Warhammer Fantasy Moix

La Decepció de Rasknitt

Del 26 de SOMMERZET al 4 de VORGEHEM de 2521 (Calendari Imperial)

“Maleïda cosa-mag!!” En Rasknitt es va enfurismar quan va veure fallar el seu atac i que el mag elf escapava. Havia aconseguit potenciar aquell conjur antimàgia gracies a grans quantitats de pedra de disformitat… Tot per poder bloquejar l’accés a la magia del mag elf. La primera ocasió en que va llençar-lo, a través d’un dels seus esclaus, va ser un èxit i el mag elf va quedar sense poder fer servir màgia durant uns instants. Llàstima que en el procés el seu esclau hagués quedat consumit per les grans quantitats de pedra de la disformitat utilitzades i també per la poca capacitat de l’esclau d’absorvir tant de poder. Estaba demostrat que només una ment tant genial com la de Rasknitt podia ser capaç de controlar un conjur tant poderós.

El seu atac d’aquella nit havia estat perfectament planificat gracies als seus espies del clan Eshin i aquell petit poblet, amb molt poques coses-home, era el lloc perfecte per intentar recuperar el seu artefacte.

Rasknitt va veure amb satisfacció com la cosa-elfa fugia, presa del pànic, en haver contemplat el seu gran poder. Ara només quedava aquella patética cosa-home disfressada de saltinbanqui i que aguantava la caixa sense saber cap a on fugir. En Rasknitt s’havia teletransportat a una de les teulades i, des de la seva posició privilegiada, podia observar tota la batalla…

- Ataqueu-mateu!! Destruiu-cremeu!! Ràpid-ràpid!!! – Va cridar el Vident Gris, mentre dirigia les seves ordres a una de les rates-ogre que hi havia més aprop. – Rebenta-Cranis!!! Atrapa a la cosa-saltimbanqui!!!

Greyseer_Attack.jpg

Una terrible rata-ogre va atravessar les parets de la casa on s’amagava en Colby i el va començar a atacar sense pietat. En Rasknitt també va aparèixer a l’interior de la casa per intentar recuperar l’artefacte.

Mentrestant, la resta del grup lluitava amb els altres skavens en una situació desesperada. Encara no s’havien adonat de que el Vident Gris es trobava a uns pocs metres d’ells.

En Colby va intentar fugir, peró la rata-ogre no va trigar gaire a atrapar-lo… i la caixa amb el batall va caure a terra. En aquell moment, en Rasknitt va aprofitar per agafar la caixa i teleportar-se novament a una de les teulades.

El Vident Gris va fer servir la seva màgia skaven per anular el conjur de protecció que hi havia a la caixa i, amb una petita explosió, la caixa es va obrir. En *Rasknitt*va poder contemplar el batall per uns segons, però, de cop i volta, es va adonar d’una cosa que no va agradar-li gens.

- NOOOOOO!!!! NOOOOO!!!! Maleïdes coses-home!! Què heu fet!!! Maleïts!!! L’heu arruinat!! Inutilitzat-trencat!! Em venjaré!!!

En Rasknitt va llençar el batall al terra i va iniciar una retirada. Ja no tenia sentit seguir lluitant i perdre més esclaus-rata. Per aconseguir aquell exèrcit havia necessitat pagar quantitats considerables de pedra de la disformitat. Era millor estalviar les seves forces i intentar planificar un atac molt més contundent per poder venjar-se d’aquelles criatures despreciables.

Si. El millor era retirar-se ara. Era evident. Novament, el Vident Gris va quedar meravellat de la seva gran visió estratègica i de la seva intel·ligència. Estava clar que ell era un gran líder i estava destinat a fer grans gestes en honor de la Gran Rata Banyuda. El món tremolaria davant del gran Rasknitt!!!

El Vident va dirigir una última mirada d’odi als seus enemics i, al caps d’uns instants, va tornar a desaparèixer…


Pocs dies després, el grup va arribar finalment a Altdorf. Allà van entregar el batall al Luminari Mauer i van poder informar-se de la situació:

El Luminari Manuer els va explicar que li calia examinar el batall per confirmar que el ritual havia estat un èxit.
L’Emperador encara es trobava en estat greu i seguia en tractament. El Luminari Mauer intentava netejar els efectes de la màgia del caos en les seves ferides i els saderdots de Shallya intentaven utilitzar la seva màgia per permetre una curació més ràpida. Ningú s’explicava com l’exèrcit de l’Emperador haviar pogut sofrir aquell atac per sorpresa…

L’Emperador era vigilat en tot moment pel capità de la Guardia del Reikland i pel Capità Baerfaust, apart d’altres soldats de la màxima confiança. El Griphon de l’Emperador ja estava gairebé recuperat del tot i aviat podria tornar a la lluita.

El Capità Baerfaust va explicar les terribles experiències que havia viscut al front i les horribles bèsties amb les que havia hagut de lluitar. El Graf Friedrich va agraïr la confirmació de que el seu rival, el Graf von Aschenbeck no estigués al darrera de la desaparició dels seus carregaments de pòlvora.

Aquella nit, sopant, va pasar una cosa curiosa. A la taverna on estaven va saltar l’alarma quan es va descobrir que un dels barrirls de cervesa estava ple de pòlvora. Casualment era una cervesa provinent d’Averland i allò va fer despertar sospites als membres del grup.

