Warhammer Fantasy Moix

Despres de la Batalla

Mad orc

Centenars de cossos d’orcs i goblins estaven escampats per tot arreu. Hi hauria molta feina per retirar i cremar aquelles criatures, però no podien deixar-les allà podrint-se.

La batalla havia estat un èxit i el capità Erwin Blucher rebia felicitacions per totes bandes. L’ajuda dels mags havia sigut decisiva, segurament haurien hagut moltes més baixes si no hagués estat per ells.

Christof Engel, però, semblava decebut. La batalla havia estat massa curta pel seu gust. Esperava haver pogut posar a prova alguns conjurs nous, però no havia tingut l’oportunitat.



-El matador es viu!!!

Un dels soldats que s’encarregaven de buscar supervivents i atendre els ferits havia localitzat el cos del nan. Grugni Bugman havia quedat enterrat entre varies desenes de cossos d’orcs i feia esforços per sortir de l’embolic. Tenia la mirada perduda i trista. Havia perdut una gran oportunitat per tenir una mort gloriosa i amb una gran quantitat de testimonis.



Lord Rickard Aschaffenberg reia amb els seus homes amb uns crits que es sentien a tota l’explanada. El capità Blucher es va acostar per saludar-lo:

-Bona lluita, excel·lència! Us agraeixo que hagueu col·laborat en la batalla i hagueu aportat part de la vostra guàrdia personal.

-Aquell tita-fluixa de Von Schluessel ha permés que això passes!! -Va dir Lord Rickard. – Com poden haver arribat tantes besties verdes fins aqui? Ubersreik destina molts recursos perque Schluesselschloss tingui unes defenses adients, precissament per evitar el que ha passat avui. El consell de Ubersreik hauria d’estar més atent a aquestes amenaces en comptes de tocar-se els ous tot el dia comptant monedes!!

-Precissament ahir a la nit va arribar un missatger de Schluesselschloss (enviat pel Baró Harald Von Schluessel). Va haver de passar grans perills per no ser detectat pels pells-verdes i va perdre molt de temps per poder arribar fins a Ubersreik. Menys mal que els nans ens van poder avisar abans, sinó hauria sigut massa tard.

-I que va dir el missatger, a part del que ja sabem?

-Sembla ser que Schluesselschloss va rebre un atac molt massiu de pells verdes. Feia molts anys que no s’havia vist res semblant. Es per això que moltes d’aquestes bèsties han pogut arribar fins aquí. Ara ja està tot controlat, però durant els primers moments els pells verdes estaven molt organitzats (cosa extranya). Es veu que tenien un lider orc molt poderós, però això nomes va ser durant les primeres hores i després van tornar a barallar-se entre ells.

-Maleïdes bèsties. Tant de bo s’acabessin matant entre elles i desapareixessin d’una vegada.

-N’hem capturat alguns de vius. No crec que en treguem res d’informació, pero estaba pensant de portar-los a en Higan i potser tenir alguna diversió especial pels homes aquesta nit.

-No és mala ideia. De tota manera suposo que el consell no ho aprovarà, així que t’aconsello discreció, no fos cas que t’aigualeixin la festa. Per mi no et preocupis, jo no diré res. És més, potser hi envio algun dels meus homes a fer un cop d’ull, crec que es mereixen una nit de festa i molts d’ells no tenen prou diners per pagar-se el que els agradaria, així que una mica de sang els podrà servir com a alternativa. Avisa’m si finalment arribes a un tracte amb en Higan.

-És clar que sí, excel·lència.

View
PROLEG

L’Imperi. Any 2519 després de Sigmar (Calendari Imperial)

Afores de Ubersreik, Provincia de Reikland (a uns 230 Km d’Altdorf per carretera)

Map star position


Ja feia unes 2 hores que havia sortit el sol. L’exèrcit estava preparat i tothom sabia el que havia de fer. Uns 400 homes en total, molts d’ells de la Guardia del Reikland… n’hi hauria prou? El capità havia rebut els últims informes dels exploradors. Uns 1000 orcs i goblins es dirigien al poble… Si aconseguien arribar a la carretera d’accés al poble, l’arrasarien sense contemplacions. No ho podien permetre.

El capità sabia que no s’hi podia fer res. Els orcs eren així. De tant en tant, quan es cansaven de barallar-se entre ells i decidien unir-se i atacar els assentaments humans. L’últim atac a la ciutat havia sigut feia uns 20 anys. Ell encara era un nen, però ho recordava molt bé, ja que va estar a punt de perdre el pare. Aquell cop haurien de ser ell i els seus homes els encarregats de la defensa.

