Warhammer Fantasy Moix

La Jugada dels Von Holzenauer

Del 21 al 24 de NACHEXEN de 2520 (Calendari Imperial)

Un grup molt nombrós de gent enfurismada es dirigia a la mansió dels Aschaffenbergs. Els motius de la protesta eren variats: alguns volien menjar, altres diners, altres venjança, altres sang, altres sanitat gratuita, altres que notenien res millor a fer… Hi havia molta gent de classe baixa disposada a crear problemes i alguns d’ells fins i tot havien begut més del compte. El descontent i la misèria fan que de vegades només faci falta una petita espurna perquè la gent exploti.

El grup va poder entrar a la mansió Aschaffenberg per poder parlar amb lord Rickard, mentre els guardies de la mansió intentaven bloquejar i reforçar les portes, per evitar que la gent pogués entrar.

La gent ja estava colpejant les portes de la mansió i, en aquell moment, arribaven el pare Gunther i Ander, que intentaven calmar els ànims sense gaire èxit. Pocs minuts després va arribar la capitana Pfeffer, amb un nombrós grup de soldats armats amb fusells. Si no es feia alguna cosa allò podia acabar en una carnisseria.

Crixus va aconseguir infiltrar-se entre la gent i va intentar desviar el tema d’atenció de la multitut. Després de provar-ho varies vegades, la gent va començar a demanar diners a Lord Rickard com a compensació pels “agravis” que havien sofert. Finalment, Lord Rickard va sortir de la casa per negociar amb la gent i els va oferir diferents donacions, que incloien, entre altres, una ajuda per la construcció del nou hospital de les germanes de Shallya. Allò va semblar que calmava els ànims i la gent es va començar a retirar. Havia sigut una nit moguda, però afortunadament no es va haver de lamentar cap desgràcia.

El grup va seguir investigant sobre el mirall d’Esmeralda, però no veien cap manera d’entrar a la mansio dels Fenstermacherher sense que els descobrissin. Al final van optar per la solucio que semblava més fàcil: Demanar directament a Rupert que els deixés investigar el mirall… i sorprenentment Rupert no hi va posar cap objecció!!

Shaggan va estar estudiant el mirall durant una bona estona, però no hi va trobar res especial. És més, en Shaggan va pensar que segurament estaven fent un gra massa i que Esmeralda no es mereixia que desconfiessin d’ella d’aquesta manera. Ella només era una noia jove que es mereixia casar-se amb algú que fos digne d’ella i que l’estimés de veritat.

En aquells dies no van passar coses gaire rellevants, fins que el grup va rebre un missatge de Lord Rickard demanant la seva presència. Un dels nobles de Ubersreik havia decidit fer un pas endavant i posicionar-se com a candidat per dirigir la ciutat. Semblava que l’Emperador havia pres la decisió de tornar el domini de Ubersreik a una familia noble i les diferents cases de la ciutat ja havien començat a fer els seus moviments.

El Baro Manfred Von Holzenauer havia decidit organitzar, el dia 1 de Jahrdrung, un gran ball de màscares a la seva mansió on hi convidaria a totes les personalitats de Ubersreik que (segons el Baro Manfred) tenien algun tipus d’influència a la ciutat. Aquell moviment segurament l’ajudaria a posicionar-se com a favorit en l’elecció final de l’Emperador.

Naturalment Lord Rickard estava preocupat, ja que li calia recuperar la seva popularitat que havia sortit una mica perjudicada amb els últims escàndols. El grup va rebre un oferiment del noble: A partir d’aquell moment la casa Aschaffenberg els donava el seu patrocini. A canvi, els membres del grup haurien de treballar pels interessos de la familia Aschaffenberg i una de les primeres coses que caldria fer seria treballar per fer guanyar posicions al Lord Rickard en la carrera pel domini de Ubersreik.

Calia doncs, preparar-se pel ball de màscares. Els membres del grup van dirigir-se a la botiga de Madame Beaumarteau per mirar de triar quina disfressa es posaria.

I alguns membres del grup van començar a tenir idees molt originals…

View
El Mirall de Esmeralda

Del 18 al 21 de NACHEXEN de 2520 (Calendari Imperial)

La nit més memorable de La Fosa s’anava acabant i la gent abandonava el recinte de mica en mica. En Guthrie i els seus amics feien crits de victòria i es preparaven per anar a celebrar-ho durant la resta de la nit. Els membres del grup van aprofitar per parlar amb en Higan i El Enmascarado del Imperio, que fins i tot van arribar a oferir feina com a lluitadors a en Grugni i a Ander. Poca cosa més quedava per fer allà i tothom va anar tornant cap a casa seva… A l’endemà tothom parlava del que havia passat la nit anterior i en Guthrie era ja un personatge famós en la majoria de les tavernes de la zona del port.

Ander va parlar també amb Gunther sobre les accions d’en Maximillian i efectivament, aquell mateix dia aquests fets van arribar a les orelles de Lord Rickard que va decidir que allunyaria al seu nebot de la ciutat durant una temporada.

