Warhammer Fantasy Moix

Esmeralda Pren una Decissió
  • Del 1 al 4 de JAHRDRUNG de 2520 (Calendari Imperial)*

Guthrie va arribar a la seu de ACME molt content. Portava una carta de Esmeralda. Semblava que finalment la noia s’havia decidit i havia triat a en Guthrie.

La carta demanava que el pretendent visités la mansió dels Festermarcher per entrevistar-se amb la noia i el seu pare i aixi “formalitzar” el compromís, ja que semblava que en Rupert havia donat el seu consentiment.

En Guthrie va demanar als membres del grup que l’acompanyessin, en part per donar-li suport i en part com a agraïment per tota l’ajuda que li havien donat per aconseguir la mà de l’Esmeralda. Tothom hi va estar d’acord. Aquella també era una bona manera de certificar a Lord Rickard i a Lord Heismann que ja no s’haurien de preocupar pels seus hereus.

Quan van arribar a la Mansió dels Festermarcher l’Esmeralda els esperava a la seva habitació. En Guthrie va entrar el primer i es va dirigir cap a la seva estimada. De sobte, en Crixus es va quedar aturar al llindar de la porta. “Alguna cosa no va bé”, va pensar.

De sobte, l’habitació es va quedar borrosa i els seus companys van començar a desaparèixer de la vista, al mateix temps una altra figura misteriosa s’estava formant al centre de la sala. En Crixus va tenir un atac de cagalera i va decidir marxar corrents per si de cas. “Això té tota la pinta de ser màgia. Serà millor que vagi a avisar al boig d’en Christoph”.

La resta del grup va aparèixer en el que semblava un reflex de l’habitació on s’havien trovat segons abans. Tot semblava indicar que es trovaben a dintre del mirall de l’Esmeralda. A l’altre banda del mirall van veure una extranya figura que es mirava els cossos de l’Esmeralda i en Guthrie. La figura es va dirigir a ells agraïnt-los per haver-la ajudat a alliberar-se del seu captiveri. Semblava tenir pressa… Va mencionar alguna cosa sobre acomplir “la seva venjança” i a continuació va sortir ràpidament de l’habitació.

El grup va començar a investigar per trobar una manera de sortir del mirall i al cap d’una estona van aconseguir desxifrar el misteri i van tornar a apareixer a l’habitació d’Esmeralda. Ara calia saber què era aquella cosa que havia sigut alliberada i cap a on es dirigia…

Daemon.jpg

View
La Retirada de Rasknitt
  • 1 de JAHRDRUNG de 2520 (Calendari Imperial)*

- Va vinga, enginyer! Fes girar aquesta maquinota i fregim unes quantes alimanyes més!!! JA JA JA!! – Va dir el soldat de l’interior del tanc.

- Maleit Boig! Para de cridar! No em puc concentrar!! – En Mac Gibber va mirar la multitut de cossos que lluitaven al centre del recinte de la Torre de Magnus.- No podem utilitzar el canó principal! Podriem ferir als nostres soldats! Algú haurà de sortir per utilitzar el canó de vapor!

- Jo m’encarrego! Crixus! Cobreix-me!! – Va dir el soldat mentre descargolava la tapa de l’entrada del tank.


“No! No!” va pensar el Vident Gris Rasknitt al veure com una de les seves rates-ogre queia a pocs metres d’on estava ell i moltes de les rates de clan estaven sent esclafades per aquelles estupides coses-home. Com era possible que estigués succeint tot allò? Com podia ser que els seus plans brillants fallessin just en el moment en que estava a punt de conquerir la glòria?

Llavors, del cel va començar a caure una pluja de foc que va causar el pànic entre els que lluitaven “Magia? Com? No puc veure cap mag a prop d’aqui!!”

En Rasknitt va mirar al voltant seu i va veure horroritzat com una figura borrosa que es movia tota velocitat s’anava acostant cap a ell. La figura era un nan, però tenia una gran cresta de color taronja i la mirada d’un boig. A més, portava una destral enorme que movia ràpidament i tallava la carn com si fos mantega.

- Ràpid!! Gristelgore!! Protegeix-defensa’m!!- Va cridar Rasknitt. – Depressa!! Mateu-los ara-ara!!

