Warhammer Fantasy Moix

Maniac Mansion i el Desengany de Lord Rickard

4 de KALDEZEIT 2519 (Calendari Imperial)

Definitivament aquell quadre tenia alguna cosa extranya. Van decidir tapar-lo amb les cortines i continuar investigant. Mentrestant enn aquell moment va entrar una altra de les criades que anava a netejar l’habitació, però també afectada amb una gran somnolència.

Grugni va intentar tornar a parlar amb en Korden, el nan que estava a la infermeria. Grugni va tractar de fer-lo reaccionar esbroncant-lo i recordant-li el honor i la valentia dels nans. Korden va semblar reaccionar durant uns segons. com si el seu orgull nan hagués tornat a néixer, però al poc temps va tornar al seu estat de bogeria. No parava de parlar del seu martell, que estava amagat i que havien d’evitar que “ells” el trobessin. També parlava d’alguna cosa que no volia tornar a veure. Preguntant a la resta de gent els van dir que en Korden estava així des de l’últim atac dels homes bèstia i que el van veure lluitant davant la seva forja defensant-se de 2 homes bèstia.

Korden hammer

Una altra persona interessant que van conèixer va ser Olver Gand, l’encarregat de les gosseres. Es tractava d’un home musculós i molt reservat, un home de poques paraules. Segons els va explicar, ell havia servit com a soldat a la Guardia del Reikland i el destí el va portar a acabar servint per a la familia Von Bruner. Els seus gossos eren uns animals formidables i estaven molt ben ensisnitrat i havien estat capaços d’acabar amb 3 o 4 homes bèstia durant l’atac.

Olver gand

A l’habitació del metge van descobrir uns recipients on s’estava preparant un liquid conegut com “schalf”, que servia per provocar somnolència i cansanci en aquelles persones que ho prenien. Ràpidament totes les sospites van caure sobre el metge i el grup va informar a Lord Rickard. Lord Rickard va decidir no fes res de moment i va demanar al grup que continués amb les investigacions perque volia saber què dimonis estava passant i si hi havia algú més al darrera.

A banda d’això també es van fer altres descobriments:

  • Una nota al terra parlant d’un dels plats que es donaria per sopar aquella nit.
  • El martell d’en Korden Kurgansson amagat a la capella de Sigmar. Ander va agafar-lo per veure si la visió del martell li feia recuperar la cordura a en Korden però no va funcionar. Ander va decidir tornar a deixar el martell on l’havia trobat.
  • Altres criats afectats pels simptones de somnolència, però no tots.
  • Un hort on es cultivaven diverses herbes, entre elles la que es feia servir per elaborar la substancia “schalf”.

Després de dinar ja eren les 4 de la tarda i el grup va començar a deliberar sobre quins serien els seus pròxims moviments i quines accions prendrien durant el sopar d’aquella nit…

Grunewald staff

View
Visita a la Mansió Grunewald

Del 3 al 4 de KALDEZEIT 2519 (Calendari Imperial)

Herr Vern Hendrik, va informar que Lord Rickard Asschaffenberg estava interessat en contractar els seus serveis. Alguna cosa estranya estava passant a la seva nova mansió. La feina consistiria en desplaçar-se a la Mansió de Grunewald, a unes 2 hores i mitja de Ubersreik i investigar què estava passant. Lord Rickard els donaria més informació quan arribessin a la mansió.

L’endemà el grup es va preparar per sortir molt aviat al matí. Anirien en una caravana formada per 2 carros que portaven algunes de les pertinences de Lord Rickard. El camí pels boscos va ser tranquil i avorrit, pero quan ja faltava molt poc per arribar a la mansió, la caravana va ser atacada per un grup d’ homes bèstia.

La caravana va accelerar el pas per intentar arribar a la mansió el més ràpid possible, mentre el grup feia tot el possible per defensar-se de l’atac. La mansió ja era visible i els guàrdies de la mansió van començar a disparar fletxes per matar els homes bèstia. Finalment, amb alguns ferits, la caravana va poder arribar a la Mansió de Grunewald.

