Warhammer Fantasy Moix

Mathias Krieger Pren el Control

Del 21 al 23 de JAHRDRUNG de 2520 (Calendari Imperial)

En Mathias Krieger va presentar-se a Fauligmere seguint les indicacions del pare Anders. Pocs minuts després d’arribar es va “autoconvidar” a la Mansió dels Von Stauffers i es va mostrar sorprés, i alhora satisfet, de trobar-se als membres del grup. En Krieger els va donar les gràcies per haver anat fins allà per ajudar aquella gent a mantenir net el poble de l’amenaça del Caos. Sens dubte, Sigmar es sentiria complagut amb aquella mostra de devoció.

Aquell mateix vespre, un dels caçadors que el Baró Eldred havia enviat a explorar, va tornar al poble amb informació sobre la localització de la bruixa. Tenint en compte la informació proporcionada pel caçador, es va fer una reunió a la Mansio dels Von Stauffers i es va acordar el següent:

  • Els membres del grup sortirien l’endemà al matí molt d’hora i es dirigirien cap al nord per explorar el terrreny i mirar de trobar a la bruixa i evitar que escapés.
  • Poc després, un grup d’homes dirigits pel Baró Eldred i alguns dels fanàtics d’en Krieger surtirien en la mateixa direcció per capturar a la bruixa.
  • En Krieger es quedaria el poble, on començaria a investigar els fets i a preguntar als testimonis.

Al tornar de la Mansió dels Von Stauffers, el grup es va creuar amb una estranya figura que feia tota la pinta de voler pasar desapecebuda. La figura es va desviar per una cantonada però en Crixus i en Shaggan la van seguir sense ser vistos.

La figura misteriosa va arribar fins a la Mansió dels Von Stauffers i al veure-la de més a prop va resultar ser el pare Salzig. El majordom de la Mansió, amb cara de ressignació, va parlar uns breus instants amb el pare i al cap d’una estona va tornar amb una caixa d’ampolles de vi que va entregar al pare Salzig.

En Crixus va seguir al pare Salzig, que es va dirigir a l’esglèsia de Manann. La porta era molt fàcil de forçar i en Crixus es va poder colar a dins l’esglèsia sense gaires complicacions.

Allà dins va poder veure com el pare Salzig treia una ampolla de vi de la caixa (un vi de Bretònia d’una excel·lent qualitat) i se la començava a beure. Quan l’ampolla va estar gairebé acabada, el pare Salzig va començar a cantar un salm a Manann i poc després es va quedar adormit.

Manann nos da pescaooo. Manann nos quiere…
Manaaaaaaaann, has venido a la orilla,
Has visto mi barca y me has dao boquerones.
Manann nos quiere y nos da pescao
Merluzas y lenguados, salmones y sardinas
Manaaaaaaann, Manaaaaaaaann….
Maaaa… Mmm!! ggrrrzzz! zzzzzz! zzzzzzz!

En Crixus va agafar la caixa de vi amb les ampolles que quedaven i va tornar a la posada.

Per part seva, en Shaggan va interrogar al majordom de la Mansió, que va confessar que ell tenia ordres de donar el vi al sacerdot de Manann, però que el baró *Eldred *no havia sigut qui li havia ordenat.

La nit va passar sense cap més incident i l’endemà al matí, el grup va sortir molt d’hora per dirigir-se cap al nord.

Després d’un dia i mig de camí, el grup finalment va arribar a un lloc a on hi havia unes ruines, que en Shaggan va reconèixer inmediatament com a élfiques. El caçador no s’havia equivocat. Allà hi havia una petita cabana on hi vivia algú…

En Shaggan també va descobrir un gran obelisc amb una important càrrega màgica del vent de Ghyran, però també hi havia algunes petites vetes que indicaven que hi havia màgia del Caos. Sens dubte, amb el pas dels milenis i sense ningú hagués tingut cura del lloc, la màgia del Caos havia fet acte de presència.

Algú va cridar, de sobte:

- Marxeu d’aqui!! DEIXEU-ME TRANQUIL!!

Una criatura enorme va sorgir dels pantans i va atacar al grup, però gracies a l’heroicitat de Ander i amb l’ajuda de Crixus la van poder derrotar ràpidament.

Buscant per la zona, mirant de trobar pistes per poder perseguir a la bruixa, el grup va trobar un objecte en el lloc on la bèstia del fang havia estat derrotada poc minuts abans. L’objecte era un penjoll que tenia un anell i l’anell tenia l’emblema de la casa dels Von Stauffers.