Els homes-rata que quedaven van tornar a avançar dubtosament per atacar, però, en aquell moment, el nan boig va descarregar un cop terrible sobre Gristelgore i la rata-ogre va caure amb un sorollós cop que va fer tremolar el terra. Rasknitt va notar que la moral de les seves tropes estava a punt de desfer-se.

Rasknitt va valorar les seves possibilitats i va entendre que el seu moment de triomf se li havia escapat de les mans. Si marxava ara, encara tenia probabilitats que els seus guerrers enlentissin la persecució i ell pogués escapar. Naturalment molts d’aquells guerrers serien sacrificats per les enfurismades coses-home, però sabia que la genialitat del gran Rasknitt era una cosa que calia conservar. No valia la pena posar en perill al vida del poderós Rasknitt per salvar a uns quants esclaus-rata. Ja tornaria algun dia per buscar la seva venjança. Sí, sens dubte aquest era el millor pla que podria posar en pràctica en aquell moment. Rasknitt va quedar complagut en veure que, un cop més, es desmostrava la seva gran inteligència i la seva gran capacitat estratègica per decidir plans d’atac. “Tornaré aviat i em venjaré d’aquestes maleïdes coses-home i d’aquest nan despullat amb cara de boig”.

- Endavant!! Valents guerrers-alimanya!! Cap a la victoria inevitable!! – Va cridar Rasknitt abans de donar mitja volta i surtir correns. A continuació va llençar un conjur de telefportació i va desaparèixer…

Sense els seu líder, la resta de guerrers skaven va ser esclafada de forma implacable i sense pietat. En poques hores, la ciutat va quedar fora de perill.

L’inquisidor Mathias Krieger va ordenar cremar immediatament totes aquelles criatures inmundes mentre organitzava una partida que durant els propers dies investigaria a fons les clavegueres de la ciutat.

Mentrestant, en Shaggan va fer una troballa molt curiosa enmig del camp de batalla. Entre les restes de les explosions i els cossos de skavens, va trobar una esfera. Una esfera molt semblant a la que havien trobat feia algun temps en el barri de Ogasse a Altdorf

View
Els Problemes de Rasknitt

1 de JAHRDRUNG de 2520 (Calendari Imperial)

La batalla semblava que anava molt bé per Rasknitt. Aviat totes aquelles coses-home serien derrotades i ell tindria tota una ciutat d’esclaus al seu servei. De ben segur allò faria que tornés a Plagaskaven com un heroi i podria escalar les posicions que legitimàment mereixia.

Rasknitt sentia molta ira per les injusticies que s’havien comés amb ell fins llavors. Obviament, un skaven de la seva genialitat, inteligència i valentia mereixia un lloc al Consell dels 13. Com era possible que tots aquells imbècils del Consell encara no s’haguessin adonat? De ben segur els envejosos del Clan Moulder estaven conspirant contra ell.

Malgrat tot, en Rasknitt se sentia molt segur i especialment orgullós de la seva nova adquisició, en Gristelgore. La descomunal rata-ogre li havia costat una inmensa quantitat de pedra de la disformitat, pero havia valgut la pena i amb la col·laboració dels assassins Eshin que havia llogat, segur que podria….

“PERÒ QUÈ FAN!!!???” De sobte en Rasknitt va veure horroritzat com el tank s’estampava contra un dels murs del recinte i, tot seguit, el canó giraba per apuntar-lo a ell i a en Gristelgore. “Maleïts imbècils-estúpids!! Traidors del Clan Skryre!!! Sabia que no podia confiar en ells!!!”

Mentre renegava, el canó va acabar el seu gir i va disparar. La bala va impactar a escasos metres d’en Rasknitt i ell i en Gristelgore van sortir volant pels aires.

El fum de l’explosió es va dispersar en pocs segons. Encara una mica marejat, en Rasknitt maleïa a crits, renegant contra tos els seus rivals dels diferents clans. De sobte, en Rasknitt es va quedar glaçat durant uns instants, com si busqués alguna cosa per dintre de la seva túnica, i, immediatament, es va posar a cridar encara amb més força…

- On és? ON ÉS?? L’he perduda-extraviada! Maleits traidors! torneu-me-la! Pagareu molt cara aquesta ofensa. Morireu-patireu amb dolor!!

