Warhammer Fantasy Moix

La Retirada de Rasknitt

  • 1 de JAHRDRUNG de 2520 (Calendari Imperial)*

- Va vinga, enginyer! Fes girar aquesta maquinota i fregim unes quantes alimanyes més!!! JA JA JA!! – Va dir el soldat de l’interior del tanc.

- Maleit Boig! Para de cridar! No em puc concentrar!! – En Mac Gibber va mirar la multitut de cossos que lluitaven al centre del recinte de la Torre de Magnus.- No podem utilitzar el canó principal! Podriem ferir als nostres soldats! Algú haurà de sortir per utilitzar el canó de vapor!

- Jo m’encarrego! Crixus! Cobreix-me!! – Va dir el soldat mentre descargolava la tapa de l’entrada del tank.


“No! No!” va pensar el Vident Gris Rasknitt al veure com una de les seves rates-ogre queia a pocs metres d’on estava ell i moltes de les rates de clan estaven sent esclafades per aquelles estupides coses-home. Com era possible que estigués succeint tot allò? Com podia ser que els seus plans brillants fallessin just en el moment en que estava a punt de conquerir la glòria?

Llavors, del cel va començar a caure una pluja de foc que va causar el pànic entre els que lluitaven “Magia? Com? No puc veure cap mag a prop d’aqui!!”

En Rasknitt va mirar al voltant seu i va veure horroritzat com una figura borrosa que es movia tota velocitat s’anava acostant cap a ell. La figura era un nan, però tenia una gran cresta de color taronja i la mirada d’un boig. A més, portava una destral enorme que movia ràpidament i tallava la carn com si fos mantega.

- Ràpid!! Gristelgore!! Protegeix-defensa’m!!- Va cridar Rasknitt. – Depressa!! Mateu-los ara-ara!!

Els homes-rata que quedaven van tornar a avançar dubtosament per atacar, però, en aquell moment, el nan boig va descarregar un cop terrible sobre Gristelgore i la rata-ogre va caure amb un sorollós cop que va fer tremolar el terra. Rasknitt va notar que la moral de les seves tropes estava a punt de desfer-se.

Rasknitt va valorar les seves possibilitats i va entendre que el seu moment de triomf se li havia escapat de les mans. Si marxava ara, encara tenia probabilitats que els seus guerrers enlentissin la persecució i ell pogués escapar. Naturalment molts d’aquells guerrers serien sacrificats per les enfurismades coses-home, però sabia que la genialitat del gran Rasknitt era una cosa que calia conservar. No valia la pena posar en perill al vida del poderós Rasknitt per salvar a uns quants esclaus-rata. Ja tornaria algun dia per buscar la seva venjança. Sí, sens dubte aquest era el millor pla que podria posar en pràctica en aquell moment. Rasknitt va quedar complagut en veure que, un cop més, es desmostrava la seva gran inteligència i la seva gran capacitat estratègica per decidir plans d’atac. “Tornaré aviat i em venjaré d’aquestes maleïdes coses-home i d’aquest nan despullat amb cara de boig”.

- Endavant!! Valents guerrers-alimanya!! Cap a la victoria inevitable!! – Va cridar Rasknitt abans de donar mitja volta i surtir correns. A continuació va llençar un conjur de telefportació i va desaparèixer…

Sense els seu líder, la resta de guerrers skaven va ser esclafada de forma implacable i sense pietat. En poques hores, la ciutat va quedar fora de perill.

L’inquisidor Mathias Krieger va ordenar cremar immediatament totes aquelles criatures inmundes mentre organitzava una partida que durant els propers dies investigaria a fons les clavegueres de la ciutat.

Mentrestant, en Shaggan va fer una troballa molt curiosa enmig del camp de batalla. Entre les restes de les explosions i els cossos de skavens, va trobar una esfera. Una esfera molt semblant a la que havien trobat feia algun temps en el barri de Ogasse a Altdorf

Comments

mperat75 mperat75

I'm sorry, but we no longer support this web browser. Please upgrade your browser or install Chrome or Firefox to enjoy the full functionality of this site.