Lord Rickard Asschaffenberg va sortir a rebre al grup i els va conduir a la seva habitació. Els va explicar que la mansió havia estat un regal de la família Von Bruner, concretament Lord Heissman, com a dot pel seu casament. Malgrat tot, alguna cosa passava a la mansió i Lord Rickard tenia alguna sensació estranya pel que respectava al servei. Lord Rickard no tenia proves concretes, només era una intuïció, i volia que el grup ho investigués per si de cas feia falta avisar a les autoritats. El grup es faria passar com a part del “servei” de la mansió i s’encarregaria d’investigar a la resta de persones.

La primera part de la casa que van visitar va ser l’hospici. Una habitació amb alguns ferits i un metge atenent-los. Les ferides dels ferits eren degudes a un atac d’homes bèstia que hi havia hagut la setmana anterior. Entre ells destacava un nan, que era el ferrer de la mansió. El nan no deixava de delirar i dir coses sense sentit, però curiosament era molt semblant al nan que havia aparegut en el somni de Crixus.

A la cuina van conèixer a la cuinera, que semblava tenir una gran afició pel vi. També un petit estudi, on van trobar un criat dormint i una bilioteca amb un bibliotecari que s’encaregava de tenir cura dels llibres.

Finalment, van arribar a una sala d’estar on els va cridar l’atenció una paret que estava coberta per una gran cortina. Al descobrir la cortina, a la paret hi van veure un quadre penjat. Era un quadre molt estrany i tots els membres del grup van experimentar una estranya sensació de malestar al contemplar-lo….

Quadre a grunewald

View
El Llegat d’un Mag Inepte

Del 23 de ERNTEZEIT al 3 de KALDEZEIT 2519 (Calendari Imperial)

Amb la mort de Niklas Schulmann, el Nexe d’Azyr que s’havia descobert estaria, de moment, fora de perill. Si Niklas hagués aconseguit trencar el segell, les conseqüències podrien haver estat desastroses per tota la zona.

De tornada a Stromdorf, el grup va descobrir un segon cos amb un impacte de llampec (el primer havia estat un pobre pescador a qui Niklas havia robat una de les seves barques). En canvi, aquest home portava un arc a la mà i semblava que havia estat disparant fletxes abans de morir. La seva cara coincidia amb la que Colby havia vist durant un dels seus somnis.

El grup va procedir a investigar totes les pertinences de Niklas però no van trobar cap altre informació rellevant, a part d’un llibre de conjurs força curiós. Semblava que Niklas havia actuat pel seu compte, amb l’objectiu d’aconseguir més poder com a mag.

En Shagan va enviar un missatge per avisar al seu tiet Tyros, que va venir al cap d’un parell de dies, donada la importancia de les pedres èlfiques descobertes. En Tyros va procedir a reparar el segell del Nexe, amb la qual cosa el clima va millorar notablement i va deixar de ploure (tot i que Stromdorf continuaria tenint sempre un clima molt plujós).

Poc després, el grup va decidir marxar de Stromdorf, en companyia de Gildetta, per acabar amb la resta de coses que tenien pendents. Primer es van dirigir a Ubersreik, on van fer el següent:

  • Informar de la mort de Florian Wechsler a Thaddeus Kigel i retornar el segell del Gremi de Comerciants. Thaddeus Kigel va estar molt agraït i, tal com havia promés, va facilitar tots els documents per tal que el grup pogués establir el seu negoci.
  • Visitar a Hermann Gratz que ara s’havia establert al passatge del mag (i era vei de Christoph Engel, per proposar-li si volia participar en el negoci. Hermann va acceptar encantat.
  • Visitar a la comunitat de nans de Stromdorf per fer unes preguntes sobre un extrany somni que Crixus havia tingut on hi apareixia un nan. Malgrat tot, no van aconseguir cap informació rellevant.

Després, es van dirigir a Aldorf per:

  • Portar a Gildetta al Col·legi de l’Ordre Brillant, per tal que li ensenyssin a controlar els seus poders. Gildetta va prometre que estarien en contacte i va quedar mol agraïda als “seus tiets” per tot el que havien fer per ella.
  • Entregar l’ artefacte del nigromant Lazarus Mourn al Col·legi dels Mags Blancs per tal que fos custodiat.
  • Entregar les pedres èlfiques (que marcaven la situació del Nexe d’Azyr que havíen descobert) als mags del Col·legi Celestial, per tal que les custodiessin. Aquest Col·legi també enviaria un representant de prestigi a la zona de Stromdorf per tal que vigilés el Nexe. Pel que semblava Niklas no era més que un “becari”, que va robar informació del Col·legi i va desaparèixer.

