt potent.

El dimoni, va resultar ser l’enemic més terrible amb qui Grugni s’havia enfrontat fins llavors. Després d’una terrible lluita, el dimoni li va causar greus ferides a en Grugni, que finalment va quedar inconscient. Però per sort, l’ajuda d’en Shagan i en Colby en l’últim moment va ser suficient per acabar de matar al dimoni.

Un cop mort el dimoni, els homes bèstia es van començar a retirar. El dimoni pel qual s’havien sentit atrets ja no hi era i, per tant, no tenien cap motiu per continuar amb l’atac. Sense la influència del dimoni del Caos, el seu fanatisme es va esvaïr de sobte i molts d’ells van quedar confosos. A més, havien patit nombroses baixes i el seu lider havia caigut a mans d’en Korden

Per desgràcia en Korden havia patit ferides mortals i tenia els segons comptats. No obstant, abans de morir va poder dir-li a Ander la seva última voluntat: Que tornés el martell a la seva família i que expliqués la seva mort. Ander va prometre complir amb el que li havia demanat.

Havia sigut una nit molt llarga i, sens dubte, encara quedava molt per aclarir. Faria falta interrogar als membres del servei i analitzar els documents i llibres que s’havien trobat en el “temple” del Caos dels soterranis de la mansió. Entre ells, hi destacava una carta, que anava dirigida, segurament, a Gregor Piersson

View
Maniac Mansion i el Desengany de Lord Rickard

4 de KALDEZEIT 2519 (Calendari Imperial)

Definitivament aquell quadre tenia alguna cosa extranya. Van decidir tapar-lo amb les cortines i continuar investigant. Mentrestant enn aquell moment va entrar una altra de les criades que anava a netejar l’habitació, però també afectada amb una gran somnolència.

Grugni va intentar tornar a parlar amb en Korden, el nan que estava a la infermeria. Grugni va tractar de fer-lo reaccionar esbroncant-lo i recordant-li el honor i la valentia dels nans. Korden va semblar reaccionar durant uns segons. com si el seu orgull nan hagués tornat a néixer, però al poc temps va tornar al seu estat de bogeria. No parava de parlar del seu martell, que estava amagat i que havien d’evitar que “ells” el trobessin. També parlava d’alguna cosa que no volia tornar a veure. Preguntant a la resta de gent els van dir que en Korden estava així des de l’últim atac dels homes bèstia i que el van veure lluitant davant la seva forja defensant-se de 2 homes bèstia.

Korden hammer

Una altra persona interessant que van conèixer va ser Olver Gand, l’encarregat de les gosseres. Es tractava d’un home musculós i molt reservat, un home de poques paraules. Segons els va explicar, ell havia servit com a soldat a la Guardia del Reikland i el destí el va portar a acabar servint per a la familia Von Bruner. Els seus gossos eren uns animals formidables i estaven molt ben ensisnitrat i havien estat capaços d’acabar amb 3 o 4 homes bèstia durant l’atac.

Olver gand

A l’habitació del metge van descobrir uns recipients on s’estava preparant un liquid conegut com “schalf”, que servia per provocar somnolència i cansanci en aquelles persones que ho prenien. Ràpidament totes les sospites van caure sobre el metge i el grup va informar a Lord Rickard. Lord Rickard va decidir no fes res de moment i va demanar al grup que continués amb les investigacions perque volia saber què dimonis estava passant i si hi havia algú més al darrera.

A banda d’això també es van fer altres descobriments:

  • Una nota al terra parlant d’un dels plats que es donaria per sopar aquella nit.
  • El martell d’en Korden Kurgansson amagat a la capella de Sigmar. Ander va agafar-lo per veure si la visió del martell li feia recuperar la cordura a en Korden però no va funcionar. Ander va decidir tornar a deixar el martell on l’havia trobat.
  • Altres criats afectats pels simptones de somnolència, però no tots.
  • Un hort on es cultivaven diverses herbes, entre elles la que es feia servir per elaborar la substancia “schalf”.

Després de dinar ja eren les 4 de la tarda i el grup va començar a deliberar sobre quins serien els seus pròxims moviments i quines accions prendrien durant el sopar d’aquella nit…

Grunewald staff

View
Visita a la Mansió Grunewald

Del 3 al 4 de KALDEZEIT 2519 (Calendari Imperial)

Herr Vern Hendrik, va informar que Lord Rickard Asschaffenberg estava interessat en contractar els seus serveis. Alguna cosa estranya estava passant a la seva nova mansió. La feina consistiria en desplaçar-se a la Mansió de Grunewald, a unes 2 hores i mitja de Ubersreik i investigar què estava passant. Lord Rickard els donaria més informació quan arribessin a la mansió.

