Warhammer Fantasy Moix

El Judici del Corb Negre

Del 10 al 18 de VOGERHEM de 2521 (Calendari Imperial)

Els intents de Ander van ser infructuosos i no va poder arribar fins a en Mac Gibber, la gran quantitat de gent que hi havia li impedia el pas.

Mentrestant, en Mac Gibber seguia en el seu cami a la depravació, gaudint com mai ho havia fet. Alguns dels que s’estaven masturbant davant seu van ejacular abundament, cobrint de dalt a baix el cos de l’enginyer (ja pràcticament despullat) amb aquella substancia llefiscosa. També es van acostar alguns d’altres que duien uns fuets, per mirar de provocar més plaer a l’enginyer. De sobte, l’humà que estava perforant l’orifici anal d’en Mac Gibber es va aturar i va cridar amb totes les seves forces:

-Necessito més fricció! Més fricció!!!! PLATANOOOOOOO!!!! PLATANOOOOOO!!!!!!!!

I els seus crits es van començar a propagar per la multitut: “Platano!! Platano!!”, cridaven mentre s’anava corrent la veu… Al cap de pocs segons, van poder veure com un plàtan de pam i mig apareixia volant pels aires i anava passant de mà en mà, llençat amb gran precissió pels participants d’aquella orgia.

Platano.JPG

Finalment, el platan va arribar fins a l’huma que estava penetrant a en Mac Gibber, que el va agafar al vol i va exclamar, com si fes un brindis al públic present: “PLATANOOOOO!!!!”, mentre la resta dels presents també el corejaven i l’animaven “Platano!! Platano!!”.

A continuació, l’humà va fer lliscar el plàtan (amb tota facilitat) a dintre l’orifici anal d’en Mac Gibber, al mateix temps que introduia violentament el seu poderós membre fins a la soca dels ous.

En Mac Gibber estava completament embogit i encegat pel plaer. Calia treure’l d’allà inmediatament o quedaria completament absorbit per la depravació del Caos. En Crixus es va apropar i li va fotre una ostia amb la mà oberta a en Mac Gibber per veure si així reaccionava.

La bufetada va ser providencial i, com si acabés de despertar d’un somni, va obrir els ulls de bat a bat horroritzat. Pero ja era tard… El membre que tenia a la boca va esclatar deixant anar la seva càrrega (que en Mac Gibber va haver d’empassar-se per no ofergar-se) i la inèrcia dels moviments va fer que ell mateix també arribés a un gran orgasme.

En Mac Gibber, encara amb un plàtan ficat al cul, va fer el darrer esforç per sortir d’aquella muntanya de cossos i, amb l’ajuda dels altres membres del grup, van aprofitar per sortir corrents d’aquell indret.

Van caminar uns minuts, veient com el castell flotant es trobava cada cop més aprop. En aquell moment, van aprofitar per descansar una mica i dormir per recuperar forces.


Finalment van arribar al castell i, mitjantçant els desitjos de la seva voluntat van poder pujar fins a dalt de tot, gràcies a les pedres flotants que anaven apareixent.

Floating_Castle.jpg

Un cop dins del castell, la primera impressió va ser de confusió, ja que les sales i els passadissos semblaven anar canviant continuament. En una de les sales van haver d’enfrontar-se amb una criatura amb tentacles, però la van derrotar sense gaire problemes.

Una altra de les habitacions era una gran biblioteca amb centenars (o milers) de llibres de tots els temes imaginables. Alguns dels llibres eren físics mentre d’altres semblaven eteris. Una extranya bibliotecària en forma eterea semblava cuidar el lloc, però no va donar cap importàcia a la presència dels membres del grup. A la biblioteca van poder consultar diferents llibres i també van trovar algunes coses interessants:

  • Llibres que tractaven sobre Caos, màgia i religió.
  • Un gravat dedicat a Sigmar, que en Crixus es va endur.
  • Dues esferes a sobre d’una taula, molt semblants a la que havia utilitzat el Corb Negre i el Vident Gris Rasknitt (i altres enemics als que s’havien enfrontat).
  • Copies dels llibres que va mencionar el Professor Robertus Von Oppenheim de Middenheim, en els quals es va inspirar per fer el ritual de la flama per purificar artefactes del Caos.

Van passar una bona estona investigant la misteriosa biblioteca i a continuació van seguir avançant cap a un llarg passadís (decorat amb els emblemes de les moltes sectes dedicades a Tzeentch). Al final del passadís hi havia una porta des de la qual van poder sentir crits. Eren els crits d’un home al que estaven torturant d’una forma horrible. Sens dubte es devia tractar del Capità Baerfaust.