En els dies posteriors, el grup va empendre diferents accions per mirar d’acostar-se a la familia d’Esmeralda i per investigar quines podien ser les causes de tot el que estava passant:

  • En Rupert i l’Esmeralda van ser convidats a la casa d’en Mac Gibber per prendre el té. Aquest fet també es va aprofitar perquè en Guthrie també hi estés present i intentar que hi hagués un apropament entre ell i l’Esmeralda, ja que el grup considerava que era el pretendent més “convenient” per la noia.
  • L’Ander va tenir l’idea d’investigar sobre el passat de la familia Fenstermacher i va dirigir-se a la Biblioteca de la ciutat. Allà va descobrir que una avantpassada de la familia Von Bruner tenia vincles amb la familia d’en Rupert i que aquesta avantpassada havia tingut un germà que havia sigut mag de la Ordre de la Llum. Aquest mag, anomenat Heller von Bruner, havia mort molt jove, a causa d’un suicidi.
  • El grup també va arribar a la conclusió (equivocada o no) de que el mirall que hi havia a l’habitació d’Esmeralda era una cosa que calia investigar. Però per fer-ho algú havia d’entrar a l’habitació i robar el mirall. Com ho podien fer? Es tractava d’un mirall bastant voluminós i no seria una tasca fàcil. A més, estava a dintre de la mansió d’una familia noble, on sempre hi havia gent anant d’un lloc a l’altre de la casa. El grup va decidir que intentarien colar-se d’alguna manera a la mansió dels Fenstermacher creant una distracció. Enviarien una carta a tots els pretendents d’Esmeralda (excepte en Guthrie) perque es presentessin a la casa al mateix temps i amb sort provoquessin una baralla que cridés l’atenció dels guàrdies. Quan va arribar el moment de crear la distracció en Crixus va intentar pujar pel mur exterior de la mansió però va ser descobert immediatament pels guàrdies (que van donar l’alarma) i va haver de fugir. El grup es va lamentar, ja que havien dedicat uns esforços considerables per preparar aquell pla d’infiltració. El pla podria haver funcionat, però tenia un petit inconvenient: Era una merda de pla.

Thieving_Crixus.jpg

  • A en Shagan se li va ocórrer una altra idea. Va anar a parlar amb en Christoph Engel que, al ser un mag de la Ordre Gris ho tindria molt fàcil per entrar a la casa i robar el mirall (encara que només fos per una estona, el temps suficient per poder-lo investigar). Per desgràcia, en Christoph es va negar d’entrada. El mag gris no tenia cap motiu per entrar a robar a casa d’un noble i a més si algú el descobria es podria ficar en un bon embolic (amb els nobles de la ciutat, amb els mags de la seva escola o fins i tot amb el Inquisidor que hi havia a Ubersreik). No, en Christoph no estaba disposat a arriscar-se per res. Però potser s’ho pensaria si el grup li podia fer algun favorl. Sobretot si es tractava d’un favor relacionat amb l’elfa Lorith Silverleaf… En Shagan ho va deixar còrrer de moment. Caldria pensar una estratègia millor i potser delegar la tasca a en Crixus.

Així doncs, el grup seguia obsessionat per poder analitzar aquell mirall ja que, segons ells, potser hi podrien descobrir alguna pista per saber què estava passant.

Mentrestant, en Crixus continuava fent de les seves… Per ell, el fet que un noble com en Maximilian estés causant tants problemes a la gent de la ciutat era una cosa intolerable i calia donar-li un bon escarment. Per tant, es va dedicar a escampar rumors en contra d’en Maximillian per algunes de les tavernes per posar a la gent en contra d’aquell noble malparit.

Finalment, les accions de Crixus van donar els seus fruits. Aquella tarda del 21 de Nachexen, mentre en Crixus es dirigia a casa del mag Christoph Engel per intentar convencer-lo d’ajudar-los, va poder veure a la plaça de L’Ajuntament una gran multitut de gent. Una gent enfurismada, cridant contra els Aschaffenberg i contra en Maximilian. Semblava que aquella gent estava disposada a anar cap el barri dels nobles per donar el seu merescut a la rata d’en Maximillian.

Els esdeveniments es precipitaven i en Crixus va sortir corrents per avisar a la resta del grup…

Angry_Mob.jpg

View
Fosamania - L'Últim Home en Peu

Del 14 al 18 de NACHEXEN de 2520 (Calendari Imperial)

Tal com s’havia acordat, es va realitzar la visita a casa de Esmeralda. Tot va anar bé, i segons els protocol que els costums marcaven per aquestes ocasions. En Rupert va semblar molt interessat i agraït per la companyia. No semblava que rebés gaires visites d’altres nobles. També els va presentar a la seva filla, l’Esmeralda, que va ser molt educada i correcta amb el grup, tal com corresponia a una noia de la seva posició. Finalment, es va acordar amb en Rupert que visitarien als membres del grup a la seva casa en els propers dies.

Aquella mateixa nit, les forces de la Guardia del Reikland van arribar a Ubersreik i van portar el Tank de Vapor als recintes de la guardia per poder-lo reparar. Naturalment, en Mac Gibber va rebre la noticia amb entusiasme i, així que va poder, es va dedicar en cos i ànima a la reparació de la màquina. Era una ocasió única per poder treballar amb aquella meravella de la tecnologia!

Mentrestant, la Guàrdia de la Ciutat havia realitzat una investigació per una de les zones de les clavegueres, però no es va trobar res destacable, a part d’unes quantes rates de diferents tamanys.

Altres rumors que corrien per la ciutat eren:

  • Que un gran esdeveniment tindria lloc a La Fosa molt aviat. Es parlava d’un combat memorable. Obviament, molta gent estava interessada en assistir-hi per saber quina sorpresa havia preparat en Higan.
  • Que el màxim responsable de la Guardia del Reikland es trobava a la ciutat i es comentava que finalment l’Emperador aviat prendria una decisió sobre atorgar novament el control de Ubersreik a una familia noble. Lògicament, aquesta noticia no va agradar gaire als membres dels principals gremis de la ciutat.