L’endemà el grup es va preparar per sortir molt aviat al matí. Anirien en una caravana formada per 2 carros que portaven algunes de les pertinences de Lord Rickard. El camí pels boscos va ser tranquil i avorrit, pero quan ja faltava molt poc per arribar a la mansió, la caravana va ser atacada per un grup d’ homes bèstia.

La caravana va accelerar el pas per intentar arribar a la mansió el més ràpid possible, mentre el grup feia tot el possible per defensar-se de l’atac. La mansió ja era visible i els guàrdies de la mansió van començar a disparar fletxes per matar els homes bèstia. Finalment, amb alguns ferits, la caravana va poder arribar a la Mansió de Grunewald.

Lord Rickard Asschaffenberg va sortir a rebre al grup i els va conduir a la seva habitació. Els va explicar que la mansió havia estat un regal de la família Von Bruner, concretament Lord Heissman, com a dot pel seu casament. Malgrat tot, alguna cosa passava a la mansió i Lord Rickard tenia alguna sensació estranya pel que respectava al servei. Lord Rickard no tenia proves concretes, només era una intuïció, i volia que el grup ho investigués per si de cas feia falta avisar a les autoritats. El grup es faria passar com a part del “servei” de la mansió i s’encarregaria d’investigar a la resta de persones.

La primera part de la casa que van visitar va ser l’hospici. Una habitació amb alguns ferits i un metge atenent-los. Les ferides dels ferits eren degudes a un atac d’homes bèstia que hi havia hagut la setmana anterior. Entre ells destacava un nan, que era el ferrer de la mansió. El nan no deixava de delirar i dir coses sense sentit, però curiosament era molt semblant al nan que havia aparegut en el somni de Crixus.

A la cuina van conèixer a la cuinera, que semblava tenir una gran afició pel vi. També un petit estudi, on van trobar un criat dormint i una bilioteca amb un bibliotecari que s’encaregava de tenir cura dels llibres.

Finalment, van arribar a una sala d’estar on els va cridar l’atenció una paret que estava coberta per una gran cortina. Al descobrir la cortina, a la paret hi van veure un quadre penjat. Era un quadre molt estrany i tots els membres del grup van experimentar una estranya sensació de malestar al contemplar-lo….

Quadre a grunewald

View
El Llegat d’un Mag Inepte

Del 23 de ERNTEZEIT al 3 de KALDEZEIT 2519 (Calendari Imperial)

Amb la mort de Niklas Schulmann, el Nexe d’Azyr que s’havia descobert estaria, de moment, fora de perill. Si Niklas hagués aconseguit trencar el segell, les conseqüències podrien haver estat desastroses per tota la zona.

De tornada a Stromdorf, el grup va descobrir un segon cos amb un impacte de llampec (el primer havia estat un pobre pescador a qui Niklas havia robat una de les seves barques). En canvi, aquest home portava un arc a la mà i semblava que havia estat disparant fletxes abans de morir. La seva cara coincidia amb la que Colby havia vist durant un dels seus somnis.

El grup va procedir a investigar totes les pertinences de Niklas però no van trobar cap altre informació rellevant, a part d’un llibre de conjurs força curiós. Semblava que Niklas havia actuat pel seu compte, amb l’objectiu d’aconseguir més poder com a mag.

En Shagan va enviar un missatge per avisar al seu tiet Tyros, que va venir al cap d’un parell de dies, donada la importancia de les pedres èlfiques descobertes. En Tyros va procedir a reparar el segell del Nexe, amb la qual cosa el clima va millorar notablement i va deixar de ploure (tot i que Stromdorf continuaria tenint sempre un clima molt plujós).

Poc després, el grup va decidir marxar de Stromdorf, en companyia de Gildetta, per acabar amb la resta de coses que tenien pendents. Primer es van dirigir a Ubersreik, on van fer el següent:

  • Informar de la mort de Florian Wechsler a Thaddeus Kigel i retornar el segell del Gremi de Comerciants. Thaddeus Kigel va estar molt agraït i, tal com havia promés, va facilitar tots els documents per tal que el grup pogués establir el seu negoci.
  • Visitar a Hermann Gratz que ara s’havia establert al passatge del mag (i era vei de Christoph Engel, per proposar-li si volia participar en el negoci. Hermann va acceptar encantat.
  • Visitar a la comunitat de nans de Stromdorf per fer unes preguntes sobre un extrany somni que Crixus havia tingut on hi apareixia un nan. Malgrat tot, no van aconseguir cap informació rellevant.

