Warhammer Fantasy Moix

Pròleg de la Tercera Temporada

31 de JAHRDRUNG de 2521 (Calendari Imperial)

-El que em demaneu és impossible senyor Kigel. Els impostos són els que són, no els puc abaixar ni un cèntim.

-Però excel·lència, ha d’entendre que les últimes pujades d’impostos van suposar un greu contratemps pels gremis de la ciutat. Amb prou feines podem cobrir els nostres costos!

-Només vaig fer una petita pujada d’impostos quan vaig prendre el càrrec, d’acord amb l’ordre donada pel nostre estimat Emperador (que Sigmar el guardi!). Des de llavors els impostos no s’han tornat a tocar i s’ha respectat en gran mesura la forma de funcionar del gremis. No entenc les vostres queixes.

-Però Lord Rickard… Els marges que tenim…

-Senyor Kigel, puc entendre la vostra preocupació. Però son temps dificils i tots hem de fer sacrificis. Suposo que esteu informat de que els pells verdes estan incrementant els seus atacs al Pas de la Dama Grisa i espero que no hagueu oblidat l’atac d’homes bèstia que va partir la nostra ciutat l’any passat. Necessitem soldats per protegir la ciutat i necessitem diners per pagar l’exercit. Sense soldats no hi ha seguretat i sense seguretat no hi ha comerç. He sigut prou clar?

Lord Rickard va mirar fixament a en Kigel. Estaba clar que la reunió havia acabat. Obviament, en Kigel no havia quedat gens satisfet, però no serviria de res seguir insistint.

-Excel·lencia, informaré als gremis de la vostra posició en la propera reunió del Consell. Moltes gracies pel seu temps.

-Bon dia senyor Kigel

En Kigel va marxar enfurismat. Un nou problema per en Lord Rickard. Per si no era suficient amb els atacs dels orcs, ara tindria a la majoria dels gremis en contra. Segurament en Kigel ja s’encarregaria d’escampar la merda com millor li convingués. Aquells comptamonedes no s’adonaven que sense exèrcit Ubersreik estaria totalment desprotegida contra els atacs del orcs i els homes bèstia??


Davant la taula hi havia tot de papers amb estadístiques, gràfics i anotacions. La majoria eren resums de les transaccions comercials dels últims mesos i també nombrosos mapes del Reikland i les regions del voltant… Lord Rickard i Vern Hendrick, el seu servent més lleial, els estudiaven amb preocupació.

Lord_Rickard_Table.jpg

-I doncs, Vern? Que has pogut averiguar?

-Els gremis tenen motius per estar preocupats, Lord Rickard. Però no es tracta tant d’un tema d’impostos. En realitat, el problema que tenen és que el comerç ha disminuït significativament. Fins i tot les empreses de la familia Aschaffenberg ho han notat.

-Averland….

-En efecte. Tot el comerç que ve del sud està afectat (per un motiu o un altre) i això provoca un efecte dominó en altres zones de l’Imperi (en major o menor mesura). Ubersreik és un nexe d’unió amb el comerç amb Bretonia, Estalia i els nans de les Muntanyes Grises i per això ens afecta molt més.

-L’estúpid d’en Marius Leitdorf no va ser capaç ni de deixar un succesor. Des de la seva mort tot han estat problemes.

- Averheim segueix funcionant per pura inèrcia, però a efectes pràctics no hi ha ningú que mani a la ciutat (i molt menys a la resta de la provincia). Ningú s’atreveix a donar un pas en cap direcció fins que no hi hagi més claretat sobre qui serà el següent Comte Elector d’Averland. I mentrestant, aquesta incertesa fa que les noves inversions s’aturin, que els negocis funcionin més lentament i que cada cop hi hagi més corrupció… I segurament anirà a pitjor.

-L’Emperador no farà res. Ara mateix té altres problemes. I Averland és una provincia massa poderosa com perquè ell interfereixi. Si ho fes, la resta dels Comptes Electors se li tiraria al damunt.

-No podem fer res…. Només esperar i observar.

-És possible. Però almenys vull saber què està passant i si hi ha alguna manera d’assegurar que el comerç amb Ubersreik no es vegi tan afectat. Crec que el millor seria enviar-hi a algú. Algú que pugui tancar algun tipus d’acord o que en pugui treure suficient informació per veure quina pot ser la millor manera d’actuar. Algú de confiança, que ja estigui acostumat a tractar amb els baixos fons i a embrutar-se les mans si fa falta…. I crec que ja sé a qui podem enviar….

View
Epíleg de la Segona Temporada

13 de SOMMERZET de 2520 (Calendari Imperial)

Jo, l’Altessa Imperial, l’Emperador Karl Franz I von Holswig-Schliestein

Per la present declaro,

A partir d’aquest moment la ciutat de Ubersreik torna a quedar sota el domini d’una familia noble.

La familia encarregada de vetllar per la ciutat serà la familia Aschaffenberg amb Lord Rickard Aschaffenberg com a màxim dirigent i representant de la familia i que a partir d’ara serà la veu de l’Emperador a la ciutat.

El fins ara Consell de la Ciutat seguirà operatiu com a membre assessor i col·laborador amb la familia Aschaffenberg.

Lord Rickard Aschaffenberg vetllarà per la protecció de la ciutat i per la defensa del Pas de la Dama Grisa que ha vist intensificats els atacs d’orcs a varies caravanes comercials.

Així mateix, les rutes i activitats de comerç seguiran funcionant com fins ara, segons la normativa establerta pels diferents gremis, que pagaran la corresponent taxa d’impostos, fixada per Lord Rickard.

Aquest decret s’executarà de forma inmediata.

