Warhammer Fantasy Moix

El Bloqueig de la Carretera de Wolfenburg

1 de SOMMERZET de 2521 (Calendari Imperial)

El pla era sencill. La part més important de l’exercit es dirigiria a Middenheim i allà reforçaria la defensa de la ciutat per aturar la invasió del Caos.

Una altra part força nombrosa de l’exercit es dirigiria cap a la carretera que portava a la ciutat de Wolfenburg. La idea era bloquejar el pas per aquesta carretera i evitar que les forces del Caos es dirigissin cap al sud. El més probable era que si ho feien, arribessin fins a Talabheim i després ataquessin Altdorf, el cor de l’Imperi.

Aquella maniobra suposaria segurament que Wolfenburg seria assetjada brutalment i era molt probable que acabessin perdent la ciutat. Però calia prendre aquella decissió si es volia assegurar una victoria a Middenheim.

L’Emperador en persona,i alguns dels seus millors homes, es dirigiria cap a Wolfenburg per fer front a les hordes del Caos.

Altres divisions menors de les forces de l’Imperi i els seus aliats serien enviades al nord per protegir, en la mesura del possible, altres ubicacions estratégiques i frenar l’avanç d’alguns contingents del Caos que s’havien dispersat de la força principal. Kislev també rebria una part d’ajuda, tot i que seria molt residual.

Invasion_Map_2.jpg

View
El Conclave de la Llum

Del 1 de SIGMARZEIT al 7 de SOMMERZET de 2521 (Calendari Imperial)

Un missatge de Lord Rickard va arribar poc després. Els demanava anar fins a Altdorf per assistir al Conclave de la Llum, que havia estat convocat pel mateix Emperador. Aquell event seria una reunió dels principals liders de l’Imperi i a on també havien sigut convidats alguns dels seus aliats. L’objectiu d’aquell aconteixement seria decidir quines accions es prendien per poder frenar l’amenaça del Caos.

El viatge cap a Altdorf va passar sense gaires incidents i, un cop arribats a la capital, allà es van poder renunir amb Lord Rickard i altres vells coneguts. El Conclave ja feia alguns dies que havia començat, però no s’havien perdut gran cosa…

Els dies anteriors a la seva arribada, els diferents nobles no havien parat de discutir sobre quina era la millor estratègia per enfrontar-se als exèrcits del Caos. A més, l’ocasió també era aprofitada per part d’alguns per fer reflotar velles enemistats. Quan el grup va entrar a la sala i va sentir els discursos es van adonar que la cosa anava per llarg i que les possibilitats d’arribar a un acord cada cop eren menors.

L’Emperador no deia res. Assegut al seu tron passava les hores sense pronunciar-se i, només quan algú es dirigia a ell per demanar-li opinió, ell només contestava: “Estic escoltant el que heu de dir”. I mirava de tant en tant al seu majordom, com si estés esperant alguna noticia important…

Karl_Franz_Throne.jpg

A la sala hi havia alguns nans matadors, provinents de la ciutat de Karak-Kadrin, el santuari dels matadors a les Muntanyes de la Fi del Món. Tots eren enviats del rei Ungrim Ironfist i entre ells estava el seu fill, el príncep Garagrim Ironfist, que en un moment donat es va aixecar i, com si estés a punt de perdre la paciència, va prometre que més de 2.000 slayers es dirigirien al nord per ajudar Kislev.

Aquell oferiment va ser rebut amb gran entusiasme per part dels presents, especialment pels enviats de la Tzarina Katherina. Però, desgraciadament, aquell gest de valentia tampoc va servir per fer avançar les negociacions i, als pocs minuts, tothom tornava a estar embolicat en les mateixes discusions estèrils. I mentrestant, allà al nord, el Caos seguia avançant…

Va ser al cap de 3 dies després de que el grup hagués arribat a Altdorf. Un dels majordorms va entrar corrents a la sala i va parlar a l’orella de l’Emperador. En aquell moment, l’Emperador va canviar la cara i el seu posat seriós es va relaxar una mica, mentre seguien les discussions. Va passar una mitja hora fins que la porta de la sala es va obrir i va ser anunciat Teclis de Ulthuan.

Teclis.jpg

Quan el mag elf va entrar a la sala, tots els representants de les Escoles de Magia es van posar de genolls i l’Emperador es va aixecar del seu tron, en senyal de respecte. Teclis va parlar, amb una veu melodiosa, pero que augurava grans calamitats:

- He vingut, tal com vaig fer fa 200 anys. Tot i que els súbdits del Rei Phenix tenen els seus propis adversaris, ha arribat el temps en que els nostres camins es tornin a creuar, doncs el destí del món penja d’un fil. Cap raça podrà aturar el mal que creix més enllà dels Desserts del Caos. Ni els nombrosos humans, ni els poderosos nans ni les flotes de Ulthuan podran resistir si continuem dividits.

La sala va quedar en silenci i alguns dels nans presents, que eren fills de les families més nobles dels Karaks que rodejaven l’Imperi, van començar a parlar entre ells en veu baixa mentre deixaven escapar algun renec. Llavors, Snorri Thungrimsson, un dels nobles nans, va aixecar-se i va parlar:

- Altres races poden oblidar fàcilment. Però la memòria dels nans és inquebrantable i els nostres sempre recordaran els agravis que van sofrir. I pocs agravis i calamitats són majors que la gran traició del Rei Phenix i els de la seva raça de sense-barbes van provocar. Pero, abans d’aquesta gran traició, els nans i els elfs van lluitar conjuntament per fer front a les forces del Caos. Tot i que no oblidarem mai les ofenses que ens van fer, no deixarem que ningú digui que els nans vam preferir condemnar al món abans que escoltar les paraules d’un elf. Quan els corns de la guerra de Karak-a-Karaz i de la resta de Karaks sonin a les muntanyes, els nans escoltaran la seva crida i marxaran amb els seus exercits al costat dels elfs.