Gunpowder_Plot.jpg

Les investigacions del dia següent els van portar a averiguar que diversos barrils de cervesa marcats amb una “X” vermella havien estat venuts a uns soldats, que se’ls havien endut en un carruatge. Van anar a la taverna on suposadament s’hospedaven aquells soldats però no els van localitzar. Només un parell de pistes a la seva habitació els van cridar l’atenció: Unes insignies militars i una factura d’un ferrer (una visita posterior al ferrer els va confirmar que la factura era per uns treballs realizats en una campana feia un parell de dies).

En aquella mateixa taverna van veure un vell conegut, en Batista. En Batista havia estat finalment reclutat pel Corb Negre i havia estat treballant per ell tot aquell temps. Va ser al final, quan li van ordenar capturar un elf i torturar-lo fins a morir, que en Batista va decidir que ja en tenia prou i que volia abandonar l’organització del Corb Negre. Ara en Batista tenia por de les represàlies del Corb Negre i tractava de passar desapercebut amb l’esperança de poder fugir el més aviat possible.

Batista_Scared.jpg

L’elf que havia de capturar en Batista es deia Eothlir Valandar i havia estat membre de l’expedició a Lústria. En Batista el tenia amagat en una habitació d’hotel mentre pensava alguna manera de fugir. L’elf els va explicar que efectivament la màscara que havien trobat en un dels temples de Lústria era una artefacte poderós, forjat amb màgia del Caos. Eothlir havia pogut deduir aquella informació traduint les inscripcions que va trobar a les parets del temple.

Eothlir_Valandar.jpg

La màscara va ser fabricada per un Slaan (un poderós shaman de una tribu de homes-llangardaix) anomenat Khaka-Peel-Khamal, que era fill de Khemel-Ha-Treek. Khemel-Ha-Treek era el senyor que governava a la zona i el seu fill (embojit pels poders del Caos) va utilitzar el poder de la màscara per derrocar el seu pare. Es van produir periodes de grans guerres i destrucció, fins que el fill petit de Khemel-Ha-Treek, un Slaan anomenat Nola-Xuklis-Than, va forjar una aliança amb el cap d’una altra tribu anomenat Vees-Melha-Txuklhan i van aconseguir derrotar a en Khaka-Peel-Khamal. Després de la victoria van enterrar a en Khaka-Peel-Khamal en una de les piràmides-temple, juntament amb la seva màscara perquè ningú la pogués tornar a fer servir mai més. Quedava clar per tant, que aquell havia estat un artefacte molt perillós.

Slaan_Wars.jpg

Els membres del grup van decidir que aquella nit anirien a la taverna on s’hostatjaven els soldats sospitosos d’haver comprat els barrils de pólvora. Els van estar esperant, però les hores pasaven i els soldats seguien sense aparèixer…

View
Les Pires de Middenheim

Del 20 al 26 de SOMMERZET de 2521 (Calendari Imperial)

El grup va començar a interrogar als membres del servei per veure si podien treure alguna pista més sobre en Werner, però no van tenir gaire èxit. La resta de criats semblava que desconeixia completament les activitats del seu amo relacionades amb el Caos. A la resta de la casa només van trobar alguns escrits de comptabilitat i contractes, escrits per en Werner.

En Mathias Krieger no va trigar gaire a tornar a apareixer en escena. Ander es va encarregar d’explicar-li tot el que havia passat i li va retreure el fet que hagués fugit del combat. L’inquisidor va respondre a Ander insinuant-li que s’havia tornat boig o que probablement havia patit una al·lucinació provocada per un conjur del Caos.

Poc després van anar al magatzem descobert per Crixus i allà van eliminar a dos engendres del Caos. El soterrani del magatzem va resultar ser un petit temple dedicat a Tzeench (un dels principals déus del Caos), a on hi havia diversos utensilis, llibres i simbologia dedicada a aquest déu. Obviament, l’inquisidor es va encarregar de cremar i purificar aquell indret.

Krieger_Fire.jpg

Les anàlisis de l’escena del combat per part de Krieger van portar a confirmar diversos fets:

  • La lletra dels escrits trobats a la casa de Werner coincidia amb la que apareixia al diari que (teòricament) era propietat de l’home anomenat Brener, i que havien trobat a l’Hostal El Draken.
  • En el soterrani del magatzem també es van trobar llibres de comptabilitat en “B”, escrits per en Werner. En Werner portava anys desviant considerables sumes de diners aparentment a esquenes del propietari de la companyia.
  • En Werner era una adorador del déu del Caos Tzeench, un déu que tenia predilecció per la màgia i per les mutacions. A més, en Werner tenia la marca de Tzeench al seu cos, cosa que indicava que era un dels escollits del déu.
  • Tots els membres del servei de Werner van ser empresonats i posteriorment cremats. Alguns dels soldats mercenaris que estaven supervisats per Werner també van patir la mateixa sort. Era millor no còrrer riscos, si entre ells hi havia algun innocent, Sigmar ja s’encarregaria de perdonar-lo.

Whitchunter_Pire.jpg

Finalment, davant la falta de proves definitives (i també que fos un noble amb una notable influència), en Wolfgang von Aschenbeck va ser perdonat. El noble es va mostrar eternament agraït amb els membres del grup, cosa que va facilitar la possibilitat d’obrir noves relacions comercials a Middenheim per part de la companyia ACME.

Acabada la feina, era el moment de tornar a Aldorf per mirar de reunir-se amb el Luminari Mauer. Les noticies que arrivaben des del front, indicaven que l’Emperador havia estat evacuat per poder recuperar-se a la capital i que havia viatjat acompanyat d’un sèquit entre els que es trobaven en Mauer i el Capità Baerfaust.