Karl Franz I
Altessa Imperial, Emperador de l’Imperi
Gran Príncep d’altdorf
Comte Electe del Reikland
Protector de l’Imperi

empire_symbol.jpg

View
El Vaixell dels Elfs Obscurs

Del 27 al 31 de JAHRDRUNG de 2520 (Calendari Imperial)

El grup es va dirigir ràpidament cap al pantà i allà es va enfrontar a una enorme bèstia semblant a un pop gegant. El més extrany és que en Shaggan va poder detectar restes de màgia Dhar (la magia dels elfs obscurs) en la bèstia. Era com si algú hagués invocat aquella criatura i l’hagués alliberat en el pantà.

Silver_Grape_Beast.jpg

Seguint les pistes, el grup va trobar el lloc a on la bèstia havia atacat a en Krieger i als seus fanàtics. Hi havia restes de cossos i armes per tot arreu. Van seguir avançant i van arribar fins al que van reconèixer com la cova de Lenko Sepp, on els havia portat per passar la nit la primera vegada que es van perdre als pantans.

Allà, a darrera d’una barca, van trobar a en Krieger ferit, al qual algú havia atacat per l’esquena mentre fugia amb l’elfa Voluria. En Krieger no havia vist el que li havia passat a l’elfa ja que amb prou feines havia pogut escapar amb vida de l’atac, però temia que els adoradors del Caos també l’haguessin matat a ella. L’única opció era continuar avançant cova endins amb la barca i veure si podien trobar pistes de Voluria.

Un cop van sortir de la cova seguint el riu van poder veure en la distancia tres figures. Una d’elles era la Saskia que havia quedat atrapada en un sorramoll (SORRAMOLL!!) i que cridava demanant ajuda. Les altres 2 figures eren la Voluria i el que semblava la bruixa, que estaven lluitant. En Mac Gibber va còrrer per ajudar la Saskia, mentre la resta del grup s’apropava per veure la lluita de més aprop.

La bruixa es va girar cap a ells demanant ajuda. Va resultar la veu d’un noi jove. Segons ell, l’elfa era un ésser malvat i va demanar que li tornessin l’anell de la seva mare. En sentir aixo, el Baró Eldred, que també havia acompanyat al grup, va llençar-li l’anell i el bruixot va poder convocar una bèstia dels pantans per ajudar-lo en la lluita.

En un dels cops, la bèstia invocada pel bruixot va ferir la Voluria i li va trencar part del vestit. A sota del vestit es va veure que portava una mena d’armadura fosca. Estava clar que la Voluria no era el què semblava.

Després d’una breu lluita, la Voluria va ser derrotada, interrogada i executada. No obstant, abans de morir, la Voluria va tenir temps de llençar un senyal al cel, una mena d’avís localitzador i va amenaçar que “els seus” aviat vindrien per sotmetre a la població de l’Imperi.

En Grugni també va reconèixer inmediatament l’emblema que hi havia a l’uniforme de Voluria. Corresponia a l’elfa Silver Grape, una antiga enemiga dels nans dels temps de la Guerra de la Barba, el nom de la qual estava escrit en lletres grans en els Llibres dels Agravis. Silver Grape va resultar ser una elfa obscura que es va desenmascarar durant la Guerra de la Barba i des de llavors tots els nans (especialment els membres de la familia Bugman) havien jurat matar-la a qualsevol preu. Obviament, en Grugni va veure que podia tenir una gran oportunitat per redimir-se amb la seva raça.

Per la seva part, en Krieger va ordenar capturar al bruixot, que va resultar anomenar-se Krjin, i el va començar a interrogar. No hi havia dubte que era el fill del Baró, i Eldred va intercedir en favor del seu fill, suplicant a l’inquisidor que el deixés viure i que ell mateix es responsabilitzaria de portar-lo a les Escoles de Màgia perque aprengués a utilitzar la màgia tal com dictaven les lleis de l’Imperi. En Crixus va intervenir en la conversa i va donar uns arguments molt contundents. Això va semblar que feia entrar en raó a en Krieger, que finalment va acceptar que en Krjin quedés sota la custodia de les Escoles a Altdorf.

Mentre totes aquestes converses tenien lloc, algú va veure de sobte a la llunyania una gran silueta fosca que s’aproximava. Es tractava d’un vaixell dels elfs obscurs que estava acudint a la senyal que havia llençat Voluria!! Calia replegar-se i organitzar un pla d’atac ja que si el vaixell arribava a Fauligmere esclavitzaria a tots els habitants i arrasaria aquella regió desprotegida de l’Imperi abans que qualsevol ajuda pogués arribar des de Marienburg.

El pla va ser interceptar el vaixell enmig de la cova, a on tindria la maniobrabilitat reduïda, abans de poder sortir al llac. Es van reunir alguns voluntaris del poble, Krieger i els seus fanàtics, Kjrin i la seva bèstia del pantà… Tots van ajudar per improvitzar una mena de barricada que aturés al vaixell i no donés temps als elfs obscurs a preparar-se.

Mentrestant, en Crixus es va fer passar per Voluria i va entrar al vaixell fent veure que havia estat feria i que no podia parlar. Allà en Crixus va poder veure que Voluria era una elfa d’alt rang i es va poder moure pel vaixell amb llibertat. A dintre del vaixell va poder veure una elfa que semblava que era la que donava les ordres. Havia de ser una noble o una bruixa perque no va veure que portés cap mena d’armadura. El vaixell també tenia un compartiment a on hi anava un grup d’esclaus que operaven els rems. Entre ells hi havia elfs, humans i fins i tot 4 nans.