Mentre el grup pensava en les implicacions d’haver trobat un objecte com aquell, van començar a sentir unes veus que s’acostaven. El Baró Eldred i la resta d’homes de la partida de caça havien arribat…

View
Els Pantans de Fauligmere

Del 19 al 21 de JAHRDRUNG de 2520 (Calendari Imperial)

El grup va sortir del poble per buscar a en Tomas i a en Karel. Amb l’ajuda de Steffan, van anar seguint les pistes fins que van trovar a en Tomas ferit i inconscient. El grup va decidir que Steffan acompanyés a en Tomas cap a Fauligmere i ells s’ecarregarien de buscar a en Karel.

Una estona més tard, després de seguir buscant pistes, el grup va trobar al petit Karel penjat de la branca d’un arbre. El noi estava inconscient, però a part d’això no semblava haver sofert cap ferida important.

En Colby va pujar a les branques i va fer baixar el nen, però just quan en Karel ja estava a terra va apareixer un troll de riu! La ràpida actuació de Ander va poder evitar que el nen prengués mal i un super-conjur de Shaggan va reduir al troll a cendres. La resta del grup es va quedar impressionat pel conjur tant poderós de Shaggan. No s’havien imaginat que el mag elf fos capaç de fer una cosa com aquella.

El grup va intentar trobar el camí de tornada al poble però la boira era cada cop més espesa i van estar punt dènfonsar-se en uns sorramolls (SORRAMOLLS!!).

Quan ja semblava que no trobarien el camí per tornar al poble, un home misteriós va aparèixer entre la boira i els va guiar a un petit refugi, en una cova a poca distància després d’haver passat el llac. L’home semblava tenir una edat avançada i no deia ni una sola paraula. A l’endemà l’home misteriós els va guiar de tornada al poble i, quan Fauligmere ja es veia a la distància, es va acomiadar i va tornar al pantà.

Lepto.PNG

En tornar al poble, tothom va rebre als membres del grup com a herois i la gent va estar molt contenta de que en Tomas i en Karel haguessin tornat vius.

En Crixus va tornar a trobar al pare Salzig a l’esglèsia de Manann, totalment borratxo. Allò va fer que se li acabés la paciència a en Crixus.

En Crixus va fer un intent per assegurar-se que el sacerdot de Manann no rebés més begudes alcoholiques per part de ningú del poble. Va convocar a tots els habitants i els va demanar que ningú no li donés alcohol al sacerdot. La gent del poble no hi va posar cap objecció, però no semblaven entendre gaire de què anava la història, ja que cap d’ells va reconèixer que li hagués proporcionat alcohol amb anterioritat al pare Salzig.

El dia va acabar sense gaires més incidents i tothom va anar a dormir, pensant en quines accions es podrien dur a terme a partir del dia següent.

L’endemà, a mig matí, semblava que hi començava a haver molt d’enrenou a la zona del port. Els membres del grup es van dirigir cap allà i van veure que havia arribat un altre baixell al poble.

Al mirar més d’aprop, van veure una figura negra que començava a baixar per la pasarela.

La figura negra es va aturar per uns moments al mig de la pasarela. Va mirar al seu voltant, observant la gent de Fauglimere que se’l mirava estranyada. Després va mirar enrera, fent un gest als fanàtics que venien darrera seu i que cridaven consignes en honor de Sigmar.

Mathias Krieger va dibuixar un lleuger somriure a la seva cara.

- Bé, doncs! Anem a veure que és el que passa realment amb aquesta “bruixa”…

Krieger.jpg

View
La Invitació dels Von Stauffer

19 de JAHRDRUNG de 2520 (Calendari Imperial)

L’arribada al poble de Fauligmere va començar a deparar una sèrie de sorpreses als membres del grup:

  • Uns habitants del poble encantats i molt emocionats de tenir-los allà. Tothom els va aclamar com a herois i com a gent que havia estat enviada per acabar amb la bruixa.
  • Un sacerdot de Manan, el pare Salzig, amb una accentuada afició pel vi i les borratxeres.
  • Un home debot de Sigmar (molt debot), anomenat Seth Reizbar, que estaba convençut de que tots els habitants del poble eren uns heretges. La seva tasca al poble era fer de sabater i fer altres feines relacionades amb el cuir.
  • Un home anomenat Pirn van Beek que va ser un dels que es va enfrontar al bruixot (o bruixa) i que va resultar ferit en l’atac.
  • Els membres de la familia De Goede, propietaris de l’única posada del poble, Els Tres Eriçons.