Finalment, tothom va tornar a Ubersreik on la idea era establir-se per poder desenvolupar el negoci que tenien entre mans.

Tot va semblar anar bé durant unes setmanes, fins que un bon matí el grup va saber que Herr Vern Hendrick, la mà dreta de Lord Rickard Aschaffenberg, els estava buscant….

View
La Tercera Batalla del Pas del Foc Negre

24 ERNTEZEIT de 2519 (Calendari Imperial)

El Pas del Foc Negre, Provincia D’Averland (Frontera Sud de l’Imperi).

Tercera Batalla del Pas del Foc Negre

Averland

El Sergent Marcus Baerfaust, dels Grans Espassers d’Averland, va mirar a l’est. Havia passat el pitjor. El Comte Elector Marius Leitdorf estava rodejat i havia quedat aillat de la resta de l’exercit. Un orc enorme, que no era un altre que el Cabdill Vorgaz Ironjaw, va obrir-se pas fins al lloc on es trobava el Comte i la lluita va començar.

Marius leitdorf

El Sergent Baerfaust va intentar obrir-se pas per ajudar al Comte però era impossible. Un mar verd s’interposava entre ell i el Comte.

-El Comte està en perill!! Protegiu al Comte!!! – Va cridar, desesperat.

Però ja era massa tard. En un moviment brutal, la destral de Vorgaz es va clavar al pit del Comte i li va destrossar l’armadura, partint-lo gairebé per la meitat. L’enorme orc va aixecar enlaire el cos del Comte i li va arrencar un braç mentre deixava anar un crit de victòria que va fer tremolar de por als soldats de l’Imperi. El Sergent Baerfaust ho va mirar amb horror, mentre uns metres més al sud va veure com un altre orc li tallava el cap al capità dels Grans Espassers. Això els deixava a ell al càrrec del regiment de Grans Espassers!

-Retirada!!! Reagrupeu-vos cap al nord!! Retirada!!!

El Sergent Baerfaust va reunir les forces de Grans Espassers que li quedaven i es va retirar cap al nord, començant una fugida desesperada mentre intentava aniquilar a tants orcs com podia, rugint de furia. Els orcs els perseguien i disparaven fletxes, pedres i tota mena d’extranyes armes improvitsades. Molts projectils fallaven, però d’altres feien diana en alguns dels soldats que es retiraven. Allò seria una carnisseria!! Maleït fos el Comte per haver-los portat a aquella trampa mortal!!

Malgrat tot, la sort es va girar a favor seu. Baerfaust va veure a la llunyania l’emblema de l’Emperador i una gran ombra va aparèixer al cel. Karl Franz en persona, muntat a sobre el seu Griffon, havia arribat per proporcionar ajuda en l’ultim moment. Les tropes de l’Emperador, la Guardia del Reikland, es van desplegar per la zona i els tiradors van descarregar les seves escopetes sobre l’exèrcit d’orcs…

Karl franz griffon

Després d’unes hores, la batalla havia acabat. L’Imperi resistiria un dia més i el Pas del Foc Negre havia suportat una altra invasió de pells verdes. Però el preu que s’havia pagat era terrible. El Comte Elector Marius Leitdorf havia mort, sense deixar un hereu clar per al comtat d’Averland. Allò portaria una gran inestabilitat a la zona d’Averland i només els deus sabien quines conseqüències podria tenir en el futur…

View
Maelstrom de Azyr

Del 22 al 23 de ERNTEZEIT de 2519 (Calendari Imperial)

Calia trobar l’última pedra élfica, però el grup no tenia ni idea d’on buscar. Finalment van pensar que seria una bona idea anar a visitar al Professor Hieronimus Kopfchen, amb l’esperança que els pogués proporcionar alguna informació sobre el passat de Stromdorf que pogués servir com a pista.

Efectivament, en un dels seus llibres el professor va trobar informació que feia referència a una pedra que havia existit a la zona de Stromdorf i que era visitada com a símbol dels deus antics pels primers habitants de l’Imperi. Aquesta pedra es va retirar quan la religió de Sigmar es va instaurar i un temple es va construir al lloc on havia estat abans la pedra. Tot semblava indicar que l’últim fragment de la pedra es podria trobar al subsòl del temple de Sigmar de Stromdorf.