El Professor Von Oppenheim va decidir unir-se a l’expedició i viatjar amb ells a Altdorf. En poc temps van estar preparats i es van tornar a dirigir cap el sud.

Els dies passaven sense masses incidencies i el viatge de moment estava essent tranquil. Pero al cap de pocs dies la caravana es va aturar en un poblet petit. Aquella nit, Ander va començar a sentir crits i sorolls que venien de fora. Al mirar per la finestra, va poder veure que un nombrós grup de skavens estava atacant el poble. Els membres del grup es van disposar a defensar-se i en pocs moments la situació va esdevenir caótica…

View
El Misteri del Inquisidor Covard

Del 19 al 20 de SOMMERZET de 2521 (Calendari Imperial)

Semblava doncs, que el ritual havia estat un exit. Així que els membres del grup van acompanyar al Professor Von Oppenheim a casa seva i des d’allà es van dirigir a la posada a on estaven allotjats.

De camí a la posada, van ser aturats per una de les patrulles de mercenàris que els van començar a interrogar. En Crixus es va sentir molt molest amb l’actitut dels guàrdies i va intentar convercer-los perquè els deixessin tranquils. Semblava que un dels guàrides estava a punt de deixar-los marxar, però llavors els altres guàrdies de la patrulla els van començar a atacar per sorpresa. En Crixus, en Mac Gibber i l’ Ander es van defensar inmediatament, però llavors un mutant del Caos els va atacar també per l’esquena. Semblava que el mutant estava ajudant als guàrdies!

Aquells soldats no van suposar massa problemes per ells i van poder acabar amb ells en poc temps. Estava clar que alguna cosa estranya estava passant amb alguns d’aquells mercenaris…

L’endemà al matí en Mac Gibber va poder veure com continuava el judici contra el Graf Wolfgang Von Aschenbeck. Les coses no semblaven anar-li massa bé al Graf, per desesperació de la seva filla Lady Margarete, i és que totes les proves semblaven estar en contra del Graf.

Mentrestant, en Crixus, que ja havia seguit anteriorment a en Werner Markheim fins a un magatzem, va decidir tornar a anar a inspeccionar aquell magatzem. Sense gaires complicacions, va poder entrar a dintre del magatzem i va començar a inspeccionar. Tot semblava normal (tret que el magatzem estava bastant buit de mercaderies, cosa extranya), però llavors en Crixus va trobar una trampa al terra del magatzem. Va intentar obrir la trampa, però va fer molt de soroll i va sentir com al pis d’abaix alguna cosa es movia. En Crixus va correr a amargar-se i esperar a veure si sortia alguna cosa de l’interior de la trampa. Pel seu horror, va veure com un engrendre del Caos treia el cap pel forat del terra i inspeccionava l’habitació. En no veure res, la criatura va tornar al soterrani i en Crixus va marxar corrents d’aquell lloc corromput.

ChaosSpawn2.jpg

Alguna cosa passava amb en Werner Markheim i l’Ander i en Mac Gibber van decidir anar a casa seva per interrogar-lo. Quan van arribar a la casa, en Werner va dir que no sabia res del que li estaven parlant, però en aquell moment l’inquisidor Mathias Krieger va apareixer a la porta i va afegir-se a l’interrogatori. Les preguntes eren cada cop més incisives, però, tot i que en Werner ho negava tot, quan l’inquisidor va mencionar la criatura que s’amagava al soterrani del magatzem, en Werner es va veure acorralat i va mostrar la seva veritable naturalesa: la d’un servidor del Caos. Mentre els ulls li començaven a brillar amb un color púrpura i als seus llavis apareixi la rialla d’un boig els va dir:

- Us penseu que m’heu atrapat…. Però jo només sóc un servidor més del meu senyor. Els plans del meu senyor continuen i res no els podrà aturar!! Ell que tot ho veu i tot ho sap… Aviat tots vosaltres també el servireu…

Ander i Mac Gibber van atacar-lo inmediatament, però llavors, inexplicablement en Krieger va marxar corrents, cosa que va sorprendre molt a Ander. És que l’inquisidor era un covard?

Els primers atacs havien debilitat a en Werner però llavors va contraatacar i va fer servir màgia del Caos. Ander va veure com les forces de la disformitat li dificultaven el moviment i amb prou feines podia atacar. En Mac Gibber també va patir les influències del Caos i la seva arma va fallar, explotant i quedant inutilitzada. En Werner semblava ser un mag del Caos que utilitzava la seva màgia amb destressa. Tot i haver estat agafat per sorpresa, i estar en inferioritat, havia aconseguit mantenir a ratlla a tot un sacerdot de Sigmar i a un prestigiós enginyer de l’Imperi. En aquell moment, un dels majordoms d’en Werner va entrar a l’habitació per ajudar al seu amo. El majordom era també un mutant del Caos (del seu estomac sortia una criatura amb urpes que brillaven amb energia màgica) i ajudava a en Werner amb atacs màgics que sortien de les seves urpes, tot i que eren atacs més dèbils que els d’en Werner.

Werner_Servant.jpg

La situació es començava a posar molt complicada, però en aquell moment en Crixus també va entrar a l’habitació, com aparegut del no res, i va unir-se a la lluita. La presència del Caos es feia cada cop més forta. Els membres del grup notaven com la realitat es distorsionava al seu voltant i posava en perill la seva integritat mental. En Mac Gibber no va poder resitir més i la seva pell es va convertir en pedra, impedint que es pogués moure. Per sort, els últims atacs d’en Crixus i l’Ander van poder acabar amb aquelles maleïdes criatures.