El vaixell va entrar a la cova i al cap d’una estona va arribar a la barricada i es va quedar aturat. En aquell moment en Shagan va descarregar una terrible tempesta de foc sobre la coberta del vaixell que va matar a tots els elfs que es trobaven allà. A partir d’aqui els esdeveniments es van precipitar:

  • En Crixus va baixar al compartiment dels esclaus i, aprofitant la confusió, els va alliberar. Els esclaus van mirar d’aconseguir armes per ajudar en la lluita. Els 4 nans es van afaitar el cap amb uns ganivets improvitzats i van anar a buscar els seus destins com a nous matadors.
  • A la coberta, la bruixa elfa va apagar el foc amb un conjur i els elfs obscurs es van preparar per entrar en combat.
  • La bèstia del pantà va posar un tronc per pujar a la coberta del vaixell i en Krieger i els seus fanàtics van entrar-hi matant a tot el que es movia. Els voluntaris de Faugligmere els van seguir inmediatament després.
  • Els membres del grup (excepte en Mac Gibber, que estava ferit), també van entrar i en Grugni va anar directe cap a la bruixa elfa, que efectivament va reconèixer com a Silver Grape.
  • Poc després, els presoners alliberats van entraren tromba i van acabar d’esclafar a les tropes dels elfs obscurs. Sens dubte, les accions de Crixus havien estat decisives.

Silver_Grape.jpg

En Grugni va poder derrotar a Silver Grape, acomplint la venjança de la seva raça. La seva destral va ser de gran ajuda ja que, per algun motiu, semblava desviar els atacs màgics que l’elfa llençava contra ell.

Mentrestant, en Crixus, va entrar a l’habitació de Silver Grape i allà va poder descobrir un petit cobre amb monedes d’or i una altra esfera, identica a les que havien trovat a Aldorf i a Ubersreik.

La batalla havia acabat i l’amenaça dels elfs obscurs havia estat eliminada. Ara calia reagrupar-se i prendre algunes decissions:

  • Es va decidir destruir la cova per tal d’evitar que altres vaixells puguessin entrar a l’Imperi per aquella via.
  • La mare del Baró va ser condemnada per assasinat i penjada a les afores del poble. El Baró Eldred no va poder perdonar-li que hagués matat a la seva estimada Heidrum.
  • El grup va maniobrar perquè Lenko Sepp no fos condemnat i va ser enviat a un convent de germans de Shallya per seguir la seva penitència.
  • Els 4 nans allliberats dels elfs obscurs ara eren matadors (era una gran vergonya haver estat capturats per uns elfs covards). Van decidir que la millor manera de complir amb el seu deure era seguir a en Grugni, un matador experimentat (i per la qual cosa, molt més vergonyós).
  • Els humans alliberats van agafar el primer vaixell que va arribar al poble de Fauligmere per intentar tornar a les seves respectives cases. Els elfs alliberats també van pujar al vaixell, per dirigir-se a Marienbug i des d’allà trobar algun altre vaixell que els portes a Ulthuan.
  • Pocs dies després els pescadors van veure com les seves xarxes es tornaven a omplir amb peixos. Semblava que Manann havia tornat el seu favor al poble de Fauligmere.
  • En Krjin va ser portat als Col·legis de Màgia de Altdorf.
  • El Baró Eldred va regalar un dels seus coloms al grup (un dels pocs que havien quedat vius), com a mostra d’agraïment.
  • En Krieger va considerar que havia matat a suficients enemics de l’Imperi (sens dubte, un vaixell amb uns 300 elfs obscurs era una peça que no estava gens malament pel seu historial d’inquisidor). Així que ell i els seus fanàtics van marxar de Fauligmere, per buscar a altres bruixes i servidors del Caos, no sense abans fer un gest amb el cap als membres del grup per agraïr-los la seva ajuda i els seus serveis a l’Imperi.
  • En Seth Reizbar va decidir seguir a en Krieger, després d’haver tingut una rebelació en veure al monstre del pantà. Sens dubte era molt millor fugir d’aquell poble infestat pel Caos i seguir al seu nou mestre….

Els membres del grup van ser tractats com a herois per la gent de Fauligmere i pocs dies després van decidir que potser havia arribat el moment de marxar.

- I ara que farem? – Va preguntar Ander.

- El millor seria avisar al meu tiet. Es possible que l’interessi saber que aquí hi ha unes runes élfiques. – Va contestar Shaggan.

- El millor seria tornar a casa. – Va dir Crixus.

- Aquí ja no hi ha res contra què lluitar. En Crixus té raó. Marxem quan abans millor. Cada dia que passa, la meva vergonya es fa més gran! – Es va queixar Grugni.

- No cal còrrer tant. Tindràs la teva mort, però és possible que els altres no tinguem tanta pressa per morir. – Va dir Mac Gibber.

La resta de grup se’l va mirar, però en Colby no va dir res. Només va acariciar una mica al colom que els havia regalat el Baró…

De mica en mica, tots es van anar dirigint a la posada dels De Goede per anar a sopar. De ben segur que el destí els reservava noves aventures, però tot allò podia esperar… De moment….

View
La Confessió de Lenko Sepp

Del 26 al 27 de JAHRDRUNG de 2520 (Calendari Imperial)

A mesura que s’aplicava unes de les pocions de la Saskia per alleugerir els síntomes de l’enfermetat, en Grugni es va adonar que l’olor que fèia era molt semblant a la del líquid que havien trobat en una olla en la cabana de la bruixa. Això portava a deduir que hi havia alguna mena de connexió entre la bruixa i la Saskia… però quina? El grup va decidir compartir aquelles averiguacions amb en Krieger.

Aquell mateix vespre, també van veure com uns quants dels fanàtics d’en Krieger havien capturat a l’hermità que havia ajudat al grup quan es va perdre el primer cop en els pantans. L’home s’havia acostat tranquilament al poble i s’havia deixat detenir sense oferir cap tipus de resistència.