Rasknitt va començar a reunir el poder de la disformitat. Aviat aquelles coses-home i els maleïts traidors que volien ocupar el seu lloc coneixerien la ira del gloriós i genial Rasknitt, el Vident Gris més poderós de la història.

View
La Batalla de la Torre de Magnus

1 de JAHRDRUNG de 2520 (Calendari Imperial)

El grup es va dispersar i els diferents membres van intentar una posició estratègica per mirar d’ajudar en la lluita. Els recintes que envoltaven la Torre de Magnus estaven infestats d’homes-rata.

La lluita era desesperada, ja que els soldats, que defensaven les seves posicions com podien, estaven àmpliament superats en número.

De sobte Mac Gibber, va recordar una cosa… El tank!! Si aconseguia posar-lo en marxa potser podrien tenir una oportunitat contra aquelles criatures inmundes. Va demanar ajuda a en Crixus i es van dirigir al taller. Però per la seva sorpresa, els homes-rata ja havien capturat el tank i l’estaven fent sortir del taller per dirigir-lo contra els soldats.

-Foc-foc! Cremeu-cremeu!! – Va dir un grup d’homes rates amb un artilugi molt extrany.

En Crixus i en McGibber amb prou feines van poder esquivar la flamarada mentre contemplaven horroritzats com el tank sortia en direcció a la batalla.

Un dels soldats va dirigir-se cap al tank i va saltar a dintre, i a continuació en Crixus i en Mac Gibber van intentar fer el mateix. Després d’una lluita a l’interior de la enorme màquina (i alguna sotregada) en Mac Gibber va poder agafar els controls…


La lluita va continuar per uns minuts. Ander va mirar per intentar trovar a Lord Rickard, que lluitava desesperadament al costat del seu fidel Vern Hendrick. Ander tenia la cara tacada de sang negra i el soroll de la lluita era tant fort que gairebé no podia sentir res més. Cada segon que passava, atacava i es movia en un combat cos a cos tan ferotge que semblava tret d’alguna d’aquelles guerres bàrbares del passat.

Va veure a Mac Gibber i Crixus corrent a uns metres d’on estava ell, dirigint-se a l’altre extrem del recinte. Shaggan es trobava al costat d’alguns soldats caiguts i disparava rajos brillants des de les seves mans. El Baró Manfred, rodejat pels seus soldats, carregava contra l’enemic. Va veure a en Guthrie tallar violentament el cap d’un home-rata amb la seva espasa i a Colby Mullen disparant fletxes des d’una posició elevada, mentre una ombra misteriosa corria cap a ell. Va veure aChristoph Engel rodejat d’ombres i d’un poder que no s’hauria imaginat mai en aquell mag boig. Va veure acer, sang i valor…

Va veure a soldats que havia conegut durant els últims anys lluitar i morir. Els homes de la Guardia de Ubersreik dirigits per la capitana Andrea Pfeffer tots veritables guerrers, valents i ferms. Els soldats de la Guardia del Reilkand, del capità Erwin Blucher, els més disciplinats que mai havia conegut i que sens dubte mereixien viure per sempre…

Ander no tenia molta experiencia en batalles com aquella. Però sí que savia que la guerra era capritxosa. Sabia que en molt poques ocasions se li permetia a un soldat escollir el lloc on morir. Però allò era més que suficient. Era un lloc tan honorable, tan vàlid, tan bo com qualsevol altre que ell o el seu amic Grugni podrien haver escollit per un final gloriós. Ander va agafar el seu martell amb força i va invocar a Sigmar un cop més mentre tornava a la batalla.


- Molt bé, enginyer, molt bé! – Va dir rient el soldat que estava a dintre del tank, mentre s’agafava a un dels mànecs de l’interior per compensar les sotregades. En Crixus també semblava passar-s’ho molt bé i no parava de riure.

“Què cony els passa a aquests dos?” va pensar en Mac Gibber. “No paren de riure… Com si la situació no fos prou greu… I qui es pensa que és aquest soldat ras per parlar-me així? Quina manca de respecte! Si surtim d’aqui amb vida li demanaré el seu nom i parlaré amb el seu superior!”


A les portes del recinte es van començar a sentir uns crits embogits i, enmig de tot el soroll, alguns dels soldats que lluitaven a prop d’allà, van poder sentir les paraules del pare Gunther Emming.