El cos d’en Werner estava ara al terra, destrossat. A la casa es sentien crits de la resta dels membres del servei, que corrien aterroritzats en veure el que havia passat a la casa. Semblava que havien derrotat a un altre servidor del Caos, però quin preu havia suposat allò per a la seva cordura?

View
Atac Inesperat a la Carretera de Wolfenburg

18 de SOMMERZET de 2521 (Calendari Imperial)

Carrretera de Altdorf a Wolfenburg. A uns 20Km de la ciutat de Wolfenburg.

- Excel·lència!! Ens ataquen!! Un gran contingent de homes bèstia ha aparegut a la reraguardia!

- Com és possible? No pot ser que hagin pogut fer una maniobra així! – Va exclamar l’Emperador.

- Sí que pot ser, excel·lència. Si coneixien els nostres plans poden haver preparat aquest atac amb temps suficient. – Va respondre el mag Baltasar Gelt.

- Cal organitzar el contraatac! Baltasar! protegiu la part del front! Espaders! Reforceu la reraguarda!- Va cridar l’Emperador mentre aixecava el vol amb el seu Griphon per dirigir-se a la part del darrera del exèrcit.

-Espereu excel·lencia! – Va cridar Baltasar – No us donarà temps d’organitzar la defensa!! – Pero Karl Franz ja havia aixecat el vol.

Una marea d’homes bestia havia caigut sense pietat sobre la reraguarda i els homes del Reikland es defensaven tant bé com podien. El Luminari Mauer disparava rajos des del seu Luminark i intentava mantenir a ratlla a les forces del Caos, però sense gaire èxit.

L’Emperador va caure des del cel sobre les forces del Caos com una bola de foc purificadora, destrossant a decenes de critures en un atac furiós i la moral dels homes es va revifar. Però allò només va durar uns breus minuts i, poc després, un contingent de minotaures va esclafar les defenses del Imperi… La vida de l’Emperador estava en perill!!

Karl_Franz_Ataca.jpg

El Luminari Mauer, horroritzat, va tractar de dirigir els rajos del Luminark per protegir l’Emperador, però calien reforços el més aviat possible! Llavors, com si el mateix Sigmar hagués escoltat les seves pregàries va veure com en aquell mateix moment arrivaba el capità Baerfaust amb un gran contingent d’espassers. Allò va fer recular els homes bèstia i va semblar que la situació tornava a estar sota control.

En Karl Franz va obrir els ulls i es va trobar que estava al terra. Notava que estava ferit al cap, a una cama i també es notava una greu ferida a l’abdomen. El seu Griphon estava inconscient al seu costat, però semblava viu… L’Emperador es va intentar moure, però no va poder.

- No patiu excel·lència. Aviat arrivaran els reforços. Sembla ser que aquest cop us en sortireu.

Qui parlava semblava ser un soldat ras. Vestit amb l’uniforme de la Guardia del Reikland. Era extrany perquè, a part del soldat i del Griphon, en Karl Franz no podia veure res més. Tota la resta que hi havia al seu voltant es movia com una massa borrosa i com si estés envoltada en la foscor…

- Gracies per ajudar-me, fill meu. Si surto d’aquesta m’asseguraré de que siguis recompensat pel teu valor.

-No em calen les vostres recompenses, Emperador. Però recordeu els sacrificis del poble humil quan acabi aquesta guerra.

L’emperador no entenia gaire bé el que estava passant, però se li tornava a ennubolar la vista… Just quan va sentir els crits desesperats del Capità Baerfaust i del Luminari Mauer que s’acostaven per venir-lo a buscar, en Karl Franz es va tornar a desmaiar…

Invasion_Map_3.jpg

View
La Flama de Ulric

Del 17 al 19 de SOMMERZET de 2521 (Calendari Imperial)

El grup es va endinssar als boscos que rodejaven la ciutat de Middenheim. Gràcies a l’ajuda d’en Colby, no van trigar gaire estona a trobar un grup de llops. El grup es va preparar, i en pocs segons van caure sobre els llops. Calia que, com a mínim, cadascun d’ells en matés un, per poder obtenir la seva pell i ser “digne” de participar en el ritual del Professor Von Oppenheim.

Ja havien pogut acabar amb uns quants dels llops, però, just en aquell moment, va aparèixer un grup de skavens que els va començar a atacar. Entre els skavens hi havia també una rata-ogre i un altre home rata que brillava amb una extranya llum verda fosforescent.

L’home rata que brillava amb la llum verda va llençar uns rajos vers sobre en Shagan. El mag elf va poder esquivar el primer raig, però no va poder esquivar el segon i va quedar envoltat per una llum verda. En Shagan va intentar reunir poder per llençar un conjur, però va notar que els vents de la màgia no fluïen cap a ell. Era com si alguna cosa estigués bloquejant el fluxe de la màgia…

El combat es va allargar durant molta estona i, per molt poc, el grup s’en va poder ensortir. Aquell havia estat un atac força estrany i amb enemics que fins ara no havien vist. Després de recollir els llops, el grup es va dirigir ràpidament de tornada a la ciutat.

L’endemà al matí, el grup es va dirigir a la pensió a on els havia citat el tal Brener. En Brener els havia citat a una pensió anomenada El Draken que, casualment, era un dels negocis controlats per la familia Aschenbeck. Quan van arribar a la pensió, en Brener no hi era, però van descobrir que la seva habitació havia estat regirada, tot i que no hi havia signes de violència. Hi destacava una pintura blava a la pared i una espècie de diari amb anotacions. Al cap de pocs moments, uns soldats de la guàrdia es va presentar a la pensió acompanyats de la posadera i van recollir el diari com a prova, demanant al grup que estigués localitzable en cas que se’ls requeris de testificar en el judici, ja que aquelles proves relacionaven el succés directament amb el Graf Aschenbeck.