L’hermità va ser portat davant d’en Kriger per ser interrogat, però davant les preguntes de l’inquisidor no va pronunciar cap paraula per defensar-se. En Krieger va decidir continuar amb l’interrogatori al dia següent.

Altres averiguacions que es van descobrir aquella mateixa nit van ser les següents:

  • Els veins de la Saskia Van Oort van confesar que la curandera no hauria pogut avisar a la bruixa els dies anteriors, ja que va romandre al poble i no havia marxat fins al matí d’aquell dia.
  • Un dels caçadors va tornar a la taverna, explicant que havia sigut atacat al pantà per un enorme monstre semblant a un pop gegant i que amb prou feines havia pogut escapar amb vida.

L’andemà al matí es va procedir a seguir l’interrogatori a l’hermità però, davant l’absència d’avenços, en Krieger va decidir recórrer a la tortura. Evidentment això no va fer cap gràcia a alguns dels membres del grup (especialment en [[:enric | Crixus] i en Shagan), car consideraven que estaven en deute amb l’hermitany. Tot i que el grup va intentar intercedir perquè el tracte fos més correcte, Krieger va optar per ignorar-los i continuar endavant amb l’interrogatori tal i com estava previst … però les cares dels membres del grup demostraven que això no els fèia cap tipus de gràcia i que de ben segur tornarien el “favor”.

Quan el torturador es disposava a començar amb la seva tasca, Lady Theodora va irrompre a la sala per declarar contra ell. Ràpidament en Seth Reizbar va pujar al carro de les acusacions, argumentant que sens dubte aquell home era la bruixa i que l’havien vist practicant rituals del Caos. A més a més, en Krieger va decidir que el silenci d’aquell home era un clar indici de que estava admentent la seva culpa.

Finalment, tot i que el grup va intentar intercedir per l’hermitany demostrant la inconsistència de les acusacions, en Krieger va decidir sentenciar-lo … però abans volia anar a investigar què hi havia de cert sobre el ritual que es realitzava a la vora del pantà. Calia deixar clar si només era culpable l’hermitany … o si tot el poble estava ple d’adoradors del Caos. Immediatament va agafar un grup dels seus fanàtics i va sortir en direcció al pantà. En Seth Reizbar els va acompanyar per fer de guia i l’elfa Voluria també va demanar unir-se a ells en l’últim moment. El grup, però, es quedaria el poble per tal de mantenir la seguretat.

Fèia unes hores que en Krieger havia marxat quan, de sobte, va saltar l’espurna que faltava per que esclatés una revolta al poble. El presoners que hi havia al celler de la Mansió van aconseguir escapar i van dirigir-se al centre del poble armats amb armes improvisades. Ràpidament molts dels veis es van començar a unir a la revolta i es van preparar per enfrontar-se als homes d’en Krieger. Aquella gent preferia morir lluitant abans que ser executats per l’inquisidor i els seus fanàtics. Si ningú no ho aturava, aviat esclataria la violència i allò seria una carnisseria.

El Baró va sortir corrents, desesperat, per tractar de calmar els ànims i que la situació no empitjorés. Els membres del grup també van oferir la seva ajuda per separar els dos “bàndols” i, mica en mica, la gent es va anar calmant…

De sobte, quan ningú sabia que passaria, l’hermità va aparèixer entre la multitut i, per sorpresa de tots, va començar a parlar:

  • El seu nom és Lenko Sepp i havia estat pescador i contrabandista en el passat.
  • Actualment encara es dedica al contrabandisme però també a caçar i pescar en els pantans per sobreviure.
  • Fèia uns 20 anys que havia decidit fer vot de silenci per trobar el perdó de Shallya pels seus pecats.
  • Va ser ell qui va matar al pare Marbad, l’anterior sacerdot de Manann. També havia de matar la Heidrum, però en va ser incapaç al saber que estaba embaraçada. Enlloc de dur a terme l’encàrrec, la va abandonar al pantà i ell es va retirar a la cova on ha estat vivint els últims 20 anys.
  • No va nombrar qui el va contractar per matar a la Heidrum i al pare Marbad, però tot apuntava a que havia estat Lady Theodora, la mare del Baró Eldred.

Quan el Baró va haver escoltat aquesta confessió va córrer cap a la seva mansió i va fer empresonar a la seva mare.

Mentre tot això passava, va arribar de sobte en Seth Reizbar, coix d’una cama i greument ferit. Pel que es vèia, el grup d’en Krieger havia estat atacat a prop del pantà per una enorme bèstia (el kraken) i ell havia pogut escapar pels pèls. Davant aquesta notícia, el grup va disposar-se a anar al llac en missió de rescat d’en Krieger perquè si realment s’havia de matar un kraken, això era feina per professionals … i no per aficionats com en Krieger.

View
Mathias Krieger es Desboca

Del 24 al 26 de JAHRDRUNG de 2520 (Calendari Imperial)

El Baró Eldred no va trigar gaire a identificar l’anell que havia trobat el grup. Es tractava d’un regal que havia fet feia 20 anys a una noia anomenada Heidrum de la qual es va enamorar quan era jove. Eldred va confessar amb tristessa que s’havien casat d’amagat, gràcies a l’ajuda del pare Marbad, l’antic sacerdot de Manann de Fauglimere. Quan els pares de Eldred ho van descobrir el van enviar a estudiar a Altdorf per fer que se li oblidessin totes aquelles ximpleries.

Abans de marxar cap a Aldorf,Eldred li va donar a la Heidrum aquell anell, com a record del seu amor. Pocs anys després, quan va morir el seu pare, Eldred va tornar a Fauligmere, però ja no va poder trobar a la Heidrum ni tampoc ningú sabia res d’ella. Va ser llavors quan la seva mare li va organitzar el seu matrimoni amb la Wendolina

-No entenc com pot haver arribat això fins aquí. – Va dir el Baró.