Els membres del grup van anar a trobar al Lector Magnus Gottschalk per tal que els permetés entrar al temple a investigar. Per desgracia, hi va haver un creuament de declaracions desafortunades entre Shagan i Gottschalk referents a el comportament dels elfs i la cosa va anar degenerant fins que, finalment, en un atac d’ira, el Lector Gottschalk va fer fora del temple a tots els components del grup, excepte a Ander i a Grugni.

Quan Ander li va explicar al Lector Gottschalk que al temple hi podria haver una reliquia élfica, a Gottschalk li va faltar temps per deixar-los baixar a la cripta del temple a excavar: “Treieu del meu temple aquesta escombraria élfica!! No vull que la seva presència blasfema contamini el meu temple, no fos cas que se m’encomanés la seva covardia!!”.

Desprès d’unes hores excavant, finalment van trobar l’últim fragment i el van portar cap a la posada on estava la resta del grup. Amb tot això, la pluja es va fer encara molt més intensa i amb prou feines es podia veure a més de 20 metres.

Mentrestant, els altres membres del grup estaven començant a sospitar de l’estrany comportament de Niklas i tot semblava indicar que el mag estava amagant alguna cosa. Crixus va utilitzar una de les seves hàbils maniobres de distracció i, mentrestant, Shagan i Ander van intentar entrar a l’habitació del mag a investigar, però no van trobar res. Semblava que el mag, a dintre la seva paranoia, havia amagat qualsevol cosa que el pogués delatar.

Van optar per entregar l’últim fragment de la pedra a Niklas. El mag estava clarament molt excitat i un cop a la seva habitació Niklas va començar a desxifrar el contigut de la pedra. Mentrestant, tot el grup l’observava sense treure-li ull de sobre.

Niklas estava cada cop més nerviós: “Merda! ja tinc la clau que estava buscant!! Ja sé on es trova el Nexe!! Però amb aquests imbècils vigilant-me tota l’estona no puc fer res i si els dic que no he averiguat res intentaran desxifrar-ho ells!! Merda!! Merda!! Ara que estava tant a prop!!”.

Niklas

Grugni, va apropar-se a la porta de l’habitació, sospitant cada cop més que el mag intentaria fugir o fer alguna jugada extranya. “Maleit sigui… Ho saben! Saben que aquest descobriment és molt més poderós del que es pensaven. No em deixaran sortir!! Voldran quedar-se ells amb tota la glòria!! No pot ser, amb tot el que he lluitat per arribar fins aquí… No! He d’arribar al Nexe com sigui. Un cop sigui allà podré alliberar el poder i seré el mag blau més poderós de la història! Els maleits mags de l’ Ordre Celestial s’agenollaran davant meu. Mai més em tornaran a humiliar!”.

Finalment Niklas va tenir una idea: “La finestra! És l’única oportunitat que tindré. Em puc teleportar a l’exterior. Hauré d’abandonar aquí totes les meves coses, però això no tindrà importància si aconsegueixo alliberar el poder del Nexe!”.

Així que Niklas va acostar-se a la finestra fent veure que revisava uns documents i això li va donar l’oportunitat de llançar un cojur de teleportació. El mag va aparèixer a l’altra punta del carrer i va començar a correr com si l’empaités una horda de dimonis del Caos.

El grup va sortir disparat en totes direccions per mirar d’interceptar al mag. Finalment, van trobar-se sortint a cavall de la porta oest de Stromdorf en direccio sud-oest. A tota velocitat es van dirigir cap al lloc on es trobava el Nexe.

Van trobar una petita barca de pescador i van començar a seguir el riu fins que, uns metres més endavant, van veure una enorme columna de llum blava i a Niklas levitant per sobre una altra barca mentre llençava conjurs de llampecs a l’interior del riu. Just davant seu, un gran remolí deixava veure el fons del riu on hi havia una gran pedra de marbre amb altres restes que semblaven un antic obelisc.

Azyr maelstrom

El grup va començar a disparar i a atacar a Niklas, mentre Ander i Grugni van intentar acostar-se en barca. Niklas estava protegit per un poderós camp d’energia blava que feia molt dificil tocar-lo. El mag blau va disparar un llampec que va enfonsar la barca on anaven Ander i Grugni i Ander va estar a punt d’ofegar-se. Finalment, els atacs a distància combinats de Shagan, Mac Gibber i Colby van aconseguir acabar al Niklas que va caure a l’aigua i es va ofegar.

