Warhammer Fantasy Moix

Un Judici amb Consequències

Del 15 al 18 de ERNTEZEIT de 2519 (Calendari Imperial)

El grup es va reunir amb molta gent i també va descobrir noves informacions a Stromdorf, mentre esperaven que es celebrés el judici a aquells que havien estat col·laborant amb els homes bèstia:

  • El mag Niklas Schulmann es va oferir a analitzar la lightning stone. El grup va accedir a la seva proposta amb la condició que les pedres es quedessin a l’habitació de Shagan durant la nit (i també un cop que Nicklas hagués acabt de estudiar-les). El mag blau va contruir un entramat de tubs i conductes metàlics que actuaven com a parallamps, protegint la posada dels llamps que queien atrets per la misteriosa pedra.
  • Al vespre, Nicklas els va confirmar que, efectivament, es tractava d’una mena d’artefacte d’origen elfic, que constava de més fragments que formaven una pedra circular i que les incripcions que hi havia formaven part d’un mapa, pero li va ser impossible saber més informació ja que no tenia les altres pedres.
  • Durant una visita al cementiri del poble, el grup va coneixes al germà Theoderic Grabbe, sacerdot de Morr. També per casualitat va descobrir una altra de les pedres élfiques que, per una extranya coincidència, es va posar com a làpida conmemortiva a la tomba de l’heroi de la ciutat, l’Olaus Stilchem. Amb la intervenció del capità Kessler el germà Grabbe els va permetre recuperar la pedra.
  • La visita al doctor Hartlieb Schneider no va rebelar gaire informació sobre el nigromant Lazarus Mourn. El metge els va confirmar que va ser trobat en estat comatós, i ell no va poder reanimar-lo de cap manera. Va descartar que es tractés d’algun tipus de droga ja que ell no en coneixia cap que actués d’aquesta manera.

*L’antiga casa del nigromant tampoc va oferir cap pista addicional. Ara hi vivia una familia que havia comprat la casa a baix preu i es va posar molt nerviosa quan va saber quins eren els antecedents del que havia passat en aquella casa.

  • Amb l’ajuda del professor Hieronimus Kopfchen, el grup va descobrir que a una certa distància de Stromdorf hi havia unes antigues runes d’origen èlfic.
  • Explorant les runes, van trobar el fantasma d’un sacerdot elf. Amb l’ajuda del germà Grabbe van aconseguir fer parlar al fantasma i els va parlar de la guerra que hi va haver fa milers d’anys entre nans i elfs. Després del ritual del germa Grabbe l’ànima del sacerdot elf va ser per fi alliberada.
  • Parlant amb els pagesos del voltant, els van comentar que no havien vist res d’extrany a la zona. Tret del que va passar feia aproximadament 2 setmanes i mitja. Durant aquella nit, en la zona de les runes es van desencadenar estranys fenomens que van durar un parell de dies (llamps, trons, remolins, pluja, vent…) i amb una intensitat tan forta que els va fer tremolar de por.

Finalment el judici va arribar i tots els acusats van ser declarats culpables i comdemnats a ser penjats en el camp de Verena (a les afores del poble). Tots, excepte la nena, la Imelda Holtz, que seria enviada a Ubersreik amb les germanes de Shallya.

Després de penjar als acusats, la gent va començar a calmar-se i tothom es va començar a retirar a casa seva per passar la nit. Durant la tarda, la pluja es va fer més intensa, cosa que començava a dificultar la visió a llarga distància.

Semblava una nit tranquil·la com qualsevol altra, però després de la mitjanit Shagan i Mac Gibber es van despertar. Tot era degut als sorolls que feia el Falcó d’en Colby. L’animal semblava molt nerviós i excitat, però en Colby no va saber trobar el motiu.

Shagan va mirar per la finestra i va veure un petit grup de gent caminant pel carrer. Shagan va tenir un mal presentiment i es va dirigir escales abaix. De cop i volta es van començar a sentir cops molt forts a la porta i la gent de la posada es va començar a despertar. Crixus i Mac Gibber també van baixar a veure que passava, mentre Shagan corria a despertar al nan.

- Algú intenta rebentar la porta! – va cridar Shagan mentre marxava. – Protegiu l’entrada!

Crixus i Mac Gibber van intentar reaccionar el més ràpid possible, però llavors la porta de la posada va cedir i un grup de persones amb els ulls rabiosos va irrompre a la posada. Alguns d’ells portaven un troç de corda lligat al coll i s’assemblaven molt als membres de la familia Holtz que havien estat condemnats aquell dia….

View
Abraçats en el Caos

15 de ERNTEZEIT de 2519 (Calendari Imperial)

Va apareixer al cap de pocs minuts de que ella arribés. No va fer falta que el cridés. Ell sempre havia tingut una especie d’intuició en tot el que respectava a ella.