En Maximilian continuava amb les seves bromes pesades. Aquest cop va posar una bomba en un carruatge ple de melons que es va detonar al mig del mercat, deixant a tota la gent pringada. Aquella broma ja havia anat una mica massa lluny, fins al punt que algu podria haver resultat ferit. El grup va decidir que el millor era anar a parlar amb Lord Rickard per tal que li parés els peus al jove Maximilian. Lord Rickard va estar d’acord en disciplinar al seu nebot i va prometre que parlaria amb ell al dia següent.

I va arribar la nit del gran esdeveniment a La Fosa. La gent començava a fer cua a l’entrada del local i en pocs moments gairebé no hi quedava ni un lloc lliure. El gran espectacle de qui tothom parlava estava a punt de començar.

El Embalsamador va fer la seva aparició. La sala va embogir totalment i tothom estava ansiós perquè comencés la lluita. El Embalsamador va arribar fins a una de les cantonades del ring i, uns segons després, va apareixer El Comerciante Loco, que va anar corrents fins a un dels altres cantons lliures. La gent ja començava a pensar que es tractaria d’un combat entre El Embalsamador i El Comerciante Loco, però en aquell moment va entrar El Enmascarado del Imperio, un dels lluitadors més estimats pel públic!!

Els tres lluitadors es van colocar en costats oposats del ring i en aquell moment una gran caixa de fusta va apareixer del terre i, al obrir-se, va deixar anar a un troll que estava lligat pels peus com a mesura de seguretat. Les reaccions del públic no es van fer esperar:

  • El públic va reaccionar amb una barreja d’entusiasme i por
  • En Guthrie, que també estava present, va sentir un impuls irrefrenable per saltar al ring.
  • Ander, en veure aquella criatura maligna, va saltar al ring sense pensar-s’ho, tot esquivant als membres de la seguretat del recinte. Mentrestant, la megafonia improvitsava i anunciava al nou lluitador com “El Enviado de Sigmar!”, mentre la gent el començava a animar.
  • En Mac Gibber va veure a en Maximilian entre el públic i es va acostar per vigilar que no fes alguna de les seves.

Pocs minuts després de començar el combat, el Troll va deixar KO al Comerciante Loco i en Guthrie ja no va poder aguantar-se més i va saltar al ring. Al cap de poc, una de les cordes que subjectava al Troll va cedir i la bèstia va quedar lliure. Això va fer que part de la gent començava a fugir a causa de la por. Més tard el grup s’adonaria que probablement el fet que una de les cordes cedir es deuria a una altra de les bromes pesades d’en Maximilian.

En veure que el Troll quedava lliure, El Embalsamador va fugir del ring i en Grugni, intuint el perill que corria tota la gent que estava a l’interior del recinte, també va anar a ajudar.

Entre els 4 lluitadors que hi havia al ring (l’Ander, en Guthrie, en Grugni i El Enmascarado del Imperio), i alguna ajuda de la resta dels membres del grup, van aconseguir derrotar al Troll. Però va donar la casualitat que en Guthrie va donar el cop final que va acabar de matar al Troll, el qual es va desplomar al terre del ring amb un soroll estrepitós.

La gent es va tornar boja i va començar a aclamar a en Guthrie que va ser el gran heroi de la nit.

- Guthrie!! Guthrie! Guthrie!

- Jo sóc el més foooort!!! Mireu quins músculs!!! Per Esmeralda!!! Per Esmeralda!! Esmeraldaaaaa! – Cridava en Guthrie, veient que no quedava cap més contrincant al ring per desafiar-lo.

- Guthrie!! Guthrie! Guthrie! Guthrie i Esmeralda! Guthrie i Esmeralda! Guthrie i Esmeralda!

El Enmascarado del Imperio va acostar-se per aixecar el braç d’en Guthrie, en senyal de victòria, mentre la gent cridava i altres membres del public envoltaven al jove amb la bandera del Reikland i de Ubersreik. Era el nou heroi de la ciutat! Al mateix temps, en una altra part del recinte, la gent havia agafat a en Higan i el portava a hombros mentre no deixaven d’aclamar-lo.

- Visca en Higan!! El millor espectacle que hem vist en la vida!! El putu amo!!! Higan! Higan! Higan!

I en efecte, aquella havia sigut una nit inolvidable per a molts. Una nit que es recordaria durant molt de temps. Però, des de les grades, en Shaggan i en Mac Gibber intercanviaven mirades. Alguna cosa havia passat durant la lluita i calia investigar-ho, ja que havia estat a punt de morir molta gent…

View
Un Munt de Ferralla amb Rodes

Del 12 al 14 de NACHEXEN de 2520 (Calendari Imperial)

Uns 50Km a l’Oest de Nuln

Oest de nuln

En Grugni va arrencar la seva destral del crani de l’orc que acabava de matar amb una barreja de satisfacció i decepció. La seva destral havia entrat en el cap de l’orc com si fos un ganivet tallant una barra de mantega, però per altra banda, l’orc havia demostrat ser un rival indigne.

“Quina pèrdua de temps”- va pensar en Grugni. – “Aquesta escòria no mereix que embruti la meva destral amb la seva sang fastigosa”.

Va mirar al seu voltant, però ja no quedaven més orcs per matar. La seva mort, el seu final gloriós, hauria d’esperar encara més… I la seva vergonya seguiria sense ser netejada.

“Almenys els humans han lluitat bé… S’ha de reconèixer que aquesta “Guardia del Reikland” no són uns aficionats”

-Mestre Matador! Us agraïm la vostra ajuda avui! – Va cridat un jove soldat que va passar pel seu costat.

Grugni va mirar al noi. No debia tenir més de 20 anys, i estaba tacat de sang per tot arreu, però el nan no va dir-li res. Tenia coses més importants en què pensar. De sobte, va cridar-li l’atenció una massa de ferralla amb rodes que uns quants soldats estaven lligant a 4 cavalls. Va ser llavors quan va dirigir-se al noi que acabava de parlar-li.