La sobtada interrrupció del conjur de Niklas va provocar una gran explosió d’aigua al centre del riu i una gran onada es va aixercar, emportant-se per davant tot el que va trobar. Els membres del grup van ser arrossegats uns metres, però afortunadament no van patir cap ferida.

View
Goblin BBQ

Del 21 al 22 de ERNTEZEIT de 2519 (Calendari Imperial)

Crixus va entrar a la bodega de la granja dels Baumers i va aconseguir robar un parell de barrils de cervesa. Seria suficient per a que Mac Gibber preparés uns quants còctels Malakai i utilitzar-los per incendiar la granja. Quan tot va estar preparar, el grup va llençar els còctels al graner i a l’interior de la vivenda, amb l’esperança que el foc acabés amb aquelles criatures immundes. Abans que el foc comencés a escampar-se, Colby va aconseguir recuperar una espassa que es trobava a dalt de la xemeneia de la vivenda. L’espassa va resultar ser una arma anomenada Acitus, propietat de la familia Baumers.

El foc es va començar a estendre i les criatures que estaven a l’interior dels edificis van començar a cridar horroritzades. El shaman globlin, anomenat Gobspite, va saltar per una de les finestres fugint del foc, juntament amb altres goblins que també van aconseguir escapar de l’incendi.

Gobspite

Mentrestant, la criatura que estava tancada al rebost va llançar un crit tronador i va saltar per escapar pel sostre, destrossant mitja paret mentre sortia. Era una terrible criatura de quasi 3 metres d’alçada… un trol!!

Mentre Gildetta es quedava amagada al taller, el grup va tractar d’acabar amb aquelles criatures. Grugni va enfrontar-se al trol sense dubtar-ho, en una lluita molt igualada, mentre la resta de companys lluitaven contra el shaman, que no deixava de llençar conjurs que brillaven amb energia verda.

Finalment, una fletxa disparada per Colby va acabar amb el trol i en aquell moment el shaman va disparar un raig d’energia verda cap a en Grugni, deixant-lo gairebé a les portes de la mort. En aquell moment, en mig de la confusió, Gildetta va arrencar a correr cap al shaman mentre cridava “No li facis mal al meu tiet!!”. Quan va arribar a on es trobava el shaman li va donar una empenta i, inesperadament, una gran flamarada va sortir de la boca de Gildetta, deixant el shaman molt ferit. Després d’això Gildetta va caure desmaiada.

El grup no va trigar gaire en acabar amb la resta de goblins. Semblava que l’amenaça que havia assolat a les granges del sud de Stromdorf havia acabat. Rebuscant entre les runes, el grup va trobar un tercer fragment de la pedra élfica i un altre petit fragment de la mateixa pedra que el shaman portava enganxat al seu cap.

Poc després el grup es va dirigir a la granja dels Ackerland per recuperar forces abans de tornar a Stromdorf i informar-los de la fi de l’amenaça goblin. El Sr. Ackerland va quedar eternament agraït pel gran favor que se li havia fet a la seva família. Mentrestant, aquella mateixa nit, en Crixus també va gaudir de “l’agraiment” d’Annetta, la filla del Sr. Ackerland. Crixus va aprofitar per buidar els seus ous varies vegades a dintre i a fora d’Annetta. Era una cosa que realment necessitava, ja que els seus ous havien suportat una càrrega considerable durant aquells dies de penúria. Annetta també va quedar satisfeta i va assegurar a Crixus que a la seva granja sempre hi tindria les portes “ben obertes”.

De tornada a Stromdorf el grup va passar a visitar al Burgomestre Adler per informar-lo de la seva victòria. El Burgomestre va quedar molt agraït al grup i els va prometre que li enviaria una recomanació personal al seu senyor, Lord Rickard Asschaffenberg, que de ben segur estaria molt interessat a conèixer-los personalment.

Un cop van arribar a la posada, Niklas Schulmann els va preguntar si havien aconseguit trobar alguna altra pedra. Veient que el grup portava una nova pedra élfica, els va urgir a anar a la seva habitació per comprovar si el “mapa” ja estava completat. L’habitació de Niklas estava en un estat lamentable i molt desendreçada. Hi havia multitud de papers per terra, amb anotacions diverses, llibres escampats per l’escriptori de qualsevol manera, una muntanya de roba en un racó i, fins i tot, restes del sopar del dia anterior en un plat a sobre del llit. Sens dubte, Niklas havia estat completament absorbit en la seva feina per mirar de desxifrar el significat de les pedres élfiques.

