Warhammer Fantasy Moix

Epíleg: La Mort d’un Nan

5 de ULRICZEIT de 2521 (Calendari Imperial)

El mestre Bugman, el pare d’en Grugni Bugman, mirava la destral amb una barreja d’orgull i pena. Ander, Crixus, Colby i Mac Gibber esperaven en silenci a que digués alguna cosa.

- Dieu que es aixi com va morir?

- Si. – Va dir Ander – Just després de matar al dimoni del Caos ens dirigiem a un dels hospitals de campanya per poder curar-nos les ferides. El vostre fill estava trist per haver sobreviscut un cop més a una lluita amb un enemic formidable, però tots sabiem que molt aviat trobaria a un altre enemic per poder netejar la seva vergonya. Va ser llavors quan, al girar una cantonada, en Grugni va ensopegar amb una pedra que havia caigut d’una de les cases destruïdes. En Grugni anava descalç (com tos els matadors) i amb molta sang regalimant pel seu cos (degut a les ferides), i allò va fer que rellisqués de molt mala manera. Amb tant mala sort que va fer un mal moviment amb la mà (s’havia trencat un dit durant la lluita) i la destral va caure just davant seu amb la fulla orientada cap amunt. El coll d’en Grugni va topar directament contra la fulla i el seu cap va saltar enlaire, com si un ganivet calent hagués tallat un troç de mantega. Tot va passar molt ràpid i no vam poder fer res per salvar-lo. No és que fos un final molt grandiós, però es podria considerar que el vostre fill va morir lluitant (ja fos contra ell mateix o contra una pedra del camí) o que va morir a causa de les ferides provocades pel gran dimoni del Caos. Podeu donar-li la interpretació que vulgueu si us sentiu millor així…

- Ja….

El vell nan estava confós i semblava tenir una barreja de sentiments. Com si per una banda estés content perquè el seu fill hagués recuperat el seu honor en morir, però com si per altra banda aquelles no fossin les noticies que havia esperat.

- Us dono les gràcies per portar-me noticies del meu fill i per tornar-nos la destral de la nostra familia.

- Aixi li vam prometre a en Grugni. Us acompanyem en el sentiment.

- Sempre sereu benvinguts a casa meva. Veniu… Bebem a la salut del meu fill. Que les seves gestes quedin en la nostra memoria per sempre.

El pare d’en Grugni va obrir un barril de mida mitjana que es trobava en una de les estanteries de la gran sala de la mansió de la familia Bugman, a les Muntanyes Grises. En la seva etiqueta es podia llegir BUGMANS’S XXXXXX. Aquella era la millor cervesa que es podia trobar en tot l’Imperi, fabricada per autentics mestres cervesers nans i pagada a preu d’or pels comerciants del Reikland. L’orgull de la familia Bugman.

- Salut, fills meus. Per en Grugni!

- PER EN GRUGNI!!!

Van començar a beure… I, al cap de poc, en Mac Gibber i en Crixus van començar a recordar els vells temps i les aventures viscudes amb en Grugni i els altres membres del grup. De mica en mica, altres nans van anar apareixent a la gran sala per escoltar aquelles històries i es van unir als presents per recordar la memòria d’en Grugni Bugman. Alguns d’ells portaven més barrils de cervesa i tots bebien i brindaven pel matador.

Aquella era la gran sala de la familia Bugman, la mateixa sala a on en Grugni s’havia convertit en matador i a on els nans van celebrar la mort de Silvergrape quan van rebre la noticia de que la vella enemiga de la familia Bugman havia sigut eliminada per en Grugni i els seus amics. Era just doncs, que aquell fos també el lloc a on es celebrés i es recordés el gran final d’en Grugni, el matador de la familia Bugman.

En Crixus va mirar per una de les finestres de la gran sala mentre en Colby i en Mac Gibber començaven a trontollar a causa de la borratxera. Ell no havia volgut beure massa cervesa. Aquells no eren el tipus de festa que a ell li agradaven (massa barbes pel seu gust), però va brindar per la memoria del seu vell amic nan. Tenia ara al davant una bonica vista des d’on es veien els grans camps de civada, propietat dels Bugman i, mentre observaba els treballadors, es preguntava si aquell era realment el final i si Ranald no en tenia preparada alguna de més grossa en la que embolicar-lo…

Comments

mperat75 mperat75

I'm sorry, but we no longer support this web browser. Please upgrade your browser or install Chrome or Firefox to enjoy the full functionality of this site.