-Noi. Què és això? Per què ho estan lligant als cavalls?

-Oh! Es un tank de vapor, mestre matador. Pertany a Altdorf, però va viatjar al sud, per ajudar a la Tercera Batalla del Pas del Foc Negre. Haviem passat per Nuln i ara tornavem cap a Altdorf però ens vam desviar momentàniament per enfrontar-nos a aquest exèrcit d’orcs.

- Un tank?

- Si! No havieu sentit a parlar? Són les màquines més poderoses de l’Imperi i cadascuna té un valor incalculable. Un orgull per a l’Escola d’Enginyeria! Per desgràcia, com pot vosté veure, aquest tank s’ha avariat durant la batalla i no es pot moure. El capità ha decidit que ens desviarem cap a Ubersreik. Sembla que els soldats de la ciutat li han parlat al nostre capità sobre un enginyer que hi ha allà i que podria fer una reparació temporal per poder continuar el nostre camí de tornada fins a Altdorf, on acabaran de reparar-lo.

Grugni va tornar a mirar el tank. No acabava d’entendre perquè els humans voldrien “posar rodes a un canó”. Un canó sempre havia servit per mantindre l’enemic a ratlla des d’una posició fixa (sobretot des d’una muntanya, on els nans tenien els seus Karaks). Perquè cony els humans volien posar-li rodes i tracció a vapor a un canó? Per fugir del camp de batalla? En Grugni no ho entenia… Si fos per fugir demostraria un cop més la covardia dels humans, però tampoc és que aquella màquina pogués desplaçar-se molt ràpidament. Per tant, tampoc serviria de gaire fugir a dintre d’aquella andromina… Llavors quin era el propòsit?

En Grugni va seguir pensant durant uns minuts, però no va poder entendre perquè els humans deien que aquella era “la màquina més poderosa de l’Imperi”. Decididament, per en Grugni, allò només era “un munt de ferralla amb rodes” i, obviament, els enginyers humans estaven tots bojos…

View
Els 4 pretendents

Del 12 al 14 de NACHEXEN 2520 (Calendari Imperial)

Grugni es va dirigir a la caserna de la guardia i, per casualitat, va saber que s’estava preparant un grup de soldats per anar a donar suport a un contingent de la Guardia del Reikland (provinent de Nuln i que es trobava de camí per retornar a Altdorf) que s’estava enfrontant a un grup de pellsverdes al sud de Ubersreik. Sense pensar-s’ho dues vegades, en Grugni va decidir unir-se al grup.

Mentrestant, les converses amb Lord Heissmand i Lord Rickard van continuar durant una estona i va quedar clar que no estaria malament fer un favor a aquest parell de nobles tan poderosos. Obviament, el fet que aquests nobles quedessin en deute amb el grup podria ser una gran ajuda pel futur.

Al sortir de la mansió van trobar-se amb Ludmila Aschaffenberg, que els va demanar un cop més que no posessin en perill a tots a aquests joves i que tinguessin en compte que tampoc seria tan catastròfic donar “una oportunitat a l’amor”.

Un pel desconcertats, els membres del grup van decidir que el millor que es podia fer en primer lloc era anar a conèixer personalment al joves involucrats.

Leopold Von Bruner va resultar ser un fanàtic de la poesia. El van trobar a la taverna La Lluna Vermella, escrivint poesia mentre consultava el seu llibre d’anotacions. Sovint sospirava i deixava la mirada perduda cap a la finestra que donava al riu mentre cantava cançons sense sentit. La seva poesia era horrorosa i els membres del grup van quedar convençuts de que tenia el cap ple de pardals.

Van trobar en Maximilian Aschafenberg a la taverna La Fosa. Just en el moment en el que El Enmascarado del Imperio feia la seva aparició, en Maximilian i els seus amics van deixar anar una pell de plàtan al passadís d’entrada, fet que va provocar que El Enmascarado del Imperio rellisqués de sobte i acabés al terra amb una aparatosa caiguda. El lluitador es va aixecar ràpidament i es va dirigir a la zona de combat mentre en Maximillian reia sorollosament per l’èxit de la seva broma pesada.

En Guthrie també es trobava a La Fosa i aquest cop va desafiar a 3 contrincants. Segons ell, aquesta era la millor manera de demostrar el seu amor per Esmeralda. Sorprenentment, en Guthrie va guanyar l’enfrontament, tot i que va acabar amb la roba estripada, un ull blau i diversos cops.

Calia fer alguna cosa per saber què estava passant. Els membres del grup van idear una estratègia per poder colar-se a la casa d’Esmeralda. En Shagan va fer servir la seva màgia per fer-se invisible i va explorar una mica l’interior de la mansió. No hi va trobar res fora del normal, tret de que el mirall davant del qual es pentinava Esmeralda tenia unes petites traces de vent Hysh.

Mentrestant, Ander va intentar colar-se a les clavegueres per veure si podia treure alguna informació més sobre el que estava passant amb les rates del port. Quan creia que no trobaria res, en una cantonada va ser atacat per dues grans rates. Va poder matar-les sense gaires problemes, però eren unes rates enormes, així que va decidir que era millor informar a les autoritats i al mag Christopher Engel, que no va saber donar-li cap mes explicació, tret de que el gran tamany de les rates podia ser degut a alguna mutació del Caos. En Chistopher va parlar al grup dels Skaven, però això era considerat una llegenda a dins l’Imperi i no hi havia proves de la seva existència (i valia més deixar-ho còrrer si no es volia atraure l’atenció dels inquisidors).