El grup es va allotjar a Els Tres Eriçons, veient que no hi havia gaires opcions de llocs on poder dormir. El cap de Familia, Tomas de Goede, els va convidar a un petit refrigeri com a mostra d’agraïment per la seva ajuda.

Pel que respecta a la Mansió dels Von Stauffer també van poder conèixer a uns personatges força curiosos:

  • El Baró Eldred Von Stauffer. Un home apassionat pels coloms
  • La Baronessa Wandelina. Una dona força avorrida i tímida.
  • Lady Theodora, la mare del Baró. Una dona altanera i molt orgullosa. Vestida de negre en senyal de dol per la mort del seu marit.
  • Una elfa anomenada Voluria, que buscaba un vaixell amb un antic tresor dels elfs, que segons els relats s’havia perdut per la zona.
  • Un munt de coloms que es passajaven tranquilament per la casa i no tenien cap problema en agafar el menjar dels plats dels convidats i cagar-se quan i a on els hi venia de gust.

Sens dubte, els Von Stauffer no semblaven estar passant per uns bons moments a nivell econòmic. L’estat de la Mansió deixava bastant que desitjar i molts dels mobles i altres objectes de la Mansió no havien estat canviats o reparats des de feia molts anys.

Baron_Eldred.PNG

Lady_Theodora.PNG

Al tornar del dinar dels Von Stauffer, van veure que alguna cosa estava passant a la posada. Emma, la dona de Tomas de Goede, estaba molt preocupada i, així que va veure entrar als membres del grup, els va demanar ajuda ja que el seu marit Tomas havia sortit amb el seu fill Karel per la zona dels pantans per anar a recolectar menjar pel sopar i encara no havien tornat.

En aquell moment, Emma estava demanat consell i ajuda a Steffan Visser, un dels caçadors del poble que tenia una cama ferida i que aquell dia s’havia quedat al poble a descansar i no havia sortit amb la resta de caçadors. Com a persona que coneixia els pantans, Steffan potser podria proporcionar alguna ajuda per saber què li havia passat a en Tomas i a en Karel.

View
El Viatge al Nord

Del 4 al 19 de JAHRDRUNG de 2520 (Calendari Imperial)

Mathias Krieger va abandonar Ubersreik, donat per finalitzat l’episodi dels Skavens, que ell va declarar que havia estat un atac del homes bèstia.

Els membres del grup, per la seva banda, van decidir anar a Altdorf per portar-hi l’estranya esfera trobada durant la batalla de la Torre de Magnus. Un cop van arribar a Altdorf, en Tyros va confirmar que l’esfera era un artefacte del Caos i que calia que la portessin a l’escola dels Mags de la Llum per tal que pogués ser custodiada.

No hi havia dubte que tot allò formava part d’un pla del Caos. Calia descobrir qè era el que estava passant. Però l’única pista que tenien era el mapa que van trobar a Ogasse i que marcava diferents zones de Vell Món. L’opció més factible era dirigir-se a la zona que estava rodejant la ciutat de Marienburg, així que els membres del grup van començar a preparar el viatge per anar cap allà.

En un dels pobles en els quals van fer escala van coneixer al germà Andrews, sacerdot de Sigmar. El germà Andrews es trobava en una missió itinerant per portar la paraula de Sigmar pels pobles més petits de l’Imperi i els va informar d’uns extranys esdeveniments que s’havien produït al poble de Fauligmere (molt aprop de Marienburg).

Pel que semblava, el poble havia estat atacat recenment per una bruixa o bruixot del Caos. Els habitants estaven molt espantats i el pare Andrews s’havia compromés a anar fins a Altdorf per informar dels fets i demanar ajuda.

Els membres del grup es van adonar que segurament aquella era una bona pista per començar a buscar en aquella zona i van decidir dirigir-se a Fauligmere per veure què hi podrien trobar. el pare Andrews els va recomanar que preguntessin per Eldred Von Stauffer, que era el cap de la familia noble que gobernava al poble.

Un cop van arribar a Fauligmere van ser rebuts per un nombrós grup de gent que els aclamava. Per aquella gent, l’arribada d’aquells aventurers era una bona senyal ja que segurament es tractava d’un grup experimentat que podria acabar amb la malvada bruixa o bruixot que havia atacat el poble…

View
Les Temptacions de Slaneesh

4 de JAHRDRUNG de 2520 (Calendari Imperial)

NOTA IMPORTANT: Aquest capítol resumeix la lluita contra un dimoni de Slaneesh, per la cual cosa la seva lectura no està recomanada a menors de 18 anys. :D

El lloc més probable a on s’hauria dirigit la criatura sortida del mirall seria segurament la mansió dels Von Bruner. Ja que, pel que semblava, el seu objectiu era venjar-se d’aquesta familia després de que el mag Von Bruner la deixés empresonada al mirall durant tantes dècades.