La sala va quedar novament en silenci i, aquest cop, l’Emperador Karl Franz va parlar per dirigir-se a Teclis.

- Aixi doncs, noble Teclis… Quina és la resposta del Rei Phenix? Lluitareu al nostre costat?

A la qual cosa l’elf va respondre:

- Sí.

L’Emperador va tornar a seure. Com si s’hagués tret un gran pes de sobre. A partir de llavors, les converses van avançar molt ràpidament…


Després de pocs dies, es va decidir que les tropes de l’Imperi defensarien la ciutat de Middenheim i allà intentarien derrotar a l’exercit del Caos. Les tropes es van començar a mobilitzar i el grup va continuar el seu viatge cap a Middenheim.

Es van dirigir en direcció Talabhein i pel camí van poder veure com tothom es preparava per la guerra. Alguns dels poblets patien reclutaments forçosos i els homes eren amenaçats de ser despollats (amb “o”) allà mateix si no s’unien a les files de l’Emperador. Però calia defensar l’Imperi, i qualsevol ajuda era necessaria.

Poc després de pasar per Talabhein es van aturar a una petita vila, a uns pocs dies de camí de Middenheim. El grup va anar a dormir amb normalitat, per poder continuar amb el seu viatge l’endemà.

Aquella nit, Ander va anar a dormir tranquil·lament. Ja s’havia pres un got de llet i unes galetes i portava posat el seu pijama amb les inicials de Sigmar brodades. Dormia plàcidament quan, de sobte, va rebre dos cops brutals i (obviament) es va despertar.

Skaven_Assassin_night.jpg

En obrir els ulls va veure la cara d’una rata enorme davant seu que el mirava amb uns ulls vermells plens d’odi, mentre aixecava una espassa, a punt per fer un altre atac. Al mateix temps, una estranya musica va començar a sonar. Al fons de l’habitació hi havia un altre skaven que acabava d’agafar la caixa que els havia donat el Luminari Mauer

View
Destinació Middenheim

Del 33 de PFLUGZEIT al 1 de SIGMARZEIT de 2521 (Calendari Imperial)

Rasknitt estava molt satisfet. El ritual havia anat bé i estava segur que no havia despertat cap sospita entre les coses-home. Només una intel·ligència tan genial com la seva hauria estat capaç de traçar un pla com aquell. Amb aquella operació aconseguiria prou pedra de la disformitat per reunir un exèrcit enorme. Tothom sentiria terror del gran Rasknitt!!

Sense que Rasknitt se n’adonés, Shagan havia entrat a la cova protegit per un conjur d’invisibilitat. Després d’uns moments de dubte, el mag elf va decidir que era un bon moment de mostrar als skavens quin era el seu lloc i es va deixar emportar pels seus instints … i una tempesta de foc apareguda del no-res va envoltar Rasknitt tornant-lo a la realitat. Gairebé immediatament, la porta de l’habitació es va obrir i el xaman va veure horrotizat com un nan boig entrava corrents armat amb una gran destral. Era el mateix nan que quasi el va matar a Ubersreik!! Què hi feia allà? Algú havia tornat a traïr en Rasknitt!!! No hi havia cap dubte.

- Mateu-mateu a la cosa-nan!! Ràpid-ràpid!! – Va cridar en Rasknitt.

Els guerrers-feristela van reaccionar ràpidament però el nan no estava sol. Ander va entrar a continuació posicionant-se al seu flanc mentre Crixus i Colby proporcionaven foc de cobertura amb els seus atacs a distància. Era evident que, tot i tenir superioritat numèrica, la situació no pintava massa bé pels skaven. Enfurismat, el xaman va decidir agafar una mica de pedra de la disformitat per llançar un conjur molt poderós.

Però Rasknitt no era l’únic mag a la sala. Sense donar-li temps per reaccionar, Shagan augmentar la mida i la intensitat de la tempesta de foc fins a covertir tota la caverna en un infern … carbonitzant tots els guerrers skaven (i deixant una mica xamuscat el nan) en el procés. Sense entendre gaire bé el que havia passat, Raskniit va decidir que un reagrupament estratègic era la millor opció.


Després d’acabar amb els skaven, el grup va recuperar l’artefacte, que va ser entregat al Luminari Mauer perquè el custodiés. Els propietaris de l’establiment van ser capturats poc després i van confesar al cap de poc temps. Malgrat tot, no es va poder obtenir més pistes sobre el Corb Negre

En Crixus va poder veure en Batista, descobrint que el deliqüent havia decidit deixar la ciutat. Després de tot el que havia passat les últimes setmanes, patia per la seva vida i crèia que Averheim ja no era un lloc segur per ell. Segurament seria establir-se a un lloc com Nuln.


Mentre el grup decidia com procedir (ja no els quedava cap més pista sobre el Corb Negre), l’alarma va arribar a Averheim: les forces del Caos estaven atacant el nord de l’Imperi. Ràpidament, la notícia es va estendre per tota la ciutat i les diferents families nobles van començar a aplegar els seus exèrcits per enviar-los en direcció a Altdorf a col·laborar en la defensa de l’Imperi.