Per sort, havien tingut temps suficient per preparar-se. L’alarma va saltar feia 4 dies, quan un nan de Karak Azgaraz va arribar al poble informant del que havia vist. Ja no donava temps a avisar a l’Emperador i altres Comptes Electors perquè enviessin reforços. Però de tota manera, els Comptes Electors ja tenien prou feina havent d’enviar els seus exercits cap al nord.

El rumors deien que el Caos havia atacat diversos pobles a les comarques limítrofes i que un nombrós exercit d’homes bèstia, bàrbars de Norsca (territoris que es trobaven al nord de l’Imperi), i d’altres coses pitjors, s’estava reunint més enllà de Kislev. Una nova invasió del Caos, potser? Que Sigmar els ajudés si allò era cert. El capità esperava que no… Només li faltava això al castigat Imperi. De tota manera només eren rumors, i ningú sabia res del cert. I ell tenia més que suficient amb lluitar contra els orcs.

D’altra banda, encara havien tingut prou sort. Disposarien d’un canó per a la batalla i prou pólvora per aguantar el temps suficient. Amb el canó i els rifles de que disposaven alguns dels soldats, si tenien prou punteria, podrien debilitar d’una manera significativa a l’exèrcit orc abans d’entrar cos a cos.



En una de les posicions de l’exèrcit, entre les formacions dels diferents soldats, però amb força distancia de separació s’alçaven tres figures vestides amb llargues túniques.

Magplanes

Dos d’elles eren homes de mitjana edat. Un anava vestit amb túniques de l’escola del Saber del Metall, amb colors metàl•lics i daurats, també duia un bastó que semblava fusta metàl•lica i la seva mà esquerra tenia algunes parts recobertes amb plaques de diferents metalls. L’altre home era com una ombra de color gris i negre i es movia d’una manera que creava confusió al ulls. es tractava d’un mag de l’Odre Gris, que dominava el Saber de les Ombres.

La tercera figura era un alt elf, una visió molt poc comú en aquelles terres de l’Imperi. Però no era un elf qualsevol, sinó un mag. I els alts elfs eren la raça de mags més poderosa, temuda i respectada del Vell Món. Es clar que aquest elf, de nom Shagan Shai no era més que un aprenent que encara no havia aprés a dominar tots els colors de la màgia, però això la gent ni ho sabia ni li importava.

Dos dels soldats, una mica apartats de la resta de la formació parlaven en veu baixa i llançaven mirades de reüll als 3 mags.

- No em fa gens de gràcia estar a prop d’aquests tres, Hans. Si alguna cosa se’ls escapa de les mans, nosaltres també rebrem!

- Deixa de queixar-te Fritz. Tenim l’ordre de protegir a aquests tres i no hi podem fer res. O es que preferiries estar a primera línia quan arribin els orcs? No saps que els exploradors han parlat de que fins i tot podia ser que hi haguessin orcs negres?

- Orcs negres!!! Quin horror!!

- Preguem a Sigmar perquè no sigui aixi. I encara que no ho creguis, sempre va bé tenir un mag a prop en dies com avui.

- El que tu diguis, Hans, però mes val que tinguis raó.



Empire cannon

Mac Gibber era un dels enginyers encarregats del canó. El canó seria un element decisiu. Tot i que era uns dels canons que s’utilitzava per la defensa de la ciutat, s’havia considerat necessari desplaçar-lo fins al camp de batalla. Això permteria debilitar els pells verdes abans que arribessin al combat cos a cos.

Mac Gibber també disposava del seu fusell. El faria servir si era necessari, però encara no estaba massa content amb aquella arma. Estava segur de que, si tenia el temps suficient, podría arrivar a afergir-hi algunes modificacions que el convertiren en una arma molt més potent…




El pare Gunther Emming caminava amb pressa entre les linies de soldats. A prop seu, l’iniciat Ander complia amb les seves tasques tant be com podía.

-Coratge fills meus! No oblideu que Sigmar us observa. Lluiteu amb valor i sereu rebuts en els seus palaus com a herois.

El pare Gunther es va girar cap al seu iniciat.

-Les ultimes benediccions, fill meu! Els homes lluitaran millor si saben que Sigmar esta de part seva. Aquesta serà la teva primera batalla, tigues fe!

-Si mestre.

Ander va agafar el seu Martell amb força i va ocupar el seu lloc al costat dels soldats. Va pensar que segurament li aniria molt bé un Martell com el de Gunther, un arma de gran qualitat fabricada per nans, pero ell encara no s’havia guanyat un honor tan gran. Tot i que només era un iniciat, sabia que els homes el buscarien a ell durant la batalla, cercant ajuda i benediccions.