A l’arribar a la mansió dels Von Bruner, el grup va descobrir alguns cossos de guàrdies morts a l’entrada del jardi. També van veure a Leopold Von Bruner pujat a una de les finestres del segon pis a punt de tirar-se. Aparentment, en Leopold estava sota una influència estranya (tot i que algú va apuntar que, coneixent la personalitat de l’individu, no era extrany que vulgués fer-se notar), ja que no parava de dir que la vida sense Esmeralda ja no tenia sentit i que es volia suicidar.

Una part del grup es va dirigir a la planta baixa i la resta va pujar escales amunt per mirar de salvar a en Leopold.

A la planta baixa s’estava portant a terme una grandiosa orgia. La senyora de la casa es trobava estirada a sobre de la taula del gran saló, despullada, amb una gran quantitat d’esperma que li regalimava pel cos i amb dues polles (de dos dels majordoms) a la boca. Al mateix temps, un dels membres de la guàrdia, encara amb la part de dalt de l’armadura posada, la penetrava vigorosament. En altres parts del saló la resta dels membres del servei i de la guardia de la mansió fornicaven desenfrenadament o realitzaven diferents actes de sadomasoquisme. Shagan, Ander i Mac Gibber van decidir que era millor “no molestar” i es van dirigir al pis de dalt.

Crixus, Colby, Grugni i el mag Cristopher van aconseguir treure a en Leopold de la finestra i el van lligar i enmordassar per tal que no prengués mal. Mentrestant, Shagan, Ander i MacGibber van arribar al pis de dalt i van començar a explorar les altres habitacions.

Ander es va dirigir a l’habitació que donava a la part esquerra de la casa i Shagan i MacGibber es van dirigir a l’habitació del centre.

Shagan va obrir la porta de l’habitació i allà va veure la terrible imatge d’un dimoni de Slaanesh que estava torturant a Lord Heissman. El dimoni es va girar per un moment i va dir a en Shagan i en MacGibber:

-Vosaltres? Vaja! No esperava tornar-vos a veure tan aviat… No patiu, ara mateix estic amb vosaltres.

Els ulls del dimoni van brillar intensament per un instant. De sobte, en Shagan va sentir una picor molt intensa a la part d’abaix del seu cos i va decidir que el millor que podia fer era abaixar-se els pantalons i demanar ajuda a en Mac Gibber. Per la seva banda, en Mac Gibber va decidir posar-se de genolls i ajudar al seu estimat amic Shagan, que semblava molt tens.

Just quan anava a entrar a la habitació de la part esquerra, Ander va creure que veia alguna cosa per la cua dels seus ulls. “No pot ser”, va pensar. Però quan es va girar va veure una escena que ja mai més se li esborraria del seu cervell…


- Bé, ja hem lligat a aquest humà covard. Ara deixeu-me passar. Hi ha alguna cosa en aquesta casa! La meva fi és aprop! – Va dir en Grugni, mentre la seva destral començava a brillar.

En Grugni va intentar sortir de l’habitació, però en Crixus i en Colby no li deixaven espai per passar, semblava que estaven atontats.

-Què cony feu, humans? Deixeu-me passar! Que us passa??

-Doncs… Eeehmm…En MacGibber li està menjant la polla a en Shagan… – Va dir en Crixus.

-Què??

-Sí, sí! Es veritat! I qualsevol diria que ho ha fet tota la vida! – Va dir en Crixus.

Efectivament, En MacGibber li estava realitzant una menjada de rabo històrica a l’elf i en Shagan semblava passar-s’ho molt bé. Abans de que qualsevol membre del grup pogués reaccionar, en Shagan va retirar el seu membre i va realitzar una copiosa descàrrega de semen sobre la cara d’en Mac Gibber.

Shagan_i_Mac_Gibber.JPG

En pocs segons, tothom va reaccionar i va començar a lluitar contra el dimoni. En Christopher i en Grugni van entrar en combat cos a cos, mentre Ander quedava indefens al terra (victima d’un altre conjur del dimoni). Colby i Mac Gibber també van intentar ferir a la bèstia disparant les seves armes.

