Warhammer Fantasy Moix

El Vaixell dels Elfs Obscurs

Del 27 al 31 de JAHRDRUNG de 2520 (Calendari Imperial)

El grup es va dirigir ràpidament cap al pantà i allà es va enfrontar a una enorme bèstia semblant a un pop gegant. El més extrany és que en Shaggan va poder detectar restes de màgia Dhar (la magia dels elfs obscurs) en la bèstia. Era com si algú hagués invocat aquella criatura i l’hagués alliberat en el pantà.

Silver_Grape_Beast.jpg

Seguint les pistes, el grup va trobar el lloc a on la bèstia havia atacat a en Krieger i als seus fanàtics. Hi havia restes de cossos i armes per tot arreu. Van seguir avançant i van arribar fins al que van reconèixer com la cova de Lenko Sepp, on els havia portat per passar la nit la primera vegada que es van perdre als pantans.

Allà, a darrera d’una barca, van trobar a en Krieger ferit, al qual algú havia atacat per l’esquena mentre fugia amb l’elfa Voluria. En Krieger no havia vist el que li havia passat a l’elfa ja que amb prou feines havia pogut escapar amb vida de l’atac, però temia que els adoradors del Caos també l’haguessin matat a ella. L’única opció era continuar avançant cova endins amb la barca i veure si podien trobar pistes de Voluria.

Un cop van sortir de la cova seguint el riu van poder veure en la distancia tres figures. Una d’elles era la Saskia que havia quedat atrapada en un sorramoll (SORRAMOLL!!) i que cridava demanant ajuda. Les altres 2 figures eren la Voluria i el que semblava la bruixa, que estaven lluitant. En Mac Gibber va còrrer per ajudar la Saskia, mentre la resta del grup s’apropava per veure la lluita de més aprop.

La bruixa es va girar cap a ells demanant ajuda. Va resultar la veu d’un noi jove. Segons ell, l’elfa era un ésser malvat i va demanar que li tornessin l’anell de la seva mare. En sentir aixo, el Baró Eldred, que també havia acompanyat al grup, va llençar-li l’anell i el bruixot va poder convocar una bèstia dels pantans per ajudar-lo en la lluita.

En un dels cops, la bèstia invocada pel bruixot va ferir la Voluria i li va trencar part del vestit. A sota del vestit es va veure que portava una mena d’armadura fosca. Estava clar que la Voluria no era el què semblava.

Després d’una breu lluita, la Voluria va ser derrotada, interrogada i executada. No obstant, abans de morir, la Voluria va tenir temps de llençar un senyal al cel, una mena d’avís localitzador i va amenaçar que “els seus” aviat vindrien per sotmetre a la població de l’Imperi.

En Grugni també va reconèixer inmediatament l’emblema que hi havia a l’uniforme de Voluria. Corresponia a l’elfa Silver Grape, una antiga enemiga dels nans dels temps de la Guerra de la Barba, el nom de la qual estava escrit en lletres grans en els Llibres dels Agravis. Silver Grape va resultar ser una elfa obscura que es va desenmascarar durant la Guerra de la Barba i des de llavors tots els nans (especialment els membres de la familia Bugman) havien jurat matar-la a qualsevol preu. Obviament, en Grugni va veure que podia tenir una gran oportunitat per redimir-se amb la seva raça.

Per la seva part, en Krieger va ordenar capturar al bruixot, que va resultar anomenar-se Krjin, i el va començar a interrogar. No hi havia dubte que era el fill del Baró, i Eldred va intercedir en favor del seu fill, suplicant a l’inquisidor que el deixés viure i que ell mateix es responsabilitzaria de portar-lo a les Escoles de Màgia perque aprengués a utilitzar la màgia tal com dictaven les lleis de l’Imperi. En Crixus va intervenir en la conversa i va donar uns arguments molt contundents. Això va semblar que feia entrar en raó a en Krieger, que finalment va acceptar que en Krjin quedés sota la custodia de les Escoles a Altdorf.

Mentre totes aquestes converses tenien lloc, algú va veure de sobte a la llunyania una gran silueta fosca que s’aproximava. Es tractava d’un vaixell dels elfs obscurs que estava acudint a la senyal que havia llençat Voluria!! Calia replegar-se i organitzar un pla d’atac ja que si el vaixell arribava a Fauligmere esclavitzaria a tots els habitants i arrasaria aquella regió desprotegida de l’Imperi abans que qualsevol ajuda pogués arribar des de Marienburg.

El pla va ser interceptar el vaixell enmig de la cova, a on tindria la maniobrabilitat reduïda, abans de poder sortir al llac. Es van reunir alguns voluntaris del poble, Krieger i els seus fanàtics, Kjrin i la seva bèstia del pantà… Tots van ajudar per improvitzar una mena de barricada que aturés al vaixell i no donés temps als elfs obscurs a preparar-se.

Mentrestant, en Crixus es va fer passar per Voluria i va entrar al vaixell fent veure que havia estat feria i que no podia parlar. Allà en Crixus va poder veure que Voluria era una elfa d’alt rang i es va poder moure pel vaixell amb llibertat. A dintre del vaixell va poder veure una elfa que semblava que era la que donava les ordres. Havia de ser una noble o una bruixa perque no va veure que portés cap mena d’armadura. El vaixell també tenia un compartiment a on hi anava un grup d’esclaus que operaven els rems. Entre ells hi havia elfs, humans i fins i tot 4 nans.