Hagtree

-Fill meu…

-Tornes a ser aquí? Ja t’he dit abans que tot havia sortit bé. Izka és mort i els estrangers s’han endut la pedra. Per què no ets a la granja?

-Ja no hi queda res per mi allà. Ja no hi penso tornar mai més.

-Però… i els altres?

-Capturats per la guardia de Stromdorf. He vist com els soldats se’ls enduien aquest migidia, just quan tornava d’haver-te vist a tu. No sé com, però tot s’ha descobert. Era qüestió de temps, susposo. També era un preu que sabiem que hauriem de pagar, però era un risc que calia assumir. Hauria fet qualsevol cosa per mantenir-te amb vida. Mai em perdonaré que m’obliguessin a abandonar-te.

-Que els passarà a la resta?

-Les lleis de l’Imperi només tenen un càstig per a aquells que fan coses com les que hem fet nosaltres. Em temo que ja estan sentenciats. Seran jutjats i condemnats a ser penjats fins a morir.

-Izka estaba encegat. Podriem haver arrassat Stromdorf, però els homes haurien portat les seves màquines de guerra i els seus exercits i haurien acabat amb el nostre ramat. Les senyals dels nostres Déus encara no han arribat, però vindrà el dia en que finalment el Caos dominarà aquesta terra i nosaltres el servirem eternament. Fins que aquest dia arribi, sempre hi haurà gent que es perdi en els pantans o viatgers incautes que podran servir com a sacrificis, tal com ha passat fins ara. Podem esperar.

-Jo també esperaré.

-Saps que puc protegir-te aquí si et quedes amb mi, mare.

-Em quedaré, fill meu. Mai més ningú ens tornarà a separar.

Beastshaman

View
Fugida a Mitjanit

Del 14 al 15 de ERNTEZEIT de 2519 (Calendari Imperial)

La lluita entre Grugni i Izka va evolucionar en pocs segons en un salvatge intercanvi de cops. La destral de la familia Bugman es movia a una velocitat frenètica i la resta dels homes bèstia encara no havia reaccionat, com si no poguessin creure el que estava passant. Aprofitant els instants de confusió, Ivelios va dirigir-se a tota velocitat al centre del “campament” i va enfilar-se a la Pedra de la Tribu per tallar la corda que subjectaba la Lightning Stone. Ander també va apropar-se per mirar d’ajudar a Grugni.

Per un moment, va semblar que Grugni s’aturava i deixava de lluitar, però, al cap d’un instant, el nan va reaccionar i, posseït de manera inexplicable per una ràbia incontrolable va descarregar un cop terrible sobre Izka. Tan terrible va ser el cop que l’home bèstia es va desplomar al terra. Veient això, Foaldeath, que pel que semblava, ja havia aconseguit el que volia, va començar a allunyar-se de la zona de combat…

Ivelios va poder tallar finalment la corda que subjectava la pedra, però un llamp el va fer caure i es va ferir en un peu. Amb prou feines podia caminar… Ander va recollir la pedra (just segons abans de que li caigués a sobre un altre llamp) i va intentar fugir corrents per portar-la al carro. La resta del grup va començar a atacar als homes bèstia aprofitant la confusió. Per desgràcia un dels homes bèstia va atacar de sobte a en Grugni i el va deixar inconscient.

- Porteu els ferits i la pedra al carro!! – Va dir Shagan, mentre intentava reunir desesperadamet els vents de la màgia – Marxem d’aquí!! Maricón el último!!

Colby va poder agafar el cos de Grugni i la seva destral i, amb un gran esforç, va poder portar-lo fins al carro. Ander també va deixar la Lightning Stone al carro i Shagan va utilitzar un conjur perquè Ivelios pogués ignorar temporalment el dolor del seu peu. El grup estava treballant de manera coordinada!

Shagan i Ivelios van començar a estirar del carro, mentre Mac Gibber i Colby disparaven als homes bèstia que s’aproximaven per cobrir la retirada. Ander també cobria la part posterior del carro per tal que els seus companys poguessin continuar amb la fugia. Plovent, amb llamps que queien a pocs metres d’ells, de nit i perseguits per centenars d’homes bèstia, el grup va començar una fugida desesperada pels boscos…

Beastmen in forest

Els crits de desafiament dels homes bèstia es sentien per tot el bosc. Colby es va posar davant del carro per orientar al grup i per poder sortir del bosc el més aviat possible abans que els homes bèstia poguessin localitzar-los. Finalment van poder arribar a la granja dels Holtz just en el moment en que Ivelios es va desmaiar a causa de l’esforç. Afortunadament, a la granja hi havia el capità Kessler juntament amb un grup dels seus homes que, al veure als homes bèstia que sortien del bosc, va ordenar començar a disparar per eliminar-los. Al cap d’una estona els homes bèstia van deixar d’atacar i els seus crits es van començar a sentir cada cop més llunyans. Semblava que, de moment ,el homes bèstia els deixarien tranquils.