Després, es van dirigir a Aldorf per:

  • Portar a Gildetta al Col·legi de l’Ordre Brillant, per tal que li ensenyssin a controlar els seus poders. Gildetta va prometre que estarien en contacte i va quedar mol agraïda als “seus tiets” per tot el que havien fer per ella.
  • Entregar l’ artefacte del nigromant Lazarus Mourn al Col·legi dels Mags Blancs per tal que fos custodiat.
  • Entregar les pedres èlfiques (que marcaven la situació del Nexe d’Azyr que havíen descobert) als mags del Col·legi Celestial, per tal que les custodiessin. Aquest Col·legi també enviaria un representant de prestigi a la zona de Stromdorf per tal que vigilés el Nexe. Pel que semblava Niklas no era més que un “becari”, que va robar informació del Col·legi i va desaparèixer.

Finalment, tothom va tornar a Ubersreik on la idea era establir-se per poder desenvolupar el negoci que tenien entre mans.

Tot va semblar anar bé durant unes setmanes, fins que un bon matí el grup va saber que Herr Vern Hendrick, la mà dreta de Lord Rickard Aschaffenberg, els estava buscant….

View
La Tercera Batalla del Pas del Foc Negre

24 ERNTEZEIT de 2519 (Calendari Imperial)

El Pas del Foc Negre, Provincia D’Averland (Frontera Sud de l’Imperi).

Tercera Batalla del Pas del Foc Negre

Averland

El Sergent Marcus Baerfaust, dels Grans Espassers d’Averland, va mirar a l’est. Havia passat el pitjor. El Comte Elector Marius Leitdorf estava rodejat i havia quedat aillat de la resta de l’exercit. Un orc enorme, que no era un altre que el Cabdill Vorgaz Ironjaw, va obrir-se pas fins al lloc on es trobava el Comte i la lluita va començar.

Marius leitdorf

El Sergent Baerfaust va intentar obrir-se pas per ajudar al Comte però era impossible. Un mar verd s’interposava entre ell i el Comte.

-El Comte està en perill!! Protegiu al Comte!!! – Va cridar, desesperat.

Però ja era massa tard. En un moviment brutal, la destral de Vorgaz es va clavar al pit del Comte i li va destrossar l’armadura, partint-lo gairebé per la meitat. L’enorme orc va aixecar enlaire el cos del Comte i li va arrencar un braç mentre deixava anar un crit de victòria que va fer tremolar de por als soldats de l’Imperi. El Sergent Baerfaust ho va mirar amb horror, mentre uns metres més al sud va veure com un altre orc li tallava el cap al capità dels Grans Espassers. Això els deixava a ell al càrrec del regiment de Grans Espassers!

-Retirada!!! Reagrupeu-vos cap al nord!! Retirada!!!

El Sergent Baerfaust va reunir les forces de Grans Espassers que li quedaven i es va retirar cap al nord, començant una fugida desesperada mentre intentava aniquilar a tants orcs com podia, rugint de furia. Els orcs els perseguien i disparaven fletxes, pedres i tota mena d’extranyes armes improvitsades. Molts projectils fallaven, però d’altres feien diana en alguns dels soldats que es retiraven. Allò seria una carnisseria!! Maleït fos el Comte per haver-los portat a aquella trampa mortal!!

Malgrat tot, la sort es va girar a favor seu. Baerfaust va veure a la llunyania l’emblema de l’Emperador i una gran ombra va aparèixer al cel. Karl Franz en persona, muntat a sobre el seu Griffon, havia arribat per proporcionar ajuda en l’ultim moment. Les tropes de l’Emperador, la Guardia del Reikland, es van desplegar per la zona i els tiradors van descarregar les seves escopetes sobre l’exèrcit d’orcs…

Karl franz griffon

Després d’unes hores, la batalla havia acabat. L’Imperi resistiria un dia més i el Pas del Foc Negre havia suportat una altra invasió de pells verdes. Però el preu que s’havia pagat era terrible. El Comte Elector Marius Leitdorf havia mort, sense deixar un hereu clar per al comtat d’Averland. Allò portaria una gran inestabilitat a la zona d’Averland i només els deus sabien quines conseqüències podria tenir en el futur…

View
Maelstrom de Azyr

Del 22 al 23 de ERNTEZEIT de 2519 (Calendari Imperial)

Calia trobar l’última pedra élfica, però el grup no tenia ni idea d’on buscar. Finalment van pensar que seria una bona idea anar a visitar al Professor Hieronimus Kopfchen, amb l’esperança que els pogués proporcionar alguna informació sobre el passat de Stromdorf que pogués servir com a pista.