El vaixell va entrar a la cova i al cap d’una estona va arribar a la barricada i es va quedar aturat. En aquell moment en Shagan va descarregar una terrible tempesta de foc sobre la coberta del vaixell que va matar a tots els elfs que es trobaven allà. A partir d’aqui els esdeveniments es van precipitar:

  • En Crixus va baixar al compartiment dels esclaus i, aprofitant la confusió, els va alliberar. Els esclaus van mirar d’aconseguir armes per ajudar en la lluita. Els 4 nans es van afaitar el cap amb uns ganivets improvitzats i van anar a buscar els seus destins com a nous matadors.
  • A la coberta, la bruixa elfa va apagar el foc amb un conjur i els elfs obscurs es van preparar per entrar en combat.
  • La bèstia del pantà va posar un tronc per pujar a la coberta del vaixell i en Krieger i els seus fanàtics van entrar-hi matant a tot el que es movia. Els voluntaris de Faugligmere els van seguir inmediatament després.
  • Els membres del grup (excepte en Mac Gibber, que estava ferit), també van entrar i en Grugni va anar directe cap a la bruixa elfa, que efectivament va reconèixer com a Silver Grape.
  • Poc després, els presoners alliberats van entraren tromba i van acabar d’esclafar a les tropes dels elfs obscurs. Sens dubte, les accions de Crixus havien estat decisives.

Silver_Grape.jpg

En Grugni va poder derrotar a Silver Grape, acomplint la venjança de la seva raça. La seva destral va ser de gran ajuda ja que, per algun motiu, semblava desviar els atacs màgics que l’elfa llençava contra ell.

Mentrestant, en Crixus, va entrar a l’habitació de Silver Grape i allà va poder descobrir un petit cobre amb monedes d’or i una altra esfera, identica a les que havien trovat a Aldorf i a Ubersreik.

La batalla havia acabat i l’amenaça dels elfs obscurs havia estat eliminada. Ara calia reagrupar-se i prendre algunes decissions:

  • Es va decidir destruir la cova per tal d’evitar que altres vaixells puguessin entrar a l’Imperi per aquella via.
  • La mare del Baró va ser condemnada per assasinat i penjada a les afores del poble. El Baró Eldred no va poder perdonar-li que hagués matat a la seva estimada Heidrum.
  • El grup va maniobrar perquè Lenko Sepp no fos condemnat i va ser enviat a un convent de germans de Shallya per seguir la seva penitència.
  • Els 4 nans allliberats dels elfs obscurs ara eren matadors (era una gran vergonya haver estat capturats per uns elfs covards). Van decidir que la millor manera de complir amb el seu deure era seguir a en Grugni, un matador experimentat (i per la qual cosa, molt més vergonyós).
  • Els humans alliberats van agafar el primer vaixell que va arribar al poble de Fauligmere per intentar tornar a les seves respectives cases. Els elfs alliberats també van pujar al vaixell, per dirigir-se a Marienbug i des d’allà trobar algun altre vaixell que els portes a Ulthuan.
  • Pocs dies després els pescadors van veure com les seves xarxes es tornaven a omplir amb peixos. Semblava que Manann havia tornat el seu favor al poble de Fauligmere.
  • En Krjin va ser portat als Col·legis de Màgia de Altdorf.
  • El Baró Eldred va regalar un dels seus coloms al grup (un dels pocs que havien quedat vius), com a mostra d’agraïment.
  • En Krieger va considerar que havia matat a suficients enemics de l’Imperi (sens dubte, un vaixell amb uns 300 elfs obscurs era una peça que no estava gens malament pel seu historial d’inquisidor). Així que ell i els seus fanàtics van marxar de Fauligmere, per buscar a altres bruixes i servidors del Caos, no sense abans fer un gest amb el cap als membres del grup per agraïr-los la seva ajuda i els seus serveis a l’Imperi.
  • En Seth Reizbar va decidir seguir a en Krieger, després d’haver tingut una rebelació en veure al monstre del pantà. Sens dubte era molt millor fugir d’aquell poble infestat pel Caos i seguir al seu nou mestre….

Els membres del grup van ser tractats com a herois per la gent de Fauligmere i pocs dies després van decidir que potser havia arribat el moment de marxar.

- I ara que farem? – Va preguntar Ander.

- El millor seria avisar al meu tiet. Es possible que l’interessi saber que aquí hi ha unes runes élfiques. – Va contestar Shaggan.

- El millor seria tornar a casa. – Va dir Crixus.

- Aquí ja no hi ha res contra què lluitar. En Crixus té raó. Marxem quan abans millor. Cada dia que passa, la meva vergonya es fa més gran! – Es va queixar Grugni.

- No cal còrrer tant. Tindràs la teva mort, però és possible que els altres no tinguem tanta pressa per morir. – Va dir Mac Gibber.

La resta de grup se’l va mirar, però en Colby no va dir res. Només va acariciar una mica al colom que els havia regalat el Baró…

De mica en mica, tots es van anar dirigint a la posada dels De Goede per anar a sopar. De ben segur que el destí els reservava noves aventures, però tot allò podia esperar… De moment….

Comments

mperat75 mperat75

I'm sorry, but we no longer support this web browser. Please upgrade your browser or install Chrome or Firefox to enjoy the full functionality of this site.