Veient que el seu pare feia front a greus acusacions de col·laboració amb el Caos, Lady Margarete Aschenbeck va demanar ajuda al grup. Lady Margarete estava segura de que el seu pare era innocent i de que tot allò era un muntatge. Sospitava que en Werner Markheim estava darrera de tot allò i que el seu objectiu era forçar-la a casar-se amb ell, però malauradament no tenia proves per demostrar la innocència del seu pare. El grup es va conmoure amb les paraules de Lady Margarete i li van prometre que farien el possible per ajudar-la.

Aquella nit, el grup es va dirigir al temple de Ulric per portar a terme el ritual del Professor Von Oppenheim. Hi havia un cert escepticisme entre alguns membres del grup, ja que no estaven del tot segur que el ritual surtís bé. Quan el Professor va arribar els va donar instruccions perquè cadascun d’ells fes unes determinades tasques per intentar obtenir el favor de Ulric.

Flama_Ulric.jpg

El ritual va començar i el Professor va començar a recitar una serie de paraules. Quan va arribar el moment, el Professor va acostar el batall a la flama de Ulric. Durant uns segons va semblar com si la flama tremolés i perdés intensitat, però de sobte va revifar i el batal va començar a brillar amb una llum violeta molt intensa. Llavor hi va haver un esclat de llum i tothom va quedar encegats durants uns segons.

Quan van recuperar la visió, van veure el Professor estés a terra. Tenia les mans cremades, però a part d’això estava bé. Al seu costat hi havia el batall. Semblava intacte però van observar que el seu color havia canviat lleugerament i ja no tenia aquell to que els havia causat quan el van trobar per primer cop. Pel que semblava, el ritual del Professor Von Oppenheim havia tingut èxit.

Ara calia retornar el batall al Luminari Mauer perquè el pogués analitzar. El grup va decidir anar a dormir, ja n’hi havia hagut prou per aquell dia…

View
El Vistiplau dels Déus

Del 13 al 17 de SOMMERZET de 2521 (Calendari Imperial)

Quan finalment van poder parlar amb el pare Weiss, van explicar-li els motius pels quals volien portar a terme el ritual en el temple de Ulric. El pare Weiss encara era una mica exceptic i els va demanar que li portessin més informació sobre com s’havia de realitzar exactament aquell ritual.

Pel que respectava al Graf Von Aschenbeck, aviat van descobrir que havia estat empresonat per col·laborar amb el Caos. La majoria de la gent estava sorpresa amb aquella noticia, donat que el Graf sempre havia demostrat una gran devoció i respecte a Ulric i havia fet nombroses donacions al temple. Casualment, l’inquisidor Krieger es trobava a la ciutat i seria la persona encarregada de portar a terme el seu judici.

En Krieger va reunir-se breument amb el grup i els va poder explicar que encara estava obsessionat en descobrir la veritable identitat del Corb Negre. L’inquisidor tenia alguns sospitosos (El Luminari Mauer, El Graf Friedrich, la Gravin Clothilde, el Capità Baerfaust, en Theodosius von Tuchtenhagen, etc), però estava segur que tenia que ser una persona de molt poder i influència per haver pogut introduïr a un dels seus agents a l’expedició el que Graf Friedrich havia enviat a Lustria.

Mentrestant, en Crixus va pensar que seria una bona idea colar-se a la mansio dels Von Aschenbeck disfressat com a Mathias Krieger. La por que provocava l’inquisidor, va permetre obtenir la màxima col·laboració per part dels servidors del Graf. En Shagan també el va acompanyar invisible, pero no van poder trobar cap prova convincent de la culpabilitat del Graf. El que si que van poder veure va ser a la filla del Graf, una jove de gran bellesa i que semblava molt intel·ligent.

En Mac Gibber va concertar una entrevista amb en Werner Markheim, que era (almenys fins ara) la mà dreta del Graf Von Aschenbeck. En Werner estava obert a fer negocis amb la companyia ACME, però ell no tenia els poders necessaris per poder signar un contracte en nom del Graf. De moment, la situació seria una mica confosa fins que no acabés el judici.

Poc després de la reunió amb en Werner, el grup va rebre un missatge d’una persona anomenada Sr. Brener. En Brener també havia esta investigant al Graf Von Aschenbeck i havia descobert que el grup també estava interessat en reunir més informació. En la carta els citava a una reunió en el local on estava allotjat, per poder compartir informació i posar punts en comú.

També van tornar a reunir-se amb el Professor Von Oppenheim, que els va descriiure com seria el ritual. Bàsicament, calia complir una sèrie de requisits:

  • Calia passejar una flama per recinte del temple mentre durés el ritual
  • Una persona vestida unicament amb una pell de llop havia d’udolar a l’entrada del temple mentre durés el ritual.
  • El professor s’encarregaria de recitar les paraules necessaries per invocar el favor de Ulric.
  • Tots els participants del ritual havien de portar amb una pell de llop que tenien que caçar ells mateixos.
  • Per últim, també calia que els participants que no fossin seguidors de Ulric obtinguessin el vistiplau dels seus respectius déus per poder realitzar el ritual.