Efectivament, en un dels seus llibres el professor va trobar informació que feia referència a una pedra que havia existit a la zona de Stromdorf i que era visitada com a símbol dels deus antics pels primers habitants de l’Imperi. Aquesta pedra es va retirar quan la religió de Sigmar es va instaurar i un temple es va construir al lloc on havia estat abans la pedra. Tot semblava indicar que l’últim fragment de la pedra es podria trobar al subsòl del temple de Sigmar de Stromdorf.

Els membres del grup van anar a trobar al Lector Magnus Gottschalk per tal que els permetés entrar al temple a investigar. Per desgracia, hi va haver un creuament de declaracions desafortunades entre Shagan i Gottschalk referents a el comportament dels elfs i la cosa va anar degenerant fins que, finalment, en un atac d’ira, el Lector Gottschalk va fer fora del temple a tots els components del grup, excepte a Ander i a Grugni.

Quan Ander li va explicar al Lector Gottschalk que al temple hi podria haver una reliquia élfica, a Gottschalk li va faltar temps per deixar-los baixar a la cripta del temple a excavar: “Treieu del meu temple aquesta escombraria élfica!! No vull que la seva presència blasfema contamini el meu temple, no fos cas que se m’encomanés la seva covardia!!”.

Desprès d’unes hores excavant, finalment van trobar l’últim fragment i el van portar cap a la posada on estava la resta del grup. Amb tot això, la pluja es va fer encara molt més intensa i amb prou feines es podia veure a més de 20 metres.

Mentrestant, els altres membres del grup estaven començant a sospitar de l’estrany comportament de Niklas i tot semblava indicar que el mag estava amagant alguna cosa. Crixus va utilitzar una de les seves hàbils maniobres de distracció i, mentrestant, Shagan i Ander van intentar entrar a l’habitació del mag a investigar, però no van trobar res. Semblava que el mag, a dintre la seva paranoia, havia amagat qualsevol cosa que el pogués delatar.

Van optar per entregar l’últim fragment de la pedra a Niklas. El mag estava clarament molt excitat i un cop a la seva habitació Niklas va començar a desxifrar el contigut de la pedra. Mentrestant, tot el grup l’observava sense treure-li ull de sobre.

Niklas estava cada cop més nerviós: “Merda! ja tinc la clau que estava buscant!! Ja sé on es trova el Nexe!! Però amb aquests imbècils vigilant-me tota l’estona no puc fer res i si els dic que no he averiguat res intentaran desxifrar-ho ells!! Merda!! Merda!! Ara que estava tant a prop!!”.

Niklas

Grugni, va apropar-se a la porta de l’habitació, sospitant cada cop més que el mag intentaria fugir o fer alguna jugada extranya. “Maleit sigui… Ho saben! Saben que aquest descobriment és molt més poderós del que es pensaven. No em deixaran sortir!! Voldran quedar-se ells amb tota la glòria!! No pot ser, amb tot el que he lluitat per arribar fins aquí… No! He d’arribar al Nexe com sigui. Un cop sigui allà podré alliberar el poder i seré el mag blau més poderós de la història! Els maleits mags de l’ Ordre Celestial s’agenollaran davant meu. Mai més em tornaran a humiliar!”.

Finalment Niklas va tenir una idea: “La finestra! És l’única oportunitat que tindré. Em puc teleportar a l’exterior. Hauré d’abandonar aquí totes les meves coses, però això no tindrà importància si aconsegueixo alliberar el poder del Nexe!”.

Així que Niklas va acostar-se a la finestra fent veure que revisava uns documents i això li va donar l’oportunitat de llançar un cojur de teleportació. El mag va aparèixer a l’altra punta del carrer i va començar a correr com si l’empaités una horda de dimonis del Caos.

El grup va sortir disparat en totes direccions per mirar d’interceptar al mag. Finalment, van trobar-se sortint a cavall de la porta oest de Stromdorf en direccio sud-oest. A tota velocitat es van dirigir cap al lloc on es trobava el Nexe.