Estava clar que calia parlar amb l’Esmeralda i el seu pare cara a cara. El grup va decidir que la millor manera seria fer-ho obertament i demanar una audiència amb en Rupert. Amb la ajuda d’en Mac Gibber van pensar una excusa per concertar la reunió i es va fixar la data i hora de la trobada pel dia següent a les 5 de la tarda.

View
Cap d’Any a Ubersreik

Del 32 de VORHEXEN de 2519 al 12 de NACHEXEN de 2520 (Calendari Imperial)

Durant aquestes setmanes es van produir diferents esdeveniments a la ciutat de Ubersreik:

  • Un dels vaixells que portaba mercaderies per a l’empresa ACME va arribar a Ubersreik amb una bona part de les mercaderies fetes malbé. Alguns mariners i treballadors de la zona afirmaven haver vist rates abandonant el vaixell o corrent per la zona. Un testimoni va assegurar haver vist una rata enorme del tamany d’un gos surant al riu i que la guardia de la ciutat va cremar el cos immediatament.
  • El Inquisidor Matthias Krieger va arribar a Ubersreik a acompanyat d’un nombrós grup de zealots. El seu objectiu, aprofitant que estava per la zona, era investigar els rumors relacionats amb el Caos que corrien per la ciutat.

Matthias and zealots

  • Les investigacions sobre el que havia passat al port continuaven. Els membres del grup van visitar La Fosa, amb l’esperança de poder parlar amb algun dels mariners que hagués pogut veure alguna cosa sospitosa. Durant aquella nit hi van haver combats interessants com el que enfrontava a El Enmascarado del Imperio contra El Comerciante Loco. També hi va participar el jove Gunthrie Von Hammastrat, un conegut de Mac Gibber que va demostrar tenir una gran habilitat amb l’espasa.
  • El grup va trobar a la zona del pont un ratcacher ferit que treballava a la zona del port. Pel que sembla, va ser atacat en un dels magatzems del port per un gran nombre de rates “del tamany d’un conill” que van matar al seu gos. Ell va haver de sortir correns del magatzem. Assegurava no haver vist mai res de semblant.
  • També es va celebrar la festa de cap d’any a Ubersreik sense contratemps destacables. Shagan Shai assisteix a la festa que es va celebrar a la mansió dels Von Bruner acompanyat de Lorith Silverleaf. Alla, en Shagan va coneixer a alguns dels nobles destacats de la ciutat. Li va cridar l’atenció la presencia de Esmeralda Fenstermacher, que semblava tenir força exit entre els joves assistents a la festa.
  • La resta de membres del grup van assistir a la festa de cap d’any que es celebrava a la plaça de l’Ajuntament. Per uns moments, mentre grapejava les mamelles d’una caperola que passava per allà, en Crixus va creure que havia vist una ombra que es movia en una de les teulades dels edificis del voltant. De tota manera, en Crixus portava una taja considerable. Així que no li va donar més importància i, immediatament, es va posar a riure davant d’un dels zealots que intentava predicar sense èxit sobre l’arrivada de la fi del món, enmig de tot el merder.

Cap d any a ubersreik

Després de tots aquests esdeveniments, van passar alguns dies més sense que hi hagués cap aconteixement destacable. Un bon dia, una carta enviada per Lord Heissman Von Bruner es va entregar a la seu de ACME Supplies Company, demanant la presència dels membres del grup a la mansió dels Von Bruner.

Una carta del mateix Lord Heissman era un esdeveniment molt estrany i va despertar una gran curiositat. L’endemà, es van presentar a la mansió von Bruner i van ser portats a la presència de Lord Heissman. La sorpresa va ser que Lord Rickard Aschaffenberg també hi era present a la reunió.

La proposta de Lord Heissman va resultar ser força curiosa:

  • Leopold i Maximillian eren dos membres molt importants de les seves respectives families, destinats a ser uns dels hereus més importants de la ciutat. No es podia permetre que es produis una unió amb una noble menor que no haguessin autoritzat les seves families.
  • Lord Heissman i Lord Rickard van demanar l’ajuda del grup per fer el possible per aconseguir que els seus hereus es treguessin del cap a aquella joveneta. Això sí, tot el que fessin s’hauria de fer complint les lleis de l’Imperi i cap dels joves (incloent la noia) havia de prendre mal de cap mena. En cas contrari cauria sobre ells tot el poder de les families Von Bruner i Aschaffenberg.

Obviament, en Grugni no va entendre a que venia tota aquesta parida i que uns nobles el volguessin contractar per a fer aquesta mena de mariconades. Es va sentir molt ofés i va abandonar la sala inmediatament. La resta del grup va romandre a la sala, per acabar de parlar amb els nobles…

View
Pròleg de la Segona Temporada

32 de VORHEXEN 2519 (Calendari Imperial)

Esmeralda Fenstermacher va tornar a mirar-se al mirall. Definitivament aquell pentinat li quedava molt bé. Segur que causaria sensació a la festa de cap d’any que els Von Bruner celebrarien a la seva mansió. Quina sort que els haguessin convidat a ella i al seu pare, només hi assistirien les personalitats més importants de la ciutat

-Tornes a sortir, Esmeralda?

-Sí, pare. Només una estoneta. Aniré a fer un vol. Vull anar al cementiri, a portar-li unes flors a la mare, perquè no es trobi tan sola ara que comença l’hivern. A ella li agradaven molt les flors.

-No triguis gaire… Ah! I que t’acompanyi la Hilda.

-Sí, pare. No pateixis.