Com que el ritual era una cosa que no s’havia fet mai abans, cadascun dels membres del grup va interpretar “a la seva manera” quina seria la millor manera de tenir l’aprovació dels seus déus. Logicament, aquelles interpretacions van donar lloc a situacions força interessants…

Cat_Sacrifice.jpg

View
Correries Nocturnes

Del 7 al 13 de SOMMERZET de 2521 (Calendari Imperial)

Ander va saltar del llit com va poder per agafar les seves armes i defensar-se. El soroll aviat va alertar a la resta de membres del grup que també es van començar a dirigir a l’habitació del sacerdot.

Mentrestant, els skavens van fugir per la finestra amb la caixa i van dirigir-se cap al bosc a tota velocitat. Ander va intentar seguir-los, però un dels skavens el va atacar novament i el va deixar fora de combat.

Grugni va apareixer embogit i amb ganes de tacar la seva destral amb la sang inmunda dels skavens. Shagan el seguia d’aprop i en Colby va aconseguir impactar amb alguna de les seves fletxes als skavens que fugien.

Els dos assassins skaven ja s’estaven endinssant al bosc i, en un moment, també se’ls van unir altres guerrers homes-rata. En Grugni i en Shagan van destrossar sense gaire dificultat a aquelles criatures amb una combinacio d’acer nan i foc élfic. La caixa va ser recuperada per en Shagan, que la va tornar a l’habitació de l’Ander. Era curiós com aquelles criatures tan cobardes havien lluitat fins al final, quan el més normal era que haguessin fugit només en veure al seus enemics. Sens dubte, el que contenia aquella caixa debia tenir una gran importància per a ells…

Els membres del grup no van tenir més problemes i van poder arribar a Midenheim al cap de pocs dies. Un cop van aconseguir allotjament, es van dirigir a l’Universitat, el Collegium Theologia amb l’objectiu de trobar al Professor Robertus Von Oppenheim.

El Professor va estar reunit amb ells gairebé tot el dia. La major part del temps la va dedicar a explicar com havia arribat a les conclusions que el permetien assegurar que el ritual que havia dissenyat funcionaria correctament. Segons els Professor, el poder provinent dels déus (en aquest cas, de la flama de Ulric) permetria “purificar” els artefactes del Caos i fer desaparèixer la seva influència maligna. Clar que tot allò era la teoria i el Professor encara no havia posat el seu ritual en pràctica…

Un dels passos que calia fer era demanar permís al Temple de Ulric per poder dur a terme el ritual. Amb els principals sacerdots fora de la ciutat (degut a la guerra contra el Caos), les persones amb qui calia contactar eren l’alt Sacerdot Weiss i el pare Frost. En Von Oppenheim va demanar als membres del grup que l’ajudessin a aconseguir el permís del Temple mentre ell es dedicava a ultimar els preparatius per poder fer el ritual.

View
El Bloqueig de la Carretera de Wolfenburg

1 de SOMMERZET de 2521 (Calendari Imperial)

El pla era sencill. La part més important de l’exercit es dirigiria a Middenheim i allà reforçaria la defensa de la ciutat per aturar la invasió del Caos.

Una altra part força nombrosa de l’exercit es dirigiria cap a la carretera que portava a la ciutat de Wolfenburg. La idea era bloquejar el pas per aquesta carretera i evitar que les forces del Caos es dirigissin cap al sud. El més probable era que si ho feien, arribessin fins a Talabheim i després ataquessin Altdorf, el cor de l’Imperi.

Aquella maniobra suposaria segurament que Wolfenburg seria assetjada brutalment i era molt probable que acabessin perdent la ciutat. Però calia prendre aquella decissió si es volia assegurar una victoria a Middenheim.

L’Emperador en persona,i alguns dels seus millors homes, es dirigiria cap a Wolfenburg per fer front a les hordes del Caos.

Altres divisions menors de les forces de l’Imperi i els seus aliats serien enviades al nord per protegir, en la mesura del possible, altres ubicacions estratégiques i frenar l’avanç d’alguns contingents del Caos que s’havien dispersat de la força principal. Kislev també rebria una part d’ajuda, tot i que seria molt residual.

Invasion_Map_2.jpg

View
El Conclave de la Llum

Del 1 de SIGMARZEIT al 7 de SOMMERZET de 2521 (Calendari Imperial)

Un missatge de Lord Rickard va arribar poc després. Els demanava anar fins a Altdorf per assistir al Conclave de la Llum, que havia estat convocat pel mateix Emperador. Aquell event seria una reunió dels principals liders de l’Imperi i a on també havien sigut convidats alguns dels seus aliats. L’objectiu d’aquell aconteixement seria decidir quines accions es prendien per poder frenar l’amenaça del Caos.

El viatge cap a Altdorf va passar sense gaires incidents i, un cop arribats a la capital, allà es van poder renunir amb Lord Rickard i altres vells coneguts. El Conclave ja feia alguns dies que havia començat, però no s’havien perdut gran cosa…

Els dies anteriors a la seva arribada, els diferents nobles no havien parat de discutir sobre quina era la millor estratègia per enfrontar-se als exèrcits del Caos. A més, l’ocasió també era aprofitada per part d’alguns per fer reflotar velles enemistats. Quan el grup va entrar a la sala i va sentir els discursos es van adonar que la cosa anava per llarg i que les possibilitats d’arribar a un acord cada cop eren menors.