Van trobar una petita barca de pescador i van començar a seguir el riu fins que, uns metres més endavant, van veure una enorme columna de llum blava i a Niklas levitant per sobre una altra barca mentre llençava conjurs de llampecs a l’interior del riu. Just davant seu, un gran remolí deixava veure el fons del riu on hi havia una gran pedra de marbre amb altres restes que semblaven un antic obelisc.

Azyr maelstrom

El grup va començar a disparar i a atacar a Niklas, mentre Ander i Grugni van intentar acostar-se en barca. Niklas estava protegit per un poderós camp d’energia blava que feia molt dificil tocar-lo. El mag blau va disparar un llampec que va enfonsar la barca on anaven Ander i Grugni i Ander va estar a punt d’ofegar-se. Finalment, els atacs a distància combinats de Shagan, Mac Gibber i Colby van aconseguir acabar al Niklas que va caure a l’aigua i es va ofegar.

La sobtada interrrupció del conjur de Niklas va provocar una gran explosió d’aigua al centre del riu i una gran onada es va aixercar, emportant-se per davant tot el que va trobar. Els membres del grup van ser arrossegats uns metres, però afortunadament no van patir cap ferida.

View
Goblin BBQ

Del 21 al 22 de ERNTEZEIT de 2519 (Calendari Imperial)

Crixus va entrar a la bodega de la granja dels Baumers i va aconseguir robar un parell de barrils de cervesa. Seria suficient per a que Mac Gibber preparés uns quants còctels Malakai i utilitzar-los per incendiar la granja. Quan tot va estar preparar, el grup va llençar els còctels al graner i a l’interior de la vivenda, amb l’esperança que el foc acabés amb aquelles criatures immundes. Abans que el foc comencés a escampar-se, Colby va aconseguir recuperar una espassa que es trobava a dalt de la xemeneia de la vivenda. L’espassa va resultar ser una arma anomenada Acitus, propietat de la familia Baumers.

El foc es va començar a estendre i les criatures que estaven a l’interior dels edificis van començar a cridar horroritzades. El shaman globlin, anomenat Gobspite, va saltar per una de les finestres fugint del foc, juntament amb altres goblins que també van aconseguir escapar de l’incendi.

Gobspite

Mentrestant, la criatura que estava tancada al rebost va llançar un crit tronador i va saltar per escapar pel sostre, destrossant mitja paret mentre sortia. Era una terrible criatura de quasi 3 metres d’alçada… un trol!!

Mentre Gildetta es quedava amagada al taller, el grup va tractar d’acabar amb aquelles criatures. Grugni va enfrontar-se al trol sense dubtar-ho, en una lluita molt igualada, mentre la resta de companys lluitaven contra el shaman, que no deixava de llençar conjurs que brillaven amb energia verda.

Finalment, una fletxa disparada per Colby va acabar amb el trol i en aquell moment el shaman va disparar un raig d’energia verda cap a en Grugni, deixant-lo gairebé a les portes de la mort. En aquell moment, en mig de la confusió, Gildetta va arrencar a correr cap al shaman mentre cridava “No li facis mal al meu tiet!!”. Quan va arribar a on es trobava el shaman li va donar una empenta i, inesperadament, una gran flamarada va sortir de la boca de Gildetta, deixant el shaman molt ferit. Després d’això Gildetta va caure desmaiada.

El grup no va trigar gaire en acabar amb la resta de goblins. Semblava que l’amenaça que havia assolat a les granges del sud de Stromdorf havia acabat. Rebuscant entre les runes, el grup va trobar un tercer fragment de la pedra élfica i un altre petit fragment de la mateixa pedra que el shaman portava enganxat al seu cap.

Poc després el grup es va dirigir a la granja dels Ackerland per recuperar forces abans de tornar a Stromdorf i informar-los de la fi de l’amenaça goblin. El Sr. Ackerland va quedar eternament agraït pel gran favor que se li havia fet a la seva família. Mentrestant, aquella mateixa nit, en Crixus també va gaudir de “l’agraiment” d’Annetta, la filla del Sr. Ackerland. Crixus va aprofitar per buidar els seus ous varies vegades a dintre i a fora d’Annetta. Era una cosa que realment necessitava, ja que els seus ous havien suportat una càrrega considerable durant aquells dies de penúria. Annetta també va quedar satisfeta i va assegurar a Crixus que a la seva granja sempre hi tindria les portes “ben obertes”.

