Warhammer Fantasy Moix

Mes Enllà del Portal

Del 5 al 10 de VOGERHEM de 2521 (Calendari Imperial)

Del 27 de SOMMERZET al 2 de VOGERHEM de

Quins candidats millors per ser enviats a través del portal que els mateixos que havien aconseguit derrotar els plans del Corb Negre? Efectivament, eren les persones més indicades per a complir la missió…

Clar que abans va ser necessari que l’Imperi oferís algunes compensacions com a recompensa perquè el membres del grup s’oferissin com a “voluntaris”. Desprès d’algunes negociacions, es va acordar que les recompenses que rebrien els membres del grup serien les següents:

- Totes les multes i sancions que tinguessin fins llavors serien perdonades.
- Excemptció dels impostos de l’Imperi de per vida.
- El títol de Baró per a tots ells i una mansió a la ciutat de Ubersreik (els costos de manteniment de la mansió no estarien inclosos).
- En el cas de Ander, al ser sacerdot de Sigmar, seria anomenat mà dreta i succesor del cap actual de l’Església de Sigmar de Ubersreik.

Per a poder viatjar al regne del Caos, els mags del Col·legi de la Llum havien preparat un artefacte especial per poder-hi entrar. Es tractava d’una gema que protegia als portadors de les influencies del Caos (fins a una certa distància) i també permetia retornar al punt de partida (el Col·legi de la Llum) quan es pronunciaven unes paraules clau.

Quan va estar tot a punt, els membres del grup es van dirigir a la torre del temple de Sigmar a on es trobava el portal i el van atravessar.


El primer que van veure en travesar el portal va ser un immens “desert” format per roques volcàniques. A la llunyania, entre unes muntanyes, es podia veure una mena de castell que flotava a l’aire i que continuament anava canviant la seva forma. El fet de contemplar el castell semblava tenir un efecte hipnòtic i els va semblar veure, durant uns breus instants, la cara del Capità Baerfaust dibuixada en els relleus del castell.

Van començar a caminar en direcció al castell, sense tenir molt clar a on anaven, i van veure que cada cop anaven apareixent al terra tota mena d’ossos, calaveres i esquelets.

Al cap de poca estona, tot el terreny estava cobert d’ossos, formant un espectacle macabre. Però ells van seguir caminant sense descans, fins que van arribar a la vora del que semblava ser una espècie de riu ple de sang. El riu tenia una amplada d’uns 30 metres, massa gran per poder-lo creuar.

Desert_of_Khorne.jpg

Seguint la vora del riu van arribar a un estrany jardí en el centre del qual hi havia un obelisc suportat per unes vigues i del qual rajaven grans quantitats de sang. Tot semblava indicar que aquell jardí estava dedicat al déu Khorne, el déu del Caos que tenia predilecció per la guerra, la sang i la destrucció. El membres del grup van deduir que l’única opció que tenien era destruïr l’obelisc per aturar el corrent del riu i així poder seguir el seu camí.

Van començar a destruir les vigues que aguantaven l’obelisc, però un potent conjur d’en Shagan va reduir a pols totes les vigues, fent que l’obelisc caigués. Als pocs minuts, els rius es van buidar de sang i els van poder creuar.


Varen seguir caminat durant unes hores més fins que el paissatge es va anar tornant més pantanós. Van començar a travesar una mena de bosc molt tètric, amb arbres sense fulles i terra enfangat. L’aire estava carregat d’insectes i es respirava una pudor força insuportable.

El grup va poder veure com algunes figures els començaven a seguir. Eren unes criatures deformes, de tamanys molt variats i amb un aspecte fastigós que cada cop eren més nombroses. Malgrat tot, les criatures no semblaven hostils. Més aviat al contrari, mostraven una mena de curiositat i temor envers els components del grup.

Van seguir caminant amb l’esperança de poder sortir d’aquell indret fastigós el més aviat possible. Però el bosc es feia cada cop més espés fins que van arribar a una clariana amb una elevació al centre. A dalt de tot de l’elevació hi havia una criatura inmensa, amb una forma arrodonida, plena de pústules i que supurava uns líquids repulsius. La pudor de l’ambient era insuportable i alguns dels membres del grup no van poder evitar les ganes de vomitar violentament davant d’aquell espectacle putrefacte.

Virulens.jpg

La criatura semblava que era benerada com un déu per la resta d’essers inferiors i es va presentar com a Virulens. En Virulens va resultar ser un poderós dimoni del Caos, una “Gran Immundicia”, que eren uns dels dimonis més terribles servidors del déu Nurgle. Malgrat tot, en Virulens no va mostrar hostilitat en cap moment. Va tractar al grup amb tota l’amabilitat que va poder i fins i tot els va oferir menjar i els va ajudar amb informació i responent a totes les preguntes que li van fer.

En Virulens els va explicar que el castell al que es dirigien era el cau d’un poderós dimoni de Tzeentch, un “Senyor del Canvi” que feia segles que havia abandonat aquell lloc. Els motius pels quals aquell dimoni havia abandonat el seu castell eren desconeguts, ja que ningú coneixia mai quins eren els plans reals dels servidors de Tzeentch.

En Virulens també els va advertir sobre els altres déus del Caos, dels quals parlava amb despreci i fins i tot odi i els va recomanar que abandonessin la seva missió, ja que el més probable era que trobessin una mort segura.

Els minuts anaven passant fins que finalment van decidir marxar d’aquell lloc. En Virulens els va convidar a estar-hi més estona, però alguna cosa els deia que calia marxar d’allà el més aviat possible.