Per desgràcia, quan van encaixar la tercera pedra amb les altres dues es van adonar que el “mapa” encara no estava complert i que encara faltava un “forat” per completar-lo. Niklas va muntar en còlera i va començar a maleir en veu alta, lamentant-se per la seva mala sort, mentre els membres del grup el miraven amb cara estranya. Malgrat tot, Niklas va recuperar la compostura i va demanar al grup que trobés els fragments que quedaven. Ja estaven molt aprop de resoldre del misteri i segur que aquell seria un descobriment molt important!!

ACHIEVEMENT: Personatge Desbloquejat (Gildetta Baumers). El personatge de Gildetta Baumers està ara disponible com a personatge jugador.

View
Hermann Gratz torna a Ubersreik

21 de ERNTEZEIT de 2519 (Calendari Imperial)

-N’esteu segur, mestre? No és massa aviat encara?

-No tinc perquè amagar-t’ho Hermann. Ets més intel·ligent que la resta dels teus companys. En poques setmanes has après el que molts alumnes triguen mesos (o anys) en assimilar. Les teves habilitats amb el vent de Chamon son extraordinaries. Tens molt potencial. Espero que no ho desaprofitis.

-Sí, mestre. I us agraeixo les vostres paraules. És per a mi un honor formar part d’aquesta ordre. Però no és massa d’hora per tornar a Ubersreik?

-Amb el que has après i els llibres que t’he donat podràs seguir amb el teu entrenament. A més, jo vindré a visitar-te cada 3 mesos. Tens una missió important a Ubersreik i no ens podem permetre el luxe de perdre el temps. Cada dia hi ha més fanàtics als voltants del temple de Sigmar d’Altdorf i la gent està molt nerviosa. És com si els mals presagis s’anessinn acumulant dia rera dia.

-Però quins mals presagis? Sempre hi ha hagut fanàtics i flagelants al voltant del temple. És cert que els caçadors de bruixes en recluten alguns per les seves operacions de “neteja”, però la resta de gent mai els hi ha fet gaire cas.

-El mestre Baltazar no opina el mateix. Cada cop que parla amb els mestres de l’Escola Celestial torna més preocupats. Sembla que no paren de veure evidencies i auguris de que alguna cosa terrible està a punt de passar. Una cosa que posarà en perill tot l’Imperi. I sembla que té molt a veure amb les forces del Caos, el nostre gran enemic. Cal doncs estar preparats.

-Llavors he de marxar demà mateix?

-Si. El col·legi ja ha preparat un lloc on podràs viure i seguir amb els teus estudis. No cal que et preocupis, no et faltarà de res. Viuràs al barri del Passatge del Mag a prop del mag Christoph Engel. Sembla ser un home de confiança, tot i que el seu comportament es força curiós. Procura tenir bona relació amb ell, ja que ell és l’únic mag (a part de tu) a la ciutat de Ubersreik.

-Espero no fallar, mestre. Us agraeixo la vostra confiança.

En Hermann va sortir del laboratori de Albrecht Fortis. Semblava que finalment tornaria a la seva ciutat natal, pero aquest cop ja no seria com un jove ferrer, sinó com a enviat i representant del Col·legi del Metall a la ciutat de Ubersreik….

ACHIEVEMENT: Personatge Desbloquejat (Hermann Gratz). El personatge de Hermann Gratz està ara disponible com a personatge jugador.

View
Els Lladres Goblins
Stromdorf

Del 20 al 21 de ERNTEZEIT de 2519 (Calendari Imperial)

I així va ser. El Burgomestre Adler tenia una nova missió per a ells, un altre favor per demanar. Les tempestes dels últims dies havien posat a Stromdorf en una situació molt compromesa en quan al suministre de mercaderies i menjar. I encara pitjor, moltes de les granges de la zona sud estaven patint nombrosos robatoris de bestiar en els últims dies, cosa que podia fer arruïnar a molt dels grangers. Calia investigar qui estava robant els animals.