Mentre el grup assumia la notícia, el Graf Friedrick Von Kauffman es va presentar a la seva posada i els va demanar ajuda. La feina que els encomanava era investigar a un vell rival seu, el Graf Wolfgang Von Aschenbeck de Middleheim. Tenia la sospita de que en Von Aschenbeck estava al darrera de les desaparicions dels carregaments de pólvora que últimament s’havien produït (i que encara continuaven) a la regió. Si això era realment així, aquells actes eren una greu traició a l’Imperi al posar en perill el curs de la guerra.

El Capità Baerfaust es trobava al centre de la Plaça principal, organitzant les tropes per marxar cap al nord. Ell també tenia una tasca per demanar al grup. Volia que miressin de parlar amb l’inquisidor Mathias Krieger per veure si havia pogut obtenir alguna pista més sobre el Corb Negre. Sens dubte, aquella era una situació preocupant … i més ara que el capità havia de marxar a la guerra. Calia saber tot el possible sobre aquell criminal perquè, en la seva absència, algú es pogués fer càrrec d’aquella amenaça. El capità els va demanar que el busquessin a Altdorf així que tinguessin qualsevol novetat.

Finalment, van visitar al Luminari Mauer, que també estava preparant el seu equipatge. El seu col·legi l’havia reclamat amb urgència, ja que era una de les poques persones que podia fer servir el Luminark (una poderosa arma de guerra del Col·legi de la Llum).

Luminark.jpg

El Luminari va confirmar que l’objecte trobat a l’amagatall dels skavens podria ser perfectament el batall d’una campana. En concret, d’una Campana Cridanera. Pel que es vèia, els skaven de vegades feien servir una extranya màquina de guerra que tenia aquell nom i que que duia una campana enorme. El Luminari no estava segur de com funcionava aquell artefacte però tot allò podria estar relacionat amb els esdeveniments que havien passat a Averheim les últimes setmanes.

Screaming_Bell.jpg

Finalment, el Luminari els va demanar que portessin l’artefacte a Middenheim . Allà hi havia un vell amic seu, el Professor Robertus Von Oppenheim, qui creia haver descobert un ritual per a poder destruir artefactes del Caos … i el batall seria un bon candidat per fer la prova. Si el ritual funcionava, seria una gran troballa, ja que l’Imperi podria eliminar molts riscos doncs encara no s’havia trobat cap manera de destruir eficaçment els artefactes del Caos. Actualment l’única manera de que no fossin una amenaça era custodiar-los al Col·legi de la Llum, amb el risc que allò suposava si algú hi aconseguia entrar i robar-ne algun. I més ara en temps de guerra …

El Luminari els va entregar l’artefacte en una caixa, juntament amb una carta pel Professor Von Oppenheim i els va desitjar sort en seu viatge.

View
La Invasió del Caos

Del 28 al 33 de PFLUGZEIT de 2521 (Calendari Imperial)

L’Emperador Karl Franz va aixecar la vista del paper, un pergamí arrugat, mig estripat i amb algunes taques de sang en un dels costats.

Pergami_sang.jpg

- I el missatger? – Va preguntar
-Es mort, excel·lència. Va entregar aquesta carta a l’entrada de la ciutadella i pocs segons després va morir a sobre el seu cavall.

Eren noticies terribles del nord. Segons la carta, feia pocs mesos que un gran exèrcit provinent dels Desserts del Caos i de les tribus salvatges del nord havia passat més enllà de Kislev. La ciutat de gel estava ara assetjada i amb prou feines resistia. L’exercit del Caos havia continuat cap a l’oest, cap a Ostland i el Compte Elector Valmir von Raukov havia preparat un exercit per aturar la invasió. Per desgràcia, havien sigut sorpresos en el moment més inesperat quan una horda de nòmades del nord va creuar el Mar de les Urpes i va desembarcar a la retaguardia de les tropes de l’Imperi.

Valmir von Raukov havia enviat missatgers a diferents ciutats de l’Imperi per tal de demanar ajuda i la carta havia arribat just aquell matí. Els rumors ja feia mesos (o anys) que corrien i la gent temia que una nova gran invasió del Caos era inminent. Els fanàtics no paraven de crèixer als carrers de la capital i s’anunciava insistentment l’arribada de la fi del món. Un nom era sovint xiuxiullejat entre els comerciants que venien del nord i alguns refugiats que havien sigut els primers a fugir: Archaon, l’home que provocarà la total ruina del món tal com el coneixem.

Aquella carta no era més que la confirmació dels temors de Karl Franz. El Caos tornava a atacar i aquesta vegada els tocaria a ells defensar l’Imperi.

- Que els missatgers surtin avui mateix.- Va ordenar l’emperador.- A tots els racons de l’Imperi. Que els Comptes Electors reuneixin els seus exèrcits i que siguin convocats inmediatament a Palau per a la celebració d’un Conclave. Que comenci el reclutament de voluntaris i aviseu també al Gran Teogonista Volkmar.
- Excelència, i els nostres aliats?
- Sí. Feu arribar també els missatges als principals Karaks de les Muntanyes de la Fi del Món i les Muntanyes Grises. Els nans se’ns uniran, però els haurem de convencer.
- Excelència. I…. I els elfs??