La victoria semblava aprop, ja que entre tots els membres del grup estaven aconseguint debilitar al dimoni. Però, llavors, els ulls del dimoni van tornar a brillar i en Grugni i en Christopher van quedar sota el control d’un nou conjur. En Christofer es va dirigir al darrera de Lord Heissman i, aprofitant que estava lligat i despullat, li va rebentar el cul amb el seu membre. Veient que ja no quedaven forats lliures, i que era massa baixet per arribar-hi, en Grugni es va acostar a Lord Heissman i li va començar a fer una felació…

Grugni_i_Heissman.JPG

La batalla continuava. Una batalla en la que els membres no només patien ferides físiques sinó que també la seva ment i cordura estava quedant afectada. Shagan, encara amb els pantalons abaixats, va llençar un dels seus conjurs. Grugni va recuperar la cordura per un moment i va decarregar un cop terrible sobre el dimoni amb la seva destral. Colby també feia el que podia… Finalment, Christopher va retirar el seu penis del cul del Lord Heissman i, donat que tenia tota la seva energia concentrada allà, va disparar desde la seva polla un projectil màgic sobre el dimoni en un últim esforç.

-Mireu la meva vareta màgica!!! – Va cridar Christopher, encara afectat mentalment pels conjurs del dimoni i, de sobte, un raig (de magia) va sortir del seu penis en direcció al dimoni.

Amb aquesta última descàrrega (màgica), el dimoni va caure derrotat i va desapareixer. Malgrat tot, a en Christopher encara li quedava una descàrrega per fer (aquesta no era màgica) i, encara sota la poderosa influència del Caos, es va dirigir al cul del Lord Heissman per penetrar-lo violentament (un cop més) i acabar la feina. En Grugni també va sentir el mateix impuls que en Christopher i va tornar a amorrar-se, amb gran dedicació, al mateix lloc a on havia estat segons abans. Tot això passava mentre Lord Heissman, que semblava haver despertat d’un somni, no parava de cridar:

-Deixeu-me anar, maleïts!! Maricons!! Me les pagareuuuuu!!

Finalment, tothom va anar recuperant la cordura i els diferents presents van acordar que tot el que havia passat havia de quedar sota el més absolut secret. No només per les obscenitats que s’havien produït a causa de la influència del Caos, sinó perquè si tot allò arribava a les orelles del inquisidor Mathias Krieger els Von Bruner (i els membres del grup) tindrien un seriós problema.

Al capdavall, el dimoni de Slaanesh havia sigut derrotat i tothom havia quedat fora de la seva influència. De mica en mica, tots aquells que havien estat sota la seva influència van anar recuperant la seva forma de comportar-se. Malgrat tot, en Guthrie i l’Esmeralda van continuar festejant ja que el seu havia estat, realment, un amor sincer.

ACHIEVEMENT: Personatge Desbloquejat (Guthrie Von Hammastrat). El personatge de Guthrie Von Hammastrat està ara disponible com a personatge jugador.

View
Esmeralda Pren una Decissió
  • Del 1 al 4 de JAHRDRUNG de 2520 (Calendari Imperial)*

Guthrie va arribar a la seu de ACME molt content. Portava una carta de Esmeralda. Semblava que finalment la noia s’havia decidit i havia triat a en Guthrie.

La carta demanava que el pretendent visités la mansió dels Festermarcher per entrevistar-se amb la noia i el seu pare i aixi “formalitzar” el compromís, ja que semblava que en Rupert havia donat el seu consentiment.

En Guthrie va demanar als membres del grup que l’acompanyessin, en part per donar-li suport i en part com a agraïment per tota l’ajuda que li havien donat per aconseguir la mà de l’Esmeralda. Tothom hi va estar d’acord. Aquella també era una bona manera de certificar a Lord Rickard i a Lord Heismann que ja no s’haurien de preocupar pels seus hereus.

Quan van arribar a la Mansió dels Festermarcher l’Esmeralda els esperava a la seva habitació. En Guthrie va entrar el primer i es va dirigir cap a la seva estimada. De sobte, en Crixus es va quedar aturar al llindar de la porta. “Alguna cosa no va bé”, va pensar.

De sobte, l’habitació es va quedar borrosa i els seus companys van començar a desaparèixer de la vista, al mateix temps una altra figura misteriosa s’estava formant al centre de la sala. En Crixus va tenir un atac de cagalera i va decidir marxar corrents per si de cas. “Això té tota la pinta de ser màgia. Serà millor que vagi a avisar al boig d’en Christoph”.