- Per Sigmar!! Per l’Imperi!!!

Gunther havia arrivat amb reforços. L’inquisidor Mathias Krieger, juntament amb els seus fanàtics, entraven per unir-se a la batalla…

View
L'Hora de Christoph Engel

1 de JAHRDRUNG de 2520 (Calendari Imperial)

Christoph Engel es va quedar paralitzat durant uns segons, mentre observaba el que estava passant als voltants de la Torre de Magnus.

Era la segona batalla en que participava en pocs mesos! Potser els temps estaven canviant. Potser aquellla època d’avorriment i reclusió s’estava acabant. Tantes hores mirant llibres i assajant conjurs sense poder posar en pràctica tot el que havia après… Ja era hora que el destí li donés l’oportunitat de desmostrar-se a sí mateix que tots aquells sacrificis no havien estat en va.

Sí… La segona batalla en pocs mesos… Però aquell cop era diferent. Aquell cop la batalla tenia lloc a dins dels murs de la seva estimada ciutat. La ciutat que el va veure nèixer i de la qual va haver de marxar de ben petit per anar a estudiar màgia a Altdorf. Per desgràcia, el fet de tornar com a l’únic mag de la ciutat no va fer que els seus conciutadans els rebessin com hauria desitjat. Des de llavors, mai més havia pogut tornar a relacionar-se normalment amb la gent. Era com si tothom li tingués por.

Ara tenia l’oportunitat de demostrar que era un servidor més de l’Imperi. I ara també estava la Marianne Hertzlich. I si la germana hagués vist en ell alguna cosa més que algú de qui tenir compassió?

De sobte, Christoph va veure de reüll un llampec de color verdós. Una descàrrega d’energia que iluminava per uns segons una zona del camp de batalla. Cristof ho va reconéixer immediatament.

-Magia… – Va pensar. – Ara sí que les coses es posaran interessants de veritat!

Christoph va mirar al cel. Era de nit i la lluna brillava amb força. També hi havia una gran quantitat de torxes enceses a les muralles que envoltaven la Torre de Magnus. Les ombres es projectaven per tots els racons del recinte. Christoph podia notar com els vents de la magia Ulgu bufaven amb força al seu voltant. Movent les mans ràpidament, es va fer rodejar d’un nuvol fosc format d’ombres de diferents tamanys i va correr a enfrontar-se amb el seu enemic…

Rasknitt.jpg

View
La Conspiració Skaven

1 de JAHRDRUNG de 2520 (Calendari Imperial)

Després de l’incident a la part exterior de la Mansió, el ball va continuar, i es van seguir produïnt alguns episodis destacables:

  • Van continuar els diferents intents per influènciar als convidats i convencer-los que els Aschaffenbergs eren el millor candidat per manar a la ciutat.
  • En Crixus va intentar aproximar-se al Baró Manfred per treure informació sebre els rivals, però no va tenir gaire èxit. En canvi amb el Graf Siegfried Von Saponatheim va tenir més sort i van sortir a l’exterior de la Mansió per tenir “més intimitat”. En Crixus va calcular malament la jugada i va haver d’improvitsar una excusa per poder fugir, ja que el Graf començava a desplegar sobre en Crixus la famosa tècnica coneguda com “arriming the cebollet”.
  • Una discussió entre Leopold i Guthrie va acabar en un desafiament a un duel amb espasses. La gent ja estava emocionada amb aquell inesperat combat, però finalment Esmeralda va intervenir per evitar que algun dels seus pretendents sortís ferit.

Paral·lelament a tot això, el grup va detectar que algú estava intentant accedir a la cuina per enverinar el menjar d’alguna manera. En un moment donat, algú va tapar la xemeneia de la cuina i va fer que tothom sortis a l’exterior. Quan Shagan i Grugni es van dirigir a la cuina per veure què passava van descobrir a un “home” tirant una estranya substància en una de les olles on s’estava cuinant. La figura misteriosa va fugir ràpidament en ser descobert i no el van poder atrapar a temps.

Skaven_Eshin_Assassin.jpg

És que algú estava intentant sabotejar la festa? I si així era, per a quin motiu?