Al cap de poques hores, el colom preferit del Baró va aparèixer volant. El Baró va observar que el colom portava un missatge lligat en una de les seves potes. Era un missatge de la seva mare, que l’informava sobre les activitats d’en Krieger i que, pel que es veia, la situació s’estava escapant de les mans. El grup va decidir tornar ràpidament al poble, per veure el què estava passant.

En Krieger havia començat els interrogatoris i ja havia “purgat” a alguns habitants del poble. Però allò semblava que només era el començament. Els habitants de Fauligmere estaven aterroritzats i tothom tenia por de fer o dir alguna cosa que atraiés l’atenció de l’inquisidor.

En Crixus i en Colby van anar a investigar al poble, però mentre caminaben pel carrer van poder veure com en Pirn Van Beek, que havia estat ferit en el primer atac de la bruixa anava pel carrer mig despullat mentre la seva dona, la Janna, tractava de fer-lo tornar a casa. En Crixus i en Colby van tractar d’ajudar a en Pirn pero en aquell moment es va manifestar una mutació del Caos en el cos d’en Pirn. No hi havia dubte, en Pirn s’havia convertit en un mutant del Caos i calia exterminar-lo.

Chaos_Spawn.jpg

El mutant va ser eliminat en pocs minuts, amb l’ajuda de 2 fanàtics que es trobaven a prop, però la familia Van Beek estaba sentenciada. La Janna va ser executada poc després per en Krieger i el seu fill Fritz va ser posat sota custòdia.

Aquella mateixa tarda els membres del grup van intentar trobar a la Saskia Van Oort, però quan van arribar a casa seva, la Saskia no hi era. I ningu l’havia vist des de feia varies hores…

View
Mathias Krieger Pren el Control

Del 21 al 23 de JAHRDRUNG de 2520 (Calendari Imperial)

En Mathias Krieger va presentar-se a Fauligmere seguint les indicacions del pare Anders. Pocs minuts després d’arribar es va “autoconvidar” a la Mansió dels Von Stauffers i es va mostrar sorprés, i alhora satisfet, de trobar-se als membres del grup. En Krieger els va donar les gràcies per haver anat fins allà per ajudar aquella gent a mantenir net el poble de l’amenaça del Caos. Sens dubte, Sigmar es sentiria complagut amb aquella mostra de devoció.

Aquell mateix vespre, un dels caçadors que el Baró Eldred havia enviat a explorar, va tornar al poble amb informació sobre la localització de la bruixa. Tenint en compte la informació proporcionada pel caçador, es va fer una reunió a la Mansio dels Von Stauffers i es va acordar el següent:

  • Els membres del grup sortirien l’endemà al matí molt d’hora i es dirigirien cap al nord per explorar el terrreny i mirar de trobar a la bruixa i evitar que escapés.
  • Poc després, un grup d’homes dirigits pel Baró Eldred i alguns dels fanàtics d’en Krieger surtirien en la mateixa direcció per capturar a la bruixa.
  • En Krieger es quedaria el poble, on començaria a investigar els fets i a preguntar als testimonis.

Al tornar de la Mansió dels Von Stauffers, el grup es va creuar amb una estranya figura que feia tota la pinta de voler pasar desapecebuda. La figura es va desviar per una cantonada però en Crixus i en Shaggan la van seguir sense ser vistos.

La figura misteriosa va arribar fins a la Mansió dels Von Stauffers i al veure-la de més a prop va resultar ser el pare Salzig. El majordom de la Mansió, amb cara de ressignació, va parlar uns breus instants amb el pare i al cap d’una estona va tornar amb una caixa d’ampolles de vi que va entregar al pare Salzig.

En Crixus va seguir al pare Salzig, que es va dirigir a l’esglèsia de Manann. La porta era molt fàcil de forçar i en Crixus es va poder colar a dins l’esglèsia sense gaires complicacions.

Allà dins va poder veure com el pare Salzig treia una ampolla de vi de la caixa (un vi de Bretònia d’una excel·lent qualitat) i se la començava a beure. Quan l’ampolla va estar gairebé acabada, el pare Salzig va començar a cantar un salm a Manann i poc després es va quedar adormit.

Manann nos da pescaooo. Manann nos quiere…
Manaaaaaaaann, has venido a la orilla,
Has visto mi barca y me has dao boquerones.
Manann nos quiere y nos da pescao
Merluzas y lenguados, salmones y sardinas
Manaaaaaaann, Manaaaaaaaann….
Maaaa… Mmm!! ggrrrzzz! zzzzzz! zzzzzzz!

En Crixus va agafar la caixa de vi amb les ampolles que quedaven i va tornar a la posada.

Per part seva, en Shaggan va interrogar al majordom de la Mansió, que va confessar que ell tenia ordres de donar el vi al sacerdot de Manann, però que el baró *Eldred *no havia sigut qui li havia ordenat.

La nit va passar sense cap més incident i l’endemà al matí, el grup va sortir molt d’hora per dirigir-se cap al nord.

Després d’un dia i mig de camí, el grup finalment va arribar a un lloc a on hi havia unes ruines, que en Shaggan va reconèixer inmediatament com a élfiques. El caçador no s’havia equivocat. Allà hi havia una petita cabana on hi vivia algú…

En Shaggan també va descobrir un gran obelisc amb una important càrrega màgica del vent de Ghyran, però també hi havia algunes petites vetes que indicaven que hi havia màgia del Caos. Sens dubte, amb el pas dels milenis i sense ningú hagués tingut cura del lloc, la màgia del Caos havia fet acte de presència.