La resta del grup va aparèixer en el que semblava un reflex de l’habitació on s’havien trovat segons abans. Tot semblava indicar que es trovaben a dintre del mirall de l’Esmeralda. A l’altre banda del mirall van veure una extranya figura que es mirava els cossos de l’Esmeralda i en Guthrie. La figura es va dirigir a ells agraïnt-los per haver-la ajudat a alliberar-se del seu captiveri. Semblava tenir pressa… Va mencionar alguna cosa sobre acomplir “la seva venjança” i a continuació va sortir ràpidament de l’habitació.

El grup va començar a investigar per trobar una manera de sortir del mirall i al cap d’una estona van aconseguir desxifrar el misteri i van tornar a apareixer a l’habitació d’Esmeralda. Ara calia saber què era aquella cosa que havia sigut alliberada i cap a on es dirigia…

Daemon.jpg

View
La Retirada de Rasknitt
  • 1 de JAHRDRUNG de 2520 (Calendari Imperial)*

- Va vinga, enginyer! Fes girar aquesta maquinota i fregim unes quantes alimanyes més!!! JA JA JA!! – Va dir el soldat de l’interior del tanc.

- Maleit Boig! Para de cridar! No em puc concentrar!! – En Mac Gibber va mirar la multitut de cossos que lluitaven al centre del recinte de la Torre de Magnus.- No podem utilitzar el canó principal! Podriem ferir als nostres soldats! Algú haurà de sortir per utilitzar el canó de vapor!

- Jo m’encarrego! Crixus! Cobreix-me!! – Va dir el soldat mentre descargolava la tapa de l’entrada del tank.


“No! No!” va pensar el Vident Gris Rasknitt al veure com una de les seves rates-ogre queia a pocs metres d’on estava ell i moltes de les rates de clan estaven sent esclafades per aquelles estupides coses-home. Com era possible que estigués succeint tot allò? Com podia ser que els seus plans brillants fallessin just en el moment en que estava a punt de conquerir la glòria?

Llavors, del cel va començar a caure una pluja de foc que va causar el pànic entre els que lluitaven “Magia? Com? No puc veure cap mag a prop d’aqui!!”

En Rasknitt va mirar al voltant seu i va veure horroritzat com una figura borrosa que es movia tota velocitat s’anava acostant cap a ell. La figura era un nan, però tenia una gran cresta de color taronja i la mirada d’un boig. A més, portava una destral enorme que movia ràpidament i tallava la carn com si fos mantega.

- Ràpid!! Gristelgore!! Protegeix-defensa’m!!- Va cridar Rasknitt. – Depressa!! Mateu-los ara-ara!!

Els homes-rata que quedaven van tornar a avançar dubtosament per atacar, però, en aquell moment, el nan boig va descarregar un cop terrible sobre Gristelgore i la rata-ogre va caure amb un sorollós cop que va fer tremolar el terra. Rasknitt va notar que la moral de les seves tropes estava a punt de desfer-se.

Rasknitt va valorar les seves possibilitats i va entendre que el seu moment de triomf se li havia escapat de les mans. Si marxava ara, encara tenia probabilitats que els seus guerrers enlentissin la persecució i ell pogués escapar. Naturalment molts d’aquells guerrers serien sacrificats per les enfurismades coses-home, però sabia que la genialitat del gran Rasknitt era una cosa que calia conservar. No valia la pena posar en perill al vida del poderós Rasknitt per salvar a uns quants esclaus-rata. Ja tornaria algun dia per buscar la seva venjança. Sí, sens dubte aquest era el millor pla que podria posar en pràctica en aquell moment. Rasknitt va quedar complagut en veure que, un cop més, es desmostrava la seva gran inteligència i la seva gran capacitat estratègica per decidir plans d’atac. “Tornaré aviat i em venjaré d’aquestes maleïdes coses-home i d’aquest nan despullat amb cara de boig”.

- Endavant!! Valents guerrers-alimanya!! Cap a la victoria inevitable!! – Va cridar Rasknitt abans de donar mitja volta i surtir correns. A continuació va llençar un conjur de telefportació i va desaparèixer…

Sense els seu líder, la resta de guerrers skaven va ser esclafada de forma implacable i sense pietat. En poques hores, la ciutat va quedar fora de perill.

L’inquisidor Mathias Krieger va ordenar cremar immediatament totes aquelles criatures inmundes mentre organitzava una partida que durant els propers dies investigaria a fons les clavegueres de la ciutat.