Esmeralda va fer un petó al seu pare i va sortir. El seu pobre pare es sentia sol i les coses no anaven masse bé, però ella era jove i la vida era meravellosa. Cada dia oferia tot un nou món de possibilitats. El sol il·luminava els carrers d’Ubersreik i la gent s’afanyava en les seves feines quotidianes. Tot era meravellós!!!!


- Què?? Com dius?? Tot el carregament?? – Va preguntar en Shagan.

-Bé, no tot. Però una gran part ha arribat molt deteriorada. No crec que es pugui aprofitar… – Va respondre Hermann Gratz

-Però… Com pot ser?

-No sé gran cosa. La noticia m’ha arribat aquest matí. Han enviat un missatger des del port però la nota només deia que el vaixell havia arribat a Ubersreik però que quan van baixar ahir a la nit a revisar les bodegues hi havien trobat nombrosos desperfectes. No he pogut anar personalment a revisar la càrrega, encara estic ocupat amb l’experiment de la nova al·leació.

-Encara segueixes amb això? – No és que en Shagan estés gaire interessat en els experiments d’en Hermann, pero de tant en tant li donava un cop de mà. En Hermann portava mesos experimentant sobre una nova al·leació que, segons ells, havia de ser revolucionària.

-Diguessim que els nans no s’han mostrat gaire col·laboratius fins ara… I el mestre Johann ja no em ve a veure tant sovint per aconsellar-me. Suposo que tot això de la màgia li dóna una mica de mal rotllo.

- Has provat a demanar ajuda a en Mac Gibber? Ell també hi enten una mica sobre les propietats dels metalls.

- Pel que respecta a en Mac Gibber no deixa de perdre el temps amb el seu fusell. Diu que ha trobat una nova manera d’ajustar-lo perquè sigui una arma més eficient. Espero que no li exploti a la cara…

-Bé, tant és. Suposo que hauré d’anar al port a veure que cony li ha passat al vaixell. Només em faltava això. Espero que almenys ens ho pagui l’assegurança del gremi. Sinó perque cony els paguem?


Assegut en una de les sales del Temple, Ander contemplava el martell de Korden.

-Tard o d’hora hauré de complir la meva promesa. – Va pensar.

Realment la fama dels nans estava ben guanyada. Era un martell magnific. Ander no havia vist res semblant fins aleshores (tret de l’arma del pare Gunther).

De sobte, un soroll el va interrompre. Algú estava trucant amb insistència. Ander va baixar fins a la porta del darrera del temple i la va obrir.

El que va veure el va deixar glaçat.

-Hola noi. Podria parlar amb el pare Gunther?

Ander reconeixia a l’home que hi havia a la porta. L’havia vist a Altdorf durant la seva ordenació com a sacerdot de Sigmar. Els rumors que corrien sobre aquell home farien tremolar a qualssevol camperol, comerciant o noble de l’Imperi. Ningú estava protegit del tot davant d’un home com aquell. I la seva arribada només podia significar una cosa: problemes, foc o dolor… o les tres coses juntes.

-El pare Gunther està pregant. Acabarà en uns minuts. – va dir Ander, notant com li tremolava la veu.

-Cap problema. Ja m’espero. Però ves a dir-li que en Matthias Krieger vol parlar amb ell…

View
Epíleg de la Primera Temporada

26 de VORHEXEN 2519 (Calendari Imperial)

- Suposo, estimat, que no et pensaves que la cosa quedaria així… Era inevitable que la gent acabés parlant del tema.

Mentre parlava, Ludmila Aschaffenberg mirava per la finestra del dormitori. La seva cara reflexava resignació.

- El que no em pensava es que la “merda” que la teva familia guarda a l’armari m’acabés esquitxant a mi!!!

Lord Rickard estava enfurismat. I amb raó. Els rumors que havien corregut per la ciutat les últimes setmanes no el deixaven en massa bon lloc. I per descomptat el nom d’Aschaffenberg tampoc havia quedat massa ben parat. Els rumors eren de tota mena: Que els Aschaffenberg havien construit un temple del Caos a la mansió de Grunewald, que Ludmilla fornicava amb homes bèstia en els boscos que rodejaven Ubersreik, que el Culte d’Eldricth havia tornat i que els Von Bruner els finançaven, que la fi del Món s’acostava… Només havia calgut que un parell de guardies o membres del servei de la mansió de Grunewald xerressin més del compte i la gent ja s’havia encarregat d’escampar la resta de la merda. Per descomptat, aquest fet també l’havien aprofitat la resta de families nobles rivals, segurament ajudant a fer la pilota més grossa…

- No crec que la feina desenvolupada pel meu tiet a Altdorf pugui considerar-se una “merda”. El meu tiet era magistrat a Altdorf i va destapar tot l’assumpte del Culte de Eldritch, per la qual cosa Altdorf i l’Emperador en persona li van estar molt agraïts. En aquell Culte hi havia nobles implicats i tot. No es d’extranyar que aquells fets (tot i haver passat fa més de 10 anys) el fessin guanyar uns quants enemics entre les families implicades.

- Doncs sembla que el teu pare NO VA ACABAR LA FEINA!!!! El Culte d’Eldricth encara existeix!!! – Els crits de Lord Rickard es sentien per tota la mansió.

- Estimat espòs… Els que vau trobar a la mansió de Grunewald només eren 4 gats. Uns quants inútils que van aconseguir escapar de la purga del meu tiet i van aconseguir emportar-se d’Altdorf algun artefacte del Caos abans de que els atrapessin. I que? Ara ja estan tots morts. Les proves que vau trobar a la mansió ho demostren. El meu cosí Andreas la va cagar per barrejar-se amb qui no li convenia, però ara ell tampoc hi és. No tens de què preocupar-te.