Algú va cridar, de sobte:

- Marxeu d’aqui!! DEIXEU-ME TRANQUIL!!

Una criatura enorme va sorgir dels pantans i va atacar al grup, però gracies a l’heroicitat de Ander i amb l’ajuda de Crixus la van poder derrotar ràpidament.

Buscant per la zona, mirant de trobar pistes per poder perseguir a la bruixa, el grup va trobar un objecte en el lloc on la bèstia del fang havia estat derrotada poc minuts abans. L’objecte era un penjoll que tenia un anell i l’anell tenia l’emblema de la casa dels Von Stauffers.

Mentre el grup pensava en les implicacions d’haver trobat un objecte com aquell, van començar a sentir unes veus que s’acostaven. El Baró Eldred i la resta d’homes de la partida de caça havien arribat…

View
Els Pantans de Fauligmere

Del 19 al 21 de JAHRDRUNG de 2520 (Calendari Imperial)

El grup va sortir del poble per buscar a en Tomas i a en Karel. Amb l’ajuda de Steffan, van anar seguint les pistes fins que van trovar a en Tomas ferit i inconscient. El grup va decidir que Steffan acompanyés a en Tomas cap a Fauligmere i ells s’ecarregarien de buscar a en Karel.

Una estona més tard, després de seguir buscant pistes, el grup va trobar al petit Karel penjat de la branca d’un arbre. El noi estava inconscient, però a part d’això no semblava haver sofert cap ferida important.

En Colby va pujar a les branques i va fer baixar el nen, però just quan en Karel ja estava a terra va apareixer un troll de riu! La ràpida actuació de Ander va poder evitar que el nen prengués mal i un super-conjur de Shaggan va reduir al troll a cendres. La resta del grup es va quedar impressionat pel conjur tant poderós de Shaggan. No s’havien imaginat que el mag elf fos capaç de fer una cosa com aquella.

El grup va intentar trobar el camí de tornada al poble però la boira era cada cop més espesa i van estar punt dènfonsar-se en uns sorramolls (SORRAMOLLS!!).

Quan ja semblava que no trobarien el camí per tornar al poble, un home misteriós va aparèixer entre la boira i els va guiar a un petit refugi, en una cova a poca distància després d’haver passat el llac. L’home semblava tenir una edat avançada i no deia ni una sola paraula. A l’endemà l’home misteriós els va guiar de tornada al poble i, quan Fauligmere ja es veia a la distància, es va acomiadar i va tornar al pantà.

Lepto.PNG

En tornar al poble, tothom va rebre als membres del grup com a herois i la gent va estar molt contenta de que en Tomas i en Karel haguessin tornat vius.

En Crixus va tornar a trobar al pare Salzig a l’esglèsia de Manann, totalment borratxo. Allò va fer que se li acabés la paciència a en Crixus.

En Crixus va fer un intent per assegurar-se que el sacerdot de Manann no rebés més begudes alcoholiques per part de ningú del poble. Va convocar a tots els habitants i els va demanar que ningú no li donés alcohol al sacerdot. La gent del poble no hi va posar cap objecció, però no semblaven entendre gaire de què anava la història, ja que cap d’ells va reconèixer que li hagués proporcionat alcohol amb anterioritat al pare Salzig.

El dia va acabar sense gaires més incidents i tothom va anar a dormir, pensant en quines accions es podrien dur a terme a partir del dia següent.

L’endemà, a mig matí, semblava que hi començava a haver molt d’enrenou a la zona del port. Els membres del grup es van dirigir cap allà i van veure que havia arribat un altre baixell al poble.

Al mirar més d’aprop, van veure una figura negra que començava a baixar per la pasarela.

La figura negra es va aturar per uns moments al mig de la pasarela. Va mirar al seu voltant, observant la gent de Fauglimere que se’l mirava estranyada. Després va mirar enrera, fent un gest als fanàtics que venien darrera seu i que cridaven consignes en honor de Sigmar.

Mathias Krieger va dibuixar un lleuger somriure a la seva cara.

- Bé, doncs! Anem a veure que és el que passa realment amb aquesta “bruixa”…

Krieger.jpg

View
La Invitació dels Von Stauffer

19 de JAHRDRUNG de 2520 (Calendari Imperial)

L’arribada al poble de Fauligmere va començar a deparar una sèrie de sorpreses als membres del grup:

  • Uns habitants del poble encantats i molt emocionats de tenir-los allà. Tothom els va aclamar com a herois i com a gent que havia estat enviada per acabar amb la bruixa.
  • Un sacerdot de Manan, el pare Salzig, amb una accentuada afició pel vi i les borratxeres.
  • Un home debot de Sigmar (molt debot), anomenat Seth Reizbar, que estaba convençut de que tots els habitants del poble eren uns heretges. La seva tasca al poble era fer de sabater i fer altres feines relacionades amb el cuir.
  • Un home anomenat Pirn van Beek que va ser un dels que es va enfrontar al bruixot (o bruixa) i que va resultar ferit en l’atac.
  • Els membres de la familia De Goede, propietaris de l’única posada del poble, Els Tres Eriçons.

El grup es va allotjar a Els Tres Eriçons, veient que no hi havia gaires opcions de llocs on poder dormir. El cap de Familia, Tomas de Goede, els va convidar a un petit refrigeri com a mostra d’agraïment per la seva ajuda.