Mentrestant, en Shaggan va fer una troballa molt curiosa enmig del camp de batalla. Entre les restes de les explosions i els cossos de skavens, va trobar una esfera. Una esfera molt semblant a la que havien trobat feia algun temps en el barri de Ogasse a Altdorf

View
Els Problemes de Rasknitt

1 de JAHRDRUNG de 2520 (Calendari Imperial)

La batalla semblava que anava molt bé per Rasknitt. Aviat totes aquelles coses-home serien derrotades i ell tindria tota una ciutat d’esclaus al seu servei. De ben segur allò faria que tornés a Plagaskaven com un heroi i podria escalar les posicions que legitimàment mereixia.

Rasknitt sentia molta ira per les injusticies que s’havien comés amb ell fins llavors. Obviament, un skaven de la seva genialitat, inteligència i valentia mereixia un lloc al Consell dels 13. Com era possible que tots aquells imbècils del Consell encara no s’haguessin adonat? De ben segur els envejosos del Clan Moulder estaven conspirant contra ell.

Malgrat tot, en Rasknitt se sentia molt segur i especialment orgullós de la seva nova adquisició, en Gristelgore. La descomunal rata-ogre li havia costat una inmensa quantitat de pedra de la disformitat, pero havia valgut la pena i amb la col·laboració dels assassins Eshin que havia llogat, segur que podria….

“PERÒ QUÈ FAN!!!???” De sobte en Rasknitt va veure horroritzat com el tank s’estampava contra un dels murs del recinte i, tot seguit, el canó giraba per apuntar-lo a ell i a en Gristelgore. “Maleïts imbècils-estúpids!! Traidors del Clan Skryre!!! Sabia que no podia confiar en ells!!!”

Mentre renegava, el canó va acabar el seu gir i va disparar. La bala va impactar a escasos metres d’en Rasknitt i ell i en Gristelgore van sortir volant pels aires.

El fum de l’explosió es va dispersar en pocs segons. Encara una mica marejat, en Rasknitt maleïa a crits, renegant contra tos els seus rivals dels diferents clans. De sobte, en Rasknitt es va quedar glaçat durant uns instants, com si busqués alguna cosa per dintre de la seva túnica, i, immediatament, es va posar a cridar encara amb més força…

- On és? ON ÉS?? L’he perduda-extraviada! Maleits traidors! torneu-me-la! Pagareu molt cara aquesta ofensa. Morireu-patireu amb dolor!!

Rasknitt va començar a reunir el poder de la disformitat. Aviat aquelles coses-home i els maleïts traidors que volien ocupar el seu lloc coneixerien la ira del gloriós i genial Rasknitt, el Vident Gris més poderós de la història.

View
La Batalla de la Torre de Magnus

1 de JAHRDRUNG de 2520 (Calendari Imperial)

El grup es va dispersar i els diferents membres van intentar una posició estratègica per mirar d’ajudar en la lluita. Els recintes que envoltaven la Torre de Magnus estaven infestats d’homes-rata.

La lluita era desesperada, ja que els soldats, que defensaven les seves posicions com podien, estaven àmpliament superats en número.

De sobte Mac Gibber, va recordar una cosa… El tank!! Si aconseguia posar-lo en marxa potser podrien tenir una oportunitat contra aquelles criatures inmundes. Va demanar ajuda a en Crixus i es van dirigir al taller. Però per la seva sorpresa, els homes-rata ja havien capturat el tank i l’estaven fent sortir del taller per dirigir-lo contra els soldats.

-Foc-foc! Cremeu-cremeu!! – Va dir un grup d’homes rates amb un artilugi molt extrany.

En Crixus i en McGibber amb prou feines van poder esquivar la flamarada mentre contemplaven horroritzats com el tank sortia en direcció a la batalla.

Un dels soldats va dirigir-se cap al tank i va saltar a dintre, i a continuació en Crixus i en Mac Gibber van intentar fer el mateix. Després d’una lluita a l’interior de la enorme màquina (i alguna sotregada) en Mac Gibber va poder agafar els controls…


La lluita va continuar per uns minuts. Ander va mirar per intentar trovar a Lord Rickard, que lluitava desesperadament al costat del seu fidel Vern Hendrick. Ander tenia la cara tacada de sang negra i el soroll de la lluita era tant fort que gairebé no podia sentir res més. Cada segon que passava, atacava i es movia en un combat cos a cos tan ferotge que semblava tret d’alguna d’aquelles guerres bàrbares del passat.