L’emperador va pensar durant uns segons. La relació amb els elfs sempre havia estat cordial fins ara, però no estava segur de com procedir en una situació com aquella.

- Miraré de parlar amb en Tyros. Els elfs tenen motivacions estranyes. Però es possible que en una situació com aquesta es decideixin a ajudar-nos….

Invasion_Map_1.jpg

View
(Uns) “Perduts” en el Laberint

Del 32 al 33 de PFLUGZEIT de 2521 (Calendari Imperial)

Semblava un joc molt innocent. Els participants s’havien de tapar els ulls i entrar al laberint. El primer que trobés l’estatua de Verena que hi havia a dintre del laberint seria el guanyador.

Laberint.jpg

Els nobles van conmençar a entrar. En Crixus i en MacGibber també van decidir entrar-hi amb l’excusa de “vigilar” per dintre el laberint. Mentrestant, en Colby va quedar-se a l’entrada i en Shagan va dedicar-se a observar alguns dels animals exòtics mentre conversava amb un dels convidats Halflings.

Mentre en Shagan menjava d’alguna de les safates va poder veure com a l’altra banda del recinte el Demigryph que estava en una de les gàbies passava corrents en direcció al laberint. En arribar als matolls, potser pensant que d’aquella manera tornaria a la selva, l’animal s’hi va tirar de cap i va entrar a dintre de l’estructura del laberint.

En Shagan, va trigar uns segons a reaccionar i, tement-se el pitjor, va còrrer en direcció al laberint.


Una de les noies nobles, la Amalie Steiner que estava a dintre del laberint va tenir un encontre sobtat amb el que ella va pensar que era un sacerdot de Sigmar. El fet de portar els ulls tapats va afegir més emoció a la situació i, en un atac de fogositat, la noia es va apujar les fandilles i es va oferir generosament per rebre “la benedicció de Sigmar”.

Labirynth_Game.png

En efecte, el Martell de Sigmar no va trigar ni un segon en apareixer i la noia va poder notar com una gran “fe” entrava en el seu cos i la feia cridar donant gracies a Sigmar. Per desgracia, aquell moment d’èxtasi no va durar gaire i el martell va parar de cop… Es van sentir uns sorolls estrays i algú la va agafar de la mà i li va dir “corre!”. La noia seguia amb la bena als ulls i va pensar que allò debia ser alguna mena de joc estrany, però es va deixar fer. Al cap d’un segons va notar com li deixaven anar la mà. Pensant que el Martell de Sigmar tornaria a arribar aviat, la noia es va tornar a apujar les fandilles i va esperar novament la benediccio de Sigmar…


Ander es trobava a dintre de la carpa, davant de la vitrina, conversant amb en Giselbert Kuhn (el guardaespatlles de la Gravin Clothilde Von Alptraum). En un moment donat, es va sentir un soroll a la part de darrera de la carpa i Ander va veure rodant pel terra un parell de boles fetes un material semblant al vidre.

Les boles van esclatar i van deixar anar un fum fastigós. Les persones que estaven a dintre de la carpa van quedar encegades i algunes d’elles van haver de sortir corrents mentre vomitaven i tosien sense parar.

Ander va intentar trencar els vidres de la vitrina per agafar la mascara i protegir-la, però, abans de que ho pugués fer, va sentir com el vidre es trencava per l’altra banda. Quan Ander va allargar la mà, va notar que la màscara ja no hi era. Es va sentir com es trencava un segon vidre. Algú estava intentant agafar també el lingot d’or… Ander va tractar de surtir a fora i buscar ajuda, però no va veure a ningú i va decidir quedar-se vigilant per si algu sortia de la carpa.


En aquell mateix moment, en MacGibber estava caminant tranquil·lament pel laberint quan de sobte va veure passar corrents a Ander. Curiosament, Ander anava només amb la part de dalt de l’armadura, sense pantalons. El més curiós és que també semblava que tenia una considerable erecció. “Què estrany, juraria que l’Ander s’havia quedat a protegir la vitrina…” va pensa en MacGibber.

Unes passes més enllà va veure a una noia, la Amalie Steiner, amb les fandilles aixecades i amb els ulls tapats. En MacGibber va pensar que aquella era una oferta massa bona com per desaprofitar-la i va decidir complaure a la noia.

Ja en plena feia, en MacGibber va aixecar el cap i va veure com un Demigryph desbocat es dirigia cap a ell a tota velocitat. Horritzat, en MacGibber va intentar apartar-se i agafar el seu fusell però no va arribar a temps i l’atac de la bèstia el va deixar inconscient. Sort que en Shagan havia arribat moments abans i va poder arribar a aturar la bèstia.

Malauradament, els pantalons d’en MacGibber no van tenir la mateixa sort i ara en MacGibber estava inconscient a terra, sense pantalons i amb una erecció tremenda. L’espectacle va deixar horroritzats als nobles que estaben arribant al lloc dels fets (inclosos en Von Kauffman i la Gravin Von Alptraum), atrets pel xibarri.


Ander va intentar explorar la zona, però única cosa que va trobar van ser unes petjades a la part de darrera de la carpa. La carpa també tenia un forat considerable en un dels costats. Sens dubte, per allà havien entrat els lladres.

Posteriorment, en Colby li confirmaria que allò eren petjades de Skavens, molt semblants a les que havien vist a Ubersreik. A més, també van descobrir una olor molt estranya, que els va recordar a la mateixa olor que solien fer les fabriques de cuir.