Pel que respecta a la Mansió dels Von Stauffer també van poder conèixer a uns personatges força curiosos:

  • El Baró Eldred Von Stauffer. Un home apassionat pels coloms
  • La Baronessa Wandelina. Una dona força avorrida i tímida.
  • Lady Theodora, la mare del Baró. Una dona altanera i molt orgullosa. Vestida de negre en senyal de dol per la mort del seu marit.
  • Una elfa anomenada Voluria, que buscaba un vaixell amb un antic tresor dels elfs, que segons els relats s’havia perdut per la zona.
  • Un munt de coloms que es passajaven tranquilament per la casa i no tenien cap problema en agafar el menjar dels plats dels convidats i cagar-se quan i a on els hi venia de gust.

Sens dubte, els Von Stauffer no semblaven estar passant per uns bons moments a nivell econòmic. L’estat de la Mansió deixava bastant que desitjar i molts dels mobles i altres objectes de la Mansió no havien estat canviats o reparats des de feia molts anys.

Baron_Eldred.PNG

Lady_Theodora.PNG

Al tornar del dinar dels Von Stauffer, van veure que alguna cosa estava passant a la posada. Emma, la dona de Tomas de Goede, estaba molt preocupada i, així que va veure entrar als membres del grup, els va demanar ajuda ja que el seu marit Tomas havia sortit amb el seu fill Karel per la zona dels pantans per anar a recolectar menjar pel sopar i encara no havien tornat.

En aquell moment, Emma estava demanat consell i ajuda a Steffan Visser, un dels caçadors del poble que tenia una cama ferida i que aquell dia s’havia quedat al poble a descansar i no havia sortit amb la resta de caçadors. Com a persona que coneixia els pantans, Steffan potser podria proporcionar alguna ajuda per saber què li havia passat a en Tomas i a en Karel.

View
El Viatge al Nord

Del 4 al 19 de JAHRDRUNG de 2520 (Calendari Imperial)

Mathias Krieger va abandonar Ubersreik, donat per finalitzat l’episodi dels Skavens, que ell va declarar que havia estat un atac del homes bèstia.

Els membres del grup, per la seva banda, van decidir anar a Altdorf per portar-hi l’estranya esfera trobada durant la batalla de la Torre de Magnus. Un cop van arribar a Altdorf, en Tyros va confirmar que l’esfera era un artefacte del Caos i que calia que la portessin a l’escola dels Mags de la Llum per tal que pogués ser custodiada.

No hi havia dubte que tot allò formava part d’un pla del Caos. Calia descobrir qè era el que estava passant. Però l’única pista que tenien era el mapa que van trobar a Ogasse i que marcava diferents zones de Vell Món. L’opció més factible era dirigir-se a la zona que estava rodejant la ciutat de Marienburg, així que els membres del grup van començar a preparar el viatge per anar cap allà.

En un dels pobles en els quals van fer escala van coneixer al germà Andrews, sacerdot de Sigmar. El germà Andrews es trobava en una missió itinerant per portar la paraula de Sigmar pels pobles més petits de l’Imperi i els va informar d’uns extranys esdeveniments que s’havien produït al poble de Fauligmere (molt aprop de Marienburg).

Pel que semblava, el poble havia estat atacat recenment per una bruixa o bruixot del Caos. Els habitants estaven molt espantats i el pare Andrews s’havia compromés a anar fins a Altdorf per informar dels fets i demanar ajuda.

Els membres del grup es van adonar que segurament aquella era una bona pista per començar a buscar en aquella zona i van decidir dirigir-se a Fauligmere per veure què hi podrien trobar. el pare Andrews els va recomanar que preguntessin per Eldred Von Stauffer, que era el cap de la familia noble que gobernava al poble.

Un cop van arribar a Fauligmere van ser rebuts per un nombrós grup de gent que els aclamava. Per aquella gent, l’arribada d’aquells aventurers era una bona senyal ja que segurament es tractava d’un grup experimentat que podria acabar amb la malvada bruixa o bruixot que havia atacat el poble…

View
Les Temptacions de Slaneesh

4 de JAHRDRUNG de 2520 (Calendari Imperial)

NOTA IMPORTANT: Aquest capítol resumeix la lluita contra un dimoni de Slaneesh, per la cual cosa la seva lectura no està recomanada a menors de 18 anys. :D

El lloc més probable a on s’hauria dirigit la criatura sortida del mirall seria segurament la mansió dels Von Bruner. Ja que, pel que semblava, el seu objectiu era venjar-se d’aquesta familia després de que el mag Von Bruner la deixés empresonada al mirall durant tantes dècades.

A l’arribar a la mansió dels Von Bruner, el grup va descobrir alguns cossos de guàrdies morts a l’entrada del jardi. També van veure a Leopold Von Bruner pujat a una de les finestres del segon pis a punt de tirar-se. Aparentment, en Leopold estava sota una influència estranya (tot i que algú va apuntar que, coneixent la personalitat de l’individu, no era extrany que vulgués fer-se notar), ja que no parava de dir que la vida sense Esmeralda ja no tenia sentit i que es volia suicidar.

Una part del grup es va dirigir a la planta baixa i la resta va pujar escales amunt per mirar de salvar a en Leopold.

A la planta baixa s’estava portant a terme una grandiosa orgia. La senyora de la casa es trobava estirada a sobre de la taula del gran saló, despullada, amb una gran quantitat d’esperma que li regalimava pel cos i amb dues polles (de dos dels majordoms) a la boca. Al mateix temps, un dels membres de la guàrdia, encara amb la part de dalt de l’armadura posada, la penetrava vigorosament. En altres parts del saló la resta dels membres del servei i de la guardia de la mansió fornicaven desenfrenadament o realitzaven diferents actes de sadomasoquisme. Shagan, Ander i Mac Gibber van decidir que era millor “no molestar” i es van dirigir al pis de dalt.

Crixus, Colby, Grugni i el mag Cristopher van aconseguir treure a en Leopold de la finestra i el van lligar i enmordassar per tal que no prengués mal. Mentrestant, Shagan, Ander i MacGibber van arribar al pis de dalt i van començar a explorar les altres habitacions.