Ander va mirar a la seva dreta. Un grup d’uns 20 nans esperava els orcs en perfecta formació. Tots anaven armats fins les dents i les seves armadures brillaven al sol. Si algú els hagués vist de lluny hauria pensat que es tractava d’un enorme bloc d’acer.

Només un d’ells es mantenia una mica apartat. Un nan que no duia armadura i amb la barba i la cresta tenyides de color carbassa. A les mans només tenia una enorme destral, res més. Un matatrolls que buscaria la seva gloria (i també la seva mort) a la batalla.

En aquell moment, els nans s’estaven donant les mans, i saludant-se, com si no es coneguessin d’abans. Ander va pensar que era una mica estrany, perquè la majoria es coneixien del poble i alguns d’ells fins i tot vivien al mateix barri o eren veïns.



-Em dic Volkmar Gimnor. – Va dir uns dels nans a un altre, mentre li oferia la mà com a salutació.

-Jo em dic Markison Ufnher. – Va contestar l’altre nan donant-li també la mà.
Tots els nans es saludaven entre ells, en un estrany ritual abans de la batalla.

-Jo em dic Grugni Bugman.

Grugni

-Jo em dic Volkmar Gimnor, mestre matador. Et desitjo molta sort avui i que trobis una bona mort. Que Grimnir et rebi als seus palaus.

-Això espero. – va dir el matatrolls.

Els nans lluitarien pel seu compte i en la seva pròpia unitat, però defensarien el poble al costat dels humans.
Entre els nans, hi havia un de més ancià que semblava que donava les ordres.

-Formeu la cadena! Formeu la cadena i recordeu els noms dels qui lluitaran i moriran avui al vostre costat! Així sabrem quins noms haurem d’escriure al LLIBRE!! Així sabrem a qui haurem de venjar…



El sol es va elevar encara una mica més i els primers tambors dels orcs es van començar a escoltar. Crits i renecs salvatges es sentien des de mes enllà, i cada cop eren més forts. De sobte, una gran taca verda va començar a baixar de les muntanyes a tota velocitat. Els homes estaven nerviosos però no es van moure ni un mil•límetre en la formació. Ja tenien els orcs a la vista i podien apreciar perfectament les seves cares monstruoses i com baixaven en estampida amb els ulls injectats de sang.

Un sergent que estava a la formació va exclamar de sobte:

-En nom de l’emperador!

Alguns dels homes van respondre al seu crit i, mica en mica, la cridòria es va anar estenent per tota la formació.

-En nom de l’emperador! En nom de l’emperador!

El canó va començar a disparar. El primer impacte va destrossar una primera línia d’orcs i goblins i el segon impacte en va matar una dotzena més. Alguns dels goblins van començar a fugir, plens de pànic.

-EN NOM DE L’EMPERADOR!!

Els orcs i goblins ja estaven a unes poques decenes de metres. Els homes tenien la moral alta i l’exèrcit orc no era gaire nombrós, no com altres vegades. Si les coses anaven bé seria una batalla fàcil i, amb sort, aquell dia gairebé no moriria ningú. El capità va desembeinar la seva espassa i la va aixecar al cel. Es va girar cap als seus homes i va cridar amb totes les seves forces.

-Fills de Sigmar!! PER L’IMPERI!!!!

I amb aquest crit de guerra, les tropes van iniciar la carrera contra l’enemic… La batalla havia començat.

TO BE CONTINUED



View
Welcome to your Adventure Log!
A blog for your campaign

Every campaign gets an Adventure Log, a blog for your adventures!

While the wiki is great for organizing your campaign world, it’s not the best way to chronicle your adventures. For that purpose, you need a blog!

The Adventure Log will allow you to chronologically order the happenings of your campaign. It serves as the record of what has passed. After each gaming session, come to the Adventure Log and write up what happened. In time, it will grow into a great story!

Best of all, each Adventure Log post is also a wiki page! You can link back and forth with your wiki, characters, and so forth as you wish.

One final tip: Before you jump in and try to write up the entire history for your campaign, take a deep breath. Rather than spending days writing and getting exhausted, I would suggest writing a quick “Story So Far” with only a summary. Then, get back to gaming! Grow your Adventure Log over time, rather than all at once.

View

I'm sorry, but we no longer support this web browser. Please upgrade your browser or install Chrome or Firefox to enjoy the full functionality of this site.