El grup es va dirigir cap a la granja dels Ackerland. La idea era investigar pels voltants i veure si podien descobrir alguna cosa dels lladres. Amb una mica de sort, podrien descobrir qui estava robant el bestiar i seguir-lo fins al seu cau.

El grup va decir explorar la granja dels Baumers, que es trobava més al sud. Ja entrada la nit, a mig camí entre la granja dels Ackerland i la dels Baumers, van descrobir un grup de goblins que es dirigia cap a la granja dels Ackerland. Sens dubte, eren els lladres que estaven buscant. Amb un atac sorpresa van aconseguir acabar amb el grup de goblins i amb la bèstia que els acompanyava, evitant que cap dels goblins escapés.

Veient que els responsables dels robatoris eren goblins i que aquests goblins actuaven de nit (semblava que no els agradava la llum del sol), el grup va decidir atacar la granja dels Baumers de dia (ja que era aqui on semblava que s’amagaven els goblins).

Mentre exploraven la granja dels Baumers van veure uns 40-50 goblins que corrien d’un lloc a l’altre de la granja, cridant, barallant-se, menjant o fins i tot emborratxan-se amb la cervesa que havien robat als amos de la granja (en un comportament típic dels pellsverdes). Tots els goblins semblavan obeïr-ne a un altre que va demostrar posseir poderoses habilitats màgiques (un shaman potser?)

La infiltració a la granja durant el dia va ser una mica accidentada i els goblins que estaven de guàrdia van estar a punt de descobrir-los. La sort va jugar al seu favor, ja que els goblins no veien massa bé de dia i el soroll de la pluja i els trons va ajudar a dissimular els que estava causant el grup. Ander i Grugni van poder entrar a la granja i acabar amb els guàrdies, mentre Colby feia el mateix amb els vigilants de la torre.

Les edificacions de les granjes tenien les portes tancades i tot feia suposar que els goblins s’havien amagat a dins per passar el dia. La sorpresa va ser que al explorar la granja van descobrir a una nena d’uns 12 anys que s’amagava a una habitacio al costat de les quadres. Es tractava de Gildetta Baumers, que havia conseguit amagar-se en l’últim moment quan els goblins van atacar la granja. Grimnir també va descobrir una enorme bèstia que estava dormida i tancada en una habitació que semblava ser una mena de rebost (el lloc feia una pudor infernal a merda i carn podrida).

El grup va decidir que la millor manera d’acabar amb aquella plaga seria incendiar els edificis de dia i fer que aquelles criatures immundes es cremessin.

View
Les Cavilacions de un Von Bruner

20 de ERNTEZEIT de 2519 (Calendari Imperial)

Lord Heissman von Bruner va fer una mirada als assistens. Allà hi havia el més selecte de la ciutat, juntament amb molta altra gent de totes les classes socials. Era curiós com Lord Rickard s’havia sabut guanyar la simpatia de les classes més humils.

Heisman cavilacio

Era Lord Rickard realment sincer quan demostraba aquella afabilitat amb la gent sencilla? Eren allò vestigis dels seus avantpassats (una colla de camperols morts de gana)? O potser només era una estratègia dels Aschaffenberg per guanyar influencia davant el consell? Una massa de camperols enfurismada podia ser molt dificil de controlar… I si Lord Rickard tenia influencia sobre aquest grup de gent, seria algú a qui tenir molt en compte. I el Consell de la ciutat ho sabia…

Thaddeus Kigel no feia gaire bona cara. Aquell casament faria guanyar una mica del prestigi perdut als Von Bruner i també notorietat. Tothom en parlaria durant setmanes i no venia malament que la gent se’n recordés de la seva familia en aquells moments tan foscos. A més, si els nobles de Ubersreik guanyaven més notorietat, això podria fer que el tema de tornar el control de Ubersreik a mans d’una familia noble tornés a estar a l’agenda de l’Emperador. Kigel ho savia i segurament estava apretant les dents mentre veia com els nuvis eren aclamats per la multitut.