- I si no és així? I si encara queda algun membre de l’Ordre d’Eldritch? Et penses que no es dedicarà a donar tant pel cul com pugui a les nostres famílies?

- Crec que et preocupes massa, espòs meu.

- Amb l’Emperador emprenyat per la mort de Marius Leitdorf i tot el que s’està parlant de tornar el poder de Ubersreik a una familia noble, l’ultima cosa que necessito és un inquisidor enganxat al meu cul!! Fins i tot m’han arribat veus de que en Matthias Krieger corre per la zona i que podria passar-se per la ciutat a “donar un cop d’ull”!!

-Rumors… La gent inventa rumors per qualsevol cosa. Un dia trobaran una cabra ofegada al riu i diran que els homes bèstia arrasaran la ciutat.

-No m’extranyaria que els Von Holzenauers estiguessin al darrera de tot això, o fins i tot els Von Saponatheims. Aquelles rates vendrien o estafarien a la seva mare només per una mica de poder. Fins i tot en Thaddeus Kigel!! Aquell llepafils faria el que fos per fer quedar malament a una familia noble (fos quina fos). Sempre es queixa de que paga masses impostos per mantenir l’exercit, però ja m’agradaria veure’l davant d’un home bèstia o un orc. Segur que l’única cosa que sabria fer seria treure’s l’escombra que porta al cul per intentar espantar-lo!!

- No hi podem fer res, Rickard. Actuem amb normalitat, com fins ara. La gent ho acabarà deixant córrer. Simplement, deixa passar el temps.

-Em temo que temps és el que no tenim…

View
Big Final Tangana

4 de KALDEZEIT 2519 (Calendari Imperial)

I finalment va arribar l’hora de sopar…

El grup no havia pogut esbrinar masses coses més, a part de que Otto Geizhals, el Bibliotecari, i en Gregor Piersson estaven implicats d’alguna manera en tot el que estava passat.

Durant el sopar molta gent va demanar oca, inclòs Lord Rickard, així que era díficil endevinar qui més podia ser sospitós.

Ja portaven una estona sopant quant a fora, als jardins de la mansió, es van començar a sentir bordar els gossos. Semblava que estaven nerviosos perquè els homes bèstia estaven a prop. Alguns membres del grup, juntament amb Olver Gand, van anar a veure què passava.

Desprès de sopar, la resta dels membres del grup van apropar-se a les muralles per veure si detectaven alguna moviment sospitós. Era possible que els homes bèstia ataquessin en qualsevol moment.

Mentrestant, a l’interior de la casa en Colby va detectar sorolls estranys…

Els homes bèstia van atacar i en Grugni va decidir quedar-se a ajudar a les muralles, mentre la resta anaven cap a la mansió.

A l’entrada de la mansió van trobar a en Korden Kurgansson que estava sortint per unir-se a la lluita. El nan s’havia afaitat la barba i els cabells, deixant només una cresta. El nan s’havia convertit en un matador. Probablement les paraules d’en Grugni havien fet que el seu orgull nan tornés a despertar i en sentit els crits d’atac dels homes bèstia havia decidit que era el moment de netejar la seva vergonya. Va demanar el seu martell a Ander, per poder tenir un final el més digne possible.

En Colby va guiar a la resta del grup fins a la cuina, on semblava que hi havia un passadís secret amagat darrera una de les estanteries del celler, que abans no havien vist. El passadís portava a una sala més gran que semblava una mena de “temple” i que sens dubte estava dedicat al Caos. Al terra hi havia una estrella del Caos dibuixada (segurament amb sang, pel seu color vermellós). Hi havia també una petita estanteria amb alguns llibres, un escriptori i també un altar. A sobre l’altar hi havia el cos d’en Todd, el criat, amb una daga clavada al cor. Sens dubte el probe Todd havia servit de sacrifici pels déus del Caos. El marc del quadre estava en un racó de la paret, però sense la pintura misteriosa.

Hi havia una altra porta al fons de la sala i el grup va continuar la seva persecució. La porta portava al pis de dalt i seguia pujant fins arribar a una petita terrassa a la part més alta de la mansió. Allà hi van trobar en Gregor Piersson junt amb molts dels membres del servei de la mansió, que estaven entonant càntics malèfics mentre que la pintura, que estava al terra davant d’ells, començava a emetre uns sons extranys i d’ella sortien unes bombolles de colors perturbadors. En Piersson era sens dubte un muntant. Tenia un dels ulls (que abans havia estat tapat amb una bena) deformat en el que semblava ser una boca plena de dents, també tenia una altra mutació en el seu braç esquerre, que tenia un color blavós i estava recovert d’escates similars a les d’un rèptil. Quan en Gregor va veure arribar el grup, va llençar ràpidament la pintura als jardins d’abaix i va començar a atacar al grup rient histèricament, mentre alguns dels membres de la secta fugien i d’altres ajudaven a en Piersson en el seu atac.

Summoning

Els homes bèstia ja estaven dintre dels jardins de la mansió. N’hi havia molts!! Amb prou feines els guàrdies els podien contenir. Olver Gand ajudava amb els seus gossos i Lord Rickard feia anar la seva enorme espassa com un llamp, demostrant que era un guerrer temible matant a tot home bèstia que se li posava al davant. Sens dubte havia sigut una sort que Lord Rickard no s’hagués intoxicat durant el sopar ja que la seva presència feia que els homes lluitessin amb més seguretat.