De tornada a Stromdorf el grup va passar a visitar al Burgomestre Adler per informar-lo de la seva victòria. El Burgomestre va quedar molt agraït al grup i els va prometre que li enviaria una recomanació personal al seu senyor, Lord Rickard Asschaffenberg, que de ben segur estaria molt interessat a conèixer-los personalment.

Un cop van arribar a la posada, Niklas Schulmann els va preguntar si havien aconseguit trobar alguna altra pedra. Veient que el grup portava una nova pedra élfica, els va urgir a anar a la seva habitació per comprovar si el “mapa” ja estava completat. L’habitació de Niklas estava en un estat lamentable i molt desendreçada. Hi havia multitud de papers per terra, amb anotacions diverses, llibres escampats per l’escriptori de qualsevol manera, una muntanya de roba en un racó i, fins i tot, restes del sopar del dia anterior en un plat a sobre del llit. Sens dubte, Niklas havia estat completament absorbit en la seva feina per mirar de desxifrar el significat de les pedres élfiques.

Per desgràcia, quan van encaixar la tercera pedra amb les altres dues es van adonar que el “mapa” encara no estava complert i que encara faltava un “forat” per completar-lo. Niklas va muntar en còlera i va començar a maleir en veu alta, lamentant-se per la seva mala sort, mentre els membres del grup el miraven amb cara estranya. Malgrat tot, Niklas va recuperar la compostura i va demanar al grup que trobés els fragments que quedaven. Ja estaven molt aprop de resoldre del misteri i segur que aquell seria un descobriment molt important!!

ACHIEVEMENT: Personatge Desbloquejat (Gildetta Baumers). El personatge de Gildetta Baumers està ara disponible com a personatge jugador.

View
Hermann Gratz torna a Ubersreik

21 de ERNTEZEIT de 2519 (Calendari Imperial)

-N’esteu segur, mestre? No és massa aviat encara?

-No tinc perquè amagar-t’ho Hermann. Ets més intel·ligent que la resta dels teus companys. En poques setmanes has après el que molts alumnes triguen mesos (o anys) en assimilar. Les teves habilitats amb el vent de Chamon son extraordinaries. Tens molt potencial. Espero que no ho desaprofitis.

-Sí, mestre. I us agraeixo les vostres paraules. És per a mi un honor formar part d’aquesta ordre. Però no és massa d’hora per tornar a Ubersreik?

-Amb el que has après i els llibres que t’he donat podràs seguir amb el teu entrenament. A més, jo vindré a visitar-te cada 3 mesos. Tens una missió important a Ubersreik i no ens podem permetre el luxe de perdre el temps. Cada dia hi ha més fanàtics als voltants del temple de Sigmar d’Altdorf i la gent està molt nerviosa. És com si els mals presagis s’anessinn acumulant dia rera dia.

-Però quins mals presagis? Sempre hi ha hagut fanàtics i flagelants al voltant del temple. És cert que els caçadors de bruixes en recluten alguns per les seves operacions de “neteja”, però la resta de gent mai els hi ha fet gaire cas.

-El mestre Baltazar no opina el mateix. Cada cop que parla amb els mestres de l’Escola Celestial torna més preocupats. Sembla que no paren de veure evidencies i auguris de que alguna cosa terrible està a punt de passar. Una cosa que posarà en perill tot l’Imperi. I sembla que té molt a veure amb les forces del Caos, el nostre gran enemic. Cal doncs estar preparats.

-Llavors he de marxar demà mateix?

-Si. El col·legi ja ha preparat un lloc on podràs viure i seguir amb els teus estudis. No cal que et preocupis, no et faltarà de res. Viuràs al barri del Passatge del Mag a prop del mag Christoph Engel. Sembla ser un home de confiança, tot i que el seu comportament es força curiós. Procura tenir bona relació amb ell, ja que ell és l’únic mag (a part de tu) a la ciutat de Ubersreik.

-Espero no fallar, mestre. Us agraeixo la vostra confiança.

En Hermann va sortir del laboratori de Albrecht Fortis. Semblava que finalment tornaria a la seva ciutat natal, pero aquest cop ja no seria com un jove ferrer, sinó com a enviat i representant del Col·legi del Metall a la ciutat de Ubersreik….

ACHIEVEMENT: Personatge Desbloquejat (Hermann Gratz). El personatge de Hermann Gratz està ara disponible com a personatge jugador.

View

I'm sorry, but we no longer support this web browser. Please upgrade your browser or install Chrome or Firefox to enjoy the full functionality of this site.