Havien sobreviscut de miracle! Ara podrien tornar a Stromdorf i mirar de recuperar forces….

Al dia següent Ander, Mac Gibber i Grugni Bugman van decidir anar ala posada de la Keila Cobblepot per interrogar-la i recuperar el segell.

El següent video és una recreació del moment en que Ander interroga a la Keila Cobblepot.

video link

Després d’obtenir la confessió de la Keila, Ander la va portar davant el capità Kessler i, a més, també va denunciar el que havien estat fent les families Eigel i Holtz durant tot aquell temps. Mac Gibber va recuperar també el segell del gremi de mercaders de Ubersreik, que estaba amagat en una capseta a sota d’un armari, juntament amb altres efectes personals d’altres víctimes (que constituirien les proves del terribles delictes que s’havien comés).

Un cop va sentir les acusacions i va veure les proves, el capità Kessler va ordenar immediatament la captura de tots els membres de les dues famílies per ser jutjats i condemnats per col·laborar amb les forces del Caos. Tot va anar molt ràpid i, poc després del migdia, els membres de les 2 famílies ja estaven a les garjoles de Stromdorf a l’espera del judici.

Mentrestant, els 2 elfs del grup van intentar desxifrar el significat de la Lightning Stone, que semblava tenir unes estranyes inscripcions en llengua élfica. S’hi van passar tot el matí, però per desgràcia no van poder obtenir cap informació rellevant. Tan sols van poder descobrir que la pedra semblava tenir una estranya afinitat amb el vent màgic d’ Azyr.

Mac Gibber va aprofitar la resta del matí per mirar d’arreglar el canó de la porta oest de Stromdorf, que es trobava avariat. La veritat era que el canó es trobava en un estat lamentable i no se li havia fet cap manteniment des de feia molt de temps.

A partir d’ara, calia decidir què podrien fer amb la Lightning Stone i com podrien descobrir els misteris que amagava, ja que semblava tractar-se (segons la’opinió de Shagan) d’un artefecte élfic poderós i els elfs del grup estaven preocupats que allò pogués caure en males mans.

View
Un Mal Menor

14 de ERNTEZEIT de 2519 (Calendari Imperial)

Una visita al capità Kessler va permetre al grup obtenir més informació sobre la captura i judici del nigromant que fa un any va ser cremat a Stromdorf. També va donar certa informació sobre la mort de Madriga Brener, però el capità va preferir esquivar la conversa quan se’l preguntava sobre una suposada relació entre Madriga i el Burgomestre Adler.

Després de la reunió amb el capità, quan el grup ja havia decidit anar a investigar la granja dels Holtz, van veure a la llunyania un gran incendi. El grup es va dirigir cap allà mentre alguns dels guardies va anar a avisar al capità Kessler per donar l’alarma.

L’incendi en questió era a la granja dels Eigel que havia estat atacada pels homes bèstia. El grup va surtir correns cap al que va resultar ser la granja dels Holtz, que es la que estava més propera i a la que probablement haurien fugit els supervivents de l’atac.

Al arribar a la granja dels Holtz van veure a 2 homes dicutint i barallant-se un d’ells va resultar ser Tristan Eigel(l’únic supervivent de la granja dels Eigel) i l’altre Otto Holtz. Els dos semblaven amagar alguns assumptes tèrbols, així que després de que el grup va aconseguir separar-los, els van comencen a interrogar sobre el que havia passat.

Acorralat per les preguntes, Otto va entendre que les mentides no servirien de res. Els havien descobert i ja no podien fer res per amagar el que havien fet. Amb el cap baix, va cridar a la seva dona, la Marie, perquè expliqués el que havia passat. Potser amb una mica de sort aquell grup d’aventurers extranys els podria ajudar.

Familia holtz

Tal com va explicar Marie, la familia Holtz i la familia Eigel havien estat realitzant sacrificis pels homes bèstia durant molt anys amb la creença que així els homes bèstia estarien calmats i els deixarien tranquils. Estaven convençuts que les seves accions havien mantingut el poble de Stromdorf lliure de l’amenaça dels homes bèstia.

Marie va confirmar que efectivament en Florian Weschler va ser l’ultim sacrifici que havien ofert als homes bèstia. La persona que els hi va entregar al mercader va ser la Keila Cobblepot, com ja havia fet amb tants altres viatgers en altres ocasions durant els últims anys. El segell i la resta de les possessions del mercader probablement estarien en poder de la Keila.