Rat_Footprints.jpg


Quan les coses es van calmar una mica van poder veure que algu havia manipulat la gàbia del Demigryph i li havia clavat una mena d’estrella metàlica en un dels seus costats, cosa que havia enfurismat a l’animal.

El capità Baerfaust i el Graf Von Kauffman estaven tenint una forta discussió, culpant-se mutuament per la falla en la seguretat.

Entre una cosa i l’altre, els convidats van anar marxant i el Graf Von Kauffman, un cop donat l’event per finalitzat, va demanar al grup de tenir una reunió a l’endemà.


L’endemà el grup es va reunir amb el Graf Von Kauffman i posteriorment amb el Luminari Mauer. Tots dos van insistir en que era molt important recuperar la màscara. El Luminari, va indicar també que estaba segur que aquell era un objecte molt perillós i que si el trobaven li portessin immediatament. El Luminari també els va aportar alguna informació addicional sobre els Skaven.

Semblava clar que el següent pas en la investigació era dirigir-se a les fàbriques de cuir que havien trobat tancades els dies anteriors. Els membres del grup estaven segur de que allà hi trobarien alguna pista.

Amb l’ajuda d’en Crixus, van poder obrir una de les finestres de l’edifici de la fàbrica i van entrar a dins. Al cap d’una estona registrant, van poder trobar una entrada al soterrani que estaba oculta a sota d’un armari. Es tractava d’un forat al terra i uns esglaons que baixaven.

El grup va dirigir-se cap abaix. La primera habitació que van trovar era una mena de magatzem a on la majoria de coses semblaven articles de contraband. Però a l’avançar cap a la següent habitació, van poder veure una escena horrible. Arraconats a una banda de l’habitació hi havia 13 cadavers desfigurats i mutilats a on hi van poder reconèixer a algunes de les persones del barri que havien desaparegut les nits anteriors.

El grup va decidir continuar explorant i en una altra habitació van trobar les restes d’un estrany ritual a on s’havien fet servir parts del cos de les persones assassinades. Al mig del lloc a on s’havia practicat el ritual hi van poder trobar el que semblaven les restes de la mascara i una estrany objecte metàlic amb un color platejat fosc que no van saber identificar.

Strange_Metal.jpg

A la ultima habitació només hi va entrar en Shagan, en forma invisible. Allà va poder veure com hi havia concentrat un gran grup de Skavens…

View
Les Meravelles de Lustria

Del 30 al 32 de PFLUGZEIT de 2521 (Calendari Imperial)

Impressionat per l’actuació del grup en el assalt a la caravana de la Gravin Clothilde, en Curd Weiss els va transmetre el seu agraïment i els va convidar a sopar amb el seu cap, el Graf Friedrich Von Kauffmann, propietari de la companyia Red Arrow i un dels homes més rics de Averland.

Durant el sopar, Von Kauffmann els va estar explicant alguns detalls de la seva expedició a Lustria. El Graf estava orgullós de tot el que s’havia aconseguit en la expedició i havia organitzat un event al Palau d’Averheim per poder mostrar els resultats del seu viatge als membres més il·lustres de la societat.

Una de les coses que preocupava al Graf era el tema de la seguretat durant l’event ja que, després de les desercions que s’estaven produint, no acabava de confiar del tot en la guardia de la ciutat. Per aquell motiu, volia contractar al grup perquè s’encarregessin de la seguretat durant l’event, que es faria el dia següent. Finalment, van arribar a un acord amb el Graf per poder vigilar l’interior del recinte, amb la qual cosa el Graf Friedrich es va sentir molt satisfet.

L’endemà, els membres del grup van arribar una mica abans de que comencessin a arribar els convidats i van revisar el lloc on es celebraria l’event. Hi havia varies gàbies on es trobaven diferents animals exòtics i van trobar una bona idea que en Shagan reforcés els panys de les portes de les gàbies amb màgia, per evitar que les bèsties pugessin escapar i possessin en perill als convidats.

Una altra cosa que va cridar l’atenció era la vitrina on s’exposaven diversos objectes molt extranys provinents de Lustria. Entre ells, una placa feta tota d’or i també una espècie de màscara o esfinx molt estranya i tallada en una pedra fosca molt llisa.

Mascara_Lustria.jpg

El Capità Baerfaust també es trobava en el recinte i semblava francament molest. No semblava que tingués gaires ganes de parlar amb ningú…

Els convidats van començar a arribar i entre ells també es trobava el Luminari Mauer, que volia veure amb detall els descobriments de l’expedició. Pel que semblava, el Luminari havia assessorat personalment en els preparatius del viatge, aportant consells i recursos.

L’event es va desenvolupar amb normalitat, però quan el Graf Friedrich va presentar els objectes de la vitrina, el Luminari Mauer va exclamar que la màscara fosca era un objecte maligne i que havia de ser destruit. El Graf es va negar rotundament, ja que considerava que la màscara era la peça principal de la seva col·lecció. Va començar una forta discussió i finalment el Luminari va marxar enfurismat.

Poc després, un vell conegut es va presentar al recinte. Era l’inquisidor Mathias Krieger, que es va sorprendre de trobar als membres del grup allà. En Mathias estava investigant alguns indicis que el feien pensar que havia passat alguna cosa extranya en aquella expedició. Hi estaria involucrat el Caos? Potser hi havia hagut heretges en el viatge? De moment, en Krieger nomes tenia sospites, però cap pista en concret… El que semblava clar és que cap dels que hi havien estat involucrats en l’expedició estava fora de sospita.