A la terrassa, els membres del grup van matar en Piersson i als altres membres de la secta sense gaire dificultat. Mentrestant, en Shagan va intentar destruir la pintura que havia caigut als jardins, però els seus esforços van ser inútils. Fos el que fos el que havia fet en Piersson amb la pintura, ja no es podia aturar!! De sobte, la pintura va començar a emetre llums i sorolls cada cop més forts i finalment, per sorpresa de tothom, un dimoni del Caos va aparèixer de la pintura amb un gran espetec, com si hagués estat cridat brutalment des d’una altra dimensió.

En Korden Kurgansson i en Grugni, que es trobaven enmig del combat amb els homes bèstia, van girar el cap per veure el dimoni durant uns segons. L’enorme home bèstia contra qui lluitaven també va quedar impressionat durant un moment al veure aquella entitat del Caos, aquella manifestació dels seus déus obscurs. Va ser durant aquest segons, quan en Korden es va girar cap a en Grugni i li va dir:

-Mestre matador. Has fet que recuperés el meu honor i el de la meva família. Les teves paraules m’han fet despertar i m’han convençut .Sempre t’estaré agraït. – I assenyalant al dimoni, en Korden va cridar amb totes les seves forces. – Ves-hi, Grugni Bugman!! I busca la teva mort!! Perquè aqui i ara serà la meva!!

I sense pensar ni un segon, en Grugni va correr a enfrontar-se amb el dimoni del Caos, mentre la seva destral s’il·luminava amb una llum molt potent.

El dimoni, va resultar ser l’enemic més terrible amb qui Grugni s’havia enfrontat fins llavors. Després d’una terrible lluita, el dimoni li va causar greus ferides a en Grugni, que finalment va quedar inconscient. Però per sort, l’ajuda d’en Shagan i en Colby en l’últim moment va ser suficient per acabar de matar al dimoni.

Un cop mort el dimoni, els homes bèstia es van començar a retirar. El dimoni pel qual s’havien sentit atrets ja no hi era i, per tant, no tenien cap motiu per continuar amb l’atac. Sense la influència del dimoni del Caos, el seu fanatisme es va esvaïr de sobte i molts d’ells van quedar confosos. A més, havien patit nombroses baixes i el seu lider havia caigut a mans d’en Korden

Per desgràcia en Korden havia patit ferides mortals i tenia els segons comptats. No obstant, abans de morir va poder dir-li a Ander la seva última voluntat: Que tornés el martell a la seva família i que expliqués la seva mort. Ander va prometre complir amb el que li havia demanat.

Havia sigut una nit molt llarga i, sens dubte, encara quedava molt per aclarir. Faria falta interrogar als membres del servei i analitzar els documents i llibres que s’havien trobat en el “temple” del Caos dels soterranis de la mansió. Entre ells, hi destacava una carta, que anava dirigida, segurament, a Gregor Piersson

View
Maniac Mansion i el Desengany de Lord Rickard

4 de KALDEZEIT 2519 (Calendari Imperial)

Definitivament aquell quadre tenia alguna cosa extranya. Van decidir tapar-lo amb les cortines i continuar investigant. Mentrestant enn aquell moment va entrar una altra de les criades que anava a netejar l’habitació, però també afectada amb una gran somnolència.

Grugni va intentar tornar a parlar amb en Korden, el nan que estava a la infermeria. Grugni va tractar de fer-lo reaccionar esbroncant-lo i recordant-li el honor i la valentia dels nans. Korden va semblar reaccionar durant uns segons. com si el seu orgull nan hagués tornat a néixer, però al poc temps va tornar al seu estat de bogeria. No parava de parlar del seu martell, que estava amagat i que havien d’evitar que “ells” el trobessin. També parlava d’alguna cosa que no volia tornar a veure. Preguntant a la resta de gent els van dir que en Korden estava així des de l’últim atac dels homes bèstia i que el van veure lluitant davant la seva forja defensant-se de 2 homes bèstia.

Korden hammer

Una altra persona interessant que van conèixer va ser Olver Gand, l’encarregat de les gosseres. Es tractava d’un home musculós i molt reservat, un home de poques paraules. Segons els va explicar, ell havia servit com a soldat a la Guardia del Reikland i el destí el va portar a acabar servint per a la familia Von Bruner. Els seus gossos eren uns animals formidables i estaven molt ben ensisnitrat i havien estat capaços d’acabar amb 3 o 4 homes bèstia durant l’atac.

Olver gand

A l’habitació del metge van descobrir uns recipients on s’estava preparant un liquid conegut com “schalf”, que servia per provocar somnolència i cansanci en aquelles persones que ho prenien. Ràpidament totes les sospites van caure sobre el metge i el grup va informar a Lord Rickard. Lord Rickard va decidir no fes res de moment i va demanar al grup que continués amb les investigacions perque volia saber què dimonis estava passant i si hi havia algú més al darrera.

A banda d’això també es van fer altres descobriments:

  • Una nota al terra parlant d’un dels plats que es donaria per sopar aquella nit.
  • El martell d’en Korden Kurgansson amagat a la capella de Sigmar. Ander va agafar-lo per veure si la visió del martell li feia recuperar la cordura a en Korden però no va funcionar. Ander va decidir tornar a deixar el martell on l’havia trobat.
  • Altres criats afectats pels simptones de somnolència, però no tots.
  • Un hort on es cultivaven diverses herbes, entre elles la que es feia servir per elaborar la substancia “schalf”.

Després de dinar ja eren les 4 de la tarda i el grup va començar a deliberar sobre quins serien els seus pròxims moviments i quines accions prendrien durant el sopar d’aquella nit…

Grunewald staff

View

I'm sorry, but we no longer support this web browser. Please upgrade your browser or install Chrome or Firefox to enjoy the full functionality of this site.