Moments després, Shagan estava rumiant sobre tot això a la sala on es servia el banquet, mentre s’acostava un canapé de pernil a la boca… Quan de sobte va veure que el canapé estava contaminat pel Caos. Inmediatament, va dirigir la seva mirada a la taula i es va adonar que molts del plats que hi havia tenien la mateixa contaminació i molts dels presents n’estaven menjant! Mentrestant, una figura negra (molt semblant a la que havien vist a la cuina) sortia ràpidament de la sala, aprofitant la confussió del ball de disfresses.

El grup va intentar perseguir la figura misteriosa, però just quan va sortir al carrer, va llençar un extrany objecte al terra, que va explotar i va disparar una llum vermella cap al cel, mentre el fugitiu desapareixia ràpidament.

Els resultats del menjar contaminat no es van fer esperar gaire. El fet d’haver estat exposats al Caos, va fer que, al cap d’uns minuts, alguns dels assistents comencessin a patir horribles mutacions enmig de la festa, provocant l’horror dels convidats. El pare Gunther no ho va dubtar ni un moment. Calia alliberar les ànimes que havien estat corrompudes pel Caos. Que Sigmar li donés forces perquè ara ell havia d’eliminar a aquells que pocs minuts abans havien estat conciutadans seus.

Molts dels convidats van començar a fugir de la Mansió preses del pànic. Entre la confusió, els membres del grup van sortir al carrer, juntament amb Lord Rickard, i en aquell moment un soldat de la Guardia del Reickland arribava ferit a la Mansió i donava l’alarma. Els homes bèstia havien entrat a la ciutat (suposadament per les clavegueres) i la Torre de Magnus estava sent atacada per sorpresa.

Skaven_Jezzail_Rifle.jpg

Tothom va correr cap a la Torre de Magnus sense entendre què estava passant. Pel camí es començaven a sentir crits pels carrers i rates de diferents tamanys que corrien per tot arreu.

La Torre de Magnus era una gran batalla. Els soldats de la ciutat lluitaven i defensaven les seves posicions com podien. Els homes bèstia estaven atacant diversos punts del recinte. Però, més que homes bèstia, aquelles criatures semblaven rates amb forma humana. El grup va recordar llavors les paraules de Christoph Engel i tot el que els va explicar sobre els Skavens. Potser el mag Gris tenia raó i els Skavens eren molt més que una llegenda?

Els membres del grup es van colocar en llocs estratègics per mirar d’ajudar en la lluita. Entre els homes-rata n’hi havia un que semblava dirigir a la resta i en Grugni va anar cap a ell, però en veure’l, l’home-rata va fer cridar a una béstia enorme i va desapareixer.

- Lluiteu-lluiteu i mateu a totes les coses-home. Mateu-assassineu rapid-depressa! Jo torno aviat-desseguida, amb molts reforços grans-forts! – Va dir l’home-rata que dirigia a la resta, abans de desaparèixer.

- Si! Oh gran Senyor de la Guerra Rasknitt! – Van contestar altres homes-rata que hi havia aprop.

Rat_Ogres.jpg

En Grugni va començar a lluitar contra l’enorme bèstia, ajudat per Ander i el suport d’altres membres del grup. Per sort va poder eliminar a aquella monstruositat ràpidament… però la lluita tot just havia començat.

Skaven_Army_Attacks.jpg

View
Una Nit a la Mansio Holzenauer
  • 1 de JAHRDRUNG de 2520 (Calendari Imperial)*

Els membres del grup van seguir parlant amb els diferents convidats per intentar decantar-los a la causa dels Aschaffenbergs.

Masquerade_Ball_1.jpg

Es van produir alguns fets destacats:

  • Algú va intentar asaltar el carro de la cerveseria d’en Borgun, que portarva barrils de cervesa per la festa.
  • Leopold von Bruner quasi provoca una situació incomoda quan va sortir com a espontani a l’escenari per cantar una cançó dedicada a Esmeralda.
  • Es va produir una acalorada discussió entre el pare Gunther i el pare Guttenberg. Per sort, els ànims es van poder calmar abans que la cosa es posés massa tensa.
  • El Capità Blucher finalment es va decidir per treure a ballar a la Capitana Pfeifer.
  • Els Von Saponatheims van intentar intoxicar a Lord Rickard. Afortunadament, en Shagan va poder-ho descobrir a temps.
  • Ander va ser atacat per un dels fanatics de Matthias Krieger que s’haviat colat a la festa, al confondre’l amb un home bèstia.