Ander es va dirigir a l’habitació que donava a la part esquerra de la casa i Shagan i MacGibber es van dirigir a l’habitació del centre.

Shagan va obrir la porta de l’habitació i allà va veure la terrible imatge d’un dimoni de Slaanesh que estava torturant a Lord Heissman. El dimoni es va girar per un moment i va dir a en Shagan i en MacGibber:

-Vosaltres? Vaja! No esperava tornar-vos a veure tan aviat… No patiu, ara mateix estic amb vosaltres.

Els ulls del dimoni van brillar intensament per un instant. De sobte, en Shagan va sentir una picor molt intensa a la part d’abaix del seu cos i va decidir que el millor que podia fer era abaixar-se els pantalons i demanar ajuda a en Mac Gibber. Per la seva banda, en Mac Gibber va decidir posar-se de genolls i ajudar al seu estimat amic Shagan, que semblava molt tens.

Just quan anava a entrar a la habitació de la part esquerra, Ander va creure que veia alguna cosa per la cua dels seus ulls. “No pot ser”, va pensar. Però quan es va girar va veure una escena que ja mai més se li esborraria del seu cervell…


- Bé, ja hem lligat a aquest humà covard. Ara deixeu-me passar. Hi ha alguna cosa en aquesta casa! La meva fi és aprop! – Va dir en Grugni, mentre la seva destral començava a brillar.

En Grugni va intentar sortir de l’habitació, però en Crixus i en Colby no li deixaven espai per passar, semblava que estaven atontats.

-Què cony feu, humans? Deixeu-me passar! Que us passa??

-Doncs… Eeehmm…En MacGibber li està menjant la polla a en Shagan… – Va dir en Crixus.

-Què??

-Sí, sí! Es veritat! I qualsevol diria que ho ha fet tota la vida! – Va dir en Crixus.

Efectivament, En MacGibber li estava realitzant una menjada de rabo històrica a l’elf i en Shagan semblava passar-s’ho molt bé. Abans de que qualsevol membre del grup pogués reaccionar, en Shagan va retirar el seu membre i va realitzar una copiosa descàrrega de semen sobre la cara d’en Mac Gibber.

Shagan_i_Mac_Gibber.JPG

En pocs segons, tothom va reaccionar i va començar a lluitar contra el dimoni. En Christopher i en Grugni van entrar en combat cos a cos, mentre Ander quedava indefens al terra (victima d’un altre conjur del dimoni). Colby i Mac Gibber també van intentar ferir a la bèstia disparant les seves armes.

La victoria semblava aprop, ja que entre tots els membres del grup estaven aconseguint debilitar al dimoni. Però, llavors, els ulls del dimoni van tornar a brillar i en Grugni i en Christopher van quedar sota el control d’un nou conjur. En Christofer es va dirigir al darrera de Lord Heissman i, aprofitant que estava lligat i despullat, li va rebentar el cul amb el seu membre. Veient que ja no quedaven forats lliures, i que era massa baixet per arribar-hi, en Grugni es va acostar a Lord Heissman i li va començar a fer una felació…

Grugni_i_Heissman.JPG

La batalla continuava. Una batalla en la que els membres no només patien ferides físiques sinó que també la seva ment i cordura estava quedant afectada. Shagan, encara amb els pantalons abaixats, va llençar un dels seus conjurs. Grugni va recuperar la cordura per un moment i va decarregar un cop terrible sobre el dimoni amb la seva destral. Colby també feia el que podia… Finalment, Christopher va retirar el seu penis del cul del Lord Heissman i, donat que tenia tota la seva energia concentrada allà, va disparar desde la seva polla un projectil màgic sobre el dimoni en un últim esforç.

-Mireu la meva vareta màgica!!! – Va cridar Christopher, encara afectat mentalment pels conjurs del dimoni i, de sobte, un raig (de magia) va sortir del seu penis en direcció al dimoni.

Amb aquesta última descàrrega (màgica), el dimoni va caure derrotat i va desapareixer. Malgrat tot, a en Christopher encara li quedava una descàrrega per fer (aquesta no era màgica) i, encara sota la poderosa influència del Caos, es va dirigir al cul del Lord Heissman per penetrar-lo violentament (un cop més) i acabar la feina. En Grugni també va sentir el mateix impuls que en Christopher i va tornar a amorrar-se, amb gran dedicació, al mateix lloc a on havia estat segons abans. Tot això passava mentre Lord Heissman, que semblava haver despertat d’un somni, no parava de cridar:

-Deixeu-me anar, maleïts!! Maricons!! Me les pagareuuuuu!!

Finalment, tothom va anar recuperant la cordura i els diferents presents van acordar que tot el que havia passat havia de quedar sota el més absolut secret. No només per les obscenitats que s’havien produït a causa de la influència del Caos, sinó perquè si tot allò arribava a les orelles del inquisidor Mathias Krieger els Von Bruner (i els membres del grup) tindrien un seriós problema.

Al capdavall, el dimoni de Slaanesh havia sigut derrotat i tothom havia quedat fora de la seva influència. De mica en mica, tots aquells que havien estat sota la seva influència van anar recuperant la seva forma de comportar-se. Malgrat tot, en Guthrie i l’Esmeralda van continuar festejant ja que el seu havia estat, realment, un amor sincer.

ACHIEVEMENT: Personatge Desbloquejat (Guthrie Von Hammastrat). El personatge de Guthrie Von Hammastrat està ara disponible com a personatge jugador.

View

I'm sorry, but we no longer support this web browser. Please upgrade your browser or install Chrome or Firefox to enjoy the full functionality of this site.