L’Emperador no deia res. Assegut al seu tron passava les hores sense pronunciar-se i, només quan algú es dirigia a ell per demanar-li opinió, ell només contestava: “Estic escoltant el que heu de dir”. I mirava de tant en tant al seu majordom, com si estés esperant alguna noticia important…

Karl_Franz_Throne.jpg

A la sala hi havia alguns nans matadors, provinents de la ciutat de Karak-Kadrin, el santuari dels matadors a les Muntanyes de la Fi del Món. Tots eren enviats del rei Ungrim Ironfist i entre ells estava el seu fill, el príncep Garagrim Ironfist, que en un moment donat es va aixecar i, com si estés a punt de perdre la paciència, va prometre que més de 2.000 slayers es dirigirien al nord per ajudar Kislev.

Aquell oferiment va ser rebut amb gran entusiasme per part dels presents, especialment pels enviats de la Tzarina Katherina. Però, desgraciadament, aquell gest de valentia tampoc va servir per fer avançar les negociacions i, als pocs minuts, tothom tornava a estar embolicat en les mateixes discusions estèrils. I mentrestant, allà al nord, el Caos seguia avançant…

Va ser al cap de 3 dies després de que el grup hagués arribat a Altdorf. Un dels majordorms va entrar corrents a la sala i va parlar a l’orella de l’Emperador. En aquell moment, l’Emperador va canviar la cara i el seu posat seriós es va relaxar una mica, mentre seguien les discussions. Va passar una mitja hora fins que la porta de la sala es va obrir i va ser anunciat Teclis de Ulthuan.

Teclis.jpg

Quan el mag elf va entrar a la sala, tots els representants de les Escoles de Magia es van posar de genolls i l’Emperador es va aixecar del seu tron, en senyal de respecte. Teclis va parlar, amb una veu melodiosa, pero que augurava grans calamitats:

- He vingut, tal com vaig fer fa 200 anys. Tot i que els súbdits del Rei Phenix tenen els seus propis adversaris, ha arribat el temps en que els nostres camins es tornin a creuar, doncs el destí del món penja d’un fil. Cap raça podrà aturar el mal que creix més enllà dels Desserts del Caos. Ni els nombrosos humans, ni els poderosos nans ni les flotes de Ulthuan podran resistir si continuem dividits.

La sala va quedar en silenci i alguns dels nans presents, que eren fills de les families més nobles dels Karaks que rodejaven l’Imperi, van començar a parlar entre ells en veu baixa mentre deixaven escapar algun renec. Llavors, Snorri Thungrimsson, un dels nobles nans, va aixecar-se i va parlar:

- Altres races poden oblidar fàcilment. Però la memòria dels nans és inquebrantable i els nostres sempre recordaran els agravis que van sofrir. I pocs agravis i calamitats són majors que la gran traició del Rei Phenix i els de la seva raça de sense-barbes van provocar. Pero, abans d’aquesta gran traició, els nans i els elfs van lluitar conjuntament per fer front a les forces del Caos. Tot i que no oblidarem mai les ofenses que ens van fer, no deixarem que ningú digui que els nans vam preferir condemnar al món abans que escoltar les paraules d’un elf. Quan els corns de la guerra de Karak-a-Karaz i de la resta de Karaks sonin a les muntanyes, els nans escoltaran la seva crida i marxaran amb els seus exercits al costat dels elfs.

La sala va quedar novament en silenci i, aquest cop, l’Emperador Karl Franz va parlar per dirigir-se a Teclis.

- Aixi doncs, noble Teclis… Quina és la resposta del Rei Phenix? Lluitareu al nostre costat?

A la qual cosa l’elf va respondre:

- Sí.

L’Emperador va tornar a seure. Com si s’hagués tret un gran pes de sobre. A partir de llavors, les converses van avançar molt ràpidament…


Després de pocs dies, es va decidir que les tropes de l’Imperi defensarien la ciutat de Middenheim i allà intentarien derrotar a l’exercit del Caos. Les tropes es van començar a mobilitzar i el grup va continuar el seu viatge cap a Middenheim.

Es van dirigir en direcció Talabhein i pel camí van poder veure com tothom es preparava per la guerra. Alguns dels poblets patien reclutaments forçosos i els homes eren amenaçats de ser despollats (amb “o”) allà mateix si no s’unien a les files de l’Emperador. Però calia defensar l’Imperi, i qualsevol ajuda era necessaria.

Poc després de pasar per Talabhein es van aturar a una petita vila, a uns pocs dies de camí de Middenheim. El grup va anar a dormir amb normalitat, per poder continuar amb el seu viatge l’endemà.

Aquella nit, Ander va anar a dormir tranquil·lament. Ja s’havia pres un got de llet i unes galetes i portava posat el seu pijama amb les inicials de Sigmar brodades. Dormia plàcidament quan, de sobte, va rebre dos cops brutals i (obviament) es va despertar.

Skaven_Assassin_night.jpg

En obrir els ulls va veure la cara d’una rata enorme davant seu que el mirava amb uns ulls vermells plens d’odi, mentre aixecava una espassa, a punt per fer un altre atac. Al mateix temps, una estranya musica va començar a sonar. Al fons de l’habitació hi havia un altre skaven que acabava d’agafar la caixa que els havia donat el Luminari Mauer

View
Destinació Middenheim

Del 33 de PFLUGZEIT al 1 de SIGMARZEIT de 2521 (Calendari Imperial)

Rasknitt estava molt satisfet. El ritual havia anat bé i estava segur que no havia despertat cap sospita entre les coses-home. Només una intel·ligència tan genial com la seva hauria estat capaç de traçar un pla com aquell. Amb aquella operació aconseguiria prou pedra de la disformitat per reunir un exèrcit enorme. Tothom sentiria terror del gran Rasknitt!!