De sobte, un crit es va sentir a l’exterior de la mansió. El guàrdia que havia estat destinat per vigilar els barrirls de cervessa de la festa havia estat assassinat. El van trovar amb una estranya arma en forma d’estrella clavada al pit. Semblava que algú estava intentant boicotejar la festa… però tot allò no tenia gaire sentit. O sí?

El Baró Manfred va demanar als presents que no fessin saltar l’alarma. La feta havia de continuar…

Masquerade_Ball_2.jpg


Masquerade_Ball_3.jpg


Masquerade_Ball_4.jpg

View
Comença El Ball

Del 24 de NACHEXEN al 1 de JAHRDRUNG de 2520 (Calendari Imperial)

Encara quedaven uns dies perque es celebrés el Ball i els membres del grup van intentar reunir tota la informació possible sobre els assistents. Algunes de les informacions interessants van ser:

  • Algú havia venut una substància tòxica als Saponatheims. El suficient per fer una o dues dosis.
  • En una de les seves visites a les clavegueres, Ander va descobrir un home molt estrany, amb una cara molt semblant a un gos o una rata. No va tenir masa temps per veure’l amb detall, ja que l’home va fugir desseguida, pressa d’un pànic irracional.
  • Els Saponatheim semblaven tenir bona relació amb els comerciants. També tenien molt interés en els diners.
  • Els Holzenauers havien hagut de fugir de les seves terres a Stirland, després de les grans guerrer amb els Comptes Vampirs.
  • En Grugni va tenir molts problemes per poder entrar al ball ja que Lord Rickard no el va convidar. Finalment va poder convencer al seu cosí per poder entrar amb ell com un dels nans que s’encarregaria de servir la cervesa.

I finalment, va arribar el dia del ball. Alguns membres del grup van començar a arribar a la festa i a parlar amb els convidats. Les habilitats per a la disfressa de Crixus (amb una mica d’ajuda d’en Shaggan) van resultar ser molt útils.

Crixus_Costume.jpg

Alguns dels convidats van començar a mostrar les seves opinions sobre el futur de la ciutat.

  • El capità Erwin Blucher semblava que estava pendent d’altres coses, però era de l’opinió que un lider militar com en Manfred Von Holzenauer seria bo per a la ciutat, que últimament havia rebut alguns atacs. Gràcies a un cop de sort, en Crixus i en Shaggan van descobrir la secreta “admiració” que el capità tenia per l’Andrea Pfeffer … i van decidir utilitzar aquesta informació per manipular el capità Blucher, fent-li creure que hi havia alguna cosa entre el Baró Holzenauer i la capitana. I clar, si el baró aconseguia el poder, tindria tracte diari amb la capitana … i això era quelcom que s’havia d’evitar.
  • El burgomestre Ernst Maler no estaba gaire convençut de que un noble tornés a dirigir la ciutat perquè allò podria perjudicar els guanys del comerç. El grup va suggerir que, donat que l’Emperador havia pres una decisió, potser la millor opció serien els Aschaffenberg ja que Lord Rickart sempre es recorda d’aquells que l’han ajudat i seria menys propens a fer canvis, com ara canviar el burgomestre.

La nit tot just havia començat i encara quedaven molts convidats per arribar. Aquella festa prometia molt…

View
Reparacions MacGibber

30 de NACHEXEN de 2520 (Calendari Imperial)

En MacGibber va acabar d’apretar l’últim cargol. La planxa d’acer havia quedat perfectament fixada a l’estructura del tank. La màquina havia passat per innumerables batalles i encara resistia com el primer dia. Només calia fer algunes reparacions de tant en tant. Sens dubte era una obra d’enginyeria magnifica.

- Que tal, MacGibber? Com va tot? Ja has acabat? – Va dir una veu des de fora del taller.

- Hola Guthrie. Ja gairebé he acabat. Només em falta retocar una mica la pintura d’aquesta part. Avisaré al capità per a que prepari un grup de tropes per acompanyar el tank de tornada a Altdorf. Tu ja has acabat el teu torn de guàrdia?