Tres criatures horribles, uns Horrors de Tzeench, torturaven sense pietat al capità. El seu cos havia patit greus deformacions. El coll s’havia allargat i la boca i el nas estaven pràcticament “soldats” fent una forma que recordava al bec d’un ocell. En els seus braços i cames hi havien algunes plomes i la pell tenia diferents colors en alguns llocs.

Les criatures feien servir les seves urpes per torturar-lo i tallar-li troços de carn que tornaven a regenerar-se inmediatament. També feien servir una pinya (pel cantó de les fulles), per augmentar el dolor i el patiment del capità.

Pi_a.JPG

En Crixus, en MacGibber i en Shaggan van atacar a les criatures per sorpresa, però quan una de les tres criatures inicials moria, dues més apareixien en el seu lloc. El combat es va complicar bastant, sobretot, quan en Mac Gibber, amb els nervis, va fallar varies vegades i el seu fusell va caure a terra. A continuació, un dels horrors el va “fostiar” amb la mà oberta i en Mac Gibber va perdre el coneixement.

Pink_Horror.jpg

En Crixus, enrabiat per les continues cagades i la incapacitat d’en MacGibber va exclamar:

-XUMEU TERRA TU I EL TEU PUTU FUSELL!!!! INUTILS!!!!

En Crixus es va defensar com va poder i, amb l’ajuda providencial d’en Shaggan, van poder acabar amb totes les criatures i alliberar al capità.

Sense perdre temps, van activar la pedra que els havia donat el Luminari Mauer i van pronunciar la paraula clau per poder tornar a Altdorf.


Un cop a Altdorf no va fer falta insistir massa perque el presoner col·laborés. El Capità Baerfaust va tancar el portal del Caos i va confessar, donant resposta a totes les preguntes que li van fer els inquisidors i altres personalitats de l’Imperi. L’unica cosa que va demanar a canvi va ser morir com un soldat: Dret i amb una espassa clavada a la part del darrera del coll. Un cop mort, en Krieger cremaria el cos en una gran pira al davant de tot el poble com a exemple del que els passava als traïdors de l’Imperi.

Les confessions del Corb Negre van posar en evidència com d’aprop havia estat l’Imperi de ser completament aniquilat. Un sol home havia anat creixent en poder i havia teixit una xarxa de contactes que li havien permés portar a terme el seu pla:

  • El Capità ja havia renegat de l’Imperi feia molts anys. Quan va veure les atrocitats comeses pels seus dirigents i la gran corrupció que s’escampava entre la noblesa i la burgesia.
  • Va ser en Baerfaust qui va propiciar la mort del Compte Marius Leitdorf, deixant un dels flancs desprotegits durant la batalla intencionadament.
  • El seus plans eren corrompre a tants nobles com fos possible i destruir el cor i l’ànima de l’Imperi perquè tot allò fes més fàcil la gran invasió del Caos que havia de venir.
  • Va ser ell qui va instigar (indirectament a través de la seva xarxa de contactes) la gran expedició a Lustria per trobar la màscara del slann Khaka-Peel-Khamal (fill de Khemel-Ha-Treek). El Capità havia tingut coneixement de l’existència d’aquella màscara mitjançant els seus constactes i consultes a la llibreria que havien vist en el castell flotant.
  • Els Skaven van ser també un instrument més dintre dels seus plans. A canvi de pedra de disformitat de gran puresa (la que hi havia a la màscara de Khaka-Peel-Khamal), havia estat fàcil convencer-los. També havia estat molt fàcil enganyar-los posteriorment i utilitzar-los com a una eina més en els seus plans.
  • No va poder explicar grans coses sobre les misterioses esferes. Ell només n’havia posseit una d’elles. També en va obtenir una altra posteriorment, que va oferir a en Rasknitt. L’esfera li havia facilitat l’obtenció de poders del Caos, però ignorava quan havien estat creades i qui les havia construit.

Els membres del grup van passar uns dies descansant a Altdorf. Per descomptat, van rebre les recompenses que els havien estat promeses i, entre elles, els títols de barons. No cal dir que alló no va agradar gens a molts dels nobles de la capital, que van haver de suportar que aquells pollosos tinguessin un títol nobiliari totalment inmerescut. Per molt que haguessin salvat a l’Imperi, “una purria continuava sent purria”.

Poc després, els membres del grup es van començar a preparar per tornar a Ubersreik

Comments

mperat75 mperat75

I'm sorry, but we no longer support this web browser. Please upgrade your browser or install Chrome or Firefox to enjoy the full functionality of this site.