El Capità Baerfaust, com a principal responsable de la seguretat de l’expedició va quedar molt preocupat en sentir aquelles afirmacions. I un nom va sortir a la llum en paraules de l’Inquisidor: El “Corb Negre”. Era el “Corb Negre” el mateix “home de la caputxa negra” que estava fent-se amb els control dels baixos fons de Averheim i de la regió d’Averland?

Obviament, en sentir aquelles acusacions, el Graf Friedrich va entrar en còlera i li va exigir a en Krieger (gairebé fent-lo fora del recinte) que deixés de tacar el bon nom de la seva familia i que, si volia seguir llençant sospites contra ell, que aportés proves. En Krieger era un inquisidor molt temut, pero en Von Kauffman era un dels homes més poderosos d’Averland. És cert que caldria alguna cosa més que sospites per inculpar-lo. Així doncs, en Krieger va decidir marxar del recinte i continuar amb les seves investigacions.

Ander, potser amb un excés de paranoia, va creure que el més oportú seria quedar-se aprop de la vitrina, per vigilar personalment els objectes.

Mentrestant, la festa va continuar amb normalitat i alguns dels nobles presents van proposar un joc per divertir-se una mica…

View
Assalt a la Caravana

Del 29 al 30 de PFLUGZEIT de 2521 (Calendari Imperial)

Curd Weiss va agraïr al grup la seva ajuda i els va demanar que tornessin a primera hora del Wellentag per una petita missió que ajudaria a esbrinar què estava passant amb els assalts a les caravanes.

El Festag va ser un dia tranquil i els membres del grup van intentar trobar alguna pista que els permetés saber alguna cosa més sobre l’home de “la caputxa negra”, però per desgràcia no van tenir gaire sort.

La majoria d’establiments estaven tancats i a mitja tarda va començar a ploure. Amb la qual cosa, hi havia molt poca gent pel carrer. Alguns dels membres del grup van decidir anar a investigar els Batistas per veure si podien treure alguna pista. Però no va passar res fora del normal.

Aquella mateixa tarda van rebre la visita del Capità Marcus Baerfaust, el màxim responsable de la guàrdia de la ciutat. El Capità els va agraïr la seva ajuda per [[Un Pacte amb la Red Arrow Coach Co. | acabar amb els mutants]] i els va preguntar si tenien alguna informació que pogués ser d’interés. Després de la conversa, el Capità els va agraïr novament la seva ajuda i es va retirar.

Marcus_Baerfaust.jpg

Cap al vespre els Batistes van arribar a la taverna Upright Pig per sopar. Quan van acabar de sopar, en John Cena i en Randy Orton van marxar per una banda i en Shagan els va seguir. Mentre que en Batista i en Crixus van decidir anar de putes i Ander se’ls va afegir a última hora.

La visita a la casa de putes va ser bastant surrealista. En Batista va desfogar-se amb dues noies mentre una tercera mirava l’escena. Ander es va quedar al bar del local sense fer res i en Crixus va desaparèixer durant una estona. Al final en Batista es va acomiadar i s’en va anar cap a casa.

Mentrestant, en Shaggan va veure que en John Cena i en Randy Orton es van dirigir a casa d’en John Cena i allà en Shagan va poder veure com els dos companys de feina començaven a encular-se de forma salvatge i per torns (previament es van untar els cosos amb oli molt brillant, tot i que el fet de tenir els cosos perfectament depilats facilitava molt la feina).

John_Cena_Randy_Orton.gif

En Shagan va posar-se a contemplar l’escena amb fascinació (potser recordant la seva juventut durant la seva estada a les escoles de màgia élfiques). De sobte, en un extrany rampell, en Shagan va decidir cremar la casa amb els seus ocupants a dintre. Així que va sortir al carrer i, fent servir la seva magia, va crear un gran incendi i va bloquejar la porta de sortida. El fet que estigués plovent va evitar que el foc s’estengués, peró els pobres John Cena i Randy Orton van morir abrasats (i abraçats) sense possibilitat d’escapar. En Shagan es va sentir satisfet i va dirigir-se a la posada per anar a dormir.

L’endema al matí el grup es va reunir amb Curd Weiss, que els va proposar una missió. El grup acompanyaria una caravana a on hi viatjaria la Gravin Clothilde Von Alptraum. La idea era atraure l’atenció dels bandits i fer que intentessin atacar la caravana. D’aquesta manera, hi hauria la possibilitat d’identificar els bandits i veure si es podia treure alguna informació addicional sobre els atacs.

El viatje va coençar desseguida i la carvana va sortir de la ciutat per dirigir-se a una de les propietats de la Gravin que estava, aproximadament, a mig dia de camí.

De sobte, es va sentir un soroll a la llunyania i un grup d’homes a cavall van aparèixer dels dos costats del camí. Eren en total 15 bandits. Alguns d’ells anaven armats amb pistoles i van intentar amenaçar a en Crixus perquè aturés el carruatge. Ander va llençar un conjur i va començar a atacar als bandits. Llavors, els que anaven davant, van començar a disparar als cavalls del carruatge i van fer que s’aturés.

Assalt_Caravana.jpg

En pocs segons es va desencadenar una batalla contra el grup de 15 bandolers que va acabar en pocs minuts. Els bandits no van ser uns enemics molt complicats pels membres del grup. Però malgrat tot, en Mac Gibber va quedar greument ferit durant la lluita i va necessitar ajuda mèdica per recuperar-se.