- Encara em queda una estona… Tinc ganes d’acabar per poder anar a provar-me la meva disfressa. A més, he estat aquests últims dies augmentant les meves sessions d’exercici. No notes els meus músculs més fibrats? – En Guthrie va aixecar el braç mostrant els seus poderosos músculs.

- Ah! Si si, clar clar. Segur que ha sigut un entrenament molt rigorós, no? Això és molt important per un guerrer!

- Importantissim! Creus que ho notarà l’Esmeralda?

- Eeem… Doncs… Si si, és clar que ho notarà! No pateixis…

- El ball serà una gran oportunitat per mi. Espero que accepti la meva invitació.

- És clar… El ball! – Va dir MacGibber mentre passava el pinzell per una de les insignies del tank.- Segur que l’Esmeralda estarà preciosa. Et desitjo molta sort. Jo encara no tinc clar quina disfressa portaré…

- Doncs ja cal que t’espavilis. El ball és d’aqui res!

- Si, tens raó… Bé, com que ja he acabat amb el tank, suposo que demà tindré més temps per poder mirar aquest tema. – Va dir MacGibber mentre acabava d’endreçar les eines. – Perfecte! això ja està! I ara cap a casa a sopar i a descansar una mica… Bona nit Guthrie!

- Bona nit MacGibber.

Ja era de nit i en MacGibber estava cansat. Va sortir al carrer i es va posar a caminar en direcció a casa. Havia tingut molta feina aquells dies, però estava molt satisfet. Va aixecar el cap per prendre aire i mirar al cel. Just en aquell moment va veure una ombra en una de les teulades que desapareixia de forma quasi inmediata. Ja era la segona vegada en pocs dies que veia una cosa semblant…. En MacGibber va accelerar el pas per arribar a casa seva quan abans millor.

View
El Pacte de Lord Heissman

Del 25 de NACHEXEN de 2520 (Calendari Imperial)

- Mai hauria dit que algú com tu em faria aquest oferiment de forma tant oberta.- Va dir Lord Rickard.

Lord Heismman feia el seu posat seriós habitual. Va seguir parlant mentre Lord Rickard l’escoltava.

- L’Emperador no m’escollirà a mi. És evident. La meva familia, encara que de forma totalment injustificada, està sota sospita. L’Emperador voldrà triar a algú que garanteixi l’estabilitat a la ciutat. Per tant, jo no sóc la persona més indicada… I encara menys el meu fill Leopold. És massa jove. Hauràs de ser tu, Rickard. És per això que he vingut, per oferir-te el meu suport. El teu matrimoni amb Ludmilla ha segellat una aliança entre les nostres families, així que el que em surt més a compte és ajudar-te a aconseguir el domini de Ubersreik. És la millor manera d’aseegurar el futur i la prosperitat de la familia Von Bruner.

- Suposo que tens raó. Tinc grans plans per aquesta ciutat. Però caldrà fer tot el possible per ser el millor candidat de l’Emperador.

- El Ball dels Holzenauer serà decissiu. El Baró Manfred ha estat molt intel·ligent amb aquesta jugada. Tot i que li costarà una fortuna organitzar aquest event.

- Però és un event del que es parlarà a tota la regió. De ben segur que arribarà a les orelles de l’Emperador (d’una manera o una altra). El que passi en aquest Ball serà decissiu per nosaltres.

- L’única opció que tenim és aprofitar-ho al nostre favor i avançar-nos als nostres adversaris.- Va dir Lord Heissman.

- Ara mateix els únics que crec que ens poden fer ombra son el Baro Manfred i Lord Siegfried Von Saponatheim. La resta, com ja saps, son families nobles menors, amb menys poder que nosaltres.

- Els Holzenauer aprofitaran el Ball per influir en els convidats i per guanyar notorietat entre ells. Nosaltres haurem de fer el mateix.

- Ja m’he encarregat d’això. He ofert el meu patrocini a una sèrie de gent que comença a tenir una certa influència a la ciutat. Crec que ens poden ajudar a convèncer als convidats.

- Espero que no t’equivoquis, Rickard. Ens hi juguem molt i el futur de Ubersreik i de la regió depén de que una familia forta governi la ciutat…

View

I'm sorry, but we no longer support this web browser. Please upgrade your browser or install Chrome or Firefox to enjoy the full functionality of this site.