Warhammer Fantasy Moix

El Conclave de la Llum

Del 1 de SIGMARZEIT al 7 de SOMMERZET de 2521 (Calendari Imperial)

Un missatge de Lord Rickard va arribar poc després. Els demanava anar fins a Altdorf per assistir al Conclave de la Llum, que havia estat convocat pel mateix Emperador. Aquell event seria una reunió dels principals liders de l’Imperi i a on també havien sigut convidats alguns dels seus aliats. L’objectiu d’aquell aconteixement seria decidir quines accions es prendien per poder frenar l’amenaça del Caos.

El viatge cap a Altdorf va passar sense gaires incidents i, un cop arribats a la capital, allà es van poder renunir amb Lord Rickard i altres vells coneguts. El Conclave ja feia alguns dies que havia començat, però no s’havien perdut gran cosa…

Els dies anteriors a la seva arribada, els diferents nobles no havien parat de discutir sobre quina era la millor estratègia per enfrontar-se als exèrcits del Caos. A més, l’ocasió també era aprofitada per part d’alguns per fer reflotar velles enemistats. Quan el grup va entrar a la sala i va sentir els discursos es van adonar que la cosa anava per llarg i que les possibilitats d’arribar a un acord cada cop eren menors.

L’Emperador no deia res. Assegut al seu tron passava les hores sense pronunciar-se i, només quan algú es dirigia a ell per demanar-li opinió, ell només contestava: “Estic escoltant el que heu de dir”. I mirava de tant en tant al seu majordom, com si estés esperant alguna noticia important…

Karl_Franz_Throne.jpg

A la sala hi havia alguns nans matadors, provinents de la ciutat de Karak-Kadrin, el santuari dels matadors a les Muntanyes de la Fi del Món. Tots eren enviats del rei Ungrim Ironfist i entre ells estava el seu fill, el príncep Garagrim Ironfist, que en un moment donat es va aixecar i, com si estés a punt de perdre la paciència, va prometre que més de 2.000 slayers es dirigirien al nord per ajudar Kislev.

Aquell oferiment va ser rebut amb gran entusiasme per part dels presents, especialment pels enviats de la Tzarina Katherina. Però, desgraciadament, aquell gest de valentia tampoc va servir per fer avançar les negociacions i, als pocs minuts, tothom tornava a estar embolicat en les mateixes discusions estèrils. I mentrestant, allà al nord, el Caos seguia avançant…

Va ser al cap de 3 dies després de que el grup hagués arribat a Altdorf. Un dels majordorms va entrar corrents a la sala i va parlar a l’orella de l’Emperador. En aquell moment, l’Emperador va canviar la cara i el seu posat seriós es va relaxar una mica, mentre seguien les discussions. Va passar una mitja hora fins que la porta de la sala es va obrir i va ser anunciat Teclis de Ulthuan.

Teclis.jpg

Quan el mag elf va entrar a la sala, tots els representants de les Escoles de Magia es van posar de genolls i l’Emperador es va aixecar del seu tron, en senyal de respecte. Teclis va parlar, amb una veu melodiosa, pero que augurava grans calamitats:

- He vingut, tal com vaig fer fa 200 anys. Tot i que els súbdits del Rei Phenix tenen els seus propis adversaris, ha arribat el temps en que els nostres camins es tornin a creuar, doncs el destí del món penja d’un fil. Cap raça podrà aturar el mal que creix més enllà dels Desserts del Caos. Ni els nombrosos humans, ni els poderosos nans ni les flotes de Ulthuan podran resistir si continuem dividits.

La sala va quedar en silenci i alguns dels nans presents, que eren fills de les families més nobles dels Karaks que rodejaven l’Imperi, van començar a parlar entre ells en veu baixa mentre deixaven escapar algun renec. Llavors, Snorri Thungrimsson, un dels nobles nans, va aixecar-se i va parlar:

- Altres races poden oblidar fàcilment. Però la memòria dels nans és inquebrantable i els nostres sempre recordaran els agravis que van sofrir. I pocs agravis i calamitats són majors que la gran traició del Rei Phenix i els de la seva raça de sense-barbes van provocar. Pero, abans d’aquesta gran traició, els nans i els elfs van lluitar conjuntament per fer front a les forces del Caos. Tot i que no oblidarem mai les ofenses que ens van fer, no deixarem que ningú digui que els nans vam preferir condemnar al món abans que escoltar les paraules d’un elf. Quan els corns de la guerra de Karak-a-Karaz i de la resta de Karaks sonin a les muntanyes, els nans escoltaran la seva crida i marxaran amb els seus exercits al costat dels elfs.

La sala va quedar novament en silenci i, aquest cop, l’Emperador Karl Franz va parlar per dirigir-se a Teclis.

- Aixi doncs, noble Teclis… Quina és la resposta del Rei Phenix? Lluitareu al nostre costat?

A la qual cosa l’elf va respondre:

- Sí.

L’Emperador va tornar a seure. Com si s’hagués tret un gran pes de sobre. A partir de llavors, les converses van avançar molt ràpidament…


Després de pocs dies, es va decidir que les tropes de l’Imperi defensarien la ciutat de Middenheim i allà intentarien derrotar a l’exercit del Caos. Les tropes es van començar a mobilitzar i el grup va continuar el seu viatge cap a Middenheim.

Es van dirigir en direcció Talabhein i pel camí van poder veure com tothom es preparava per la guerra. Alguns dels poblets patien reclutaments forçosos i els homes eren amenaçats de ser despollats (amb “o”) allà mateix si no s’unien a les files de l’Emperador. Però calia defensar l’Imperi, i qualsevol ajuda era necessaria.

Poc després de pasar per Talabhein es van aturar a una petita vila, a uns pocs dies de camí de Middenheim. El grup va anar a dormir amb normalitat, per poder continuar amb el seu viatge l’endemà.

Aquella nit, Ander va anar a dormir tranquil·lament. Ja s’havia pres un got de llet i unes galetes i portava posat el seu pijama amb les inicials de Sigmar brodades. Dormia plàcidament quan, de sobte, va rebre dos cops brutals i (obviament) es va despertar.

Skaven_Assassin_night.jpg

En obrir els ulls va veure la cara d’una rata enorme davant seu que el mirava amb uns ulls vermells plens d’odi, mentre aixecava una espassa, a punt per fer un altre atac. Al mateix temps, una estranya musica va començar a sonar. Al fons de l’habitació hi havia un altre skaven que acabava d’agafar la caixa que els havia donat el Luminari Mauer

Comments

mperat75 mperat75

I'm sorry, but we no longer support this web browser. Please upgrade your browser or install Chrome or Firefox to enjoy the full functionality of this site.