Un cop el grup es va oferir per ajudar, Marie els va portar davant la presencia de Foaldeath, un home bèstia que estava planejant trair a Izka, l’actual lider de la tribu dels homes bèstia. Si aconseguien robar la Lightning Stone del “campament” dels homes bèstia, el lideratge de Izka seria posat en qüestió i això calmaria una mica als homes bèstia. Les últimes setmanes, la tribu s’habia descontrolat i Izka en particular tenia la intenció de fer una atac inminent contra Stromdorf i els humans i arrasar amb tot el que trobés per davant.

Foaldeath

Grugni Bugman va pensar que aquesta seria una gran oportunitat per aconseguir una bona mort que fos recordada i per alliberar-lo de la seva vergonya. El pla seria el seguent:

  • Grugni es faria passar per presoner i seria conduit a la Lightning Stone per part de Foaldeath. Foaldeath portaria la destral de Grugni en un lloc accesible i el nan estaria lligat de manera que es pogués deslliurar facilment i agafar la destral en el moment oportú.
  • Un cop al lloc central del “campament”, Foaldeath portaria a Grugni davant de Izka i el nan aprofitaria per atacar i iniciar un combat a mort.
  • Mentrestant, la resta del grup portaria el carro d’en Florian Weschler (que habia estat abandonat a prop del “campament” dels homes bèstia per poder transportar la Lightning Stone) i esperaria amagat a la vora del bosc. En el moment adequat iniciarien un incendi per distreure els homes bèstia i aprofitarien per robar la Lightning Stone.

Era un pla molt arriscat, però podria sortir bé. Els homes bèstia mai s’imaginarien que algú els pogués atacar en el seu propi “campament”.

Un cop van arribar al campament van trobar que Izka estava just davant de la Pedra de la Tribu en un èxtasi embogit, cridant als seus Deus i preparant-se per atacar els regnes dels homes i oferir les seves víctimes als déus del Caos. Al voltant de la Pedra hi havia també altres homes bestia participant del “ritual”.

Mentre tot això passava 2 o 3 llamps van caure a sobre la Lightning Stone, que estava lligada a la part superior de la Pedra de la Tribu. Això va fer que els homes bèstia encara s’embogissin més i pràcticament no li van prestar cap atenció a Foaldeath mentre portava a en Grugni davant la presencia de Izka.

En aquell moment, en Grugni va atacar amb un ràpid i devastador moviment a Izka i el caos es va precipitar….

View
Des d’Altdorf a Stromdorf, passant per Ubersreik

Del 1 de NACHGEHEIM al 14 de ERNTEZEIT de 2519 (Calendari Imperial)

El personatges del grup decideixen portar els objectes capturats del culte del Caos a les Escoles de Màgia. Es pren la decissio de que uns objectes potencialment tan perillosos siguin cutodiats per l’Escola del Saber de la Llum.

Desprès de diverses peripècies, el grup decideix apropiar-se de la casa del venedor d’ocells. Amb una “artimanya” perpetrada per Crixus i Colby, i amb molta sort, aconsegueixen canviar els papers de propietaris de la casa. La ideia es vendre aquesta casa a Altdorf i comprar-ne una altra similar a Ubersreik per a fer-la servir com a Content Not Found: business. Mentre fan aquests preparatius en Magpie se’ls acosta i els ofereix ajuda si volen muntar un negoci (ja sigui en forma de prèstec o de contactes). També pregunta per en Shagan i diu que estaría molt content de veure’l aparèixer a la seva botiga. Per la seva part, la germana Lena torna a la seva vida normal i ara té una nova ajudant per portar el seu hospici al barri d’Ogasse.

Finalment, per diferents motius, tothom acaba tornant a Ubersreik. Un cop allà, el grup aprofita per comprar una casa nova i registrar-la com a Content Not Found: business. Per fer tota aquesta paperassa els funcionaris d’Ubersreik els exigeixen un document que ha de tenir el segell oficial del Gremi dels Comerciants, però un cop arriben al Gremi per a fer la sol·licitut els diuen que el segell ha desaparegut i que el tenia un membre important del gremi anomenat Florian Wechsler. En Florian havia de viatjar a Stromdorf per tancar un tracte comercial amb un dels gremis més importants del poble, però ja fa unes 2 setmanes que no se sap res d’ell. En Thaddeus Kigel accepta l’ajuda del grup per saber què ha passat amb en Florian Wechsler i el segell a canvi d’ajudar-los amb els tràmits per crear el seu negoci a Ubersreik.

Diferents membres del grup també reben informació sobre coses estranyes que estan passant a Stromdorf, així que decideixen no perdre més temps i anar cap a aquesta població. L’arribada a Stromdorf és bastant accidentada, ja que aquest últim mes ha plogut amb una intensistat més forta que l’habitual a la zona i just la nit després d’arribar, el pont occidental del poble acaba cedint degut a la inundació del riu Teufel. Aquest inconvenient fa que es dificulti el transit cap a (i des de) Stromdorf en aquesta direcció.