Un dels bandits havia quedat amb vida i els membres del grup el van interrogar. No en van treure massa informació, ja que el probre home era un mort de gana que s’havia unit al grup de bandits per poder sobreviure d’alguna manera. Va explicar que el líder de la banda, un tal Hektor, els havia convençut de que es farien rics. Semblava que Hektor tenia conctactes amb un home anomenat “l’home de la caputxa negra” i que allò els permetria obtenir considerables botins. El bandit mai havia vist a l’home de la caputxa negra en persona. també va explicar que un parell de membres de la banda eren desertors de la guàrdia de Averheim, que havien robat algunes pistoles quan van fugir de la seva guarnició.

Van inspeccionar els cossos dels bandits, però no van trobar cap pista important. Semblava que tots eren gent procedent dels baixos fons i la seva manera de lluitar tampoc era cap cosa de l’altre món… El que sí que els va cridar una mica l’atenció van ser dos detalls que coincidien amb la confessió del bandit: Dos dels homes portaven unes camises que eren les mateixes que portaven els soldats de la guàrdia de la ciutat de Averheim i també algunes de les pistoles que havien utilitzat portaven el mateix distintiu en el seu mànec.

La Gravin Clothilde va suggerir que era perfectament possible que aquells homes fosin desertors. Hi havia hagut algunes desercions en la guàrdia en els últims mesos, degut sobretot a la complicada situació que atravessava la ciutat. Amb totes aquelles circumstàncies, era normal que alguns membres de la guàrdia comencessin a sentir-se desmotivats…

View
Un Pacte amb la Red Arrow Coach Co.

Del 27 al 29 de PFLUGZEIT de 2521 (Calendari Imperial)

El grup va tractar d’esbrinar què li havia passat a la Ute, però no van ser capaços de trobar cap pista.

Quan faltava poc pel migdia, un altre cos va apareixer a la vora del riu. Es tractava d’un altre dels homes que acostumava a reclamar els pagaments de les proteccions. En aquella ocasió la guàrdia de la ciutat va aparèixer acompanyada d’un mag de la Ordre de la Llum. El mag va resultar ser el Luminari Mauer, que el grup ja havia conegut a Altdorf, quan li havien portat els objectes trobats al barri de Ogasse.

El Luminari Mauer va confirmar que hi havia alguna mena de màgia obscura en aquell cadàver, però que encara era massa aviat i no hi havia prou informació per poder treure’n conclusions (hi havia molts possibles autors per aquell assassinat: elfs obscurs, nigromants, adoradors del caos, etc…). No obstant, el Luminari va agraïr l’ajuda del grup i la informació que havien pogut reunir durant les seves investigacions.

El grup va decidir anar a parlar amb l’empresa de transport terrestre Red Arrow Coach Co. Era una empresa molt important de transport, propietat de la familia von Kaufman,i encara no l’havien visitat. Allà van ser rebuts per Curd Weiss, que va pensar que (donat que hi havia interessos comuns) podria ser beneficiós fer un pacte amb el grup.

Curd_Weiss.jpg

L’acord consistia en que el grup investigaria la desaparició d’un transport que ja havia d’haver arrivat a la ciutat i portaria informació a en Curd. Els membres del grup van organitzar la sortida i van anar en direcció a l’itinerari que suposadament havia seguit el carruatge.

Després d’anar preguntant als diferents viatgers que van anar trobant pel camí, van trobar a un que els va avisar d’unes extranyes marques a la carretera (com si algú hagués desviat un carruatge en direcció als boscos). El grup es va dirigir cap allà i, efectivament, van trobar les marques que s’endinsaven cap al bosc.

Més enllà, unes decenes de metres bosc endins, van trobar el carruatge. Estava bloquejat al costat d’uns arbres (com si els cavalls no haguessin pogut avançar més). Amagats entre uns matolls hi havia els cossos dels conductors i la càrrega havia desaparegut, excepte un barril de pólvora que s’havia trencat (segurament al descarregar-lo) i que estava al costat del carruatge. En Colby va poder detectar unes marques i petjades de cavall que s’endinsaven més profundament en el bosc.

De sobte, van començar a rebre atacs de fletxes que algú disparava des de més enllà. En Crixus es va avançar i més endavant va veure una mena de campament i, en el centre de la clariana, a 3 bandits que es dirigien cap a ell amb intenció d’atacar-lo. En Crixus va poder adonar-se que 2 d’ells tenien mutacions al seu cos.

Després d’una intensa lluita, el grup va poder acabar amb 5 bandits i va poder investigar el campament. Van poder recuperar la mercaderia robada… excepte la pòlvora. Era extrany que no haguessin trobat la pòlvora, però potser els bandits havien trobat un comprador que només estava interessat en aquell material i no en la resta.

Després d’això, els membres del grup van tornar a Averheim per informar a en Curd Weiss i mirar de planejar quins podrien ser els seus propers passos.

View
Els Molls de Averheim

Del 25 al 27 de PFLUGZEIT de 2521 (Calendari Imperial)

Potser no era tan mala ideia intentar esbrinar què li havia passat a en Jurgen Klinski. El grup va decidir anar a preguntar a la botiga a on se suposava que hauria anat en Jurgen a comprar llenya, però mentre es dirigia cap allà van descobrir el cos d’un home amagat en un carreró.