Va veure a Mac Gibber i Crixus corrent a uns metres d’on estava ell, dirigint-se a l’altre extrem del recinte. Shaggan es trobava al costat d’alguns soldats caiguts i disparava rajos brillants des de les seves mans. El Baró Manfred, rodejat pels seus soldats, carregava contra l’enemic. Va veure a en Guthrie tallar violentament el cap d’un home-rata amb la seva espasa i a Colby Mullen disparant fletxes des d’una posició elevada, mentre una ombra misteriosa corria cap a ell. Va veure aChristoph Engel rodejat d’ombres i d’un poder que no s’hauria imaginat mai en aquell mag boig. Va veure acer, sang i valor…

Va veure a soldats que havia conegut durant els últims anys lluitar i morir. Els homes de la Guardia de Ubersreik dirigits per la capitana Andrea Pfeffer tots veritables guerrers, valents i ferms. Els soldats de la Guardia del Reilkand, del capità Erwin Blucher, els més disciplinats que mai havia conegut i que sens dubte mereixien viure per sempre…

Ander no tenia molta experiencia en batalles com aquella. Però sí que savia que la guerra era capritxosa. Sabia que en molt poques ocasions se li permetia a un soldat escollir el lloc on morir. Però allò era més que suficient. Era un lloc tan honorable, tan vàlid, tan bo com qualsevol altre que ell o el seu amic Grugni podrien haver escollit per un final gloriós. Ander va agafar el seu martell amb força i va invocar a Sigmar un cop més mentre tornava a la batalla.


- Molt bé, enginyer, molt bé! – Va dir rient el soldat que estava a dintre del tank, mentre s’agafava a un dels mànecs de l’interior per compensar les sotregades. En Crixus també semblava passar-s’ho molt bé i no parava de riure.

“Què cony els passa a aquests dos?” va pensar en Mac Gibber. “No paren de riure… Com si la situació no fos prou greu… I qui es pensa que és aquest soldat ras per parlar-me així? Quina manca de respecte! Si surtim d’aqui amb vida li demanaré el seu nom i parlaré amb el seu superior!”


A les portes del recinte es van començar a sentir uns crits embogits i, enmig de tot el soroll, alguns dels soldats que lluitaven a prop d’allà, van poder sentir les paraules del pare Gunther Emming.

- Per Sigmar!! Per l’Imperi!!!

Gunther havia arrivat amb reforços. L’inquisidor Mathias Krieger, juntament amb els seus fanàtics, entraven per unir-se a la batalla…

View
L'Hora de Christoph Engel

1 de JAHRDRUNG de 2520 (Calendari Imperial)

Christoph Engel es va quedar paralitzat durant uns segons, mentre observaba el que estava passant als voltants de la Torre de Magnus.

Era la segona batalla en que participava en pocs mesos! Potser els temps estaven canviant. Potser aquellla època d’avorriment i reclusió s’estava acabant. Tantes hores mirant llibres i assajant conjurs sense poder posar en pràctica tot el que havia après… Ja era hora que el destí li donés l’oportunitat de desmostrar-se a sí mateix que tots aquells sacrificis no havien estat en va.

Sí… La segona batalla en pocs mesos… Però aquell cop era diferent. Aquell cop la batalla tenia lloc a dins dels murs de la seva estimada ciutat. La ciutat que el va veure nèixer i de la qual va haver de marxar de ben petit per anar a estudiar màgia a Altdorf. Per desgràcia, el fet de tornar com a l’únic mag de la ciutat no va fer que els seus conciutadans els rebessin com hauria desitjat. Des de llavors, mai més havia pogut tornar a relacionar-se normalment amb la gent. Era com si tothom li tingués por.

Ara tenia l’oportunitat de demostrar que era un servidor més de l’Imperi. I ara també estava la Marianne Hertzlich. I si la germana hagués vist en ell alguna cosa més que algú de qui tenir compassió?

De sobte, Christoph va veure de reüll un llampec de color verdós. Una descàrrega d’energia que iluminava per uns segons una zona del camp de batalla. Cristof ho va reconéixer immediatament.

-Magia… – Va pensar. – Ara sí que les coses es posaran interessants de veritat!

Christoph va mirar al cel. Era de nit i la lluna brillava amb força. També hi havia una gran quantitat de torxes enceses a les muralles que envoltaven la Torre de Magnus. Les ombres es projectaven per tots els racons del recinte. Christoph podia notar com els vents de la magia Ulgu bufaven amb força al seu voltant. Movent les mans ràpidament, es va fer rodejar d’un nuvol fosc format d’ombres de diferents tamanys i va correr a enfrontar-se amb el seu enemic…

Rasknitt.jpg

View

I'm sorry, but we no longer support this web browser. Please upgrade your browser or install Chrome or Firefox to enjoy the full functionality of this site.