Sense que Rasknitt se n’adonés, Shagan havia entrat a la cova protegit per un conjur d’invisibilitat. Després d’uns moments de dubte, el mag elf va decidir que era un bon moment de mostrar als skavens quin era el seu lloc i es va deixar emportar pels seus instints … i una tempesta de foc apareguda del no-res va envoltar Rasknitt tornant-lo a la realitat. Gairebé immediatament, la porta de l’habitació es va obrir i el xaman va veure horrotizat com un nan boig entrava corrents armat amb una gran destral. Era el mateix nan que quasi el va matar a Ubersreik!! Què hi feia allà? Algú havia tornat a traïr en Rasknitt!!! No hi havia cap dubte.

- Mateu-mateu a la cosa-nan!! Ràpid-ràpid!! – Va cridar en Rasknitt.

Els guerrers-feristela van reaccionar ràpidament però el nan no estava sol. Ander va entrar a continuació posicionant-se al seu flanc mentre Crixus i Colby proporcionaven foc de cobertura amb els seus atacs a distància. Era evident que, tot i tenir superioritat numèrica, la situació no pintava massa bé pels skaven. Enfurismat, el xaman va decidir agafar una mica de pedra de la disformitat per llançar un conjur molt poderós.

Però Rasknitt no era l’únic mag a la sala. Sense donar-li temps per reaccionar, Shagan augmentar la mida i la intensitat de la tempesta de foc fins a covertir tota la caverna en un infern … carbonitzant tots els guerrers skaven (i deixant una mica xamuscat el nan) en el procés. Sense entendre gaire bé el que havia passat, Raskniit va decidir que un reagrupament estratègic era la millor opció.


Després d’acabar amb els skaven, el grup va recuperar l’artefacte, que va ser entregat al Luminari Mauer perquè el custodiés. Els propietaris de l’establiment van ser capturats poc després i van confesar al cap de poc temps. Malgrat tot, no es va poder obtenir més pistes sobre el Corb Negre

En Crixus va poder veure en Batista, descobrint que el deliqüent havia decidit deixar la ciutat. Després de tot el que havia passat les últimes setmanes, patia per la seva vida i crèia que Averheim ja no era un lloc segur per ell. Segurament seria establir-se a un lloc com Nuln.


Mentre el grup decidia com procedir (ja no els quedava cap més pista sobre el Corb Negre), l’alarma va arribar a Averheim: les forces del Caos estaven atacant el nord de l’Imperi. Ràpidament, la notícia es va estendre per tota la ciutat i les diferents families nobles van començar a aplegar els seus exèrcits per enviar-los en direcció a Altdorf a col·laborar en la defensa de l’Imperi.

Mentre el grup assumia la notícia, el Graf Friedrick Von Kauffman es va presentar a la seva posada i els va demanar ajuda. La feina que els encomanava era investigar a un vell rival seu, el Graf Wolfgang Von Aschenbeck de Middleheim. Tenia la sospita de que en Von Aschenbeck estava al darrera de les desaparicions dels carregaments de pólvora que últimament s’havien produït (i que encara continuaven) a la regió. Si això era realment així, aquells actes eren una greu traició a l’Imperi al posar en perill el curs de la guerra.

El Capità Baerfaust es trobava al centre de la Plaça principal, organitzant les tropes per marxar cap al nord. Ell també tenia una tasca per demanar al grup. Volia que miressin de parlar amb l’inquisidor Mathias Krieger per veure si havia pogut obtenir alguna pista més sobre el Corb Negre. Sens dubte, aquella era una situació preocupant … i més ara que el capità havia de marxar a la guerra. Calia saber tot el possible sobre aquell criminal perquè, en la seva absència, algú es pogués fer càrrec d’aquella amenaça. El capità els va demanar que el busquessin a Altdorf així que tinguessin qualsevol novetat.

Finalment, van visitar al Luminari Mauer, que també estava preparant el seu equipatge. El seu col·legi l’havia reclamat amb urgència, ja que era una de les poques persones que podia fer servir el Luminark (una poderosa arma de guerra del Col·legi de la Llum).

Luminark.jpg

El Luminari va confirmar que l’objecte trobat a l’amagatall dels skavens podria ser perfectament el batall d’una campana. En concret, d’una Campana Cridanera. Pel que es vèia, els skaven de vegades feien servir una extranya màquina de guerra que tenia aquell nom i que que duia una campana enorme. El Luminari no estava segur de com funcionava aquell artefacte però tot allò podria estar relacionat amb els esdeveniments que havien passat a Averheim les últimes setmanes.

Screaming_Bell.jpg

Finalment, el Luminari els va demanar que portessin l’artefacte a Middenheim . Allà hi havia un vell amic seu, el Professor Robertus Von Oppenheim, qui creia haver descobert un ritual per a poder destruir artefactes del Caos … i el batall seria un bon candidat per fer la prova. Si el ritual funcionava, seria una gran troballa, ja que l’Imperi podria eliminar molts riscos doncs encara no s’havia trobat cap manera de destruir eficaçment els artefactes del Caos. Actualment l’única manera de que no fossin una amenaça era custodiar-los al Col·legi de la Llum, amb el risc que allò suposava si algú hi aconseguia entrar i robar-ne algun. I més ara en temps de guerra …

El Luminari els va entregar l’artefacte en una caixa, juntament amb una carta pel Professor Von Oppenheim i els va desitjar sort en seu viatge.

View

I'm sorry, but we no longer support this web browser. Please upgrade your browser or install Chrome or Firefox to enjoy the full functionality of this site.