Stromdorf area

Sense perdre temps, el grup comença a investigar i a reunir tota la informació possible sobre els últims esdeveniments al poble. Entre la informació que es recopila cal destacar:

  • Stromdorf es va fer famosa fa quasi uns 500 anys quan el seu heroi Olaus Stilchelm va derrotar un contingent de vampirs i morts vivents en una gran batalla a la vora del riu Teufel.
  • Fa aproximadament un any, un perillós nigromant va ser cremat després de ser jutjat. El nigromant va ser capturat a casa seva. En la captura van participar el Burgomestre Adler, el capità Kessler i un grup de soldats fortament armats, però no hi va haver cap lluita ja que el nigromant va ser trobar estirat al terre de casa seva i no va dir ni una sola paraula (ni tan sols quan el van cremar, un dia recordat per tothom i que s’interpreta com un favor de Sigmar, perquè aquell dia no va ploure).
  • El pou de la plaça principal del poble no s’utilitza. La gent es molt supersticiosa, ja que fa uns 8 mesos, una dona anomenada Madriga Brenner es va suicidar tirant-se al pou.
  • El Burgomestre Adler fa uns 7 mesos que ha delegat totes les funcions en el capità Kessler. Adler, no ha sortit de casa seva en tot aquest temps i el poble no està ben gestionat ja que Kessler amb prou feines té temps de respondre a totes les seves obligacions. Això esta provocant un notable descontent en la població.
  • Ander parla amb el pare Gottschalk(el responsable de l’esglèsia de Sigmar de Stromdorf) per aconseguir una cita amb el capità Kessler.
View
Un gran esdeveniment a Ubersreik

Herr Vern Hendrick va entrar a l’habitació on es trobava el pare Gunther. La cita havia estat acordada dies abans per part de la família Aschaffenberg.

-Benvingut, Vern, t’estava esperant. Seu, si us plau. Perdona que no et pugui oferir res, però el meu ajudant no hi és aquests dies i jo he estat molt ocupat com per ocupar-me de degudament de la nostra església. Que Sigmar em perdoni.

-No es preocupi, pare Gunther. No és la meva intenció molestar-lo molta estona.

-Tu diràs, doncs. Suposo que em portes algun missatge del teu senyor.

-Així és, Pare. Lord Rickard vol demanar-li respectuosament el seu permís per poder organitzar un casament a l’Esglesia de Sigmar de Ubersreik.

-Un casament?

-Lord Rickard i Lady Ludmila Von Bruner han estat promesos en matrimoni. Les seves respectives famílies han arribat a un acord. Consideren que aquesta unió és la més convenient per a les seves dues Cases, en aquests temps d’incertesa que estem vivint.

-Es una gran noticia. Sens dubte això no passarà desapercebut per la resta de nobles de la ciutat… i els Gremis i el Consell tampoc es quedaran indiferents. Encara no m’acabo de creure que els Von Bruner hagin accedit a unir la seva família amb els Aschaffenberg.

-No es la meva feina ocupar-me sobre quins motius han portat a acordar aquest matrimoni, Pare. Però segur el meu senyor té els seus motius per haver acceptat.

-Lord Rickard ha demostrat ser un home devot i la seva família sempre ha servit a Ubersreik i a l’Imperi amb una lleialtat inqüestionable. Comunica-li de part meva que no hi haurà cap problema en fer la cerimònia el dia i hora que ell desitgi.

-Moltes gràcies, Pare Gunther. La família Aschaffenberg estarà molt complaguda. Parlaré amb Lord Rickard i us comunicarem la data de la celebració el més aviat possible. I ara si em disculpeu, he de marxar a cumplir amb la resta de les meves obligacions.

-Que Sigmar et guardi, Vern. I gràcies per la teva visita.

-Gràcies a vosté, Pare. Bon dia.

El Pare Gunther es va quedar pensatiu per uns minuts. Aquest matrimoni significaria una aliança entre els Aschaffenberg i els Von Bruner. Un moviment molt contundent, especialment ara que tornava a cobrar força el rumor de que l’Emperador tornaria a posar Ubesrreik sota el control d’una família noble. Segurament els Von Jungfreud no s’ho prendrien gens bé, però per altra banda ja anava sent hora de que Ubesrreik comencés un nou camí, lluny de la influència dels Von Junggfreud.

View
Preocupacions i nous plans

Havien passat ja masses dies, però seguia sense noticies d’en Hughbert. El missatger va marxar poc després d’entregar els paquets, però entre la correspondència no hi havia la carta que ell estava esperant….

Alguna cosa havia sortit malament. Ja havia advertit a en Hughbert dels riscos que corria si es ficava amb els Col·legis de Magia (que cada cop eren més poderosos), però el venedor d’ocells estava encegat per la set de venjança contra els principals estaments de l’Imperi.