“Que es foti”, va pensar Andreas Von Bruner. “Ja portes molt de temps, massa temps, omplint-te les butxaques, estimat Thaddeus. Tu i la resta dels del teu gremi només mireu els diners, i no pareu de queixar-vos si heu de pagar un minim d’impostos. Com us penseu que es paguen els exercits que defensen aquesta ciutat? D’on et penses que han de sortir els diners? Aviat, la resta de famílies nobles mes poderoses de la regió posaran els seus ulls a la nostra ciutat i hi voldran caure com a vampirs sobre verges adolescents. Per no parlar de les altres amenaces que no coneixem i que estic segur que ara tramen plans contra nosaltres. El meu fill ha desaparegut i ningu en sap res d’ell. Hi tens tu alguna cosa a veure, Thaddeus? Una jugada per debilitar encara més a la meva família? Si descobreixo que tu hi estàs al darrera, Thaddeus, més et val que comencis a fugir cap als Deserts del Caos, perquè serà l’únic lloc on podràs amagar-te de la ira dels Von Bruner”.

Els nuvis van continuar avançant cap a l’altar de l’esglèsia de Sigmar, on es celebrava el casament (com no podia ser de cap altra manera). Allà els esperava el pare Gunther que faria els rituals pertinents per formalitzar la unió.

Casament

La cerimònia es va desenvolupar sense incidents. Lord Rickard abraçava a la seva dona i semblava content i els seus criats no paraven de repartir jerres de vi i cervessa entre la gent de la ciutat. La festa va durar fins a la matinada, però entre els balls i la música, molta gent seguiria preguntant-se com serien les coses a partir del dia següent…

View
El Retorn de Lazarus

Del 18 al 20 de ERNTEZEIT de 2519 (Calendari Imperial)

La petita casa on van refugiar-se era obviament la residència del pare Grabbe. El grup va bloquejar les portes amb un armari per evitar que els morts poguessin entrar i això els va donar uns breus instants per recuperar-se.

L’habitació estava recoberta d’ossos, que formaven unes escultures espectaculars i unes escales circulars baixaven a un soterrani.

Al soterrani hi havia varies habitacions i en un una d’elles van poder sentir una respiració molt dèbil. Pensant que podria tractar-se del pare Grabbe el grup va obrir la porta de l’habitació i allà van descobrir una escena horrorosa.

Lazarus Mourn es trobava dins de l’habitació posseint el cos de Madriga Brener i estava absorvint la força vital del pare Grabbe. Protegint l’entrada hi havia la formidable figura d’un esquelet armat amb una enorme espassa. Es tractava ni més ni menys que l’esquelet d’Olaus Stilchem que havia tornat d’entre els morts per posar-se al servei del nigromant.

Madriga

La lluita es va desencadenar quasi inmediatament. La primera en caure va ser Madriga Brener, pero llavors l’esperit de Lazarus va posseir l’esquelet de Stilchem, tornant-lo en un enemic encara més terrible. Lazarus feia servir la seva magia nigromàntica per atacar i Mac Gibber va caure desmaiat, incapaç de resistir les seves malediccions.

Stilchem

Finalment el grup va aconseguir derrotar l’esquelet i l’esperit de Lazarus va tornar a l’amulet que penjava del coll del cadàver de Madriga. Durant la lluita, el cos de Madriga havia pronunciat paraules estranyes, revelant que ella no es va suicidar realment, sinó que algú la va assassinar.

El grup va rescatar al pare Grabbe i el va portar cap a Stromdorf, per rebre atenció mèdica. També va recuperar l’estrany amulet, ja que semblava tractar-se d’un artefacte perillós i calia evitar que tornés a caure en males mans.

Crixus va pensar que la millor manera de protegir l’amulet era que el Burgomestre Adler el custodiés. Adler començava a deure alguns favors al grup i tampoc li convenia que se sabés que va ser ell el que es va endur aquell amulet quan el va trobar a la casa de Lazarus el dia que el van anar a capturar i que poc després li va regalar a Madriga.

El temps seguia empitjorant i els graners del poble van patir seriosos desperfectes. Per desgràcia,i es va fer malbé el seu contingut, posant en perill el suministre de menjar a Stromdorf.

El grup va pensar que seria convenient explorar les muntanyes que es trobaven al sud, per veure si allà torbaven alguna pista més sobre tot el que estava passant. Van decidir surtir l’endemà al mati, però quan ja estaven dirigint-se cap a la sortida del poble, es van trobar al capità Kessler que els venia a buscar. El Burgomestre Adler els volia veure el més aviat possible…

View

I'm sorry, but we no longer support this web browser. Please upgrade your browser or install Chrome or Firefox to enjoy the full functionality of this site.