Van dirigir-se a la sortida del bosc i, quan van començar a deixar enrera aquell lloc fastigós, Ander va començar a trobar-se malament. Segurament, el fet d’haver estar exposats durant tanta estona a aquella font d’enfermetats i pestilència, va provocar que Ander s’acabés contagiant d’una enfermetat severa.

Però calia continuar endavant com fos.


El paisatge va començar a canviar de nou. Aquest cop la seva aparença era molt més agradable. Extensions de gespa cobrien el terra. El clima era agradable i una sensació de pau i tranquil·litat va envair als membres del grup. Per un moment, van donar les gràcies per poder experimentar aquella sensació, després de les males estones que havien passat.

De sobte, van començar a aparèixer varies persones… Humans, elfs, nans… Eren homes i dones de diferents races i edats, però tots ells de gran bellesa. Tots semblaven estar contents i feliços. A mida que anaven avançant, trobaven grups més o menys nombrosos que parlaven entre ells o caminaven entre els prats. Tothom era feliç… Uns conversaven, d’altres menjaven deliciosos plats, d’altres s’acariciaven amb tendresa, d’altres practicaven sexe obertament, d’altres follaven salvatgement en parella o en grup, d’altres inflingien dolor als seus companys, que semblaven gaudir infinitament d’aquella experiencia…. A mida que caminaven, la gent era cada cop més deshinibida i es deixaven anar sense cap mena de fre als seus desitjos i plaers, per molt baixos que fossin.

En poc temps, tot el paisatge es va convertir en una gran orgia, en un espectacle on plaer i decadència es barrejaven fins que acabaven sent indistinguibles l’un de l’altre. Sovint, els membres del grup eren convidats a unir-se a la festa, però tots ells refusaven i intentaven evitar el contacte amb aquella gent.

Van seguir caminant fins que van a arribar a un lloc a on hi havia una gran agrupació de gent. Centenars de cossos es revolcaven i fornicaven desenfrenadament en una dansa luxuriosa. Una música animada i suau flotava a l’aire, convidant a tots aquells que s’apropessin a unir-se a la festa.

Slaanesh_Orgy.jpg

Al mig d’aquella multitud hi havia una figura que destacava sobre la resta. Media uns dos metres i mig d’alçada i el seu cos era esbelt i ben proporcionat. Era dificil saber si era un home o una dona, el seu cos semblava canviar de color mentre es movia i l’espressió de la seva cara mostrava alhora dolor, alegria, tristessa i una barreja de sentiments. La figura ballava animadament i molta gent s’havia reunit al seu voltant per gaudir de la festa.

Els membres del grup van començar a travessar la multitut, fent cas omís a la figura que ballava i intentant concentrar-se en sortir d’aquell lloc el més aviat possible. Al capdavall, allò era el Regne del Caos, no podien refiar-se de res. No es podien arriscar a caure en una trampa…

Però… Va ser en aquell moment, veient tota aquella bellesa, tot aquell plaer, que en Crixus i en MacGiber van tenir un moment de debilitat. I amb allò n’hi va haver prou…

Una de les noies joves que hi havia a la multitut va agafar a en Crixus i va fer que s’estirés a terra amb ella. En Crixus no havia vist mai a una noia tan maca i va pensar “per què no?”. Mentre s’estirava, el membre d’en Crixus va apareixer sense donar-se compte i es va introduir amb total facilitat a dintre de la noia. Mentrestant, altres persones que estaven aprop d’ell l’animaven i el felicitaven per haver-se unit a la festa. El plaer era indescriptible, i en Crixus va començar a bombejar amb totes les seves forces. Era la millor experiència sexual que havia tingut en la seva vida.

Mentrestant, en MacGiber es va acostar a una de les elfes que hi havia i la va posar a 4 potes. No va fer falta cap paraula. La va penetrar directament i va començar a gaudir. Un dels elfs se li va posar inmediatament al davant i en McGiber, sense pensar-ho, es va introduir el membre de l’elf a la boca i va començar a succionar com si aquella verga fos el més deliciós que havia tastat mai. En MacGiber es va esmerar molt i, en pocs minuts, va aconseguir la segona barba elfica de la seva vida. I val a dir que va ser una barba molt tupida…

En Crixus, va canviar a una altra de les noies que hi havia al seu costat i va continuar. Semblava com si el plaer hagués de durar per sempre. En Crixus no volia marxar. Es volia quedar en aquell lloc tota la vida.

Però en aquell moment, en Crixus va ejacular abundantment i va ser com si despertés d’un llarg somni. Es va adonar del que estava fent i, tot i que estava esgotat, va fer un esforç per separar-se de les noies. No entenia com li havia pogut passar allò.

Per la seva banda, en MacGiber es va abandonar al plaer i cada cop bombejaba amb més força:

-Meeeeeees!!! Vull meeees!! Doneu-me més!!!

Els seus precs no es van fer esperar i, immediatament, la grandiosa polla d’un humà molt robust va foradar-li el cul. El més curiós va ser que li va entrar sense cap mena d’esforç (talment com si el seu cul estigués fet de mantega desfeta)… Al mateix temps, un altre elf es va posar davant d’en McGiber, i l’enginyer va començar a treballar per aconseguir la següent barba élfica. Altres homes, nans i elfs que hi havia aprop el van rodejar mentre es masturvaben, preparats per realitzar nombrosos cumshots sobre el cos d’en MacGiber.

Va ser llavors quan, veient l’escena de blasfèmia, perversió i decadència que hi havia davant dels seus ulls, Ander no va poder aguantar més i va decidir intervenir. Amb decidits passos, va dirigir-se al lloc de la depravació i es va començar a obrir pas.

Comments

mperat75 mperat75

I'm sorry, but we no longer support this web browser. Please upgrade your browser or install Chrome or Firefox to enjoy the full functionality of this site.