Bé, també hi havia la possibilitat que fos el seu Amo el que en realitat hagués pressionat a en Hughbert per accelerar els esdeveniments. El pitjor de tot no era que hagués perdut el contacte amb en Hugbert, sinó que era en Hughbert qui tenia a en Bobo i qui s’encarregava de guardar l’Esfera. Ara, les coses no serien tan fàcils…

Tant li feia. De tota manera, el seu pla seguia endavant… Amb l’avantatja que ara seria ell qui gaudiria directament dels favors de Tzeench. Nomes era qüestió de temps poder tonar a establir el vincle amb el seu Amo.

Últimament hi havia rumors molt interessants a Ubersreik… Sens dubte ell trobaria la manera de treure’n partit.

View
Batalla a les clavegueres
La derrota d'un culte del Caos

En pocs moments es va desencadenar una lluita per tal d’evitar que el ritual seguís endavant. Ethel Rammstein continuava pronunciant estranyes paraules, mentre en Bobo no deixava d’emetre sons a la seva orella, uns sons que feien posar els pels de punta. Mentrestant, un nombrós grup d’homes-ocell atacava als membres del grup.

L’Ethel va aconseguir dirigir un raig d’energia cap a un dels homes-ocell. Inmediatament, l’home-ocell va començar a mutar mentre irradiava una aura de poder. La destral d’en Grugni va començar a brillar amb una llum taronja i groga. Al mateix temps, l’Ethel quedava envoltada per una barrera d’energia que la protegia dels atacs del grup. Si això seguia així, el ritual acabaria matant a tots els mags que estaven tancats a les gàbies!

Ivelios va a tacar directament a l’Ethel, mentre Shagan Shai i la resta atacaven des de la rereguarda. Hermman Gratz va unir-se a la lluita, però encara es trobava fortament drogat i només podia acumular poder per llençar projectils màgics.

Ethel va rebre una sèrie d’atacs fulminants que van acabar amb ella. En Bobo, veient que el ritual havia fracassat, es va convertir en una criatura monstruosa que va començar a atacar a Ivelios. La destral d’en Grugni va brillar amb molta més força, il•luminant tota l’estança.

Bobo

L’Ivelios i en Bobo van intercanviar terribles atacs i això quasi acaba amb la vida d’Ivelios, però, finalment, una fletxa clavada a l’ull en el moment oportú va acabar amb la vida del monstre definitivament, mentre la resta del grup acabava amb els altres homes-ocell.

Quan tot va acabar, el grup va alliberar a la resta de mags i els va deixar tornar cap a casa. A continuació, van inspeccionar el lloc del ritual i la botiga d’ocells del barri d’Ogasse. En aquests dos llocs van trobar diferents objectes:

  • Un llibre, escrit en un idioma estrany. Clarament vinculat al Caos.
  • Un vareta amb plomes d’ocell, utilitzada per l’Ethel durant el ritual.
  • Documentació i cartes.
  • Una estranya esfera de vidre, de color fosc.
  • La clau de les gàbies on havien tancat als mags i de la botiga d’ocells.

La botiga d’ocells era en realitat un petit temple dedicat al Caos, on van trobar ous corromputs en un niu d’ocell ubicat en una cantonada de l’àtic de la casa.

També van parlar amb la germana Lena, que es va horroritzar en saber que Ethel era una serventa del Caos. Ethel havia estat introduint ous corromputs a la cuina de l’hospici per contaminar a la gent. La germana Lena va suplicar als membres del grup que guardessin silenci, ara que l’amenaça del Caos havia estat eliminada, per tal que no atraguessin l’atenció dels caçadors de bruixes al barri.

Finalment, el grup va començar a pensar en quin ús li podrien donar a partir d’ara al Content Not Found: business, ara que el seu propietari havia “desaparegut”….

View
Descobriments al Barri d'Ogasse
Influencies del Caos a Ogasse?

Quan el grup està a punt de sortir de la Taverna de Luccini, se’ls acosta en Yuri per amanaçar-los i per dir-los que es fiquin en els seus assumptes, ja que aquest és el seu barri. El grup decideix ignorar-lo i seguir amb les seves investigacions:

  • El noi a prop de la caseta del guarda resulta ser un rat-catcher. Ultimament, el noi té por de ficar-se a les clavegueres perquè hi ha sentit sorolls extranys.
  • Preguntant als mendicaires troben a un que és mut i que els explica (amb signes) que ell ha vist el monstre. També a un altre al que li falten les cames i que va amb un carretó (assegura orgullós que és un veterà de guerra) que els diu que no ha vist res.