L’home estava mort. Era molt corpulent i presentava unes ferides molt estranyes. Era com si el que li hagués provocat la mort hagués sigut alguna mena de verí (les ferides no eren prou profundes com per causar-li la mort). En Shagan va poder descobrir ratres de Dark Magic a les ferides, cosa que no anunciava res de bo.

Els membres del grup van avisar a les autoritats, que no van trigar gaire a endur-se el cos. Mentrestant, els diferents rumors parlaven de que l’home mort era un tal Klaus Keller i era un dels que s’encarregava de cobrar les “proteccions” a la gent del moll. Obviament, molta de la gent dels molls no va dissimular que no trobarien a faltar gaire a en Klaus.

Al dia següent una dona anomenada Beatrice Knox es va apropar al grup demanant diners. En Crixus es va oferir a ajudar, però no va trigar gaire a descobrir que aquella dona era una jugadora compulsiva i que els estava intentant prendre el pèl. tot i així en Crixus va creure que aquella noia tenia potencial i va decidir agafar-la sota la seva protecció. Potser al final els podia acabar sent útil…

En Crixus es va reunir amb els prestamistes de la Beatrice, en Nuñez i en Navarro, també coneguts com Nuñez&Navarro i que eren coneguts per la seva seriositat a l’hora de complir els pactes. Després d’unes dures negociacions, en Crixus va arribar a un acord amb ells perquè deixessin tranquila a la Beatrice.

Aquell mateix matí va produïr-se un incident als molls. Una de les barques es va incendiar. Però la ràpida intervenció dels membres del grup va evitar que es produís una desgracia. En Shagan va interceptar als causants dels incendi i en va eliminar a un. L’altre va confessar que havien cremat la barca seguint les ordres de l’home de la caputxa negra, ja que Adolphus Stark (l’amo de la barca) no havia volgut pagar les noves “proteccions”.

Boat_on_fire.jpg

I es que semblava que últimament hi havia bastant de moviment i nerviosisme entre les bandes d’extorsionadors i altres delinquents dels molls (i de la ciutat). Per exemple, el grup dels Batistas (un grup d’extorsionadors del moll: en Batista, en Randy Orton i en John Cena) va confesar que lamentaven la mort del seu ex-company Klaus Keller, però al cap i a la fi la culpa havia sigut seva, per no haver-se posat sota les ordres de l’home de la caputxa negra. D’altres delinqüents semblava que estaven intentant fer merits per poder trobar el seu lloc a les ordres del nou senyor del crim que s’estava fent amb el control dels baixos fons de la zona.

The_Batistas.bmp

El grup va decidir continuar amb les seves investigacions al dia següents, però quan van arribar als molls es van adonar que la Ute Herz havia desaparegut…

View
Acords “Comercials” a Averland

Del 22 al 25 de PFLUGZEIT de 2521 (Calendari Imperial)

Havia passat força temps des de que Lord Rickard els demanava algun favor. Pero un bon matí, el grup va rebre una carta de Lord Rickard demanant que l’anessin a veure. Lord Rickard necessitava que algú de confiança anés a Averheim i investigués que era el que estava passant i si hi havia alguna manera d’aconseguir que el caos que regnava a la ciutat (degut als problemes de succesió per triar al nou Comte Elector) afectés el mínim possible als interessos econòmics de Ubersreik.

Donat que el seu negoci, l’empresa ACME Supplies Company, també estava començant a experimentar dificultats (els últims mesos havia tingut un creixement força bo, però cada cop era més dificil tractar amb els proveïdors), el grup va pensar que també seria una bona oportunitat per establir nous acords comercials que els donessin avantatge davant d’altres competidors.

El viatge a Averheim va ser llarg, però finalment van arribar a la ciutat i van començar a investigar. Semblava que l’assumpte de la successió encara estava molt lluny de quedar resolt i que cap de les families que competien s’atrevia a donar un pas endavant. La ciutat (i la provincia) seguia funcionant per inercia, però obviament aquella situació causava greus ineficiències i era un camp de cultiu per a la corrupció.

Caminant per aquí i passejant per allà el grup va poder veure tot allò que la gent considerava normal.

El grup va decidir que potser la millor opció era dirigir-se als molls d’Averheim, ja que allà es concentraba gran part de l’activitat comercial de la ciutat (pel que feia al transport de mercaderies entre altres ciutats de l’Imperi). Només arribar es van veure ficats en una gran baralla en una de les tavernes dels molls.

Tavern_Brawl.bmp

Mentre van seguir investigant, allà als molls hi van poder coneixer a alguna gent força pintoresca:

  • Els responsables de les dues bandes d’estivadors, en Werner Klebb de les “Rates dels Molls” i en Gerd Knakk dels “Peixos”. Les dues bandes eren rivals i estaven permanent enfrontades. Feia pocs dies, en Rolf Haller de les “Rates dels Molls” havia desaparegut i els “Peixos” culpaven a les “Rates”.
  • La Ute Herz, una noia que tocava la flauta al carrer i venia informació per guanyar-se algunes monedes.
  • En Hans Muller, que era propietari del principal escorxador.
  • La Olga Klinski, que feia dies que buscava al seu marit. Feia uns dies el seu marit, en Jurgen Klinski, havia sortit per la nit i no havia tornat a casa.
View

I'm sorry, but we no longer support this web browser. Please upgrade your browser or install Chrome or Firefox to enjoy the full functionality of this site.