Leo duerr

  • Visitant la botiga d’andromines d’en Magpie descobreixen que diversos objectes de mag han sigut venuts a la botiga per part d’en Yuri. En aquell moment, en Mac Gibber veu que en el colom Magnus surt volant per una obertura del sostre (més tard, en Magpie els diu que en Magnus ha tornat a la botiga).
  • Aprofiten per visitar la botiga dels Ocells del Vell Món. L’amó de la botiga li ven un falcó ensinistrat a en Shagan Shai. També sembla molt orgullós de la seva botiga d’ocells (una moda molt creixent a l’Imperi), especialmente del seu ocell semblant a un lloro (que ell anomena Bobo), de color lila, i que afirma li va regalar un amic que va tornar d’un perillós viatge a Lústria.

Hugbert munkhaus

  • Ja cap al vespre troben un carretó amagat darrera un barril en una cantonada, aprop d’una entrada de claveguera. Quan están intentant obrir la claveguera son atacats per en Yuri i el seu grup de “matones”. El grup aconsegueix derrotar els atacants.
  • Al cadáver d’en Yuri hi troben un paper amb el que sembla ser un mapa. El grup dedueix que pot ser un mapa de les clavegueres pero el mapa no té cap punt de referencia i no els és posible orientar-se. Decideixen que una bona opció seria preguntar al noi rat-catcher que sembla que pot conèixer molt bé les clavegueres de la zona.
  • Una vella venedora d’amulets els diu que l’altre dia l’Ethel Rammstein va atacar-la i li va deixar unes terribles esgarrapades a la cara.
  • Ivelios investiga a la cuina de l’hospici, però no hi ha cap entrada secreta. El ingredients de la cuina també semblen ser normals: pastanagues, cebes, ous, patates, naps… Ivelios no hi trova cap cosa que li cridi l’atencio.
  • Shagan descobreix un colom que els esta seguint (no és en Magnus). Amb una potent descarrega mágica el colom queda reduit a cendres.
  • A dintre de la torre del rellotge hi troben un altre home-ocell que en Grugni elimina ràpidament.
  • El grup decideix jugar-s’ho tot a la carta del rat-catcher i decideix esperar a que el noi aparegui i els pugui ajudar a guiar-se per les clavegueres.
  • Ivelios decideix muntar guardia davant de l’hospici de Shallya per veure si descobreix algun moviment sopitós per part de l’Ethel Rammstein.

Finalment, el rat-catcher apareix i els indica l’entrada de la claveguera que correspon amb el mapa que han trobat.

El grup es posa en marxa immediatament i, després d’alguna complicació, arriba al lloc assenyalat al mapa.

Mentrestant Ivelios ha estat esperant davant l’hospici, però l’unica cosa que ha pogut veure es que quan faltaven poques hores per la mitjanit l’Ethel s’ha dirigit a la botiga dels Ocells del Vell Món i ja no ha tornat a sortir.

El grup que havia entrat a les clavegueres troba finalment un recinte amb una estrella de vuit puntes dibuixada al terra. A cadascuna de les puntes hi ha una gàbia amb el que sembla ser un mag (per la manera com van vestits) fortament drogat. Entre ells es troba en Hermann Gratz.

Els membres del grup intenten desesperadament alliberar els presoners i poden treure de les gàbies a 3 d’ells, incloent en Hermann, però al cap d’una estona, quan ja falta poc per la mitjanit, es comencen a sentir pels tunels uns càntics que s’acosten. En Grugni fa una ullada i descobreix amb horror que s’acosta un grup molt nombrós:

  • L’amo de la botiga d’ocells. Porta l’ocell de color lila (anomenat Bobo) que havien vist a la botiga a sobre un dels seus hombros.
  • El mendicaire a qui li faltaven les cames i anava amb un carretó. Es fixen que enlloc de cames té uns tentacles que fins i tot li faciliten per caminar per les parets.
  • L’ajudant de l’Hospici, l’ Ethel Rammstein. No porta guants i poden veure que els seus braços i mans están coberts per unes horribles escames.
  • Un grup molt nombrós d’homes-ocell.
  • Un grup d’unes 15 persones que no deixen d’entonar uns càntics que fan gelar la sang. Totes elles (i també l’amo de la botiga d’ocells i l’ Ethel Rammstein) van vestides amb unes túniques de color negre i violeta amb uns simbols extranys.

Cultist

UN COR INDOMABLE, GERMANS TOTS

NOSALTRES, LA IRA DE TZEENTCH, GERMANS TOTS

El fet d’haver arribat amb temps suficient permet al grup preparar una emboscada i atacar per sorpresa…. Les coses passen molt ràpid:

  • Grugni Bugman fa un atac fulminant a l’amo de la botiga d’ocells i Shagan el remata amb una descàrrega màgica.
  • Quan l’amo de la botiga d’ocells cau mort, en Bobo surt volant i es coloca a l’hombro de l’Ethel Rammstein. A continuació, en Bobo comença a emetre uns crits horribles i els homes-ocell avancen en desbandada cap a la zona on es troben les gàbies.
  • Els homes-ocell es col·loquen al costat de cadascuna de les gabies, mentre un grup d’ells ataca en Grugni.
  • El mendicaire es disposa per atacar a en Mac Gibber.
  • L’ Ethel Rammstein surt correns, agafa un artilugi amb plomes de la mà de l’amo de la botiga d’ocells i es coloca al mig de l’estrella de 8 puntes. A continuació, apunta l’artilugi amb plomes cap a un dels mags de les gàbies i una àura de llum comença a sortir de l’home de la gabia cap a l’Ethel. Mentre tot això passa l’Ethel no deixa de pronunciar unes extranyes paraules

SEMBLA QUE UN RITUAL HA COMENÇAT!!! Però què es vol aconseguir amb aquest ritual? I qui són en realitat totes aquestes persones??

View
Arribada a Altdorf
Un nou grup d'aventurers es reuneix

Després de diferents gestions a Ubersreik, els membres del grup decideixen, per uns o altres motius, dirigir-se cap a Altdorf, la capital de l’Imperi. Molts d’ells acaben trovant-se a la Taverna de Mezzo.

Un cop a Altdorf es descobreix la misteriosa desaparició de l’aprenent de mag Hermann Gratz. L’ultima vegada que se’l va veure va ser al barri d’ Ogasse fent un encarrec pel Col·legi del Metall.

El grup decideix col·laborar, per uns motius o altres, per a buscar tots plegats a l’aprenent Gratz i tornar-lo al Col·legi com mes aviat millor.

Les investigacions porten al grup al barri d’Ogasse, on poden parlar amb el responsable de la guardia, l’amo d’una botiga d’andromines, les responsables d’un hospici de beneficiencia de Shallya així com altres habitants del barri. En resum:

  • Queda poc més d’un dia per a la nit de Geheimmnisnatch i la lluna de Morrslieb brilla plena a la nit.
  • Últimament, al barri s’ha sentit a parlar d’una extranya criatura anomenada el Monstre d’Ogasse. Com que no hi ha gaire informació al respecte, per si de cas, els responsables de la guàrdia han decidit oferir una recompensa a aquells que matin al monstre.
  • Un home els aconsella no menjar a l’hospici del Colom de l’Amor. Les últimes vegades que ell ho va fer, va acabar vomitant.
  • Una dona es lamenta per la desaparició del seu marit. Fa pocs dies es va despertar i el seu marit ja no hi era. La porta de casa seva estaba oberta, però no semblaba forçada.
  • El responsable de la guardia de barri acepta col·laborar amb el grup si descobreix alguna cosa interessant a canvi d’un “agraiment” per part dels mags del Col·legi del Metall.
  • L’amo de la botiga d’andromines, el Sr. Magpie, un halfling afeminat que no para de jugar amb el seu colom anomenat Magnus, els ofereix molt amablement comprar o vendre qualsevol cosa que sigui del seu interés.
  • Hi ha força mendicaires al barri (almenys, més dels que s’acostuma a veure en altres barris de la ciutat). Alguns d’ells presenten algun defecte fisic (ceguessa) o els falta alguna extremitat (probablement degut a una ferida de guerra).
  • Tothom sembla estimar i respectar a les responsables de l’hospici de Shallya. Dues dones joves, amables i amb una bellesa notable. Son amables amb tothom i ajuden a qui ho necessita. Fins i tot el “matón” del barri, un tal Yuri, sembla abaixar el cap quan la germana Lena li fa quatre crits perquè es comporti.
  • A prop de la cabanya del guarda troben un noi acompanyat d’un gos petener que se’ls mira amb curiositat.
  • Ningú sembla tenir informació fiable de l’aprenent Gratz ni del monstre d’Ogasse i la gent que afirma haver vist el monstre dóna descripcions contradictories.

El barri es trova en una situacio força precaria. Fins i tot la torre del rellotge, que en una época va ser una magnific monument, està practicament en runes i només un reduit grup de coloms s’atreveix a veure de la seva font avariada i plena de bruticia i verdet.

No es fa cap mes descoberta rellevant fins al moment d’entrar a la Taverna de Luccini. Mentre el grup esta assegut en una de les taules, un dels parroquians comença a sofrir unes extranyes convulsions i s’acaba transformant en un espantós animal similar a un home-ocell.

Feathered fiend

La col·laboració del grup permet acabar amb la criatura d’una manera quasi instantànea. Malgrat el terror que han patit, els ciutadans presents (la majoria de clase humil), no tarda en aclamar als membres del grup com als herois del barri i felicitar-los per haber acabat amb el terrible monstre d’Ogasse.

View

I'm sorry, but we no longer support this web browser. Please upgrade your browser or install Chrome or Firefox to enjoy the full functionality of this site.